Article de El Periódico sobre FTC i túnel de la Diagonal
Posted: Thursday 08/04/2010 10:48
Us el pengem aquí, tot i fer-ne referència a Comunicats. L'usuari "mikado" va penjar l'article a les 6:13 i el vam traslladar a "Comunicats", però ara el posem també aquí per poder-lo comentar entre tots. Agraïm des d'aquí al periodista Xabier Barrena vers a nosaltres i el haver-nos deixat expressar la nostra opinió sobre el túnel de la Diagonal i sobre què pensem del referèndum:
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
En els fòrums d’internet es donen cita entusiastes del transport públic
1. • Alguns pengen a la xarxa les seves pròpies propostes per millorar la xarxa de suburbà i rodalies
Els gràfics, a http://www.elperiodico.com/EDICION/ED10 ... 206H01.PDF
X. B.
BARCELONA
La planificació del transport públic, fins a l’arribada d’internet, ha estat considerat com una cosa aliena als ciutadans. Els projectes els eren donats poc més o menys de les mans divines, com les taules de la llei. No és que ara, gràcies a la xarxa, les administracions consultin o deixin participar a qui ho vulgui en l’elecció d’un traçat de metro, però, almenys, alguns ciutadans es rescabalen creant fòrums sobre el tema on pengen les seves propostes i discuteixen sobre elles. És el cas del Fòrum del Transport Català (http://www.transport.cat), un d’aquests llocs freqüentats per entusiastes de la planificació i també de tot el que envolta el món ferroviari en general.
Aquest diari ha conversat amb quatre dels cinc administradors del fòrum. Rere els seus nicks o sobrenoms (Santfeliuenc, Wefer, Guigui i Mètring) s’amaguen ciutadans especialment preocupats per la mobilitat. «El problema és que es continuen pensant les infraestructures com es feia 500 anys enrere, de baix a dalt. Són els polítics els que decideixen què es necessita i quan construir-ho, malgrat que és la gent corrent la que realment coneix les necessitats del país», assenyala Marçal Guardiola, àlies Wefer. Sergio Juárez, àlies Santfeliuenc, apunta cap a la mateixa direcció: «Internet permet, especialment en fòrums com el nostre, que els ciutadans als quals preocupen aquests temes i que coneixem cada un una miqueta del pastís, posar-ho de manifest en missatges i construir entre tots propostes comunes».
Preguntats sobre quina infraestructura urgent necessita l’àrea de Barcelona, més d’un, com Gilbert Bofill, àlies Guigui, esmenta la «quadriplicació de les vies en els accessos a Barcelona» i la «construcció d’un eix ferroviari metro-rodalies sota la Diagonal». Cosa que, segons el seu parer, «permetria descongestionar la xarxa i connectar zones importants de la ciutat, com la plaça de Francesc Macià.». El tema del túnel de la Diagonal és especialment sensible en aquest fòrum. Més d’un se sorprèn mordaçment de la casualitat que suposa que el Ministeri de Foment llancés una idea que feia mesos que havia estat exposada a http://www.transport.cat.
Així, si es pregunta als responsables del fòrum si alguna administració s’ha interessat pel que es publica a la web, Maria Luque, àlies Mètring, respon sense vacil·lar «Sí, el túnel sota la Diagonal n’és una evidència».
De Martorell a Mataró
Sergio Juárez, autor de l’ambiciosa proposta d’ampliació del metro de Barcelona que il·lustra aquesta pàgina –amb dues noves línies circulars i altres més sota la mateixa Diagonal, la Gran Via i Comte d’Urgell–, incideix també en el túnel sota l’avinguda i ho relaciona amb la discussió i el futur referèndum sobre la transformació de la via: «El procés participatiu és estèril, gens pràctic i descoratjador, ja que deixa participar els ciutadans sobre temes menors que no ajuden gens en el que la ciutat realment necessita. I el que es necessita actualment és un túnel de gran capacitat».
Rere les propostes hi ha hores d’estudi i dedicació. D’una a tres al dia per a María Luque, de tres a quatre per a Marçal Guardiola, potser perquè, com el cinquè administrador del fòrum, Bernat Borràs, àlies trenscat, compten també amb pàgina web pròpia (http://www.wefer.cat i http://www.trenscat.cat). Els motius que els han portat a aquest gran esforç altruista és l’interès pel transport públic, encara que un dels administradors afegeix: «Com a usuaris del transport ens adonem de les seves carències i lluny de queixar-nos i prou vam voler analitzar una mica més profundament els problemes i el més important, crec jo, que és oferir alternatives reals i factibles».
