No es tracta del mateix accident.
Del que jo parlo, és un que segons va explicar el Sr. Lluís Bruguera va succeir un matí de l'any 1967 (encara que s'hauria de confirmar).
Resulta que va sortir d'Aragón un tren en direcció Correus, en el qual anava com a motorista un aprenent, acompanyat d'un inspector que l'instruïa. En un moment donat, l'instructor va assenyalar un botó, i li va dir al motorista que aquell botó, del fre d'emergència (posava els motors en curtcircuit i parava el tren de cop) no el toqués mai... amb la mala sort de que accidentalment va ser ell mateix el que el va tocar. El tren va frenar, quedant just després de la senyal que hi havia al mig del túnel, ja dins del túnel en direcció Correus.
Es tractava d'un 300, en el qual per tornar a posar en marxa els sistemes després de la parada d'emergència, calia baixar a la via, buscar una caixa elèctrica, pujar una palanca, etc. Una operació que comportava una estona, i més a les fosques del túnel.
Mentrestant a Aragón, havia quedat el senyal de sortida en groc, per la qual cosa permetia fer la ruta cap a Correos i sortir trens cap a dins del túnel. Va sortir el tren que venia darrera i que anava cap a Catalunya, sense cap mena de problema. Al cap d'una estona, va arribar a Aragón el següent tren, que tornava a anar cap a Correos. Com ja hem dit, l'enclavament, com que el tren havia alliberat (justet) el cantó, va permetre fer l'operació, encara que la senyal indicava groc... però ningú no s'hi va fixar, ja que amb la freqüència d'aquella època i més en aquell tram amb només el 50% dels trens de la línia, no era gaire habitual trobar-se amb una senyal en groc.
Va sortir el tren, i va enfilar cap a Correus. Després d'una corba i contracorba, estava la senyal, i just al darrera el tren parat amb els operaris buscant la palanqueta per posar-lo en marxa. El motorista del segon tren, va frenar també d'emergència, i va impactar contra el primer tren de manera que no es van causar grans desperfectes ni personals ni materials, però amb la suficient mala sort com perquè del cop ambdós trens quedessin passada la senyal, quedant alliberat altra vegada el cantó més proper a Aragón.
El que va passar amb el tercer tren, us ho podeu imaginar, ja que va ser exactament el mateix que havia passat amb el segon.
Sortosament, la cosa va acabar aquí, més que res perquè segons sembla només hi havia quatre composicions fent la línia de Correos, i ja des d'alguna estació haurien avisat que alguna cosa passava perquè allà no hi arribava cap tren feia estona.
Els trens implicats van poder continuar viatge pels seus propis mitjans, i només va haver-hi uns quants contusionats, talls, etc, però res de greu. Per això és molt probable que aquest accident ni tan sols transcendís a la premsa de l'època
Per acabar, us adjunto una fotografia de l'enclavament d'Aragón. Com veieu, estava al final de l'andana i a nivell de via. Sembla, a més, que tenia una porta que donava directament a la via, suposo que per tenir un accés directe a l'agulla:
