Transport.cat

Visita del Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya a l'Estació de França i al Centre de Control de Trànsit Centralitzat (CTC) d'Adif situat a la mateixa, el passat dijous:

Miquel wrote:

metring wrote:Si la Janet Sanz ja ha dit que no volen tocar l’estació! Tot per veure si poden deixar tocada de nou l'alcaldessa...

Però... què vol dir no voler tocar l'estació?
A) Deixar-la amb l'ús funcional d'avui dia?

B) Fer un invent d'abaixar la cota de vies per a poder fer un calaix a la platja de vies per a que passi el jardí per daumnt, estant les andanes un pis per sota? (i penso que no es possible ja que per sota passa L4).

C) Anul·lar-la eliminant la platja de vies però preservar la estació com a centre cultural o el que fos?

D) hacer un hotel con centro comercial y que en la construcción la alcaldesa de Barcelona se lleve el sueldo de 16 mil diputados cada año infinitamente, y luego que se haga el hotel teniendo las obras 20 años cogiendo polvo con las grúas ahí puestas. Pero eso sí, quitar las vías y dejar la estación sin servicio y cerrada al público en un día, que para eso bien que se dan prisa. Para joder la puñeta a lo que ya hay rápido lo hacen, luego las obras tardan mil años, mientras los politicuchos se llevan la pasta y sus amigotes del banco pasan la jubilación en Hawai...

Efectivament, al nou paviment se li està donant "acabat terratzo" i s'està replicant el mosaic de línies de la zona d'espera d'andanes. Per tant, visualment està quedant tal i com estava, respectant l'estètica del sòl.

El resultat és molt bo. Manté la qualitat estètica, és robust, antilliscant i de fàcil reparació en cas d'obres. Millor del que m'esperava, sens dubte.

Un any després del sinistre, Adif està instal·lant balisses de parada automàtica (L8)!!

Fotografies de n'Alfredo Salcedo al grup de FB de l'AAFCB:





https://facebook.com/groups/61254996116 ... 9627836117

Això evitarà més topades amb el final de via. De moment, només s'ha instal·lat una a la via 11, l'afectada per la topada i encara amb els topalls sense reparar.

Potser esperen a posar el nou sistema de toperes a Hospitalet per a provar-ho i aleshores aplicar-ho a aquí, qui sap....

albert28 wrote:Potser esperen a posar el nou sistema de toperes a Hospitalet per a provar-ho i aleshores aplicar-ho a aquí, qui sap....

Dubto bastant que el nou sistema de topalls de L'Hospitalet s'instal.li a Estació de França, més que res per temes de patrimoni monumental.

437.001 wrote:

albert28 wrote:Potser esperen a posar el nou sistema de toperes a Hospitalet per a provar-ho i aleshores aplicar-ho a aquí, qui sap....

Dubto bastant que el nou sistema de topalls de L'Hospitalet s'instal.li a Estació de França, més que res per temes de patrimoni monumental.

Pero si la topera de vía 11 resultó dañada, cómo esperan arreglarla? El tema es que como está tapada no sabemos los daños que han hecho en la estructura de hierro. Se supone que al ser patrimonio protegido, tienen que arreglar la pieza o sustituirla por otra similar, no pueden colocar una topera moderna. Pero entonces, ¿qué piensan hacer en esa vía? porque creo que a menos que la estructura resultara muy dañada, me niego a creer que hayan dejado eso ahí sin arreglar un año por pura desidia.

França451 wrote:

437.001 wrote:

albert28 wrote:Potser esperen a posar el nou sistema de toperes a Hospitalet per a provar-ho i aleshores aplicar-ho a aquí, qui sap....

Dubto bastant que el nou sistema de topalls de L'Hospitalet s'instal.li a Estació de França, més que res per temes de patrimoni monumental.

Pero si la topera de vía 11 resultó dañada, cómo esperan arreglarla? El tema es que como está tapada no sabemos los daños que han hecho en la estructura de hierro. Se supone que al ser patrimonio protegido, tienen que arreglar la pieza o sustituirla por otra similar, no pueden colocar una topera moderna. Pero entonces, ¿qué piensan hacer en esa vía? porque creo que a menos que la estructura resultara muy dañada, me niego a creer que hayan dejado eso ahí sin arreglar un año por pura desidia.

Creo aun no han cerrado el expediente de ese accidente, por la misma razón que la 465 afectada sigue quieta (hace unas semanas pasé y la ví) en Estació de França tal y como quedó, teniendo inútil una 465 (que faltaría saber como ha quedado de afectada por si tras una reparación puede volver a circular).

En marxa la substitució de l'enllumenat actual per focus de LED blancs.

Diem adéu, doncs, als focus taronges del 1992, i rebem la nova il·luminació blanca, més adient per a una estació clàssica i monumental com l'Estació de França.

