Transport.cat

Actualment això dels cotxes motors no es compleix almenys a les 440 sense reformar ( les altres no ho se ). La 130 i la 132 tenen el cotxe motor mirant a Puigcerdà, mentres que la 131 el té mirant a Hospitalet. A l'estiu del 2004 la 132 també el tenia mirant cap a Hospitlet però un bon dia va aprèixer invertida...

Salut,

Això és pel mateix motiu que en els cremalleres. Un remolc no pot anar en el cantó "vall" per si es desenganxa i es desfrena. Si poses un motor al mig, sempre podràs "posar la 1ª" per impedir que, al menys, costi una mica anar-se'n cap avall.

En el cas dels automotors, si aquests viatgen en composició simple és materialment impossible que compleixin aquesta directriu de Foment. Més que res perquè de Barcelona a Puigcerdà no tot és baixada: el punt més alt està al túnel de Toses i a partir d'allà fins a Puigcerdà fa baixada, per la qual cosa significaria que a mig túnel s'hauria d'invertir la composició (això, o instal·lar rotonda a Toses )

Aquesta norma va orientada als trens de treball que remolquin plataformes, en què la màquina necessàriament haurà de retindre el material remolcat ja que, en cas de desenganxar-se un vagó, el fre pneumàtic no en garanteix la frenada en pendents tan fortes com les de la línia.

Considerant que just després de Toses ja ve el túnel i que possiblement allà no s'hi faci res o ben poc (seguiran amb travesses de fusta, segons el PDF), és d'esperar que entre Ripoll i Toses la màquina sempre estarà al costat Barcelona mentre que de Toses a Puigcerdà l'ubicaran côte française.

Per cert, i en cas que el que digui es faci... si no hi ha via escapament a Toses costat Barcelona (que no ho recordo), n'instal·laran algun "per si de cas"?

Bon dia.

Jo crec que es refereix nomès als trens que es facin servir als treballs de renovació de via, cosa fins a cert punt llógica per seguretat, i en cap cas als que hi circulen normalment, que no necesariament ha d'empenyer la máquina o cotxe motor si es cumpleixen les normes marcades de tracciò, enganxalls i potencia i dispositius de frenada, cosa válida també pels trens amb cremallera, ja que per exemple al cremallera de Nuria els antics trens amb locomotora i vagons sempre la máquina tirava dels vagons, tant a la pujada com a la baixada, (i mai empenyen pel darrera a la pujada).

Dintre les normes de seguretat a la linia de Puigcerda (i desconec si actualment encara está vigent) recordo haver vist amb una unitat 438 pujar a Ripoll un empleat i situarse a la cabina del remolc de cua suposo que preparat per si pasés alguna incidencia durant la pujada fins a Puigcerdá.

Per fi ha sigut adjudicada les obres de reforma renovación de la linia de Puigcerdà:
Ministerio de Fomento
Línea Barcelona-Puigcerdá Fomento adjudica las obras de renovación de la vía y el tratamiento de la plataforma en el tramo Ripoll-Puigcerdá-Frontera Francesa, en Girona
• El presupuesto de adjudicación asciende a 41,06 M €
Madrid, 16 enero de 2007 (Ministerio de Fomento).
El Ministerio de Fomento ha adjudicado a la Unión Temporal de Empresas (UTE) formada por Tecsa, S.A. y Dragados, S.A. las obras de renovación de la vía y el tratamiento de la plataforma en el tramo Ripio-Puigcerdá-Frontera Francesa de la línea Barcelona-Puigcerdá, en la provincia de Girona. El presupuesto de adjudicación asciende a 41,06 millones de euros.
El proyecto constructivo, responde al nuevo Plan Estratégico de Infraestructura y Transporte (PEIT) dentro de las actuaciones de adecuación de condiciones de calidad y seguridad de las líneas convencionales.
Características técnicas
Las actuaciones parciales que se acometerán son necesarias para mejorar las condiciones de explotación de la línea Barcelona – Puigcerdá en el Tramo Ripoll – Puigcerdá y hasta la Frontera Francesa.
La distancia entre Ripoll y Puigcerdá es de 48.664 m, que se incrementa hasta 50.637 m, incluyendo el tramo hasta la frontera francesa. El tramo se ubica íntegramente en la provincia de Gerona.
Las características del trazado, tanto en planta como en alzado, corresponden a una línea de alta montaña. Cualquier actuación que pretendiese incrementar la velocidad, aunque fuese solamente una cuantía mínima, requeriría grandes inversiones en la infraestructura. Por el contrario, se trata de una línea de gran belleza paisajística.
En el tramo hay un total de 43 túneles, de longitudes comprendidas entre los 16 y 304 m, excepto el túnel helicoidal de 1.078 m y el túnel de Toses que tiene 3.883 m.
En este mismo tramo se están realizando otras obras que pueden considerarse complementarias de la que nos ocupa, que son la modernización de la catenaria y la sustitución del bloqueo telefónico por bloqueos automático con CTC (entre Vic y Puigcerdá).
Las obras consisten en:
• Saneamiento y refuerzo de plataforma donde se han detectado deficiencias.
• Sujeción de taludes y construcción de drenajes actualmente inexistentes.
• Colocación de carril UIC 54.
En los túneles se realizará un tratamiento de impermeabilización que impida que la caída de agua al congelarse haga contacto con la catenaria. En las zonas que están cerchadas se colocará un mallazo y se reforzará el anclaje de la cercha. También se construirán nuevos refugios.
En el tramo hay cinco estaciones y tres apeaderos. Las estaciones son: Campdevánol, Ribes de Fresser, Planoles, La Molina y Puigcerdá. Los apeaderos son: Toses, Urtx-Alp y Queixans. La de Campdevánol se convertirá en apeadero y en el apeadero de Queixans se recrecerán los andenes. Con esta actuación se conseguirá:
• Suprimir las limitaciones de velocidad.
• Aumentar el confort de la circulación.
• Suprimir incidencias locales.
• Aumento de la regularidad.
• Disminuir el ruido al paso de las circulaciones.
• Remodelación de estaciones. Suprimiendo vías e instalaciones obsoletas.

