Transport.cat

http://www.avui.cat/
------------------------------------------------
Ara és progre tancar-se a casa
Salvador Cot

Molts socialistes francesos ja no creuen en l’eix esquerra-dreta, i per això treballen amb Nicolas Sarkozy. De fet, els passa el mateix que als socialdemòcrates alemanys que governen amb Angela Merkel. Una mica per tot Europa, l’antiga clivella s’ha anat esborrant. En el fons és la victòria del fets i no paraules, el triomf de la gestió per damunt de la ideologia. No hi ha política, només diners públics per assignar, diuen.

Amb dues excepcions. La primera és Espanya, on esquerra i dreta s’han especialitzat en dues expressions alternatives del mateix nacionalisme, que són percebudes com a diverses –i, fins i tot, oposades– per la seva opinió pública. Pels uns, Espanya l’han de fer AENA i AVE, mirant de no fer gaire soroll. Pels altres, Espanya també l’han de fer AENA i AVE, però fent el màxim de soroll. Mal que bé, així fan política i, al capdavall, els va millor que als seus veïns europeus.

L’altra excepció és Catalunya. Aquí, just al contrari que a Europa, dels fets i no paraules, de la filosofia de la gestió i l’assignació de partides se’n diu esquerra. Una manera intel·lectualment econòmica de no haver d’arrossegar maldecaps ideològics dins el portapaquets del cotxe oficial. A més, permet acusar de dreta tothom que estigui fora del govern.

El problema és que dissabte passat aquest pedaç tan útil va saltar fet a miques als carrers de Barcelona. Perquè, es pot afirmar que qui es va manifestar va ser la dreta? Protestar per la poca inversió en Rodalies és de dretes? Exigir un bon servei públic és ser de dretes? Denunciar l’arbitrarietat amb el diners dels impostos és una actitud de dretes?

Més preguntes. No queixar-se per la mort de 14 treballadors en les obres del TGV és ser d’esquerres? Defensar un ministeri, faci el que faci, és d’esquerres? Lluitar per mantenir intactes els poders de l’Estat és d’esquerres? De debò?

wefer wrote:Jo considero exactament el contrari en tots els punts que expresses.
Encara diria més... i és que han sigut els independentistes i sobiranistes els que s'han manifestat per la millora de les infraestructures d'aquest país. En canvi, els que no ho són ni s'han manifestat ni tenen intenció de fer-ho, és a dir, els importa ben poc el que passi amb les infraestructures d'aquest país i ja els està bé empassar-se qualsevol presa de pèl per part dels poders públics en contra de les infraestructures que nosaltres ens mereixem i paguem.
Els que no es van manifestar, en canvi, suposo que deurien estar molt còmodes a casa mirant la pel·lícula de la tarda.

Per tant... jo tinc molt clar quins són els egoïstes i quins, en canvi, són els que es preocupen pel bon funcionament del país.

Va, companys. Us heu acabat polaritzant tots completament en aquest tema. Ja no us convencereu mútuament de res, la manifestació és "a toro pasado", i us acabareu discutint pels mateixos temes que no us resoldran pas la vida a curt i mig termini. Salut i pau!

Fran-Ikarus wrote:Va, companys. Us heu acabat polaritzant tots completament en aquest tema. Ja no us convencereu mútuament de res, la manifestació és "a toro pasado", i us acabareu discutint pels mateixos temes que no us resoldran pas la vida a curt i mig termini. Salut i pau!

Sí, crec que serà el millor.

http://www.elperiodico.cat/
----------------------------------------------------
Les lliçons de Rodalies
Oblidem que territorialitzar els impostos vinculats al capital no comporta més autogovern, sinó més capacitat del capital
1. • Si no hi ha més inversió pública, els problemes seguiran, fins i tot en un escenari d'independència

JOAN Coscubiela.
Secretari general de CCOO Catalunya.

