Transport.cat

Feia temps que ho estava preparant un estudi sobre la venda de bitllets i la validació a les estacions de Rodalies de Catalunya, ho he intentat redactar com si es tractés d'un estudi com el que pot fer qualsevol institució, però simplement perquè s'hi assembli.

Estudi sobre la venda de bitllets i validació a les estacions de Rodalies de Catalunya:

Àmbit geogràfic de l’estudi:

Aquest estudi ha tingut lloc a les estacions amb parada dels trens de Rodalies de Catalunya, s’ha exclòs de l’estudi el tram entre Manlleu i La Tor de Querol (a. i.) per tractar-se d’un tram que no pertany al nucli de rodalies, sent per tant l’àmbit d’aquest estudi 108 estacions.

Aspectes que s’han considerat:

S’ha considerat el format de la venda de bitllets en el si de l’estació fent una especial atenció a les estacions amb gestió integral considerant que es tracta d’aquelles que tenen una organització més qüestionable i diversa, no s’han realitzat en cap cas valoracions subjectives.

S’han diferenciat quant a la venda les estacions on la venda corre a càrrec de personal de Renfe-Operadora, d’Adif, d’empreses contractades, empreses encarregades de la gestió integral de l’estació, màquines autovenda o no disposen de cap sistema de venda.

La venda de bitllets ha estat dels aspectes anteriorment esmentats el punt principal d’aquest estudi especialment en aquelles estacions amb gestió integral, s’ha tingut en compte aquestes en un apartat específic doncs tenen organitzacions molt diverses segons la configuració del vestíbul, nombre de viatgers de l’estació el perfil del públic usuari, l’ubicació geogràfica de l’estació, entre d’altres.

També s’ha estudiat la validació dels bitllets d’entrada i de sortida a les estacions així com el tancament del seu perímetre.

No s’ha analitzat ni valorat el treball concret ni els coneixements a les estacions pel fet que seria excessivament subjectiu i laboriós.

Metodologia:

La metodologia emprada en aquest estudi ha estat la de visitar una per una les estacions estudiades.

Exposició:

L’exposició d’aquest estudi es fa de forma exclusivament estadístic i no es farà cap mena d’ampliació ni concreció quant a estacions.

Validació de bitllets i tancament de l’estació:

De les 108 estacions objecte d’aquest estudi 43 (40%) tenen l’accés lliure i validadora, 48 (44%) tenen un tancament complet entenent com a tal aquell que no permet accedir de forma normal a les andanes sense haver validat el bitllet 4 (4%) tenen la situació anterior amb la particularitat que no hi ha possibilitat de canviar d’andana sense sortir del recinte delimitat pels torniquets, 2 (2%) tenen torniquets però no hi ha cap tancament a l’estació, 6 (6%) tenen un tancament parcial és a dir, només està tancat el perímetre per un costat de l’estació o només està tancat pels torniquets l’accés a una de les andanes, hi ha 5 estacions (5%) que no disposen de cap validadora.
La validació de sortida està instal•lada a 18 estacions tot i que en la pràctica aquesta no s’utilitza amb la finalitat que té.

Venda de bitllets:

De les 108 estacions estudiades 54 (50%) funcionem mitjançant un contracte de Gestió Integral, 25 (23%) amb personal de Renfe-Operadora, 21 (19%) per empreses contractades de les quals a 2 estacions pertanyen a empreses contractades per Adif, 1 (1%) per personal d’Adif i 1 (1%) exclusivament per màquines autovenda i 6 (6%) no disposen de cap sistema de venda.

61 (56%) estacions disposen de màquines autovenda i 47 (44%) no.

Estacions amb gestió integral:

Es tracta d’estacions on una empresa té disposa dels locals comercials de l’estació i a més realitza la venda de bitllets i la neteja de l’estació hi ha 54 estacions que tenen aquest funcionament.

Aquest funcionament s’ha vingut emprant des de fa anys en estacions de poca rellevància però es va implantant a estacions mitjanes i grans de la xarxa degut als bons resultats econòmics que suposa en detriment de la qualitat i la imatge.

Els principals motius de qüestionament d’aquest model és el diferent tractament dels clients dels diferents negocis i dels clients del ferrocarril així com el perfil força especialitzat dels clients d’aquest negoci enfront del força més universal dels clients del ferrocarril, el tractament marginal per part del personal que hi treballa a les funcions de venda i informació que hi tenen encomanades i en determinats casos per l’ocupació total del vestíbul pel bar la impossibilitat d’espera dintre del vestíbul especialment problemàtic en diferents situacions d’inclemències meteorològiques.

