Transport.cat

http://www.lavanguardia.es/internaciona ... -rusa.html

El regreso de Stalin al metro de Moscú pone en pie de guerra a la Iglesia rusa

La Iglesia ortodoxa se suma a la cruzada de activistas y liberales para evitar el retorno de las estatuas y símbolos del dirigente comunista en el subterráneo de la capital

04/11/2009 | Actualizada a las 17:38h | Internacional
Moscú. (EFE).- La Iglesia Ortodoxa Rusa (IOR) se ha sumado a la cruzada de los activistas y liberales para evitar el retorno de las estatuas y símbolos de Stalin al histórico metro de Moscú, uno de los principales destinos turísticos de la capital rusa. "No puedo estar de acuerdo cuando intencionadamente se restituyen símbolos que contribuyen a la división del pueblo", afirmó el arcipreste Vladímir Siloviev, jefe del Departamento editorial del Patriarcado de la IOR.

El clérigo recordó que se necesitaron muchos años y esfuerzos para "eliminar el negativo legado estalinista" del metropolitano moscovita. "Nos gustaría que el metro, pese a su simbología soviética y comunista fuera un lugar de paz", dijo Siloviev, que abogó por instalar capillas en los lugares del metro donde tuvieron lugar actos de violencia.

El arcipreste hizo estas afirmaciones en rueda de prensa después de que el arquitecto jefe de Moscú, Alexandr Kuzmin, anunciara el plan de restaurar la estatua de Stalin en su lugar original en la entrada de la concurrida estación de metro Kúrskaya. Ante el aluvión de críticas recibidas, el jefe del metropolitano de Moscú, Dmitri Gáyev, explicó que "este sería el primer paso para restablecer lar justicia histórica".

El metro, construido a costa del sufrimiento de miles de personas
En cambio, los historiadores le recuerdan que el metro de Moscú fue construido en tiempos de Stalin, al igual que muchas otras infraestructuras, pero a costa de grandes sufrimientos y la muerte de decenas de miles de trabajadores. El caso es que el metro de Moscú ya desató la indignación de activistas y liberales en septiembre cuando restauró en el salón de la estación Kúrskaya un relieve con una frase del antiguo himno soviético.

"Stalin nos crió en la lealtad al pueblo, nos inspiró al trabajo y al heroísmo", reza la frase que había sido retirada en los años 50 del siglo XX en el marco de la campaña contra el estalinismo lanzada por su sucesor, Nikita Jruschov. La postura antiestalinista de la IOR no es una sorpresa, ya que precisamente el Patriarcado ha sido en los últimos años la principal valedora de la rehabilitación del último zar y su familia, Nicolás II, fusilados por los bolcheviques en 1918.

Piden sustituir la estatua de Marx por la del zar Nicolás II
El Patriarcado también ha propuesto sustituir por una estatua del zar el monumento de Karl Marx, instalado en el centro de Moscú frente al teatro Bolshói, lugar de reunión de los nostálgicos de la URSS. La veterana activista Ludmila Alexéyeva considera que "no hay nada más peligroso que intentar rehabilitar la figura de Stalin y sus crueles métodos de Gobierno".

"Lo que intentan hacer en el metro de Moscú me trae a la memoria mis peores recuerdos de la infancia. Es un ultraje y una falta de respeto para los millones de víctimas de la represión estalinista", aseguró. Alexéyeva considera que tras estos planes "está el Gobierno federal y el primer ministro Vladímir Putin, que está convencido de que Stalin hizo más bien que mal". "La mayoría de rusos no desea que se justifiquen los crímenes cometidos por Stalin", subrayó.

En señal de repulsa, la activista adelantó que ha decidido "boicotear la estación Kúrskaya, por lo que nunca más volverá a poner sus pies en ella". A su vez, alabó las palabras pronunciadas hace unos días por el presidente ruso, Dmitri Medvédev, que condenó duramente hace unos días los crímenes de estalinismo y los intentos de justificarlos con motivo del día de las víctimas de las represiones políticas. "No menos importante es impedir que, bajo el pretexto del restablecimiento de la justicia histórica, sean justificados aquellos que masacraron al pueblo. Millones de personas murieron como resultado del terror y acusaciones falsas", dijo.

"Quieren devolver a Rusia al Gulag"
Mientras, Yuri Bondarenko, líder del movimiento "Retorno" que intenta devolver los nombres zaristas a los miles de calles y edificios que fueron renombrados tras la Revolución Bolchevique de 1917, cree que las autoridades han lanzado una abierta campaña de "propaganda estalinista". "Quieren devolver a Rusia al Gulag", señaló Bondarenko, que cifra en más de 6.200 las calles que aún ostentan nombres de personalidades soviéticas y denuncia la manipulación de la figura de Stalin en los libros de texto.

