http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... 2450.shtml
El Prat alleujarà el control de cadires de rodes que violentava els viatgers
El Pont Aeri ha perdut tots els clients amb discapacitat que volaven amb certa regularitat
Passatgers amb mobilitat reduïda denuncien una inspecció «humiliant» que ataca al seva «autonomia»
Dissabte, 20 de novembre del 2010
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL / El Prat de Llobregat
On és la frontera entre un inevitable control de seguretat i la innecessària humiliació d'un ésser humà? ¿Justifica un delicte puntual augmentar la vigilància de tot un col·lectiu fins a extrems arriscats? L'aeroport del Prat va decidir al setembre intensificar la revisió de les cadires de rodes després de trobar una fortuna entre els ferros d'una d'aquestes estructures. Des d'aleshores, diversos viatgers amb discapacitat han denunciat situacions «humiliants» que han atemptat contra la seva «autonomia i autoestima»; unes revisions que els han fet perdre avions, posar en risc la seva salut i, en definitiva, fer un irònic pas enrere en la seva batalla en favor de l'autosuficiència.
Bàrbara Vidal, informàtica de 34 anys i tennista paralímpica, viatja sovint per Europa per disputar tornejos. El 7 de setembre havia de volar a Itàlia, però al facturar la maleta la van informar que ja no podia seguir amb la seva cadira a partir d'aquell punt. «El noi de l'aerolínia em va dir que la Guàrdia Civil ja no volia que utilitzéssim la nostra pròpia cadira i que havia d'acceptar la que ofereix AENA, molt més vulnerable i cutre», detalla. En aquella ocasió, no sense molts nervis i tensió, va cedir a contracor i amb por que la cadira patís danys com ja li havia passat en altres ocasions. Unes setmanes després s'hi va negar i va haver d'anar al soterrani perquè passessin la seva cadira per un escàner.
Entre indignada i trista, Bàrbara va escriure a la direcció de l'aeroport explicant el seu cas i com se senten ella i la resta de persones amb mobilitat reduïda «encara més discapacitades amb decisions com aquesta». Als pocs dies va rebre una trucada carregada de disculpes que la invitava a mantenir una reunió amb el director del Prat, Fernando Echegaray. La trobada va ser tan cordial com fructífera. Segons el relat de la Bàrbara, el gestor de l'aeròdrom va admetre que la situació era «insostenible», que ja havien parlat amb la Guàrdia Civil i que abans de finalitzar l'any estaria «tot resolt».
COMPROMÍS OFICIAL / Dit i fet. Francesc Folch, cap de seguretat del Prat, confirma a aquest diari que l'aeroport disposarà al desembre de detectors de traces que permeten localitzar explosius sense necessitat que l'usuari abandoni la seva cadira. Folch insisteix que AENA té «una gran sensibilitat per aquest tipus de temes», però admet que hi ha «certs dubtes sobre l'autosuficiència d'arribar en cadira de rodes fins a la porta de l'avió». L'aeroport també s'ha compromès a col·locar escàners més amples als controls de seguretat perquè la cadira de rodes hi accedeixi sense problemes, una mesura que la Bàrbara aplaudeix «malgrat que s'hauria d'haver pensat quan es va dissenyar la terminal».
Aquestes mesures, no obstant, potser arribaran massa tard. Concepción Vinagre, coordinadora del Pont Aeri del Prat, comenta amb rabiosa resignació que Iberia «ha perdut la desena de clients discapacitats que volaven amb regularitat a Madrid» i atribueix aquesta dada al «procediment absurd d'obligar a facturar la cadira de rodes». Situacions com aquesta, afegeix, «fan molt de mal a les aerolínies» i reconeix que a la Guàrdia Civil «no hi ha qui li planti cara» i que serà «molt difícil» recuperar aquests viatgers.
El capità de la Guàrdia Civil Lorenzo Martínez, responsable de seguretat de l'aeroport, assegura que els agents «són els primers a sentir-se malament i incòmodes davant de segons quines situacions», i explica que l'únic que fan és «complir amb la normativa europea de seguretat». Admet que ara «són més exigents que temps enrere» i confirma que el detector de traces «evitarà que el discapacitat s'hagi d'aixecar de la cadira», una maniobra que, segons el cas i si la persona no està ben col·locada, pot provocar una llaga que trigarà setmanes a curar-se. «Amb aquest aparell només podrem detectar explosius, no diners, però aquí el més important és enxampar els terroristes, no els lladres», afegeix.
José María Ballesteros, president a Catalunya de la Confederació Estatal de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica i damnificat per la norma de seguretat, viatja molt per tot Espanya i apunta que en cap altre aeroport ha experimentat els «mals moments que ha viscut al Prat». «Ha sigut un retrocés bastant important, un atac contra l'autonomia personal per la qual fa més de 30 anys que lluitem», conclou.