Abans d’exposar les dades convé donar les corresponents definicions:

Espai de venda exclusiu: aquell en què es realitza únicament la venda de bitllets, per entrar dintre d’aquesta definició ha d’estar completament aïllat de qualsevol lloc on es realitzi alguna altra activitat.

Espai de venda annex: aquell llindant amb el local on es realitza qualsevol altra activitat comercial, per entrar en aquesta definició ha d’haver una separació física amb l’espai on es realitza qualsevol altra activitat comercial.

Espai de venda reservat: aquell que un local comercial té especialment condicionat per a la venda de bitllets, per entrar dintre d’aquesta definició l’espai de venda ha d’estar delimitat.

Espai de venda compartit: aquell en què la venda de bitllets s’alterna indistintament amb una altra activitat comercial, no pot entrar en qualsevol de les definicions anteriors.

Lloc de venda senyalitzat: aquell que té una indicació sobre l’ubicació de la venda de bitllets, ha de ser un cartell fix visible en llunyania, no s’admeten cartells escrits a mà o o mecànicament en suport de paper.

Lloc de venda no senyalitzat: és aquell que no compleix la definició anterior.

Quant al lloc de venda s’han diferenciat els següents tipus:

Taquilla: local destinat exclusivament a la venda de bitllets.

Taquilla circumscrita al bar: espai que forma part del bar però que permet la venda de bitllets sense entrar-hi.

Bar, cal entrar al bar per comprar els bitllets.

Quiosc, cal dirigir-se al quiosc.

Altres: aquells que no compleixen cap de les definicions anteriors.

Les dades que hi ha són que a 10 estacions l’espai de venda és exclusiu (19%), a 8 (15%) es fa en un lloc compartit, 5 (9%) en un lloc annex i 31 (57%) en un lloc reservat, convé dir que en 2 dels casos d’espai de venda annex aquest és completament marginal.

L’espai de venda està senyalitzat en 43 estacions (80%) i no ho està en 11 estacions (20%) convé dir que externament la venda de bitllets no està senyalitzada i l’aparença externa del local és en bona part dels casos d’un bar a 5 estacions encara hi ha senyalització de l’antic lloc de venda, antiga taquilla, en la major part dels casos és parcial però en dos casos hi ha la llegenda “Venda de bitllets” i en un dels casos hi ha la nova senyalètica de Renfe tot i fer molts anys que no s’hi venen bitllets en aquell lloc, en dos dels casos la senyalització és poc visible i d’aquests a més la configuració de l’estació fa del bar l’entrada principal on la venda no està senyalitzada, en un dels casos considerats com a no senyalitzat existeix un cartell propi de l’establiment a l’entrada amb la llegenda “Venda de bitllets”, també tenim dos casos en què malgrat que està la venda senyalitzada aquesta es troba en un lloc marginal.

El lloc de venda està situat al bar en 25 estacions (46%) al quiosc en 2 (4%) en una taquilla en 10 (19%), en una taquilla circumscrita al bar en 16 (30%) hi ha una estació que no es correspon en cap de les definicions anteriors, es tracta d’un lloc que depén de l’Administració,

Pel que fa als casos en què es ven en una taquilla, en un dels casos es tracta d’una circumstància especial per estar l’estació en obres i abans de les obres ser la venda al bar en espai compartit i ocupant tot el vestíbul el bar, en un altre és una taquilla circumscrita al bar, però estant l’activitat de bar abandonada des de fa cert temps, en un dels casos la taquilla és un local dintre del bar que ocupa tot el vestíbul, en quatre dels casos es tracta d’una estació on el bar i la taquilla són de la mateixa empresa i sovint de la mateixa persona tot i estar separats físicament, en un dels casos a la taquilla també s’hi fa allà feina de divulgació de l’Administració, a la resta de casos es tracta d’estacions concebudes d’aquesta forma.

Relació entre el bar i el vestíbul:

Es defineixen 5 situacions diferents:

El bar està separat del vestíbul, hi ha separació física entre el bar i el vestíbul però amb un accés directe entre ells.
El bar està a part del vestíbul, el bar i el vestíbul tenen accessos diferents i no estan comunicats directament.
El bar no està separat del vestíbul, no hi ha una separació física entre el bar i el vestíbul però el bar no ocupa tot el vestíbul,
Tancament independent, el bar no està separat del vestíbul ni ocupa tot el vestíbul però té un tancament independent.
El bar ocupa tot el vestíbul, aquell cas en què el bar ocupa la totalitat de l’espai del vestíbul.

