Transport.cat

Lleida celebra els 150 anys de l'arribada del ferrocarril

La ciutat de Lleida celebra que el pròxim 30 de maig es compliran 150 anys de l'arribada del ferrocarril, i ho farà amb una sèrie d'actes que pretenen donar a conèixer aquesta efemèride al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, ja aquest dijous s'ha portat a terme un acte simbòlic l'antiga estació del Pla de Vilanoveta on s'ha pogut veure en funcionament la restauració d'una màquina anomenada 'cuco' que té 125 anys d'existència. L'aniversari es celebrarà, entre d'altres, amb la publicació d'un llibre i amb l'estrena de la Fira 'Expo Tren', que serà la primera de l'Estat dedicada al maquetisme iel turisme ferroviari.

http://www.3cat24.cat/noticia/695091/se ... errocarril


Lleida, capital turística del tren

La ciutat de Lleida celebra aquest any el 150è aniversari de l’arribada del tren, que se celebrarà amb diferents actes commemoratius. El primer d’ells serà l’edició del Llibre “Història del Ferrocarril a Lleida” d’Editorial Pagès, amb un recull de 300 fotos i la Fira “Expo Tren” Saló de l’Oci ferroviari, que serà la primera fira de l’Estat dedicada al maquetisme/modelisme i Turisme Ferroviari. Tindrà expositors i visitants tant nacionals com estrangers i es durà a terme a Fira de Lleida els dies 12 i 13 de juny.

L’alcalde de Lleida, acompanyat de la tinenta d’alcalde Montse Mínguez, del director dels serveis territorials de Comerç, Turisme i Consum, Vidal Vidal, i del delegat del Govern de la Generalitat, Miquel Pueyo, ha presidit avui a l’estació de Vilanoveta la presentació dels actes commemoratius.

L’aposta de Lleida pel turisme ferroviari, que ha suposat la posada en marxa del Tren dels Llacs, amb la circulació de la Garrafeta, juntament amb el Saló de l’Oci Ferroviari i el futur museu del Tren la situen com a capital turística del tren.

L’arribada del primer tren a Lleida, que se celebra avui, va tenir un efecte directe l’economia de la ciutat i va suposar una revolució, tant sobre l’Urbanisme (amb les transformacions que va posar en marxa l’Alcalde Fuster) com sobre el turisme a les Terres de Lleida.

Llocs com Vallbona de les Monges, els balnearis de Vallfogona de Riucorb i altres es van beneficiar de la seva proximitat a la ruta Lleida-Manresa-Barcelona, que els va permetre rebre els primers estiuejants que fugien de la Capital cercant l’aire pur, el clima benigne i la calma de les zones rurals.

El tren també va ser el mitjà utilitzat pels lleidatans per a les sortides a les platges de la Costa Daurada , aprofitant el tram inaugurat el 1878.

Ja al segle XX la Línea de Lleida a la muntanya va permetre l’expansió del Turisme i de l’excursionisme en comarques com el Pallars i la Noguera i el Montsec. És especialment remarcable el paper desenvolupat pel Tren de la Pobla, en la història del centre excursionista de Lleida i del turisme de muntanyers al Pirineu de Lleida.

Lleida està avui situada gràcies al tren, a dos hores de més de vint milions d’habitants

L’arribada de l’AVE a Lleida, a l’octubre de 2003, el tren torna a ser un motor per al turisme i el desenvolupament d ela ciutat. Des d’octubre de 2003 a abril de 2010 s’ha realitzat 1.432.000 sortides en AVE i 1.438.000 arribades, el que suposa, més de 2.800.000 desplaçaments en tren AVE. L’utilitzen una mitjana de 42.000 viatgers mensualment.

http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/no ... p&Pagina=1

Y hace 150 años llegó el tren

Hoy se cumplen 150 años de la llegada del ferrocarril a Lleida, sólo doce años después de la primera línea española entre Barcelona y Mataró. Procedente de la Ciudad Condal llegó primero la locomotora Bellpuig, un tren de exploración en el que iban los invitados a la ceremonia, con la inscripción A Lérida al frente de la máquina. Detrás venía la locomotora Lérida con las autoridades a bordo, con responsables de la empresa constructora de la línea férrea Barcelona-Zaragoza. Las autoridades, con el alcalde Manuel Fuster Arnaldo al frente, les esperaban en la estación.

Pero para evitar riesgos, dos meses antes una locomotora ya probó la nueva línea férrea. Fue la Cardoner que, de hecho, tuvo el honor de ser el primer tren que llegó a Lleida, concretamente el 31 de marzo del mismo año.
A lo largo de la historia, Lleida ha contado con cuatro estaciones. La primera fue en el Pla de Vilanoveta. Y es que el tren llegó antes de que estuviera terminado el puente que salvaba el río Segre para construir la vía hasta el lugar donde se quería instalar la estación, en la zona donde está ubicada actualmente.

Este puente de hierro estuvo acabado el 10 de agosto del mismo año, según explica Antoni Nebot Biosca, historiador ferroviario y autor del libro 150 anys de trens a Lleida (Pagès), junto con Vidal Vidal, que será presentado durante el salón Expotren que se celebrará los días 12 y 13 de junio en los Camps Elisis. Este nuevo viaducto, construido donde está el puente del ferrocarril actual, fue una obra de ingeniería avanzada para la época. En aquel momento era el puente metálico más largo de España, con 200 metros de longitud, y fue transportado a piezas desde Manchester en 1859. Además, Nebot apunta que el puente representa el punto medio exacto de la línea que une Barcelona y Zaragoza por Manresa.

Tres días antes de la inauguración oficial de la llegada del tren a Lleida, el 2 de octubre, se efectuó la prueba de carga del puente, y el día 5 se celebró la inauguración real de la llegada del ferrocarril a la ciudad, y de la segunda estación, ubicada ya en la zona actual. La reina Isabel II vino en tren desde Barcelona, en el marco de un viaje real por Catalunya. Ese día fue histórico para Lleida por doble motivo, ya que, además del flamante acto de inauguración, se efectuó la primera fotografía de la historia en Lleida, de la mano del británico Charles Clifford.

El 16 de setiembre de 1861 Lleida quedó enlazada con Zaragoza y, posteriormente, la compañía que gestionaba la línea férrea que pasaba por Lleida pasó a integrarse a la nueva sociedad Zaragoza-Pamplona-Barcelona. Durante este tiempo se acondicionó la tercera estación del ferrocarril, en 1865. Un nuevo cambio de compañía se produjo el 13 de febrero de 1878, cuando pasó a depender a la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. En 1879 llegó a Lleida la línea que enlazaba la ciudad con Tarragona, una línea muy solicitada por los sectores más dinámicos de Ponent, con el fin de tener una comunicación rápida con un puerto marítimo. En 1884, las líneas férreas que comunicaban con Lleida quedaron absorbidas por la Compañía del Norte, que gestionaba ya centenares de kilómetros de línea. La cuarta estación es la actual, inaugurada en 1929. No sería hasta 1951 que se enlazaría con la Pobla de Segur, año en el que se clausuró el ferrocarril de vía estrecha de Mollerussa a Balaguer.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoti ... a=03:00:00


El alcalde Fuster, como Siurana, obligó a Madrid a parar las obras

En la historia, a veces, suceden coincidencias sorprendentes. A finales del año 2000 el entonces alcalde de Lleida, Antoni Siurana, firmó un decreto que ordenaba la paralización de las obras del AVE porque el Ministerio de Fomento, entonces con el popular Francisco Álvarez Cascos al frente, no informó debidamente a la Paeria sobre el trazado exacto del tren de alta velocidad.

142 años atrás al decreto de Siurana, en 1858, el entonces alcalde de Lleida, Manuel Fuster, consiguió paralizar los trabajos de construcción de la vía férrea hasta que el Gobierno de Madrid garantizara que la empresa constructora de la línea férrea se haría cargo de los daños que pudiera causar la obra, según explica en su tesis doctoral el historiador de Lleida Josep Maria Pons, ganador del Premi Josep Lladonosa de historia del año 1997 que organiza LA MAÑANA. Paralelamente, la Paeria temía que la construcción del puente ferroviario amenazara a, no sólo tener que desviar el río, sino al futuro crecimiento de Cappont. Las obras se suspendieron en una segunda vez porque la compañía constructora no entregó a su debido tiempo la escritura de indemnización exigida, aunque en este caso Madrid dio la razón a la empresa.

La llegada del ferrocarril trajo consecuencias positivas, pero también alguna negativa. Por una parte, a partir de entonces, la Paeria derribó las murallas que cerraban la ciudad para que empezara a crecer y se amplió la Rambla de Ferran. Pero también dañó el mercado del trigo porque Lleida dejó de ser el “gran centro de movimiento y especulación”, según se indicó en una exposición en la Paeria en 1862, según escritos del archivo Romà Sol-Carme Torres, recogidos por Josep Maria Pons.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoti ... a=03:00:00


El tiempo para ir de Barcelona a Lleida bajó de 2,5 días a seis horas

“Venid, Barceloneses: sed entre nosotros cultivadores por placer, sin que dejéis de ser industriales (...) La luz viene siempre de Oriente (...) A Barcelona debemos la vía de hierro que acaba de ser inaugurada bajo la bendición del Cielo. A Barcelona deberemos en breve el Canal de Urgel, que al derramarse en estas comarcas, les dará el nombre de jardín de la Reina”. Éste fue el discurso que pronunció el alcalde Manuel Fuster el 5 de octubre de 1860 ante Isabel II. Y es que la llegada del ferrocarril fue interpretada como un gran acontecimiento histórico.

