Transport.cat

I si la gent no s'acostuma, no vol que els facin anar per on els diuen, què passarà? I si es queixen? No s'ha de tenir en compte res d'això?

122-042-132 wrote:D'acord que millor haver posat ascensors de gran capacitat, però tampoc en hi ha per tant; els quatre trams d'escales mecàniques de connexió entre línies a Vall d'Hebron, en quan t'hi acostumes els fas sense ni adonar-t'en compte. Jo els utilitzi quasibé cada dia, doncs per anar de casa (estació Maragall) fins la feina (estació Vallcarca) és una molt bona combinació.

Doncs de la L5 directament en són 7 o 8.

122-042-132 wrote:Tot aixó és va estudiar, valorar i és va optar per aquesta solució. D'ací un temps ens hi haurem acostumat. Salut!

La gran majoria dels usuaris habituals d'aquestes estacions són els que fan cua a la porta de l'ascensor. Només els "nous" van a agafar les escales (com vaig fer jo la primera vegada), cosa de la qual aviat es penedeixen.

Per tant, la gent ja ha estudiat i ha valorat: prefereixen encaixonar-se dins de l'ascensor abans que haver d'anar d'excursió per les escales.

Repeteixo: és un disseny fallit, i la realitat ho demostra.

El que no s'entén. és que per a les estacions de les línies L9 i L10 es gastin una pila d'euros i posin força ascensors i de gran capacitat, i per l'ampliació de línies com la L4 o la L5, per exemple, la inversió no es ni la meitat...

Per cert queda cutríssim l'antic vestíbul de la L3 de Vall d' Hebron, l'han deixat tal i com estava i hi ha una especie de rampa que tapa el forat on hi havien les antigues barreres tarifaries...

En el metro el que es valora és que sigui un transport de gran capacitat i ràpid, i quan no es compleix algun d'aquests requisits, passen coses com aquesta, i és una llàstima.

Us proposo un experiment: aneu un dia a l'estació, digueu-los a la gent que està a punt de pujar els ascensors, que els estudis demostren que van millor les escales mecàniques, que tenen més capacitat, etc., i a veure què us contesten.

Benvinguts al món real.

Ja m'agradaria a mi tenir el triple d'escales mecàniques per poder agafar una estació de metro al costat de casa...

En victorcasta ho ha explicat molt bé.

La gent és vaga i punt... les cues que hi ha a l'estació de l'HUB en hora punta són exactament les mateixes i sabeu quantes escales mecàniques hi ha? una i de mida mitjana.

Una cosa és que sigui una cua que per casualitat sigui de gent malalta... però la majoria no ho són, bàsicament els vec cada dia i són de la uni o treballadors de l'hospital.

wefer wrote:Repeteixo: és un disseny fallit, i la realitat ho demostra.

No és un disseny fallit, la gent fa que aquest disseny sembli fallit. Les escales mecàniques poden arribar a sér més ràpides que fer cua per poder entrar a l'ascensor i fer el recorregut. Després hi ha l'altre tema, i es que si només hi haguessin ascensors de gran capacitat, molta gent es queixaria perquè no els agrada agafar l'ascensor, com ja ha passat a la L9/L10. Un disseny mixte ascensors-escales és dificil a una estació tan singular com aquesta, tot i que recordo que a l'estació hi ha dos ascensors, encara que la gran majoria de la gent (pel que he entès del que heu dit) utilitza només el de l'accés Muntanya, i que els dos accessos estàn l'un al costat de l'altre (bé, al costat no, però l'unica diferència és que cal creuar la ronda de dalt, estant el pas superior al davant mateix de l'accès a l'hospital).

En això d'acord, agafar l'ascensor per una escala...
A la L9 es queixen de que només hi ha ascensors?

He creat fil amb enquesta sobre el tema ascensors/escales mecàniques en estacions profundes, a http://www.transport.cat/viewtopic.php?f=2&t=11291

Com a usuari habitual d'aquest enllaç (i usuari habitual des de fa molts anys de Vall d'Hebron), cal dir una cosa, el problema d'aquest ascensor és el trajecte.
M'explico, les parades de l’ascensor són el vestíbul, l'andana (o preandana de L3) i l'andana de L5. Molt bé, a l’ascensor, s'ajunta la gent que va de L5 a L3, L5 al Vestíbul, i en minoria de L3 al vestíbul. Aquí s'ajunta molta gent al mateix lloc, per anar a diferents llocs.