De les estacions amb gestió integral 48 tenen bar i en 42 dels casos aquest és el que intervé a la venda de bitllets, de les 48 estacions, 21 (43%) tenen el bar separat del vestíbul, 2 (4%) el tenen a part del vestíbul, en un dels casos sent a la pràctica el vestíbul doncs aquest està tancat, en 4 estacions (7%) no hi ha separació entre el bar i el vestíbul, en 16 (30%) el bar ocupa tot el vestíbul, convé remarcar que en dos dels casos existeix dintre del local un banc propi de Rodalies, i en 5 dels casos 9% el bar té un tancament independent.

Màquines recreatives:

Aquí parlem de l’existència de màquines recreatives dintre del local on es realitza la venda, de forma que pugui ser contrari al reglament de màquines recreatives de la Generalitat de Catalunya, Decret 28/1997 modificat pel decret 34/2000 que en l’article 24 prohibeix les màquines recreatives del tipus B conegudes popularment com a màquines escurabutxaques en estacions de transport públic si el local no està aïllat del públic de pas, val a dir que aquest article pot ser article pot ser com passa habitualment amb les lleis molt interpretable.

Trobem per tant que aquest article es podria infringir en 13 estacions en dos dels casos degut a la configuració de l’estació i segons la interpretació de l’article es podria considerar que s’ajusten al reglament i en 5 d’aquestes estacions hi ha l’alternativa de comprar el bitllet a la màquina autovenda, existeix un cas en què tot i no suposar cap infracció pel fet de que la configuració de l’estació faci del bar l’accés principal suposa una infracció moral de l’article i a més a més no sembla que sigui una situació que hagi d’estar dintre de la imatge que ha de donar el servei.

De les estacions amb gestió integral 17 (31%) disposen d’autovenda i 37 (69%) no, 23 disposen de torniquets i 31 no.

Horari:

La majoria d’estacions no disposen de cap cartell amb l’horari d’obertura fet que ens impedeix saber-lo de tota manera en aquelles que s’han adjudicat en els darrers temps l’horari és de 6 a 22 tots els dies mentre que en d’altres existeix un horari més propi de l’establiment comercial normalment l’hora d’obertura és de dilluns a divendres a les 6 i el de tancament a les 20H sent en cap de setmana l’horari d’obertura lleugerament més tard i el de tancament anterior havent-hi un dia de descans setmanal sencer o dues mitges jornades de descans setmanal, només en 20 dels casos trobem indicació de l’horari de l’establiment, aquesta dada és lleugerament variable, ja que sovint aquests cartells són posats i retirats, de tota manera en estacions amb altres formats de venda tampoc trobem normalment cap indicació de l’horari de venda.

Prohibició de fumar: la majoria de casos no hi ha cartell sobre la prohibició o no de fumar i només un dels casos disposa d’àrea reservada per a fumadors essent habitual la màniga ampla quant a la prohibició de fumar.

Conclusions:

La conclusió és que a bona part de les estacions cal replantejar la seva estructura doncs no és acceptable que la venda de bitlles ocupi un lloc marginal dintre de l’establiment, que l’establiment ocupi tota el vestíbul sense existir cap espai dedicat a sala d’espera d’ús general i que la prohibició de fumar no s’apliqui en aquells espais on que per l’estructura de l’estació siguin de pas obligat dels viatgers.

Queda obert aquest estudi a l’aportació de dades, opinions i comentaris als usuaris del Fòrum del Transport Català.

josep_serre wrote:De les 108 estacions estudiades 54 (50%) funcionem mitjançant un contracte de Gestió Integral, 25 (23%) amb personal de Renfe-Operadora, 21 (19%) per empreses contractades de les quals a 2 estacions pertanyen a empreses contractades per Adif, 1 (1%) per personal d’Adif i 1 (1%) exclusivament per màquines autovenda i 6 (6%) no disposen de cap sistema de venda.

61 (56%) estacions disposen de màquines autovenda i 47 (44%) no.

Excel·lent ponència!

6 estacions de Rodalies sense sistema de venda i 47 sense màquines, absolutament lamentable a aquestes alçades. Ni amb el traspàs poden sol·lucionar això?

josep_serre wrote:Els principals motius de qüestionament d’aquest model és el diferent tractament dels clients dels diferents negocis i dels clients del ferrocarril així com el perfil força especialitzat dels clients d’aquest negoci enfront del força més universal dels clients del ferrocarril, el tractament marginal per part del personal que hi treballa a les funcions de venda i informació que hi tenen encomanades i en determinats casos per l’ocupació total del vestíbul pel bar la impossibilitat d’espera dintre del vestíbul especialment problemàtic en diferents situacions d’inclemències meteorològiques.