De moment, s'han canviat les 3 primeres fileres de focus des de la capçalera a ambdues marquesines. La resta de focus, continuen sent els antics.

Estava previst fer-ne el canvi un cop reformada la coberta, però la revocació del contracte amb el consegüent endarreriment de l'obra ha fet decidir a Adif a instal·lar ja la nova il·luminació.

Pere Macias: "L'Estació de França és una meravella, però amb La Sagrera no tindrà gaire sentit"



“Aquesta obsessió pel tren és freudiana!”, riu Pere Macias, apuntant un motiu per a l’atracció que sent des de petit pel ferrocarril i que atribueix, en part, a una frustració: el tancament a finals dels seixanta de la línia Olot-Girona, que agafava amb la seva àvia per visitar les amigues de la Vall d’en Bas. “Tinc dibuixos de petit i ja hi ha trens, i crec que els d’Olot tenim aquesta fixació perquè ens van prendre el carrilet, un tren que era com de pel·lícula, i jo no vaig entendre per què”

Macias tria explicar-se des de l’estació de França de Barcelona, un regi equipament catalogat que quedarà inevitablement en desús quan estigui enllestida la futura estació de la Sagrera, on confluiran l’alta velocitat i els trens de Rodalies. “Això és una meravella, però d’aquí uns anys no tindrà gaire sentit”, lamenta Macias, fent un tomb entre les andanes d’aquesta estació gairebé centenària; en la seva estructura modernista s’hi estan duent a terme treballs de manteniment.

https://www.lavanguardia.com:443/encata ... acias.html

Senyor Pere Macias: a nosaltres també ens volen prendre l'Estació de França i tampoc entenem per què. Tal com a vosté li va passar de jovenet amb el Carrilet Olot-Girona. Vosté, més que ningú, ho hauria d'entendre.

Mentrestant, a Anglaterra.... https://transport.cat/viewtopic.php?p=278801#p278801

Buenas,
Vas por todo el mundo y ves estaciones en culo de saco con movimiento y maniobras y aqui todo lo que sea ferrocarril apesta.
La estacion de francia podria tener un buen uso y podrian hacer mil cosas, hasta meterle el tranvia en uno de sus andenes.

Las palabras del tren de Olot y la estacion de francia que comenta son vomitivas.

Saludos.

S'han instal·lat carregadors de mòbils i tauletes rere les pantalles verticals (junt als bancs).

Horror!! Es revifa el projecte de la Biblioteca Provincial i s'acorda l'enderroc parcial de l'ala nord de l'estació i el pàrking per encabir el nou edifici:

El ministre Guirao i la consellera Borràs acorden desencallar la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona

[...] També es va desencallar ahir un altre tema cultural que cuejava des de feia més d'una dècada: la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona, única capital de província que no té aquesta infraestructura. En aquest cas, l'acord és refer completament el projecte del 2005, que ha quedat “desfasat”, va dir el ministre. La intenció és redactar un nou pla fins al desembre (que inclogui els usos de la infraestructura), demolir l'edifici que ara hi ha al solar i formalitzar el nou projecte el 2019 per començar la inversió el 2020. L'import aproximat podria ser d'uns 30 milions d'euros, va dir el ministre.

https://cat.elpais.com/cat/2018/10/17/c ... 14857.html

Aquest és el "render" volumètric de l'edifici projectat (pendent de redissenyar):



Com veieu, ocupa tot l'actual pàrking i l'edifici transversal de l'ala nord, que s'haurà d'enderrocar. Aquesta ala de l'estació fou la primera a acabar-se, al 1926. El paviment del pàrking és l'empedrat original de 1926 i conserva les tapes de la MZA. L'edifici transversal afectat fou l'àrea de gestió de mercaderies a gran velocitat, més tard Correus i els últims anys ha estat Biblioteca de la UPF, abans del seu trasllat.

Un palau del ferrocarril des del 1929

L’arquitectura del ferro és prototípica de la industrialització. I també ho és el tren. Fan un bon tàndem



Recordo quan fa anys vaig agafar en més d’una ocasió el tren des de l’Estació de França per anar a París i altres destinacions europees. Avui em dirigeixo a aquesta estació històrica per agafar-ne un que va a Vilanova i la Geltrú. Una estació és terreny de petons, abraçades i ulls humits, però avui no en veig gaires: els trens que surten d’aquí no van gaire lluny; són sobretot regionals que van cap al sud. Hi ha un tràfec de passatgers molt més reduït que dècades enrere.

Quan es va reinaugurar, després d’una profunda reforma, el dia de Sant Jordi del 1992, Josep Borrell, aleshores ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, va proposar que fos l’estació barcelonina de l’AVE. No se’n va sortir.