He esperat que passés l'1-D perquè no volia que les meves reflexions apareguessin confrontades amb la manifestació. Abans que res, vull donar la meva felicitació als organitzadors perquè han aconseguit un èxit doble, el de la massiva assistència i, el més important per a ells, que els futurs debats a Catalunya es juguin a partir d'ara en el terreny del "dret a decidir". Ho han fet seguint els consells d'Antoni Bassas, que va recomanar als ciutadans que, en anar a la manifestació, "no pensessin en Rodalies". Tenen raó els qui creuen que avui, igual que sempre, el que mobilitza són valors i sentiments. Els del greuge comparatiu, la indignació o la dignitat nacional convertits políticament en el dret a decidir tenen molta força. I si se'm permet, també molts riscos.

ANEM A PAMS. És cert que una bona part del problema es troba en la manca d'inversions de l'Estat a Catalunya, i en una gestió llunyana i ineficient. Però això no ho explica pas tot. Estem davant d'un imaginari que es repeteix diàriament a Catalunya, on sectors socials, forces polítiques i l'opinió publicada ofereixen explicacions simples a problemes complexos. Des de l'autoritat moral de CCOO, que ha estat durant anys al capdavant de la reivindicació del transport col.lectiu, i la personal de ser usuari diari i alhora víctima fre- qüent, voldria recordar que els problemes vénen de lluny i afecten tota la xarxa ferroviària.

Durant anys s'ha estat menyspreant el transport col.lectiu, amb poques inversions. L'AVE s'ha endut la majoria dels recursos en detriment de la xarxa convencional i del transport de mercaderies, que ha estat clau per a la logística de les empreses. El transport de proximitat ha estat el gran oblidat dels pressupostos dels governs catalans. I, mentrestant, la majoria del debat publicat ha estat al voltant del rescat dels peatges, les dates de l'arribada de l'AVE o els vols des del Prat a Singapur. Tots són problemes importants, és clar, però que afecten moltes menys persones i tenen menor impacte econòmic que el dèficit de Rodalies. I això no és sols responsabilitat de la política, tot i que el seu tactisme permanent no hi ajuda. És responsabilitat del conjunt de la societat i també dels mitjans de comunicació. ¿Això significa que els problemes amb l'Estat espanyol no existeixen? És clar que sí, però hi ha més raons. Per exemple, una insuficiència del sistema fiscal, que amb una participació sobre el PIB molt per damunt de la mitjana de la UE pateix la carrera entre partits per la baixada d'impostos. Una manca d'inversió en serveis públics i un deficient sistema de finançament de Catalunya. Són tres causes, no solament una. I el debat públic a Catalunya, això, ho oblida.

CCOO no va convocar a la manifestació perquè, tot i compartir algunes de les raons de la convoca- tòria, el missatge que es dóna ens pot generar molta satisfacció a curt termini i a la llarga, molta frustració. El traspàs de la gestió de Rodalies és urgent, però això per si mateix no resol els problemes. La construcció i gestió de les infraestructures --vies i estacions-- és única i continuarà en mans d'Adif i és aquí on es generen els problemes. Si no hi ha més inversions públiques, els problemes continuaran existint, fins i tot en un escenari d'independència. I si això no es té present, la societat catalana continuarà acumulant frustracions. El manifest demana la gestió i recaptació de tots els impostos a Catalunya, en un plantejament aparentment molt nacional. Però ens tornem a oblidar que la territorialització dels impostos vinculats al capital no comporta més autogovern, sinó més capacitat del capital i les empreses per deslocalitzar-se i jugar al dúmping fiscal.