És a dir, si des d'un bar despatxen bitllets, per a posar un cafè amb llet et tracten amb amabilitat, i per vendre un bitllet, et tracten com un drap brut?

josep_serre wrote:Lloc de venda senyalitzat: aquell que té una indicació sobre l’ubicació de la venda de bitllets, ha de ser un cartell fix visible en llunyania, no s’admeten cartells escrits a mà o o mecànicament en suport de paper.

És a dir, no com aquell de Sabadell Centre de fa dos anys http://transport.cat/viewtopic.php?f=15 ... ell+centre

No es que et tractin com un drap brut, esque la venta de bitllets és una cosa secundària i molts cops el personal del bar no en té ni idea més enllà de vendre bitllets senzills o T10

A mi una de les coses que em sobta de les estacions de gestió integral és veure les diferents estructures que tenen en funció de l'època en què s'han realitzat: veus que les més veteranes sí es pot dir que la majoria són el bar pur i dur on en un racó de la barra es troba l'ordinador de la venda de bitllets mentre a les més recents s'intenta separar de manera decent l'activitat del bar respecte al de la venda de bitllets, encara que hi han casos recents no massa clars com ara el cas de Maçanet-Massanes. De fet en aquest cas vaig descobrir que es venien bitllets al bar perquè així ho anunciaven per megafonia

UT596001 wrote:A mi una de les coses que em sobta de les estacions de gestió integral és veure les diferents estructures que tenen en funció de l'època en què s'han realitzat: veus que les més veteranes sí es pot dir que la majoria són el bar pur i dur on en un racó de la barra es troba l'ordinador de la venda de bitllets mentre a les més recents s'intenta separar de manera decent l'activitat del bar respecte al de la venda de bitllets, encara que hi han casos recents no massa clars com ara el cas de Maçanet-Massanes. De fet en aquest cas vaig descobrir que es venien bitllets al bar perquè així ho anunciaven per megafonia

A la taquilla hi ha un paper enganxat que també ho diu. I em sembla que no tenen problemes per vendre abonament de regionals. El més divertit, però, és quan s'espatlla la màquina i et vènen els bitllets grocs (diria que m'ha passat alguna vegada).

Com he dit algun cop, utilitzo gairebé sempre l'estació de Balenyà - Tona - Seva, com a punt de partida dels meus viatges en tren. Allà es fa venda en explotació integral, l'estació és un bar, i el mateix empleat del bar, et fa el bitllet, tant si vas a Vic o Barcelona, com si vols anar a Ribes de Freser o Puigcerdà, et farà el bitllet igualment, per això no hi ha problema. I si l'estació és tancada, quan passa l'interventor, et fa el bitllet a ma, si cal d'anada i tornada, no passa res si vas a Barcelona i has de passar per les canceladores, li ensenyes el bitllet al personal, i t'obren la porta. La majoria de gent en aquesta estació compra el bitllet al bar, com ha de ser.

Des de fa pocs dies, a Manlleu ja es venen bitllets, i com no, a través del bar, tot i ser una estació gestionada per Adif, i no per rodalia.

Això és per pressió que ha fet l'ajuntament de Manlleu, de tant en tant la política ha de fer una cosa bona, un funcionament semblant té l'Ampolla-El Perelló, i també l'ha tingut Tremp tot i que tractant-se de la línia qu és en aquest cas no sé de qui dependria

UT440_132M wrote:Des de fa pocs dies, a Manlleu ja es venen bitllets, i com no, a través del bar, tot i ser una estació
gestionada per Adif, i no per rodalia.

Hola a tothom. Sóc nou i porto temps llegint per aquí i per allà. M'animo finalment a escriure (no sé si aquest fil és el lloc adequat, ja n'aniré aprenent amb la vostra ajuda...) perquè avui m'ha passat una cosa que m'ha deixat parat i aturat i com un imbècil no he pogut agafar el tren. M'explico:

Nova estació de Montgat Nord. Arribo cansat de caminar per l'excel·lent passeig marítim que ve de Badalona (que recomano a tothom, pero no alhora) i pensant en tornar en tren a casa... L'estació és nova i fa patxoca (tot i que ja els hi ha caigut el 2 de la nova senyalització de la via 2, pel motiu que sigui). Passa que venia de passeig i no porto diners, ni un trist euro, i vaig acabar la T10 ahir. Però bé, per això m'he portat la cartera i la targeta del banc. La veritat és que les màquines automàtiques són pràctiques i acostumo a comprar abonaments així. Entro a l'estació que té molt bona pinta. Màquina de tabac amb tiu reposant paquets. Màquina de conguitos etc. No hi ha màquina de venda automàtica de títols de transport per viatjar. Extrany. Bé, vaig cap al davant del vidre i veig al fons un home gras amb bigoti que tira una canya de cervesa. Em diu en veu alta (continua fent de barman): ¿Qué quiere? Una T10 si accepta targeta perque no porto diners a sobre... La resposta es NO, i punt. Se'n torna a la barra i posa una altra cervesa. Em quedo parat, impotent. Veig furtivament que hi ha rere el vidre una terminal d'aquelles de mà que llegeixen targetes... En fi. Surto a fora i penso: un caixer. No n'hi ha cap prou a prop com per tornar a Mongat Nord després. La cosa acaba que me'n vaig a Montgat i allà compro una T10... per pujar al bus groc que para al davant.

Potser no sóc previsor, però una maquineta d'aquelles en una estació tan nova i acabada de remodelar... la posaran?

Estic convençut que si torno a entrar a l'estació, m'assec a un taburet, demano una canya, un entrepà, un conyac, un gelat i una T10 el tiu m'accepta la targeta de crèdit.

waffenrad wrote:Estic convençut que si torno a entrar a l'estació, m'assec a un taburet, demano una canya, un entrepà, un conyac, un gelat i una T10 el tiu m'accepta la targeta de crèdit.

La canya, l'entrepà, el conyac i el gelat no sé si t'ho poden cobrar amb tarjeta, però et puc assegurar que si no t'ha cobrat la T-10 amb tarjeta és que perquè no pot: només s'ha adaptat el sistema de venda de bitllets per taquilla per al pagament amb tarjeta a les estacions on s'aturen trens regionals, és a dir:
-Sant Celoni
-Clot Aragó
-Passeig de Gràcia
-Sants
-Sant Vicenç de Calders.

A la resta d'estacions no ho tenim adaptat i per tant no podem cobrar amb tarjeta. Encara que sembli mentida.

Caram, potser ja està bé que no es pugui pagar amb targeta a taquilla, entenc que si hi ha cues... A l'autobús ni m'ho plantejo i reviso abans si em queden viatges. Però el que m'ha deixat parat és que no hagin posat una màquina, inclús perquè així el senyor que ha de fer de cambrer i de ferroviari també estarà més content. Potser ni jo he insistit gens ni ell m'ha explicat el motiu de la negativa.

Amb bon criteri deixen consumir abans i després de passar pels torns. Hi ha barra a banda i banda. Jo trauria tauletes a l'andana. A Vilanova ja n'hi ha alguna, si ho recordo bé. Allò sí que és una andana. Les altres no són gaire amples. Però tant li fa, vist des de fora unes tauletes de fusta contra l'edifici nou quedarien bé. I si hi ha estretors, que el tren piti quan passa el cambrer amb la safata i la T-familiar...

Ah, veig ara que aquest és el fil que toca i on ja es parlava de bars amb estació. Gràcies a qui corrrespongui pel canvi de lloc del missatge. No tinc ni idea de què passa ara ni com es fan les coses aquestes.

I avui, nova informació sobre el tema de l'estació de Cunit i les que s'havien quedat sense servei d'atenció:


A licitació el servei de bar-cafeteria i taquilla de l'estació de Rodalies de Cunit

http://www.radiocunit.cat/php/noticia_d ... 9f48acf162

Renfe ha tret a licitació la gestió de les cafeteries i neteja de les estacions, però de forma separada de la venda de bitllets, de la qual s'encarregarà directament la companyia ferroviària amb el seu personal. Està previst reobrir les taquilles, a més de disposar de màquines expenedores.

Per aquells interessats, només han d’accedir al web http://www.renfe.com, a l’apartat de licitacions, dins de l’espai de perfil de contractant.

Recordem que l’estació de Rodalies de Cunit es va quedar als volts del mes d'abril sense servei de cafeteria ni venda de bitllets. Això va ser causat per la fallida de la concessionària Gourmet Coffee Integrales y servicios Cunit, que va deixar a l’atur a més de 150 treballadors amb un ERO que aquests qualifiquaven de “fictici”.

