Transport.cat

Nota de l'administració: fil procedent de http://www.transport.cat/viewtopic.php?f=45&t=9655

Per cert, hem de ser una miqueta més fins quan parlem.

Els vagons són per al transport de mercaderies, bestià, aviram, etc. Les persones viatgem en cotxes. Per tant, a menys que us considereu una mercaderia (tot i que amb Renfe ens tractin com a tals) viatgem en cotxes. Els cotxes poden formar, o no, part d'un automotor o unitat.

Home... també es podrien arribar a considerar en certa manera... sinònims vagó i cotxe. De no ser així, seria com gairebé afirmar que un cotxe és l'equivalent... a un cotxe

Jordi Freixas wrote:Home... també es podrien arribar a considerar en certa manera... sinònims vagó i cotxe. De no ser així, seria com gairebé afirmar que un cotxe és l'equivalent... a un cotxe

No són sinònims, un vagó és un vagó, i un cotxe, paraula polisemàntica (amb més d'un significat) és un cotxe. El desglossament de termes es fà per part tant de la RAE com del seu homònim català.

Oriol wrote:El desglossament de termes es fà per part tant de la RAE com del seu homònim català.

Val a dir, però, que el diccionari de l'IEC també admet vagó com a definició de cotxe (de passatgers), tot i que de manera genèrica.

Anem a veure. Tot això segons l'Institut d'Estudis Catalans:

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntra ... rEntrada=0

vagó

1 m. [LC] [TRG] [OP] Vehicle de quatre o vuit rodes dels ferrocarrils, per al transport de viatgers o de mercaderies i equipatges. Afegir un vagó a un tren. Un vagó de segona.
2 [LC] vagó de càrrega Vagó que transporta mercaderies.
3 [LC] [TRG] vagó llit Vagó d’un ferrocarril condicionat amb departaments que tenen llits, o més generalment lliteres.
4 [LC] [TRG] vagó restaurant Vagó d’un ferrocarril condicionat amb servei de restaurant.

Significat de la paraula cotxe:

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntra ... rEntrada=3

cotxe

1 1 m. [LC] [TRG] Vehicle per al transport de persones, que consisteix en una caixa amb seients sostinguda per dues o quatre rodes i tirada per cavalls, muls, etc. Un cotxe de cavalls. Un cotxe tapat, destapat. Un cotxe de lloguer. Pujar en un cotxe. Anar amb cotxe.
1 2 m. [LC] [TRG] [EI] Automòbil 2 .

(...)

2 m. [TRG] [OP] Vagó de passatgers.

Seguim. Ara en castellà i extret de la RAE:

Significat de la paraula "vagón":

http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsult ... LEMA=vagón

vagón.

(Del ingl. wagon).

1. m. En los ferrocarriles, carruaje de viajeros o de mercancías y equipajes.

2. m. Carro grande de mudanzas, destinado a ser transportado sobre una plataforma de ferrocarril.

~ de cola.

1. m. El último de un tren.


Significat de la paraula "coche":

http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsult ... LEMA=vagón

coche1.

(Del húngaro kocsi, carruaje).


1. m. Vehículo automóvil de tamaño pequeño o mediano, destinado al transporte de personas y con capacidad no superior a nueve plazas.

2. m. Carruaje de cuatro ruedas de tracción animal, con una caja, dentro de la cual hay asiento para dos o más personas.

3. m. Vagón del tren o del metro.

~ cama.

1. m. Vagón de ferrocarril dividido en varios compartimientos cuyos asientos y respaldos pueden convertirse en camas o literas.

Doncs es va demanar el canvi i en principi acceptar. Ho se de bona mà. De totes maneres, recordem les imprecissions de la RAE en argots més especifics i professionals, on presidia l'ambiguetat.

Un vagó és per a mercaderies, un cotxe per a viatgers. I a menys que algú es consideri bestià o mercaderia, viatgem en cotxes.

Però pensem en una cosa: la gent que no està entrada en aquests temes, no ho sabrà, només els més entesos, però no tothom neix ensenyat.

A més a més, sempre ha estat així, Oriol. I per més que insisteixin alguns, un cotxe es un tipus de vagó on viatgen les persones.

És com si insistissis que un Audi Q5 no es un turisme, és un tot terreny o millor dit un tot camí o SUV.

A veure... pr a mi, tota la vida "vagó" ha estat un terme genèric per referir-se tant a vagons de passatgers com de mercaderies. No veig quin problema hi ha en que continui sent així i es reconegi el cotxe com un tipus de vagó. No ha de ser tant complicat.

Com diu el company Jordi, de tota la vida un vago de tren ha estat un vago de tren, sigui de mercaderies o de viatjers, per tant quan algu parla d'un vago de tren poden ser les dues coses, i ja ho recull aixi el diccionari.
El que pasa es que a vegades, i perdoneu, volem ser mes papistas que el papa

Com en molts casos de molts àmbits diversos, hi ha una diferència entre l'ús comú del terme i l'ús tècnic. Un exemple del nostre dia a dia (de tothom): quan ens referim a la "Unió Europea", sovint hauríem de dir "Comunitats Europees", però només els documents oficials ho reflecteixen així. Per tant, hem d'acceptar que "vagó" és considerat el terme genèric i "cotxe" l'específic per a viatgers.

