http://superviventcatala.blogspot.com/2 ... a-tmb.html
Tots Malbaraten Barcelona (TMB)
CiU segueix cobrint-se de glòria. La darrera proesa ha estat pujar la T-10 1€ de cop. Ara en seran 9,25€! És clar que toca estrènyer-se el cinturó -ens ho han repetit milions de vegades-, però cap polític ha parlat encara d'eradicar la despesa milionària en directius de TMB. N'hi ha que s'embutxaquen més de 100.000€ anuals i sumen mig milió d'euros al pla de pensions.
En el següent vídeo, l'ara conseller d'Infraestructures critica una pujada de tarifes del transport públic com l'actual. És llarg i pesat, però també un bon reflex de la demagògia política:
Pujades del preu de la T-10 i la inflació: gran desequilibri.
A l'entrada Les retallades ens ofegaranvam apuntar una hipotètica pujada deltransport públic. El govern dels millors encara no n'havia dit res, però un article a 'El Periódico' elevava la T-10 fins als 9 euros (ara en val 8,25), un augment fora de context. Ja fa massa anys que el cost de la vida i els ingressos de les famílies es distancien.
CiU va afanyar-se a desmentir-ho: com havien d'encarir tant les tarifes? Per favor! Doncs bé, es van quedar curts! Gairebé un mes després, el conseller Lluís Recorder anuncia que la T-10 s'apuja fins als 9,25€, amb un increment del 12%. Em sembla una barbaritat. Fa anys que anem llançats cap a l'euro per viatge. Temps enrere, quan el cost de la targeta començava a créixer, em preguntava on es deturaria. Situava la barrera als 10€, però creia que mai hi arribaríem. L'any 2004 eren 6€ i ara ja en són 9,25€. Hi arribarem...
El bitllet senzill seran 2€ (augment del 38%!), així que pobre del qui s'oblidi la targeta a casa i no porti monedes a sobre. En canvi, la T-Trimestre, la T-mes i la T-Jove s'abareteixen 5€, 1€ i 19€ respectivament. Molt bé: el trajecte dels estudiants cap a la universitat, no serà tan car pels estudiants. Hi ha trampa, però: el país és ple de joves que no fem ús de la T-Jove. Ni amb la rebaixa fins als 100€... D'altra banda, la T-10 predomina en un 70% entre tots els títols, així que les rebaixes amb prou feines amenacen l'augment d'ingressos. La baixada de tarifes en els títols secundaris pretén disfressar les retallades de plausibles ajustaments.
A més, es reduiran línies i franges horàries de baix impacte amb la fórmula que CiU anomenasostenibilització del servei. Des que han retornat al poder, estan obsessionats a encaixar totes les peces, com si la seva presència assegurés l'equilibri perfecte del sistema. Es contindran les plantilles i salaris i es demanarà més eficiència al personal. En aquest país, la crisi s'arregla exigintmés feina per menys diners als treballadors: cap dirigent examina les seves pròpies polítiques, encara que probablement tinguin més impacte.
Aquests dies, s'ha dit que no ens podem queixar, que el transport públic és més car en altres indrets. No hi coincideixo: que d'altres paguin més no vol dir que nosaltres ho haguem de fer. Ja liderem prou rànquings de preus com per competir també en aquest. A més, fent una comparativa de tarifes amb elSalari Mínim Interprofessional es posa de manifest la desproporcionalitat del nostre sistema: paguem 0,17€ més de bitllet senzill que Nova York però el nostre salari mínim és de gairebé 900€ mensuals menys. L'altre tòpic és que, en època de crisi, tots hem de feresforços. Incomplet. En primer lloc, cap de nosaltres ha conduït el país al desastre econòmic. Els culpables, en comptes de rebre pensions vitalícies dels bancs o governs on treballaven, haurien de ser a la presó. En segon lloc, abans de pagar justos per pecadors caldria constatar una voluntat d'arreglar les coses reduint la despesa en polítics, amics i familiars, programes fantasma, dietes, pensions i cotxes oficials. Només complertes aquestes dues premisses tindria sentit demanar col·laboració ciutadana.
Com vam fer amb Generalitat, Diputació i Parlament, a TMB podem denunciar excessos (en qualsevol institució pública és raonable pensar malament dels gestors). No cal dir que les xifres sónsecretes i la ciutadania no té res a dir-hi encara que posi els diners, però he trobat dades de fa temps -misteriosament els articles més actuals són inaccessibles- que serviran de base, ja que els càrrecs polítics mai s'abaixen gaire el salari.
Els directius cobren 800.000€ per assistir a reunions que, com a la Diputació, poden durar minuts. Pel que fa als càrrecs polítics (caps de gabinet, assessors d'àrea i assessors de grups polítics), la suma ascendeix a 1.292.411€ anuals. El director de finances té acumulats 522.000€ al seu pla de pensions, mentre que el de la xarxa d'autobusos ja duu un pla de pensions de 387.000€. L'antic Director de RR.HH. i Qualitat, Juan Murcia, va signar un acomiadament pactat amb indemnització de186.000€ al 2003 i -atenció!- 892.000€ d'un pla de pensions de TMB. Pel que fa a l'anterior Conseller Delegat, els càlculs del sindicat majoritari al metro, CGT, pugen a 1.451.000€ entre jubilació i pensió. Entre 2005 i 2007, es van produir com a mínim 4 jubilacions més, que haurien costat a l'entorn dels 4 milions d'euros. A dia d'avui, tenim uns 300 directius, que representen a la vora del 20% del salari total de la "plantilla", si és que se'ls pot integrar en aquest honorable col·lectiu.
A Nova York no són tan moderns, però sobreviuen...
Abans d'imposar augments en les tarifes, caldria retallar l'excés polític. Sempre. Començar pels ciutadans és barroer. Després d'abaixar salaris -i de suprimir càrrecs inútils, majoria a TMB i moltes d'altres institucions-, caldria atacar la despesa supèrflua. Em refereixo -ja n'he parlat algun cop- a lapublicitat, la renovació constant de metros i autobusos, a l'emissió d'estupideses als monitors dels vagons, etc. Som un país deconsideració mitjana -ningú relaciona Catalunya amb cap gran potència mundial, ni molt menys Espanya-, però ens comportem com si fóssim a l'elit. Londres, París, Nova York, Roma... Cap d'aquestes ciutats té metros tan moderns com els nostres. Tampoc emeten ximpleries d'entreteniment vulgar perquè els seus passatgers passin l'estona al metro. En conseqüència, no graven gags divertidíssims que m'encantaria saber quant costen. El 2012, es retallarà la despesa enpublicitat un 42% i en comunicació, un 47%, la millor evidència que gairebé en podríem prescindir, si els polítics han estat tan dràstics. Què punyetes s'ha de publicitar, un transport públic?
Vinga a inaugurar quilòmetres d'AVE, que no en faltin!
El problema s'eternitza: aquí cuidem lasuperficialitat (una cinquantena d'aeroports i rècord en km d'AVE, encara que després no se'n faci ús), per destil·lar una distinció aliena. Som més mediocres del que reflecteixen els nostres metros disfressats a l'última tendència. L'abús del fotimer d'alts càrrecs repartits per TMB, una empresa pública com tantes altres i, per tant, pagada entre tots, n'és la millor prova.
La instal·lació de càmeres i el nou sistema de barreres a les estacions, per cert, van costar 10 milions d'euros més. Total, perquè els de sempre segueixin colant-se igualment i el guarda de seguretat faci veure que no ho ha vist. Si l'infractor/a ets tu, però, prepara't, perquè et caurà una de bona. Sempre contra els més dèbils. Colla de lladres...