No és l’única estació que es trobava en aquesta mateixa situació: Calafell, Segur i més de 20 estacions més van deixar a màquines automàtiques de venda de bitllets a càrrec dels usuaris del tren.

Els treballadors asseguraven que portaven des del gener sense cobrar la nòmina i que hi havia alteracions en la seguretat social i el cobrament de l’IRPF. A més, alguns d’ells, van haver de fer dobles jornades ja que, des que al setembre va haver un atracament a l’estació de Cunit, un d’ells va quedar ferit i va agafar-se la baixa, que fins l’últim dia no va estar coberta.

Cal recordar, també, que, des de ja a fa unes setmanes, Renfe va destinar una persona a l'estació del nostre municipi per atendre els viatgers, sense obrir, però, la cafeteria fins que no es presenti una nova concessionària, i és aquesta persona la que originava noves queixes: deien que es passava la jornada parlant amb la gent i fumant, sortint del seu lloc de treball en hores de feina per anar a la cafeteria, per exemple, i que tractava els usuaris de mala manera.

La situació actual d'aquesta treballadora, segons ens han comunicat des de l'empresa que la té en plantilla, Alentis, està sobre la taula del departament de relacions laborals. Tot això requereix d'una sèrie de passos que s'han de seguir, i aquesta treballadora està en el seu dret de negar o defensar-se del que l'acusa l’empresa. De moment, el que sí s’ha fet des d’Alentis, ha estat que, fins que tot això no s'aclareixi apartar-la del servei. Si han anat en les últimes hores a l’estació de Cunit, hauran comprovat que, el torn que realitzava aquesta treballadora, ara està cobert per altres empleats.

metring wrote:

josep_serre wrote:De les 108 estacions estudiades 54 (50%) funcionem mitjançant un contracte de Gestió Integral, 25 (23%) amb personal de Renfe-Operadora, 21 (19%) per empreses contractades de les quals a 2 estacions pertanyen a empreses contractades per Adif, 1 (1%) per personal d’Adif i 1 (1%) exclusivament per màquines autovenda i 6 (6%) no disposen de cap sistema de venda.

61 (56%) estacions disposen de màquines autovenda i 47 (44%) no.

Excel·lent ponència!

6 estacions de Rodalies sense sistema de venda i 47 sense màquines, absolutament lamentable a aquestes alçades. Ni amb el traspàs poden sol·lucionar això?

josep_serre wrote:Els principals motius de qüestionament d’aquest model és el diferent tractament dels clients dels diferents negocis i dels clients del ferrocarril així com el perfil força especialitzat dels clients d’aquest negoci enfront del força més universal dels clients del ferrocarril, el tractament marginal per part del personal que hi treballa a les funcions de venda i informació que hi tenen encomanades i en determinats casos per l’ocupació total del vestíbul pel bar la impossibilitat d’espera dintre del vestíbul especialment problemàtic en diferents situacions d’inclemències meteorològiques.

És a dir, si des d'un bar despatxen bitllets, per a posar un cafè amb llet et tracten amb amabilitat, i per vendre un bitllet, et tracten com un drap brut?

josep_serre wrote:Lloc de venda senyalitzat: aquell que té una indicació sobre l’ubicació de la venda de bitllets, ha de ser un cartell fix visible en llunyania, no s’admeten cartells escrits a mà o o mecànicament en suport de paper.

És a dir, no com aquell de Sabadell Centre de fa dos anys http://transport.cat/viewtopic.php?f=15 ... ell+centre

Pel senyor del bar la venda de bitllets és una activitat més, segurament no és la que més li interessa. És normal. El mateix passa a les estacions que gestiona directament ADIF, on el senyor que ven els bitllets és el mateix que gestiona els canvis... està clar que el primer son els canvis i després els bitllets. Però la pregunta és: a qui li importa aquesta situació?. Segons sembla, al propietari dels bitllets no gaire perquè el que no fa és vendre ell els seus propis bitllets, ja li està bé que ho faci el barman o el senyor dels canvis. Si el meu negoci fos l´operació o si fos el responsable del servei, em preocuparia molt que els bitllets es venéssin bé....

Lamentablement una altra estació de rodalia, ha deixat de vendre bitllets presencialment. L'estació de Balenyà - Tona - Seva, a partir de diumenge, vendrà els bitllets a través d'una màquina autovenda. De moment el bar de la cantina es manté.