Com l'ascensor té 3 parades, hi han repeticions, per exemple, surts de L3 (Dir. Z. Univ.) i vas a L5, esperes l'ascensor, i arriba, com que venia amb gent de L5 i para a L3, i entres, en comptes de baixar, vas cap a dalt fins al vestíbul, i tornes a baixar, tornes a parar a L3, i finalment a L5.

Per tant, pots arribar a perdre més temps a l'ascensor, que baixant per les escales mecàniques.

El que falta, seria un ascensor integrament per a fer l'enllaç, això repartiria el passatge de millor manera.
Ara bé, cert és que els ascensors, no han de ser la prioritat, independentment de les escales que hi hagin.
Jo he anat per Penitents o Fontana, i no m'he queixat per anar amb les mecàniques i no amb l'ascensor, el problema es que ens estem malacostumant amb això.

Vilarrubla wrote:La gent és vaga i punt... les cues que hi ha a l'estació de l'HUB en hora punta són exactament les mateixes i sabeu quantes escales mecàniques hi ha? una i de mida mitjana.

Cada dia passo per diverses estacions amb ascensors i escales mecàniques (una, només), i els ascensors sempre estan buits.
Fins i tot a Fabra i Puig o Congrés, on no hi ha escales mecàniques per pujar des de les andanes, i sí un ascensor. La gent els fa servir, però en general tothom puja a peu sense problemes.
Per tant, no, la gent no és (tant) vaga. El que passa és que la gent tampoc és tonta (quan vol) i entén que una cosa és pujar una escala, i l'altra fer l'ascensió del Pedraforca amb escales mecàniques.

BCN2008 wrote:No és un disseny fallit, la gent fa que aquest disseny sembli fallit.

És que precisament les estacions es dissenyen (o haurien de dissenyar-se) per a la gent

Posem, per exemple, que jo dissenyo un cotxe sense portes, sense claus i que s'arrenca només amb un botó. Fracassa estrepitosament perquè tothom que se'l compra li roben als deu minuts de treure'l del concessionari. I jo dic: "No és un disseny fallit, la gent fa que aquest disseny sembli fallit."
Doncs no, el que hauria passat és el que popularment es coneix com "*******-la".
I és que el món és com és, i la resta, són excuses.

wefer wrote:

BCN2008 wrote:No és un disseny fallit, la gent fa que aquest disseny sembli fallit.

És que precisament les estacions es dissenyen (o haurien de dissenyar-se) per a la gent

Potser sí que de tant en tant s'hauria de mirar menys pel tema de capacitats i velocitats d'evacuació i començar a mirar per la velocitat que es triga en arribar al carrer, però caminant per les escales mecàniques (que és el que s'ha de fer) es pot trigar tant com amb dos viatges d'ascensor (comptant que el primer és d'espera a l'andana). I això és el que s'hauria de fer, sempre que es pugui, pujar caminant per les escales, així s'aconseguiria que els ascensors es descolapsessin i trigar el mateix per les dues alternatives.
Clar, que tots aquests "càlculs" els faig tenint en compte el cas de La Sagrera L4, el cas de VdH L5 el desconec, i el cert és que les parades intermitges que fa ho deu fer més complicat...

wefer wrote:

Vilarrubla wrote:La gent és vaga i punt... les cues que hi ha a l'estació de l'HUB en hora punta són exactament les mateixes i sabeu quantes escales mecàniques hi ha? una i de mida mitjana.

Cada dia passo per diverses estacions amb ascensors i escales mecàniques (una, només), i els ascensors sempre estan buits.
Fins i tot a Fabra i Puig o Congrés, on no hi ha escales mecàniques per pujar des de les andanes, i sí un ascensor. La gent els fa servir, però en general tothom puja a peu sense problemes.
Per tant, no, la gent no és (tant) vaga. El que passa és que la gent tampoc és tonta (quan vol) i entén que una cosa és pujar una escala, i l'altra fer l'ascensió del Pedraforca amb escales mecàniques.