Força interessant. Ara que... em sorgeix un dubte. No hi ha rails i/o rodes, que permetin assolir velocitats més elevades de l'habitual en corves?

Jordi Freixas wrote:Força interessant. Ara que... em sorgeix un dubte. No hi ha rails i/o rodes, que permetin assolir velocitats més elevades de l'habitual en corves?

No només és un problema de rails i rodes, sinó de confort dels viatgers (i de seguretat, però aquest límit està més lluny que el primer). Es pot circular més ràpidament que actualment, però no cal oblidar que es tracta d'un mitjà de transport, no d'una atracció de fira .

M'agrada la idea de que recreixeran andanes a Queixans. Això vol dir que és/serà una estació en servei de nou?

ROMI65 wrote:

Jordi Freixas wrote:Força interessant. Ara que... em sorgeix un dubte. No hi ha rails i/o rodes, que permetin assolir velocitats més elevades de l'habitual en corves?

No només és un problema de rails i rodes, sinó de confort dels viatgers (i de seguretat, però aquest límit està més lluny que el primer). Es pot circular més ràpidament que actualment, però no cal oblidar que es tracta d'un mitjà de transport, no d'una atracció de fira .

Com imagino que hauràs deduit, la meva qüestió va enfocada de cara a aconseguir velocitats mínimanet competitives a partir del mateix traçat actual.

La veritat és que amb el traçat actual és molt difícil fer augmentar la velocitat. Voler augmentar la velocitat requeriria grans inversions i modificar traçats.

Per això mateix preguntava si és que existeixen vies i rodes que s'adereixin mutuament més de l'habitual.

Jordi Freixas wrote:Per això mateix preguntava si és que existeixen vies i rodes que s'adereixin mutuament més de l'habitual.

Sí: els pneumàtics del metro de Paris, per exemple.

si la veritat es que amb el traçat actual es dificil augmentar la velocitat, i proposar un nou traçat doncs no se... pero clar tambe ens hem de plantejar que si en un futur aquesta linia ha de servir per conectar amb andorra, en fer una reforma mes seriosa

jordidr wrote:si la veritat es que amb el traçat actual es dificil augmentar la velocitat, i proposar un nou traçat doncs no se... pero clar tambe ens hem de plantejar que si en un futur aquesta linia ha de servir per conectar amb andorra, en fer una reforma mes seriosa

La unica posibilitat de reforma de la linia, seria que es tira endavant la construcción d'un tunel carreter per evitar la collada de Toses, com per normativa actual els tunels de mes de certa llargada tenen que tenir un tunel pararl.lel d'emergencies, seria aprofitar el tunel d'emergencies coma ferroviari. A Canfranc hi ha 2 tunels, el nou carreter i l'antic ferroviair. Els 2 estan comunicats i actualment el ferroviari es el d'emergencies. Si un dia es reobris la linea ferroviaria, la unic limitació seria que es pogues caminar per les vies ferroviaries (via en placa, etc ...)

I dins d'aquell tunel, que diu en Davida, i a un tren. Segons m'han explicat l'ultim viatges que es va fer, va descarrilar el tren, i ja ni es van precupar en encarrilaro i treurel d'allà, i diuen que encara i es, segons man dit, gent que l'ha vist, el tren es compon de una locomotora 1000 francesa, i dos vagons, de pastgers, o algu per l'estil.