Abans d’agafar el tren he quedat amb l’arquitecte José Ramón Pastor a l’enorme vestíbul de l’estació, on hi ha una placa que recorda que la reforma de l’estació d’aquell any olímpic va guanyar el prestigiós premi Brunnel d’arquitectura ferroviària. José Ramón Pastor va dirigir aquesta reforma i és coautor del llibre "L’Estació de França. Escenari monumental per al tren", juntament amb Antonio Armesto i Carlos Martí. Pastor ha intervingut en la renovació arquitectònica d’un munt d’estacions: Girona, Lleida, Osca, Tortosa, Salou...

Tot són grans espais, en aquesta estació. L’aleshores responsable de la gran companyia ferroviària MZA (la sigla correspon a Madrid-Zaragoza-Alicante), Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, va projectar-la així el 1929. “És altíssima perquè quan va fer-se els trens eren de vapor i feien molt de fum”, remarca en José Ramón. I encara va fer-se més espaiosa amb la reforma del 1992. “Es va ampliar l’andana de capçalera uns 6 metres, a costa d’enretirar els topalls per fer un gran recinte específic per a l’espera i la informació prèvia al viatge”, m’explica en José Ramon, tot passejant per l’estació.

També proporciona una sensació d’amplitud el fet que hi entra molta llum. Abans de la reforma del 1992 l’estació era molt fosca, perquè la coberta estava força tapada; ara és quasi translúcida.

“Mira aquests fanals antics! Són una reproducció dels del pati de carruatges”, em diu en José Ramon. “Vam decidir posar-ne aquí, a l’andana de capçalera. Sempre estan apagats, per estalviar energia”. Una llàstima, penso.

Tot i que l’Estació de França ha estat només de passatgers [error] el seu paper en la millora de les comunicacions ha estat determinant per al funcionament de la indústria barcelonina i catalana. També ha estat un important suport al servei de correus. Temps enrere sortien d’aquesta estació vagons i fins i tot trens sencers per repartir a destinació milers de cartes i paquets. Hi havia tot un edifici dedicat a Correus, que es va enderrocar el 1992.



L’arquitectura del ferro

[...] Aquesta és una obra ja tardana de l’arquitectura de ferro. Els grans edificis públics de ferro de Barcelona són anteriors al 1929. Per exemple, l’antic Mercat del Born, situat a quatre passos d’aquesta estació, que va fer un dels meus avantpassats, l’enginyer Josep Maria Cornet, juntament amb Josep Fontserè.

El pati de carruatges "amenaçat" per la Biblioteca Provincial

Anem tot seguit fins al que era el pati de carruatges, on aparcaven els carros. Ara hi aparquen els cotxes. S’ha previst instal·lar en aquest espai la Biblioteca Provincial de Barcelona, un projecte de fa molts anys que no acaba de fer-se realitat. “És un pati obert però forma part de l’estació; si l’eliminessin n’amputarien una peça substancial”, diu José Ramon Pastor.

La zona d'equipatges i els túnels

“La zona d’equipatges era abans realment important. Del pati d’equipatges naixien una sèrie de túnels que anaven a parar a cadascuna de les vies, per fer arribar els equipatges als vagons. Fins i tot hi havia una cinta transportadora, com les de l’aeroport, per facilitar-ho. Ara aquests túnels s’utilitzen com a galeries de serveis. [...]



A l’altura de l’esperit innovador

Lluís Ubalde, doctor de la UPC i enginyer de camins, canals i ports [...] posa de manifest que “amb la nova Estació de França del 1929 Barcelona no va guanyar únicament una instal·lació ferroviària equipada amb la tecnologia d’avantguarda del moment, sinó també una nova porta d’entrada, una carta de presentació davant el món a l’altura del seu esperit innovador”.

https://www.ara.cat/especials/patrimoni ... 93744.html

Muy buen artículo. Sobre todo sorprende cómo históricamente la estación llegó a ser y lo que actualmente es, y a pesar de haber ido perdiendo servicios y funciones poco a poco, aún resiste los embites de una gente nueva que quiere aniquilar a la gigante de Barcelona. Fanfarrones castrados cuyos "cuyons" representan la actual estación de Sants, merecidamente encajonada en un espacio reducido con esa grandeza de sus comienzos de la mejor estación del mundo reprimida para siempre por la propia orografía del terreno y cuyo karma se volvió en contra de la avaricia de estos soñadores de grandeza moderna de latón y aluminio de colores que ahora quieren intentarlo en La Sagrera de nuevo, donde les volverá a reprimir sus ansias de grandeza. Y es que como pasa con la media española, de donde no hay no se puede sacar, por lo que por mucha rabia que les dé a estos nuevos terratenientes del Ave con aires de grandeza, la gigante de Barcelona, la Estación de Francia seguirá siendo tanto en tamaño como en esplendor, la Estación de Francia al menos en lo que quede de presente siglo. Y aún con la estructura descuidada y llena de cacas de palomas, su funcionalidad como estación ferroviaria en Barcelona ciudad seguirá siendo tres veces más grande que la reprimida Sants, "la de los cuyons castrats".