Suma y sigue...
Ara s'hi afegeix La Garriga, a la llista d'estacions que deixen de vendre bitllets presencialment.


http://el9nou.cat/noticies_v_0/44509/ba ... e-bitllets


El bar de l’estació de la Garriga deixa de vendre bitllets
Aquest dimecres a les 7 de la tarda s’ha convocat un acte de protesta


Un cartell avisa que ja no es venen bitllets de tren a la taquilla que hi ha al mateix espai del bar. Al costat, la gent ja comprava a les màquines
Ramon Ferrandis
pdf MANIFEST de la plataforma Perquè no ens fotin el tren

última actualització: 11-11-2015 (11:00)
El concessionari del servei de bar de l’estació de tren de la Garriga, a la línia de Vic, ha deixat de vendre bitllets.
El nou concurs per a la gestió d’aquest espai que va convocar Renfe va excloure la venda per la qual el concessionari, fins ara, rebia un percentatge de l’import. D’aquesta manera, Renfe deriva la venda a les tres màquines que hi ha a la mateixa estació que permeten comprar títols de rodalies i regionals i accepten pagament amb monedes, bitllets i targeta. A més, segons fonts de la companyia, una persona de l’empresa estarà cada matí a l’estació per donar suport als clients que puguin tenir algun problema. La presència d’aquesta persona no té un límit de temps marcat.

El traspàs de la venda dels títols a les màquines és la tendència que la companyia està aplicant a tota la xarxa de Rodalies. A la línia del Nord, la venda exclusivament a les màquines ja s’aplica a l’estació de les Franqueses des del gener de 2013. Poc després, també es va suprimir la venda a l’estació de Mollet-Sant Fost.

La decisió de suprimir la venda de bitllets per persones ha indignat els usuaris de l’estació de la Garriga i també la plataforma Perquè no ens Fotin el Tren, que aplega viatgers de tota la línia. Per exemple, denuncien que la màquina no permet fer algunes gestions. Un dels principals greuges és la impossibilitat d’aconseguir al moment la devolució del bitllet quan hi ha un retard de més de 15 minuts. El tràmit s’ha de fer per internet. “És molt més complicat. Cal fer fotografies del bitllet; després t’envien una carta...”, lamenta Ander Achotegui, membre de la plataforma. Les màquines tampoc faciliten la Targeta Daurada o bitllets amb descompte per a les famílies nombroses o canviar bitllets defectuosos.

Els usuaris han convocat una concentració de protesta aquest dimecres a les 7 del vespre a la mateixa estació. També han entrat ja una instància a l’Ajuntament i demanen un posicionament al proper ple municipal. Recorden que l’estació de la Garriga és una de les principals de la línia: s’hi aturen tots els trens i alguns hi tenen origen o final. L’any 2014 va tenir 2.340 usuaris diaris. “Si això ho fan en una estació important, què faran a les altres?”, es pregunta Achotegui.

MÉS DADES AQUEST DILLUNS AMB EL 9 NOU

Igual a Llinars del Vallès, i d'altres que fins ara venia bitllets al bar com Cubelles o L'Arboç. Vull fer, però, unes esmenes a l'article:

El 9 Nou wrote:Poc després, també es va suprimir la venda a l’estació de Mollet-Sant Fost.

Mollet Sant Fost disposa de taquilla. Encara que si bé és cert que va estar uns mesos tancada.

Curiosament no esmenten que tant Mollet-Santa Rosa com Parets del Vallès tenen un horari d'atenció al públic partit, és a dir, quatre hores per el matí i quatre hores per la tarda.

Les màquines tampoc faciliten la Targeta Daurada o bitllets amb descompte per a les famílies nombroses o canviar bitllets defectuosos.

Sí és possible comprar bitllet amb reducció amb la Tarjeta Daurada a la màquina.

Granolleri wrote:

Les màquines tampoc faciliten la Targeta Daurada o bitllets amb descompte per a les famílies nombroses o canviar bitllets defectuosos.

Sí és possible comprar bitllet amb reducció amb la Tarjeta Daurada a la màquina.

Als nuclis valencians, si truques per l'intèrfon et posen la pantalla per a comprar bitllets de familia nombrosa, militar o policia nacional.

Aquí també és possible si hi ha un empleat davant per comprovar les dades, si hi ha un tipus de màquina autoventa. Les autoventes més noves (les que son de color taronja) no disposen de moment d'aquesta funció.

Com ja es deia el principi d'aquest fil les Gestions Integrals han estat sempre una mala idea i fa uns 2 o 3 anys que renfe ho va descobrir doncs han hagut forces problemes, sobretot perquè la majoria de GI eren explotades per una mateixa empresa no sempre complidora dels drets dels treballadors ni de la normativa laboral, ni la propia normativa de renfe a part de la mala atenció al viatger i a la explotació ferroviaria de la estació que invitaven al frau. Per estacions petites estava força bé, però per una estació on es despatxen entre 200 i 300 bitllets en un torn de 8h era molt mala idea.