El que ara passa amb l'impost de successions i donacions es multiplicaria en el cas de l'impost de societats. I els catalans no podríem decidir --en aquests casos qui decideix és el mercat-- i tindríem un sistema fiscal insuficient i més injust. CCOO és una organització de moltes persones, socialment molt plural i diversa, en la qual hi ha molta gent que s'identifica i és activista dels plantejaments com els del "dret a decidir" i altres que no, o bé tot al contrari. És un problema que no tenen les organitzacions més compactes i amb menys gent. Per això ni vàrem convocar ni ens hi vam oposar. Les raons de la no convocatòria no cal buscar- los en altres llocs que no sigui la nostra independència sindical, quan l'encertem o quan algú creu que ens equivoquem.

¿ON SÓN es responsabilitats de CCOO? A no haver sabut canalitzar una proposta perquè el treball que estem realitzant des de fa anys tingués continuïtat en una mobilització social. Ho vàrem intentar des del primer dia, però no ens en vàrem sortir. Potser ens va faltar decisió, però en aquestes situacions són necessàries organitzacions socials amb independència dels poders i valors que permetin mobilitzar la gent. ¿Quins són aquests valors diferenciats de les esquerres socials i nacionals? En qualsevol cas, que no li quedi cap dubte a ningú: CCOO continuarà treballant per situar aquestes prioritats al voltant de la mobilitat i de les polítiques públiques en general. I en aquest espai, segur que ens trobarem amb organitzacions que davant de l'1-D hem tingut opinions diferents. Però queda un interrogant més important encara. Si és cert, com diu Jorge Wagensberg, que "el progrés és complexitat", ¿Catalunya progressa adequadament?

Jo vaig ser un altre dels que no va anar a la "mani", i tampoc aniria si es tornés a fer.

Penso que oblidem un munt de infraestructures depenents de la Generalitat mal gestionades i col·lapsades. A mi, sense anar més lluny, m'agafa la B-124, on la Generalitat ha invertit 0 euros (i pessetes) des de la seva reforma el 1986 (quan Castellar tenia amb prou feines 5.000 habitants). Ara, amb 22.000 habitants i un potent polígon industrial, aguantem la mateixa carretera de llavors, resultat: col·lapse total i absolut, accentabilitat elevadíssima... i de moment no sembla que hagi de caure cap cèntim d'euro més per la nostra carretera, que patim Castellarencs, habitants de Sentmenat i Sant Llorenç Savall, tothom de la comarca i de Barcelona que ve a treballar a Castellar...

Més exemples, el pèssim funcionament de la Vallesana que vàrem patir durant anys i anys (la RENFE comparat amb el servei de la Vallesana que teníem era la glòria, i no exagero) només solucionat perquè els usuaris vàrem dir prou (i en mínima part per l'ajuda de l'Ajuntament i per la pròpia empresa!!!). La proposta de nous horaris que és l'actual es va anar aplaçant anys i anys per culpa de la ineficiència i boicot reiterat de la Generalitat, ja que no els volia autoritzar.

Com aquests dos exemples particulars n'està plagat tot el país. Llavors... a què venia manifestar-se per el mal funcionament de les infraestructures de l'estat si les nostres funcionen igual o pitjor? L'única que funciona mig mig és els FGC, i com no, el metro de Barcelona. Si cal que sortim a manifestar-nos, és per tal que TOTS els catalans demanem resposabilitats a TOTES les administracions perquè la cosa funcioni bé. Fer-ho de manera sesgada com la que es va fer el dissabte passat només demostra que les infraestrucutres només era l'excusa per una manifrestació pro-independència, sobretot de veure diversos pampletos a favor de la mani on es posaven exemples de ineficiència competències transferides a la Generalitat fa bastants anys (una de la que recordo molt bé, la dels barracons a les escoles i instituts: que facin el favor de mirar ben clar lo que posa a les plaques dels instituts de quin depenen... sí, la Generalitat!). A part que el fulletó de la plataforma convocant posava molt d'ènfasi en "la mobilitat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona", afegint de vegades "a tot Catalunya" per tal de semblar que es preocupaven per el país, quan penso que els importa un rave el que passi més enllà de Collserola.

Per totes aquestes raons vaig decidir no anar a aquesta mafiestació.