El veterano líder liberal, Grigori Yavlinski, cree que las autoridades rusas "están interesadas en una leve rehabilitación de Stalin", según la agencia Interfax. "Yo llamaría al actual período 'estalinismo posmoderno'. Ahora hay muchas manifestaciones como la arbitrariedad y la impunidad legal que se parecen a los crímenes de los bolcheviques y estalinistas", dijo.

Además de la iglesia, liberales y activistas encontraron un inesperado aliado en el líder ultranacionalista Vladímir Yirinovski, que también se opuso a la restauración de los monumentos a Stalin, al que calificó de "verdugo, tirano y dictador".

Les opinions de Vladímir DJirinoski (que com a persona és respectable) no son massa dignes de tenir en compte donat que s'ha manifestat admirador d'Adolf Hitler i que algú aixi qualifiqui de Botxí, Tirà i Dictador, ni que sigui a Josif Djugashvili (Stalin), és com a mínim xocant.

El fet és que a Rússia hi ha molta gent que considera Stalin com algú que els va dirigir en la "Gran Guerra Patriòtica" com anomenen ells la segona guerra mundial i feu passar l'URSS d'un conjunt de pobles retardats i medievals a disputar-li la supremacia planetària als EE.UU.

Ni tan sols nosaltres estem excents de la molt humana tendència a recordar només els bons moments, per tant és natural que en aquell immens país, el preu que hagueren de pagar per la industrialització forçada i d'altres calamitats tendeixin a minimitzar-se o relativitzar-se. Sobretot després dels anys d'escassetat i penúries de tota mena que han passat darrerament un cop desapareguda l'URSS.

Jo no veuria en això un intent nostàlgic de reivindicar Stalin. Si que pot tenir a veure amb la vocació de gran potència que els russos no han perdut i es neguen a perdre.

Un aspecte que sovint s'oblida és que la Revolució Russa de 1917 va ser essencialment incruenta, és més, estalvià moltes més vides en sortir i provocar-ne la fi de la primera guerra mundial. El que provocà moltes víctimes fou la guerra civil auspiciada per Anglaterra, França i els EE.UU que assolà el país als anys 20, aquestes víctimes sumades als 20.000.000 de morts que la invasió hitleriana deixà enrere, fan que per a una gran majoria de russos les víctimes de l'stalinisme siguin gairebé anecdòtiques. Mentre que per les potències adversàries de l'URSS en la "guerra freda" eren quelcom a explotar i magnificar.

Que quedi clar que jo no vull en cap cas justificar un personatge més aviat sinistre, pero si que m'agradaria posar les coses en el seu context des del meu punt de vista, tenint tanmateix en compte que no em considero posseïdor de la veritat i que per tant jo no puc opinar sobre les declaracions de personatges religiosos que o be ho creuen o volen fer creure que si que ho estan.

Perdoneu la parrafada i Salutacions a tots.

en la comparació entre Hitler i Stalin, el primer queda clarament derrotat.

Según los cálculos del investigador ruso Vadim Erlikman, el desglose de las víctimas mortales de Stalin sería el siguiente: 1,5 millones de ejecuciones directas; 5 millones de muertos en los campos de concentración; 1,7 millones de muertos entre los 7,5 millones de deportados; 1 millón de muertos entre los presos de guerra alemanes y los civiles alemanes asesinados durante la ocupación en 1945. En total, una cifra de entre 9 y 10 millones de víctimas. A esa cifra hay que sumar las víctimas de las hambrunas de Ucrania, el Kazajistán y el Volga, que hoy pueden considerarse, sin ningún género de duda, como decisión política del propio Stalin. Eso arroja una cifra global de unos veinte millones de muertos.

http://foro.enfemenino.com/forum/actu1/ ... l-mal.html

Si tu lo dices debe ser verdad, yo ya te he dicho que no estoy en posesión de la verdad veo que tu si. lo celebro lo celebro

Aunque entre los que dicen (que los hay) que se quedó corto y los que opinan lo contrario, me imagino de debe de haber un término medio, aunque este tema es para historiadores y creo que este no es el lugar más apropiado.

lauria1226 wrote:Si tu lo dices debe ser verdad, yo ya te he dicho que no estoy en posesión de la verdad veo que tu si. lo celebro lo celebro

Aunque entre los que dicen (que los hay) que se quedó corto y los que opinan lo contrario, me imagino de debe de haber un término medio, aunque este tema es para historiadores y creo que este no es el lugar más apropiado.

quan he dit jo que estic en possessió de la veritat? i tampoc no és veritat perquè ho hagi dit jo. Només he donat a entendre que el teu post anterior potser no era tant imparcial com el tema requereix i he aportat dades (que no m'ha costat gaire torbar) per poder contrastar.