Ara falta que muntem una excursió i anem, inconvenient, entrar al tunel, que comque es sortida d'emergencia del tunel de carretera, dubtu que estigi obert, segon inconbenient, el tren està just al mig del tunel, o sigi hauriem de caminar força.

Salut i peles!!!

Aixo son llegendes urbanes. Jo quan vaig anar a Canfranc fa un any i mig vaig veure sortir un cotxe del tunel ferroviari. Ara no recordo si es van aixecar les vies o es va posar terra sobre les vies per facilitar les evaquacions de l'altre tunel.
El que hi ha dintre del tunel es un laboratori de la Universidad de Zaragoza que estudien Fisica Nuclear i Altes Energies.
El tren al mig del tunel seria el: "En 1991 se instaló sobre las vías del tren un nuevo módulo prefabricado de 27 m2. Este módulo, junto con el ya existente, se emplazó en una nueva localización a 1200 metros de la entrada española (a una profundidad de 1380 m.w.e.); en este emplazamiento se acondicionó (red eléctrica, teléfono, ventilación, etc.) lo que constituyó el Laboratorio 2."

Serie-1000-metro wrote:I dins d'aquell tunel, que diu en Davida, i a un tren. Segons m'han explicat l'ultim viatges que es va fer, va descarrilar el tren, i ja ni es van precupar en encarrilaro i treurel d'allà, i diuen que encara i es, segons man dit, gent que l'ha vist, el tren es compon de una locomotora 1000 francesa, i dos vagons, de pastgers, o algu per l'estil.

Si la línia es va tancar degut a la caiguda d'un pont al costat francès, com pot ser que ja hi hagués un tren francès descarrilat i abandonat al túnel?

D'altra banda, tot i que això fos veritat, dubto que deixessin un tren obstaculitzant un túnel d'evacuació. I aprofito això per afegir que és impensable fer servir un túnel ferroviari amb via (ni en placa ni encastada) com a túnel d'evacuació, i menys encara obert a la circulació ferroviaria. Només cal pensar una mica: qué passaria si hi hagués un incendi al mig del túnel carreter i els usuaris anessin cap al túnel d'evacuació just quan un tren hi entrés per un dels extrems?

La idea d'un túnel ferroviari de cota baixa sota la Collada de Toses crec que tindria futur. Semblant a projectes que s'estan gestant o realitzant als Alps (Semmering, Brenner, St. Gotthard, Lötschberg, etc.), possiblement podria tenir subvencions europees si es fa veure a Brusel·les la utilitat d'unir Barcelona i el centre de França de manera més directa, sobre tot de cara al moviment de mercaderies, cada cop més en favor de l'opció ferroviària (per sort).

Platanito wrote:D'altra banda, tot i que això fos veritat, dubto que deixessin un tren obstaculitzant un túnel d'evacuació. I aprofito això per afegir que és impensable fer servir un túnel ferroviari amb via (ni en placa ni encastada) com a túnel d'evacuació, i menys encara obert a la circulació ferroviaria. Només cal pensar una mica: qué passaria si hi hagués un incendi al mig del túnel carreter i els usuaris anessin cap al túnel d'evacuació just quan un tren hi entrés per un dels extrems?

Si això fos un país europeu no seria problema, puix hi hauria un òrgan de govern de la circulació del túnel que, en cas d'incidència, tallaria la circulació a ambdós túnels per a facilitar-ne l'evacuació.

O millor encara: fletar un tren d'evacuació.

Sobre això del metro de París, tenia entès que els pneumàtics eren per temes de soroll i vibacions.

D'altra banda... això del túnel d'emergència no ho he acabat d'entendre. D'entrada no m'ha quedat clar si és que en cas de ficar-hi un túnel d'emergència, els dos túnels seguirien connectats per via ferroviaria. D'altra banda, a veure...

Tosses:
Sobre el túnel d'emergència de cota baixa que proposeu per aquí, quin sentit tindria tinguent en compte que es trobarien a diferent nivell?

D'altra banda, ficar un túnel de cota baixa, vol dir que després la via haurà de seguir pujant per algun lloc, no?

I per últim pel que fa a aquesta línia... ningú ha mencionat el Túnel del Cargol. Significa potser això, que realment complica més la circulació el Túnel de Tosses, que és en línia recta, que el del Cargol?

Canfranc:
A què us referiu exactament quan us referiu a "via en placa"?

Pel que dieu sobre aquest cas, dedueixo que es tracta del cantó francès, oi?

Res més.