http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=681915
ANIVERSARI D’UN ENFONSAMENT
Barcelona afronta 23 km de túnels urbans als cinc anys del Carmel
1. • El succés de la L-5 va disparar els controls i també el cost de les obres subterrànies
2. • Els nous trams oberts, L-3 i L-9, i en execució, L-9 i AVE, dissipen temors
RAMON COMORERA
BARCELONA
El cinquè aniversari de l’accident més greu i torbador, per subterrani, ocorregut en una obra pública catalana, l’enfonsament del Carmel que es compleix avui, coincideix significativament en el temps amb l’inici de dos túnels en zones difícils i molt a prop o per sota de milers de vivendes: la L-9 a Horta, Gràcia i Sarrià i l’AVE a l’Eixample. L’enfonsament de la L-5 per un cúmul de deficiències en el projecte i en els treballs va posar en conflicte l’Administració i els ciutadans. Les millores adoptades els mesos següents en la tramitació, execució i control de les obres han tornat la confiança. Ara són 23 els quilòmetres de túnel que entre les dues línies citades estan en execució a l’àrea metropolitana.
L’epicentre d’aquest gran desastre sense ferits, la cua de maniobres mal excavada entre el carrer de la Conca de Tremp i el passatge de Calafell, és avui una enorme massa de formigó. Però, vora l’espai segellat avança amb rapidesa la col·locació de vies i altres instal·lacions en un túnel que el 17 d’octubre es va donar per acabat entre Horta i Vall d’Hebron.
Van culminar llavors 28 mesos de perforació (després de dos anys d’aturada) feta metro a metro en algun punt i amb tots els sistemes de seguretat dels manuals d’enginyeria, segons diuen gràficament els tècnics. El tram es preveu que funcioni al setembre després d’invertir 111 milions en 2,5 quilòmetres.
PRIMER PAS / L’entrada en servei de la prolongació de la pròxima L-3
entre Canyelles i Trinitat Nova l’octubre del 2008 va ser el primer pas per superar la síndrome. L’obra es va revisar a fons i el pressupost es va doblar. Amb la molt recent obertura del tram de Santa Coloma de la quilomètrica L-9, una línia amb uns projectes que han patit innombrables canvis que n’han quadruplicat el pressupost fins a situar-lo en 7.000 milions, el trauma sembla quedar enrere.
En aquests anys s’ha generalitzat la instal·lació de sofisticats i massius sistemes de detecció de moviments del terreny i dels edificis. També es fan inspeccions, abans i després de la perforació, en milers de vivendes situades a l’eix dels túnels i s’informa els veïns del desenvolupament de les obres.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=681916
El pla de reforma va trigar sis mesos a arribar a la Generalitat
XABIER BARRENA
BARCELONA
El pla de reforma del Carmel, aprovat provisionalment per la comissió municipal d’Urbanisme el 17 de juliol passat, ha trigat sis mesos a entrar en el registre de la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, que depèn de la Generalitat. Segons fonts muncipals, el retard obeeix a la necessitat d’elaborar un text refós amb totes les modificacions, ja que el document municipal no les incorporava sinó que es limitava a presentar la versió original i els seus successius canvis.
Les mateixes fonts van voler detallar que a pesar de la dilació, no hi ha hagut cap afectació en la tramitacions dels nombrosos plans urbanístics que deriven del pla de reforma. Així, tant el centre d’assistència primària (CAP), com els edificis de l’Incasòl (vivenda pública de la Generalitat) que es construiran a l’anomenada zona zero, on es va produir l’esvoranc, han seguit el seu curs administratiu.
APROVACIÓ SENSE CIU NI PP / El pla va ser aprovat provisionalment amb l’oposició de CiU i el PP. Sí que hi va votar a favor Esquerra, que, al febrer, havia votat en contra de la proposta perquè considerava que no s’havia dialogat prou amb els veïns. Aquell dia del mes de juliol, la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Elsa Blasco, va advertir que, fins a l’aprovació definitiva, que es farà en ple municipal –una vegada Urbanisme hagi donat el seu vistiplau–, hi haurà «més aportacions».
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=681917
Els veïns de la ‘zona zero’ reclamen el dret a girar full i seguir endavant amb les seves vides
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
Antonio és un paleta jubilat a qui li agrada parlar de literatura, poesia i gramàtica. Cita Machado, Joan de la Creu i Bécquer, disserta sobre «l’eterna batalla entre la b i la v» i sospira resignat per no haver tingut l’oportunitat d’estudiar. Amb la veu comparteix somnis, però amb els ulls segueix la realitat que coneix més bé, la del forat que ocupa la plaça de Pastrana, on es construeix l’estació del Carmel de la línia 5 de metro. Aquest home ben abrigat assegura que la gent té ganes «de perdre de vista les grues», que durant anys els han fet «la punyeta» i que és una «llàstima» que l’intent d’estalviar diners «portés tants problemes».
Després de compartir una llarga passejada pel barri, Antonio es retira a una altra cosa. Al migdia, la zona zero, l’antic esvoranc ara convertit en parc infantil, està deserta. Uns avis ocupen, estàtics, el banc més assolellat. Sandra i el seu fill Borja, de 2 anys, juguen al tobogan. Aquesta jove mare i la seva parella van comprar un pis el mateix dia en què el terra es va enfonsar o el túnel del metro es va aixecar, segons com es miri. «Havíem donat la paga i senyal i no ens podíem fer enrere», explica, mentre el Borja arriba amb la sabata plena de caca canina. Sandra frega la sabatilla amb un tros d’herba que creix a l’ombra i comparteix el sentiment de mitja ciutat: «Molts joves van als parcs amb els gossos i després els nostres fills es troben els excrements per tot arreu». Sandra treballa a la propera perruqueria Yolanda, un lloc on la gent va a tallar-se els cabells i a explicar també la seva vida. «Ja no es comenta el que va passar el 2005, ara es parla de coses més personals, com la crisi; estem cansats de l’esvoranc», explica, al mateix temps que calça el seu fill.
Miquel Vilella, propietari de l’Autoescola El Carmel, fa servir sovint el verb oblidar. L’any i mig que van passar en un altre local, les informacions contradictòries, la guerra de bones intencions dels polítics... «El barri ja no té por, només volem tirar endavant els nostres negocis i deixar enrere l’angoixa que vam passar», resumeix aquest veterà empresari.
Al bar sense nom a tocar del parc de l’esvoranc, Beatriz, la propietària, assegura que ja està «molt farta de tot el que s’ha dit». Tot i això, fa un esforç i aporta la seva enèsima opinió: «L’únic que demanem és poder girar full».