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
En els fòrums d’internet es donen cita entusiastes del transport públic
1. • Alguns pengen a la xarxa les seves pròpies propostes per millorar la xarxa de suburbà i rodalies
Els gràfics, a http://www.elperiodico.com/EDICION/ED10 ... 206H01.PDF
X. B.
BARCELONA
La planificació del transport públic, fins a l’arribada d’internet, ha estat considerat com una cosa aliena als ciutadans. Els projectes els eren donats poc més o menys de les mans divines, com les taules de la llei. No és que ara, gràcies a la xarxa, les administracions consultin o deixin participar a qui ho vulgui en l’elecció d’un traçat de metro, però, almenys, alguns ciutadans es rescabalen creant fòrums sobre el tema on pengen les seves propostes i discuteixen sobre elles. És el cas del Fòrum del Transport Català (http://www.transport.cat), un d’aquests llocs freqüentats per entusiastes de la planificació i també de tot el que envolta el món ferroviari en general.
Aquest diari ha conversat amb quatre dels cinc administradors del fòrum. Rere els seus nicks o sobrenoms (Santfeliuenc, Wefer, Guigui i Mètring) s’amaguen ciutadans especialment preocupats per la mobilitat. «El problema és que es continuen pensant les infraestructures com es feia 500 anys enrere, de baix a dalt. Són els polítics els que decideixen què es necessita i quan construir-ho, malgrat que és la gent corrent la que realment coneix les necessitats del país», assenyala Marçal Guardiola, àlies Wefer. Sergio Juárez, àlies Santfeliuenc, apunta cap a la mateixa direcció: «Internet permet, especialment en fòrums com el nostre, que els ciutadans als quals preocupen aquests temes i que coneixem cada un una miqueta del pastís, posar-ho de manifest en missatges i construir entre tots propostes comunes».
Preguntats sobre quina infraestructura urgent necessita l’àrea de Barcelona, més d’un, com Gilbert Bofill, àlies Guigui, esmenta la «quadriplicació de les vies en els accessos a Barcelona» i la «construcció d’un eix ferroviari metro-rodalies sota la Diagonal». Cosa que, segons el seu parer, «permetria descongestionar la xarxa i connectar zones importants de la ciutat, com la plaça de Francesc Macià.». El tema del túnel de la Diagonal és especialment sensible en aquest fòrum. Més d’un se sorprèn mordaçment de la casualitat que suposa que el Ministeri de Foment llancés una idea que feia mesos que havia estat exposada a http://www.transport.cat.
Així, si es pregunta als responsables del fòrum si alguna administració s’ha interessat pel que es publica a la web, Maria Luque, àlies Mètring, respon sense vacil·lar «Sí, el túnel sota la Diagonal n’és una evidència».
De Martorell a Mataró
Sergio Juárez, autor de l’ambiciosa proposta d’ampliació del metro de Barcelona que il·lustra aquesta pàgina –amb dues noves línies circulars i altres més sota la mateixa Diagonal, la Gran Via i Comte d’Urgell–, incideix també en el túnel sota l’avinguda i ho relaciona amb la discussió i el futur referèndum sobre la transformació de la via: «El procés participatiu és estèril, gens pràctic i descoratjador, ja que deixa participar els ciutadans sobre temes menors que no ajuden gens en el que la ciutat realment necessita. I el que es necessita actualment és un túnel de gran capacitat».
Rere les propostes hi ha hores d’estudi i dedicació. D’una a tres al dia per a María Luque, de tres a quatre per a Marçal Guardiola, potser perquè, com el cinquè administrador del fòrum, Bernat Borràs, àlies trenscat, compten també amb pàgina web pròpia (http://www.wefer.cat i http://www.trenscat.cat). Els motius que els han portat a aquest gran esforç altruista és l’interès pel transport públic, encara que un dels administradors afegeix: «Com a usuaris del transport ens adonem de les seves carències i lluny de queixar-nos i prou vam voler analitzar una mica més profundament els problemes i el més important, crec jo, que és oferir alternatives reals i factibles».