BCN2008 wrote:No és un disseny fallit, la gent fa que aquest disseny sembli fallit.

És que precisament les estacions es dissenyen (o haurien de dissenyar-se) per a la gent

Posem, per exemple, que jo dissenyo un cotxe sense portes, sense claus i que s'arrenca només amb un botó. Fracassa estrepitosament perquè tothom que se'l compra li roben als deu minuts de treure'l del concessionari. I jo dic: "No és un disseny fallit, la gent fa que aquest disseny sembli fallit."
Doncs no, el que hauria passat és el que popularment es coneix com "*******-la".
I és que el món és com és, i la resta, són excuses.

La majoria d'ascensors van buits... però no tots per exemple el de l'HUB... cosa que em fa pensar que havent només una sola escala mecànica i curta... la gent és vaga.

wefer wrote:

Vilarrubla wrote:Si és que al final la gent voldrà que els deixem a la planta baixa de casa sense haver caminat ni un segon...

No es tracta d'això. Es tracta de que es perd més temps sortint de l'estació del que trigues arribant-hi en metro.
Perquè si no es tractava d'arribar amb menys temps a Vall d'Hebron, aleshores no calia que es gastessin una milionada en el metro. Amb una tartana de cavalls ja fèiem

Per tenir una idea del desastre: quan arriba un tren a l'estació, la gent de l'anterior tren encara està esperant que arribi l'ascensor per pujar al vestíbul

És a dir: el disseny de l'estació de la L5 a Vall d'Hebron, a l'igual que la de la L4 a Sagrera, és un absolut fracàs. No funcionen, ja que la gent no fa servir les escales per raons lògiques.
El que és increïble és com és possible que havent fet tants estudis com es deuen haver fet, havent-hi participat arquitectes, etc, s'hagi pogut fer un nyap similar que faci que la gent acabi apinyant-se a cops de colze dins d'un diminut ascensor, mentre la resta de vestíbuls, escales, etc estan buits. És bastant patètic i surrealista, i obligarà a refer aquestes estacions en poc temps.

Cuatro Caminos a Madrid és més profunda que Vall d´Hebron.
Tothom hi assumeix que s´agafa l´escala mecànica.
La gent a BCN s´està malacostumant, és més, quan amb el pas del temps més i més gent agafi aquest enllaç, què passarà, s´haurà de demanar tanda per encabir-se a l´ascensor?
Que em digueu que un tren arribi a Vall d´Hebron quan gent de l´anterior tren encara fa cua per pujar a l´ascensor, ho sento, però jo ho trobo una mostra d´incivisme.
Si hi ha unes escales: PREN-LES, RUC. Potser triguis més que per l´ascensor si no hi ha ningú, però si hi ha cua trigaràs igual o menys.

I dóno fe que ho he vist a Sagrera L9/10... gent fent una cua de cal déu per pujar a l´ascensor (fins i tot molestant als que no voliem fer cua), i jo que pujo per les escales, i arribo abans que la majoria dels de l´ascensor...

Per cert, teniu fotos noves de Vall d'Hebron, El Coll|La Teixonera i El Carmel a trenscat.cat, per comprovar amb imatges tots els temes dels que es parlen.

http://elperiodico.cat/ca/noticias/barc ... ro-1109889

QUEIXES VEÏNALS AL DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ

El Coll-Teixonera clama contra el «nyap» en l'obra del metro

L'esperada arribada del suburbà ha deixat els carrers pitjor de com estaven
Els residents se senten ofesos respecte als seus veïns del Carmel
Dilluns, 8 de agost del 2011
HELENA LÓPEZ
BARCELONA

Les comparacions són odioses. Si no, que ho preguntin als habitants dels enfilats barris del Coll i la Teixonera, a Horta-Guinardó. En els últims anys, han vist com la tortuosa arribada del metro ha servit per posar merescudament al dia el veí Carmel, mentre que els seus carrers han quedat «pitjor de com estaven», apunta indignada María José Colomo, una de les veïnes del lloc que ha decidit aixecar la veu per evitar «nyaps».