Me da pena por algunos foreros jóvenes aquí que he leído en varias ocasiones que sueñan con que en Sants se hagan dos y tres niveles de vías al haberles hecho entender que por los lados no se puede agrandar la estación porque está en un terreno encajonado, pero este terreno es cúbico: ni por arriba ni por abajo se puede agrandar tampoco, es un espacio cúbico limitado y se han alcanzado todos sus límites posibles, por lo que tienen que aceptar que siempre será la estación reprimida. Quisieron darle un gigante a un barrio que posteriormente se llenaría de turismo, para aportar a la ciudad modernidad y su avaricia les salió parda. Pero mientras tanto esa estación languidece en su propia represión eternamente contenida, la Estación de Francia respira aires de futuro, liberada de oxígeno, alta y expansiva en la parte histórica de la ciudd.

Semiescondida en el Marqués de l'Argentera, un poco disimulada tras el edificio de la antigua delegación de gobierno y con tan sólo dos o tres carteles que indican su existencia desde la Pla de Palau, con un discreto nombre grabado en letras de hierro dorado, su alta cúpula y las tres banderas que ondean al viento indican su existencia, tal y como fue desde sus inicios: Grandiosa pero discreta. Útil y expansiva, y llena de belleza para todo aquél que quiera o sepa ver. Durante años poco a poco mutilada y dejada oxidar con el paso del tiempo corrosivo, la vieja estación resiste el paso de los años, siempre rescatada por un motivo u otro. Tal vez porque su karma histórico siempre ha sido un ejemplo de dignidad y respeto, recibe a cambio la supervivencia en la eternidad. Y porque el Karma de Snts y La Sagrera estén cargados de avaricia y egoísmo, reciben y recibirán lo que se merecen.
Quizás algún día las nuevas generaciones simplemente comprendan esto. Y entonces entiendan en parte por qué una estación como la de Francia sigue existiendo, y por qué una estación como la de Sants ya no se puede usar para nada más.

He assistit aquesta tarda a la última sessió participativa sobre el PDU Sant Adrià-Tres Xemeneies. Allà, un dels participants ha comparat la planificació de la zona amb el procés d'obertura de la Ciutadella al mar. Reunions "a porta tancada" de les quals hi està molt ben assebentat.

Un cop he escoltat això, no me n'he pogut estar a fer-li unes preguntes en acabar la jornada.

Bé. Li he preguntat sobre com van les converses i quin futur li depara a l'Estació de França en aquest pla d'obertura.

Bé. Primer de tot, m'ha desvetllat una cosa que ja sabiem: l'Ajuntament i Adif s'estan "barallant" per l'EdF. L'Adif la vol en actiu, la necessita; l'Ajuntament la vol fora. Les negociacions no avancen. Important: l'Adif ha advertit a l'Ajuntament: "prescindir de l'EdF serà un suïcidi ferroviari". Sobretot en casos d'incidència.

Ara ve "lo gros": la cosa no s'acaba aquí: l'Adif li ha proposat a l'Ajuntament recuperar el ramal de Colom" en paral·lel a la Ronda. Serviria com a "tercer túnel de Rodalies", ja que el de la Diagonal ha quedat oblidat al calaix. Implicaria una nova estació passant junt a l'EdF, que seguiria igual com a terminal.

I una "bomba" més: l'Adif vol presentar-hi un nou pla d'enllaços per connectar el túnel de la Meridiana a l'EdF. Però, el túnel viari de Glòries ho posa més difícil.

En resum: L'Ajuntament no vol ni l'EdF ni tren per la costa. L'Adif sí i ja ha advertit de la saturació dels túnels existents. El pla d'obertura de la Ciutadella al mar depèn d'aquestes decisions.

Els d'Adif m'estan copiant.

viewtopic.php?f=2&t=1000&start=880#p253719

Oriolix wrote:Els d'Adif m'estan copiant.

viewtopic.php?f=2&t=1000&start=880#p253719

No t'estranyi...

metring wrote:

Oriolix wrote:Els d'Adif m'estan copiant.

viewtopic.php?f=2&t=1000&start=880#p253719

No t'estranyi...

Doncs si aquest és el nivell d'Adif, anem bé...

A mí em falten proves de que això hagi passat realment.
Primer, perquè sona realment estrambòtic, i segon, perquè fer això que diu m.h.t. no seria gens barat.