Sento que t'haigs sentit ofés i jo no ho celebro.

Em penso que la única cosa que vol dir això és que tots els extrems són dolents, de tota manera penso que tot es pot interpretar de moltes maneres Stalin va fer moltes barbaritats però és que també tenia més gent amb qui fer barbaritats i més capacitat perquè en aquell moment ningú se'n fes especial ressò.

De fet històricament mai no ha estat res greu fer totes les atrocitats que un hagi volgut dintre del seu país però ni se't passi pel cap tocar el veí i sí en el cas dels russos com que els països on ho van fer ja estaven envaïts era com si no en sortissin del seu i d'això hi ha molts exemples històricament.

Un cas ben conegut, el Javier de la Rosa va robar tant com va voler a Espanya però el merder va començar perquè va robar a uns kuwaitians.

Hipocresies de la humanitat, en fi.

Tractar d'excusar, defendre un dictador o de minimitzar tot allò dolent traient a relluïr les coses bones, personalment, em sembla patètic.

Durant el Tercer Reich hi va haver una forta puixança econòmica i industrial, també va baixar l'atur, es van fer moltes autopistes, ferrocarrils i obra civil, en general. I ningú posa aquestes excuses per erigir una estàtua a Hitler a Alemanya, actualment.

La qüestió és que la de sempre: la història l'escriuen els vencedors. I que jo sàpigui Stalin no estava al bàndol dels vençuts.

Històricament sempre ha estat així i crec que és una de les assignatures pendents de Rússia: reconéixer TOTES les barbaritats que van ocórrer durant la dictadura comunista.

El problema rau en una qüestió que un antic dissident soviètic va dir fa poc i que vaig interpretar: els russos es creuen el poble elegit per Déu i no reconeixen cap error que van cometre. Per exemple, la matança de Katyn, on van ser assassinats vint mil oficials polonesos durant la Segona Guerra Mundial i que ha quedat demostrat, amb documents fins i tot sorgits de Moscou, que va ser perpetrada per l'exèrcit soviètic, els russos o bé no en volen saber res o diuen que van ser els alemanys. Com també van pretendre que, quan es van retirar de Berlín, se'ls fessin els honors com a potència amiga, quan tots sabem que Stalin va ordir el bloqueig total de Berlín Oest durant més d'un any, que només va ser superat pel pont aeri que els aliats occidentals van instaurar, salvant d'aquesta manera la població de la fam.

Sense minimitzar en absolut les atrocitats comeses per altres, del triumvirat possiblement més sanguinari de la història de la humanitat (Stalin, Hitler i Mao), el primer s'endú la palma. I, parlant en termes proporcionals (quan la Terra tenia uns 100 milions d'habitants), els 200.000 morts que Napoleó va causar per gairebé tot Europa tampoc són la xocolata del lloro; aplicant la proporció a la població actual, serien 12 milions. Per tant, els honors que li reten a França en tot tipus de nomenclatura sonen directament a befa.

victorcasta wrote:Tractar d'excusar, defendre un dictador o de minimitzar tot allò dolent traient a relluïr les coses bones, personalment, em sembla patètic.

Durant el Tercer Reich hi va haver una forta puixança econòmica i industrial, també va baixar l'atur, es van fer moltes autopistes, ferrocarrils i obra civil, en general. I ningú posa aquestes excuses per erigir una estàtua a Hitler a Alemanya, actualment.

A costa de preparar deliveradament la guerra, donat que les estrades de capital d'aquesta puixança econòmica varen ésser nul.les, només començaren a tenir "Ingressos" amb l'expoli dels paisos ocupats.

De la matança de Katyn, els russos, ja van reconèixer fa més o menys 20 anys que varen ser ells i fou l'NKVD (precurssor del KGB), no l'exercit. Historiadors acreditats occidentals ja ho declaraven als anys 80 i ho relativitzaven força.

El que és patètic és tergiversar i treure de context qualsevol opinió que no s'ajusti exactament a un concepte preestablert amb fins d'imposar-lo tot i basar-se en sentiments subjectius.

En el pais on som, tenim una carència total de cultura democràtica i participativa on el maniqueísme envaeix tots els àmbits d'actuació social amb tendencia a relativitzar el que ens afecta directament i a magnificar i satanitzar els punt de vista aliens.

I això que aqui a Catalunya ho portem més suavitzat, però en general, a diferència dels paisos anglosaxons, en aquestes terres prima el "Amb mi o contra mi" i algunes de les intervencions que precedeixen estan impregnades d'aquesta falàcia. De vegades caiem precisament en allò que volem criticar, encara que, per sort, darrerament la sang no arriba al riu...... De moment.