La qüestió és que, per construir les sortides de la nova estació de la línia 5 del Coll-Teixonera -estrenada ara fa un any- es van eliminar, ja el 2006, quan van començar els treballs, dues zones verdes que mai van ser reconstruïdes. Fa uns dies, a l'aparèixer un grup d'obrers treballant a la zona, els veïns van veure la llum. Es van il·lusionar pensant que, després de la llarga espera, havia arribat el seu moment. Però la sorpresa va ser majúscula quan, al preguntar al cap d'obra què estaven fent, aquest els va respondre: «Posar unes tanques i prou; no hi ha diners per fer res més».

ESCALES SUPRIMIDES // Alertats per la contundent explicació, els veïns es van dirigir a l'Agència del Carmel per demanar explicacions, però no van aconseguir la resposta esperada. «Es tracta d'una obra de la qual s'encarrega la Generalitat, no l'ajuntament», van obtenir per tota resposta, cosa que va encendre encara més el fins ara pacient veïnat. «En la reurbanització de la plaça de Pastrana [al Carmel], on no va arribar econòmicament la Generalitat, va arribar l'ajuntament. Aquí què passa, ¿que som menys?», s'enfada Colomo. «Només volem que se'ns acabi la zona ni més ni menys que com s'ha acabat allà. Tots vivim al districte», prossegueix, queixosa.

A més a més d'una àmplia zona verda i una pista esportiva, abans de les obres del metro, entre els carrers d'Arenys i de Fastenrath hi havia diversos trams d'escales que servien de drecera per estalviar-se les pujades pronunciades. Ara tenen el profundíssim (i pràctic) ascensor del metro, però, segons expliquen els usuaris, s'espatlla cada dos per tres. I quan s'espatlla, la gent gran, que al barri és molt nombrosa, no pot accedir al metro. «Han de fer una volta tan gran que és impossible. Ja no hi van», critica Josep Llop, propietari d'un bar a la zona, que veu amb escàndol que posin una tanca al carrer de Fastenrath que els deixa sense «la magnífica vista a la Vall d'Hebron». «El que han de fer és arreglar d'una vegada aquesta zona, no posar-hi tanques», insisteix enfadat.

BONS PROPÒSITS // I és que, entre les línies de treball de l'Agència de Promoció del Carmel i Entorns, que poden llegir-se a la seva pàgina web, s'apunta que la intenció de l'entitat és millorar l'accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques de la zona, per un costat, i la creació de zones verdes, per un altre. Precisament, els assumptes que han empitjorat després de les obres del metro, segons denuncien els veïns afectats pels inacabats treballs als carrers de Sant Crispí, Fastenrath, Arenys i entorns. «Només demanem que l'opinió dels veïns sigui tinguda en compte i no se'ns privi de zones verdes, que ja existien», insisteix Maite Martín, propietària d'una farmàcia a la zona.

Fonts municipals apunten que la intenció dels responsables del districte, que acaben d'aterrar, és parlar amb la Generalitat per intentar «buscar solucions». «Els espais verds s'arreglaran i s'arreglaran bé», tranquil·litzen als veïns. Els veïns del barri, que ja han col·locat cartells i han fet pintades advertint que no acceptaran nyaps, no les tenen totes.

no hi ha diners per fer res més

La gent s'haurà d'anar acostumant a aquesta resposta, que té més de real que no pas d'excusa: a les arques públiques només hi ha teranyines. Que ens ho hagin amagat durant mesos (si no anys), no fa sinó magnificar la sorpresa.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic ... _mnu_id=75

La sortida de l'L5 a la Teixonera es va fer en terrenys privats

La Generalitat descobreix que una àrea que fa anys que serveix de zona verda s'haurà d'expropiar ara perquè es pugui reurbanitzar

Els veïns reben amb desconfiança les explicacions dels representants de GISA
26/10/11 02:00 - Barcelona - Clara Ribas


La sortida de la línia 5 del metro del Coll-la Teixonera s'ha fet en terrenys privats. Els responsables del Departament de Territori i Sostenibilitat ho han descobert en el moment que han començat el procés de reurbanització del sector, llargament reivindicat pels veïns. La zona en qüestió té forma triangular i havia estat, fins que es van fer les obres del metro, una zona verda on fins i tot hi havia una pista esportiva.