Però és que tant és com ho digui el poble o com s'hagi sentit dir tota la vida. El poble no és un expert en ferrocarrils. El fet és que si llegeixes premsa especialitzada, t'hi fixes als FGC o RENFE (on s'indiquen com a cotxes), llibres, etc. a tot arreu s'indiquen els "vagons" de passatgers com a cotxes i els de mercaderies com a vagons. Jo, personalment, me'n fiaré més d'un expert que del vox populi.

Guigui wrote:Com en molts casos de molts àmbits diversos, hi ha una diferència entre l'ús comú del terme i l'ús tècnic. Un exemple del nostre dia a dia (de tothom): quan ens referim a la "Unió Europea", sovint hauríem de dir "Comunitats Europees", però només els documents oficials ho reflecteixen així. Per tant, hem d'acceptar que "vagó" és considerat el terme genèric i "cotxe" l'específic per a viatgers.

Doncs en tot cas el problema és que s'haurien de modificar els termes tècnics. A no ser que tinguin per objectiu distingir entre "vagons de viatgers" i "vagons de no-viatgers" (que no necessariament han vagons de càrrega).

Oriol wrote:Però és que tant és com ho digui el poble o com s'hagi sentit dir tota la vida. El poble no és un expert en ferrocarrils. El fet és que si llegeixes premsa especialitzada, t'hi fixes als FGC o RENFE (on s'indiquen com a cotxes), llibres, etc. a tot arreu s'indiquen els "vagons" de passatgers com a cotxes i els de mercaderies com a vagons. Jo, personalment, me'n fiaré més d'un expert que del vox populi.

Em sembla perfecte com s'hi refereixin les revistes especialitzades de FGC i Renfe, però el diccionari diu el que diu, i a partir d'aquí no hi ha més a discutir.

Jordi Freixas wrote:

Oriol wrote:Però és que tant és com ho digui el poble o com s'hagi sentit dir tota la vida. El poble no és un expert en ferrocarrils. El fet és que si llegeixes premsa especialitzada, t'hi fixes als FGC o RENFE (on s'indiquen com a cotxes), llibres, etc. a tot arreu s'indiquen els "vagons" de passatgers com a cotxes i els de mercaderies com a vagons. Jo, personalment, me'n fiaré més d'un expert que del vox populi.

Em sembla perfecte com s'hi refereixin les revistes especialitzades de FGC i Renfe, però el diccionari diu el que diu, i a partir d'aquí no hi ha més a discutir.

I qui fa el diccionari, enginyers experts en cada un dels àmbits segons els termes que s'expliquen o linguistes que són experts en llengües i en exposar la semàntica dels termes i mots? Jo sincerament, me'n fio més d'un expert en la matèria que de qualsevol, per molta formació que pugui tenir (vaja, jo vaig al metge, no al curandero...)

Edito: A més, els diccionaris també s'equivoquen, si no no tindria cap sentit treure noves edicions tret dels nous mots que aparèixen i els nous significats d'algunes paraules polisèmiques.

per cert, faré una prova, què és per a tu un registre?

Oriol wrote:I qui fa el diccionari, enginyers experts en cada un dels àmbits segons els termes que s'expliquen o linguistes que són experts en llengües i en exposar la semàntica dels termes i mots?

En el cas de l'IEC, la secció filològica és qui d'encarrega del diccionari, però sempre amb consultes (a vegades, també rectificacions) amb les altres seccions.

Guigui wrote:

Oriol wrote:I qui fa el diccionari, enginyers experts en cada un dels àmbits segons els termes que s'expliquen o linguistes que són experts en llengües i en exposar la semàntica dels termes i mots?

En el cas de l'IEC, la secció filològica és qui d'encarrega del diccionari, però sempre amb consultes (a vegades, també rectificacions) amb les altres seccions.

Exacte! Però consulten prou? Rectifiquen prou? Per exemple, dins el meu àmbit (enginyeria de computadors) i als diccionaris de la IEC hi trobo moltes coses a faltar...

Hi trobes a faltar coses o hi trobes coses equivocades? Un diccionari general no pot pretendre abastar tots els termes tècnics que, a més de nombrosíssims, canvien força sovint d'ús.

Oriol wrote:I qui fa el diccionari, enginyers experts en cada un dels àmbits segons els termes que s'expliquen o linguistes que són experts en llengües i en exposar la semàntica dels termes i mots? Jo sincerament, me'n fio més d'un expert en la matèria que de qualsevol, per molta formació que pugui tenir (vaja, jo vaig al metge, no al curandero...)

Em sembla molt bé que vagis a metge, però per començar això és una fugida d'estudi; la gent que escriu un diccionari és gent especialista en la materia.

Oriol wrote:Edito: A més, els diccionaris també s'equivoquen, si no no tindria cap sentit treure noves edicions tret dels nous mots que aparèixen i els nous significats d'algunes paraules polisèmiques.

No confonguis corregir amb actualitzar; no és el mateix.

Oriol wrote:per cert, faré una prova, què és per a tu un registre?

No entenc a què ve això ara... un registre dependrà d'alguna cosa o una altra en funció de l'àmbit a on correspongui.