Un article de l'Avui, que no entenc molt bé el motiu pel qual el fan, però be...
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12 ... _80889.php
La línia metropolitana
La L1 es va pensar com un metro transversal per unir les principals estacions de ferrocarril de la ciutat de Barcelona
Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 10/12/2009 02:22
El metro va arribar tard a Barcelona. El 1924, quan s’hi va inaugurar la primera línia de metro –un tram del que ara és la línia 3–, ja feia 35 anys que els ferrocarrils suburbans circulaven pels budells de Londres. Tot i ser la ciutat més europea de l’Estat, la inestabilitat política que es va viure en el canvi de segle i la falta de recursos després de la Primera Guerra Mundial van fer que fins a la segona meitat de la dècada dels anys 20 no s’obrissin les dues primeres línies.
Curiosament, la línia 1 del metro no és la més antiga. Aquesta línia, que ara uneix l’Hospitalet de Llobregat amb Santa Coloma de Gramenet passant pel centre de Barcelona, va ser la segona que es va posar en servei. En aquell moment, el 10 de juny del 1926, se l’anomenava la línia Transversal i unia la desapareguda estació de la Bordeta amb la plaça Catalunya.
La idea de construir aquesta línia va ser de l’enginyer Ferran Reyes, que el 1912 va projectar unir les llavors poblacions segregades de Sants i Sant Martí de Provençals. Encara que no ho sabia, Reyes ja pensava en aquell moment en un concepte que ara està molt de moda, la intermodalitat. La proposta inicial era que la línia unís les dues principals estacions de ferrocarril de la ciutat: la del Nord i la de França, amb altres d’importants com la de plaça Espanya i la de plaça Catalunya.
Tot i que la proposta va ser acceptada, l’execució del projecte de Reyes va haver d’esperar fins als anys 20. El 8 de juny del 1922 en Cametes (així era conegut popularment Alfons XIII) posava la primera pedra –de fet, van ser dues palades de sorra– de la que acabaria sent la línia vermella del metro barceloní. La construcció del túnel de la línia va ser molt complicada, ja que el fet de passar pel centre de la ciutat, amb molt de trànsit de tramvies i cotxes, va obligar a obrir-lo amb galeria i no a cel obert, com s’havien fet fins aleshores la majoria de túnels.
Una obra d’aquelles dimensions va requerir l’ajuda de tecnologia estrangera i gran quantitat d’obrers, que tenien com a objectiu acabar el túnel en només tres anys, ja que es volia acabat el 1925. Els accidents, però, van ser inevitables. Com explica l’historiador Carles Salmerón a El metro de Barcelona, el més destacat es va produir l’abril del 1924, quan el sostre de la galeria a la cruïlla de la Gran Via amb Villaroel va cedir i va sepultar onze treballadors.
No va ser, doncs, fins a l’any 26 que es van posar en servei els primers quatre quilòmetres de la Transversal, per on circulaven fins a 12 trens alhora. Les coses no van anar gaire bé. Les expectatives sobre el nombre de passatgers no es van complir i la societat privada que explotava la línia va començar a tenir problemes. Finalment, el 1928 es va decidir abaixar el preu del bitllet –de 35 cèntims a 25– i el nombre de viatgers es va duplicar en dos mesos, fins a arribar a més de 30.000 cada dia. L’Exposició Universal del 29 va fer que la línia arribés a passar dels 42.000 viatgers, però el canvi de gestors amb l’adveniment de la República va tornar a refredar les coses. Amb tot, el govern Macià va donar un nou impuls a la línia en inaugurar ampliacions fins a Marina i Santa Eulàlia.
De refugi a línia metropolitana
Durant la Guerra Civil les estacions van servir de refugi antiaeri durant els bombardeigs de l’aviació franquista. Com en tantes altres coses, el resultat de la guerra va obrir un forat negre en la història del metro. Les ampliacions no van arribar fins a la dècada dels 50, just abans de la integració de les dues grans línies de metro de la ciutat dins la nova companyia Ferrocarril Metropolità de Barcelona, constituïda el 1960. Als seixanta i setanta, la construcció de les línies 4 i 5 es va endur gran part del pressupost de construcció del metro. No va ser fins als anys 80 que la línia 1 es va tornar a allargar per esdevenir una realitat metropolitana i donar servei a l’Hospitalet i Santa Coloma.
, i allà trobariem fins i tot quan van inaugurar el Barcelona-Mataró. Seria tot un tresor disponible!!!).