Segons fonts del departament, quan es va analitzar la possibilitat d'adequar la zona, que havia quedat empantanegada a causa de les obres del metro, es va descobrir que els terrenys en què pensaven actuar són privats, i això va motivar l'aturada de qualsevol actuació al sector. Les mateixes fonts han assegurat a aquest diari que ni el 2002, quan es va fer el procés d'informació pública de les obres de la línia, ni més tard, quan el projecte es va trametre a l'Ajuntament, ningú no va manifestar, ni tampoc es va comprovar, que aquells terrenys no fossin públics.

Ara el departament està elaborant un projecte de reurbanització que ha de justificar més endavant que es procedeixi a les expropiacions dels terrenys afectats. Fins que això succeeixi no s'hi podrà actuar, han conclòs les mateixes fonts.

Cinc anys d'obres

Les primeres obres del metro es van fer el 2006 i van comportar la desaparició de la zona verda que hi havia entre els carrers Arenys i Sant Crispí.

Una vegada acabades les obres i després de la inauguració de la sortida de l'L5 del Coll-la Teixonera, ara fa un any, per l'antic equip de govern municipal, els veïns van comprovar, en passar els mesos, que no s'actuava per acabar de recuperar l'antiga zona verda.

A més d'haver malmès la zona, les obres havien suprimit també unes escales que connectaven els carrers Arenys i Sant Crispí, i unes altres que portaven fins al carrer Fastenrath. Això obliga ara els veïns a utilitzar les escales que hi ha uns metres més avall, al passatge Arenys, ja que, segons expliquen, l'ascensor que s'ha instal·lat a la sortida del metro s'espatlla sovint. Tampoc no es pot usar la nova escala de ferro que GISA hi va instal·lar.

Els veïns de la Teixonera han expressat la seva indignació. Es van assabentar de la inesperada notícia en una reunió amb l'Ajuntament i GISA en què confiaven que se'ls presentaria un projecte per arreglar la zona. Segons un dels representants veïnals, Lluís Cairell, la sorpresa va ser tal que fins i tot van dubtar de la veracitat de les informacions que els estaven donant: “És tan rocambolesc que sembla que s'ho hagin inventat per deslliurar-se de nosaltres”, afirma.

LA DATA
2002
és l'any que es van posar a informació pública les obres de l'L5 del metro, que arribava a la Teixonera.
LA FRASE
És tan rocambolesc que sembla que s'ho hagin inventat per poder deslliurar-se de nosaltres
Lluís Cairell
Veí de la Teixonera
La veïna del Carmel més ignorada
clara ribas

El barri de la Teixonera viu d'esquena a Barcelona i mira a la Vall d'Hebron. Fa frontera amb el Coll i també amb el Carmel. Quan al barri veí hi va haver el gran esfondrament, la Teixonera també va quedar afectada, ja que les obres del metro la travessaven sencera. Aleshores els van prometre que els recursos que rebien els seus veïns també els arribarien a ells. No va ser així, segons expliquen. Tampoc hi va haver sort el 2010 amb la llei de barris. Es va sol·licitar amb l'objectiu de dur a terme una remodelació integral de la zona, condicionada per una difícil orografia i les conseqüències d'un creixement accelerat. La setena convocatòria dels ajuts de la llei de barris va anar a les altres dues propostes fetes des de Barcelona: els veïnats de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, a Sants-Montjuïc, i la part sud del barri del Raval, a Ciutat Vella.

L'actual regidora d'Horta-Guinardó, Francina Vila, ha reconegut a aquest diari que a la Teixonera no s'hi ha invertit des del 1992, a banda d'algunes adequacions de carrers. Vila va visitar la sortida del metro fa quinze dies i va convocar els veïns a una reunió el dia 17 passat per parlar-ne. Allà va ser on se'ls va donar la notícia.