http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... ances.html
Barcelona participarà en el procés per definir el tram pendent del TAV francès
La configuració de la línia Montpeller-Perpinyà, que completarà la connexió amb París, es decidirà en els pròxims mesos
6/03/09 02:00 - Montpeller - IVAN VILA
Barcelona intervindrà en la definició del tram Montpeller-Perpinyà del TAV. Ho farà mitjançant la seva participació en el lobby de ciutats creat l'octubre passat per accelerar el desenvolupament de la xarxa d'alta velocitat en sòl francès i, en conseqüència, la connexió de l'arc ferroviari mediterrani amb el nord d'Europa. Sobre la taula hi ha quatre opcions: fer una nova línia només per a trens de viatgers; fer-la mixta, amb trams desdoblats o sense, i optimitzar el corredor ja existent. La decisió s'ha de prendre d'aquí al juliol, en un debat públic en què el grup municipalista presentarà una proposta conjunta. La feina, després, serà trucar a totes les portes per obtenir el finançament: la de les regions del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, la de França i la d'Europa.
El grup de ciutats, en què també hi participen Girona i Figueres, a més dels municipis de l'Estat francès de Montpeller, Narbona, Perpinyà, Tolosa i Besiers, als quals s'hi afegirà properament Carcassona, presentarà una proposta unitària en el si del procés participatiu que ha encetat l'executiu de Nicolas Sarkozy per revifar un projecte que havia quedat estancat, hipotecant la futura connexió per alta velocitat entre Barcelona i París. De moment, però, aquesta única veu no és tan uniforme: tot i que en la primera reunió, celebrada a Barcelona fa quatre mesos, els alcaldes van expressar la seva preferència per una línia mixta, que permetria descongestionar el trànsit de mercaderies a Perpinyà i mantindria el criteri que s'ha seguit en els trams catalans de l'alta velocitat, ahir van ser més prudents. Ni l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ni la seva homòloga a Montpeller i amfitriona ahir, Helène Mandroux, es van mullar sobre aquesta qüestió, es van remetre a la fi del procés i van apel·lar al clàssic argument que «cal deixar treballar els tècnics per triar la millor opció». El motiu és la dissidència de l'alcalde de Besiers i candidat de l'UMP en les properes eleccions regionals del Llenguadoc-Rosselló, Raymond Couderc, partidari de l'opció exclusiva per a viatgers. D'aquí l'acord assolit ahir, en virtut del qual es consensuarà una posició única que es presentarà en forma d'al·legació durant el debat públic que s'obre ara, però sense que això exclogui que cada ciutat presenti, de manera individual, la seva pròpia proposta.
Però tant Hereu com Mandroux, que van fer de portaveus del grup després de la seva segona sessió de treball, van minimitzar aquesta qüestió, i van preferir insistir en la idea que la unió fa la força a l'hora de demanar una infraestructura que en la declaració conjunta subscrita ahir els alcaldes qualifiquen de «fonamental» i de «factor decisiu per al desenvolupament sostenible de les nostres regions i ciutats». I a més, va afegir Hereu, tenint en compte que el tram de Figueres a Perpinyà entrarà en servei a finals del 2010 i que el projecte de la línia Montpeller-Nimes ja està enfilat: la connexió Montpeller-Perpinyà seria la clau de volta. Queda, però, molta més feina. Els alcaldes demanen que s'avanci en els estudis del tram Tolosa-Carcasona-Narbona, i que es prevegi enllaçar-la amb la de Perpinyà a Montpeller per connectar els arcs mediterrani i atlàntic.
De la declaració a l'acció
Hereu va insistir que aquesta segona cimera d'alcaldes per l'alta velocitat suposa «un pas més» que la que es va fer a Barcelona, perquè suposa «passar de la declaració d'intencions a l'acció». Per l'alcalde barceloní, el fet que tres ciutats catalanes puguin intervenir en un procés participatiu sobre una infraestructura que es fa en sòl francès «és un símbol que Europa ha avançat». «Fa 20 anys, això hauria estat impensable.» Ara, va afegir, «és un honor participar-hi».
La propera reunió tècnica del lobby municipalista està prevista dijous que ve, 12 de març. I una de les darreres trobades, encara sense data, se celebrarà a Barcelona. Després, un cop completada la fase de recollida de propostes, tocarà buscar els diners. I també aquí els alcaldes es comprometen a fer de corcons i no conformar-se amb la inversió estatal i regional, sinó que pretenen anar a Brussel·les a demanar fons europeu. «Contra la crisi, nosaltres diem que cal més Barcelona, i també cal més Europa», va etzibar Hereu, que va insistir que invertir en infraestructures té doble benefici: «A curt termini, genera llocs de treball, però també genera oportunitats de futur per a les ciutats.» Avui mateix, Hereu insistirà en aquests arguments en una reunió a Barcelona amb sindicats catalans i del Llenguadoc, que també subscriuran la necessitat d'impulsar aquest últim tram sense definir del corredor Barcelona-París.
.