Sólo con el dato de que el trayecto de Lleida a Barcelona pasó de durar 2,5 ó 3 días en diligencia a seis horas ya lo dice todo. Pero el tiempo de recorrido no ha mejorado mucho en 150 años. Ir de la capital de Segrià a la Ciudad Condal por Manresa tarda actualmente cuatro horas, sólo dos menos que hace un siglo y medio. Asimismo, en ir de Cervera a Barcelona se invertía el siglo pasado un tiempo de cuatro horas, mientras que actualmente se tarda tres. Es evidente pues que, para los usuarios de esta línea, no se ha avanzado mucho. Eso sí, de Lleida a Barcelona en AVE, menos de una hora.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoti ... a=03:00:00

http://blogs.avui.cat/jaumepubill/

Ferrocarril Manresa-Lleida. 150 anys (1a part: Les estacions)



La primera capital de província que es va unir per ferrocarril amb Barcelona va ser Lleida l’any 1860. Per tant, el FERROCARRIL MANRESA A LLEIDA ha fet 150 ANYS (1860 / 2010).

Aquest vídeo ha estat possible gràcies a Tomàs Pérez Ladrero, que ha estat qui ha facilitat dades i fotografies.

Aquesta és la primera part d’aquest treball on es recullen fotos de les estacions. En continuarà un altra amb els material i tracció, els complements i els ferroviaris. Originàriament això fou un PPS que podeu veure en la següent adreça i on hi trobareu algunes dades sobre les fotografies:

http://www.slideshare.net/jaumepubill/f ... -estacions

Primer agraïment.

En commemorar els 150 anys d’aquest línea fèrria tenim un record per tots aquells ferroviaris que al llarg dels anys van treballar amb precaris mitjans i sous de misèria per el progrés i modernitat de tots aquests pobles; per tots ells i les seves famílies la nostra gratitud i estima.

Segon agraïment.

A Joan Costa i Plans,alcalde de Rajadell; Valentí Riera i Vilaplana, alcalde de Aguilar de Segarra; Montserrat Noguera i Cantacorps, alcaldessa de Sant Pere Sallavinera; Jesús Torrens i Garriga, alcalde de Sant Martí Sesgueioles; Rosa Mª Mora i Valls, alcaldessa d’Anglesola; Jordi Llanes i Valls, alcalde de Castellou de Seana; Josep Maria Palau Palau, alcalde de Golmés.

Un comentari

El Ferrocarril entre Manresa i Lleida es va inaugurar l’any 1860. Passats els anys, aquesta infraestructura es troba en un important estat de degradació a causa de la falta d’inversió de les darreres dècades.

L’arribada de l’AVE a Lleida fa més evident les importants mancances que pateixen altres línies ferroviàries de Catalunya. És el cas d’aquesta línia Lleida-Manresa-Barcelona. Per fer aquest recorregut, es triguen quatre hores, una hora més del que està previst que trigui el TGV Barcelona-Madrid. Els passatgers són bàsicament estudiants que van a la Universitat Autònoma o a les facultats de Terrassa i Sabadell, que trigarien molt menys si agafessin el TGV per anar a estudiar a Madrid.

Els viatges que van de Lleida a Manresa i viceversa triguen pràcticament el mateix que els que van de Lleida a Madrid amb el TGV, tenint en compte que aquest tren, de moment, només circula a 175 quilòmetres per hora i no als 300 previstos. La distància entre Lleida i Manresa és de 118 quilòmetres, la de Lleida a Madrid, de 456. És a dir, quatre vegades més.

El tren de rodalies Lleida-Manresa circula a una mitjana de 47 quilòmetres per hora, el TGV Lleida-Madrid, a 175 quilòmetres. El resultat és que el de Lleida-Manresa triga dues hores i mitja, i el TGV Lleida-Madrid, dues hores i quaranta minuts.

Ja seria hora de que canviessin una mica les coses. La gent de Ponent té la vista posada en l’Eix Transversal Ferroviari, l’única esperança per millorar la connexió en tren amb la Catalunya central , encara que és un projecte que s’albira a molt llarg termini. Aquest eix està previst que uneixi les comarques de Lleida amb les de Girona des de l’aeroport d’Alguaire (Segrià) passant per les comarques centrals. Entretant, haurem de seguir tenint paciència.

A http://www.trenolot.cat/ han penjat unes diapositives molt interessants sobre la línia Manresa-Lleida

Coneixíeu aquest document? http://www.lleidatur.com/Portals/2/Publ ... bre_41.pdf