Actualment hi ha dues tendències amb les estacions ex-GI. La primera, es reconstrueix la taquilla o s'habilita un espai per la venta, no sempre en les millors condicions de seguretat i higiene, i la venta passa a ser a càrrec de personal externalitzat de renfe-operadora. Tot i que la formació d'aquest personal és precària, en algunes estacions com per exemple Premià de Mar, la venta s'ha duplicat i triplicat, les validacions també i el frau s'ha reduït, doncs en época del bar sempre solia haver un torn obert perquè els viatgers no molestessin. La segona tendència és mantenir el Bar i automatiztar la venta. El personal del bar s'ha d'encarregar d'assessorar als viatgers i a part s'encarrega de la neteja i manteniment de la estació, tot això també de forma bastant precària. Trobem estacions així com Montgat Nord, Tordera, Balenyà-Tona-Seva o La Garriga.

Val a dir que la GI és un invent del nucli de rodalies, tot i que en el de Zaragoza també tenien algunes estacions en GI (o almenys fa uns anys) a la resta de nuclis la venta és a càrrec de personal directe de renfe-operadora, o bé és subcontractat.

MZA_1600 wrote:Actualment hi ha dues tendències amb les estacions ex-GI. La primera, es reconstrueix la taquilla o s'habilita un espai per la venta, no sempre en les millors condicions de seguretat i higiene, i la venta passa a ser a càrrec de personal externalitzat de renfe-operadora. Tot i que la formació d'aquest personal és precària, en algunes estacions com per exemple Premià de Mar, la venta s'ha duplicat i triplicat, les validacions també i el frau s'ha reduït, doncs en época del bar sempre solia haver un torn obert perquè els viatgers no molestessin. La segona tendència és mantenir el Bar i automatiztar la venta. El personal del bar s'ha d'encarregar d'assessorar als viatgers i a part s'encarrega de la neteja i manteniment de la estació, tot això també de forma bastant precària. Trobem estacions així com Montgat Nord, Tordera, Balenyà-Tona-Seva o La Garriga.

Hi ha una tercera variant on la venda es troba automatitzada però el personal que atén als viatgers és de l'empresa subcontractada que gestiona algunes taquilles. És el cas de Martorell o Castellbisbal.

El personal d'aquesta empresa també atén els viatgers en estacions amb personal de RENFE quan per falta de personal cal tancar la taquilla (només per màquina) o en determinats períodes on estan per ajudar a treure bitllet per les màquines autovenda tot i estar la taquilla oberta per descongestionar-la (en teoria).

Val a dir que la GI és un invent del nucli de rodalies, tot i que en el de Zaragoza també tenien algunes estacions en GI (o almenys fa uns anys) a la resta de nuclis la venta és a càrrec de personal directe de renfe-operadora, o bé és subcontractat.

Barcelona no és l'únic lloc on s'ha fet, a Madrid recordo estacions on els bitllets els venia el bar (ara recordo Colmenar Viejo o Las Matas), a Astúries recordo El Entrego. En el cas de Saragossa l'estació on es feia era El Portillo, actualment la venda en aquesta estació està automatitzada.

Sense ànim d'allunyar-me de la temàtica...

Espanya (Catalunya inclosa) és un estat amb una taxa d'atur vergonyosa, i indicatius com l'atur juvenil fan venir calfreds... mentrestant, aquest conegut i reconegut grup d'entitats públiques (renfomentadif, com s'ha dit tradicionalment en el fòrum), es dedica a suprimir llocs de feina, sense faltar a les quantioses inversions realitzades i que es realitzaran en Alta Velocitat, sense una utilitat real per al territori en molts casos.

Automatitzar per suprimir llocs de feina... el cost de la màquina, el seu manteniment, altres costos indirectes... versus el capital humà que, si bé és cert que té un cost, reporta un benefici social que la màquina només ofereix de forma indirecta i en molta menor mesura (això en el cas de que la màquina es construeixi al país). L'exemple més directe seria la supressió del servei de cafeteria per màquines autovenda (exemple ferroviari: Intercités de Nuit a França.

Si l'Estat realment volgués millorar les coses, començaria per modificar l'ordre de prioritats a l'hora d'invertir... Un bon exemple seria generant llocs de feina com cap d'estació allà on s'hagin retirat.