Venda i validació de bitllets a Rodalies de Catalunya
Posted: Saturday 19/06/2010 19:02
Feia temps que ho estava preparant un estudi sobre la venda de bitllets i la validació a les estacions de Rodalies de Catalunya, ho he intentat redactar com si es tractés d'un estudi com el que pot fer qualsevol institució, però simplement perquè s'hi assembli.
Estudi sobre la venda de bitllets i validació a les estacions de Rodalies de Catalunya:
Àmbit geogràfic de l’estudi:
Aquest estudi ha tingut lloc a les estacions amb parada dels trens de Rodalies de Catalunya, s’ha exclòs de l’estudi el tram entre Manlleu i La Tor de Querol (a. i.) per tractar-se d’un tram que no pertany al nucli de rodalies, sent per tant l’àmbit d’aquest estudi 108 estacions.
Aspectes que s’han considerat:
S’ha considerat el format de la venda de bitllets en el si de l’estació fent una especial atenció a les estacions amb gestió integral considerant que es tracta d’aquelles que tenen una organització més qüestionable i diversa, no s’han realitzat en cap cas valoracions subjectives.
S’han diferenciat quant a la venda les estacions on la venda corre a càrrec de personal de Renfe-Operadora, d’Adif, d’empreses contractades, empreses encarregades de la gestió integral de l’estació, màquines autovenda o no disposen de cap sistema de venda.
La venda de bitllets ha estat dels aspectes anteriorment esmentats el punt principal d’aquest estudi especialment en aquelles estacions amb gestió integral, s’ha tingut en compte aquestes en un apartat específic doncs tenen organitzacions molt diverses segons la configuració del vestíbul, nombre de viatgers de l’estació el perfil del públic usuari, l’ubicació geogràfica de l’estació, entre d’altres.
També s’ha estudiat la validació dels bitllets d’entrada i de sortida a les estacions així com el tancament del seu perímetre.
No s’ha analitzat ni valorat el treball concret ni els coneixements a les estacions pel fet que seria excessivament subjectiu i laboriós.
Metodologia:
La metodologia emprada en aquest estudi ha estat la de visitar una per una les estacions estudiades.
Exposició:
L’exposició d’aquest estudi es fa de forma exclusivament estadístic i no es farà cap mena d’ampliació ni concreció quant a estacions.
Validació de bitllets i tancament de l’estació:
De les 108 estacions objecte d’aquest estudi 43 (40%) tenen l’accés lliure i validadora, 48 (44%) tenen un tancament complet entenent com a tal aquell que no permet accedir de forma normal a les andanes sense haver validat el bitllet 4 (4%) tenen la situació anterior amb la particularitat que no hi ha possibilitat de canviar d’andana sense sortir del recinte delimitat pels torniquets, 2 (2%) tenen torniquets però no hi ha cap tancament a l’estació, 6 (6%) tenen un tancament parcial és a dir, només està tancat el perímetre per un costat de l’estació o només està tancat pels torniquets l’accés a una de les andanes, hi ha 5 estacions (5%) que no disposen de cap validadora.
La validació de sortida està instal•lada a 18 estacions tot i que en la pràctica aquesta no s’utilitza amb la finalitat que té.
Venda de bitllets:
De les 108 estacions estudiades 54 (50%) funcionem mitjançant un contracte de Gestió Integral, 25 (23%) amb personal de Renfe-Operadora, 21 (19%) per empreses contractades de les quals a 2 estacions pertanyen a empreses contractades per Adif, 1 (1%) per personal d’Adif i 1 (1%) exclusivament per màquines autovenda i 6 (6%) no disposen de cap sistema de venda.
61 (56%) estacions disposen de màquines autovenda i 47 (44%) no.
Estacions amb gestió integral:
Es tracta d’estacions on una empresa té disposa dels locals comercials de l’estació i a més realitza la venda de bitllets i la neteja de l’estació hi ha 54 estacions que tenen aquest funcionament.
Aquest funcionament s’ha vingut emprant des de fa anys en estacions de poca rellevància però es va implantant a estacions mitjanes i grans de la xarxa degut als bons resultats econòmics que suposa en detriment de la qualitat i la imatge.
Els principals motius de qüestionament d’aquest model és el diferent tractament dels clients dels diferents negocis i dels clients del ferrocarril així com el perfil força especialitzat dels clients d’aquest negoci enfront del força més universal dels clients del ferrocarril, el tractament marginal per part del personal que hi treballa a les funcions de venda i informació que hi tenen encomanades i en determinats casos per l’ocupació total del vestíbul pel bar la impossibilitat d’espera dintre del vestíbul especialment problemàtic en diferents situacions d’inclemències meteorològiques.
Abans d’exposar les dades convé donar les corresponents definicions:
Espai de venda exclusiu: aquell en què es realitza únicament la venda de bitllets, per entrar dintre d’aquesta definició ha d’estar completament aïllat de qualsevol lloc on es realitzi alguna altra activitat.
Espai de venda annex: aquell llindant amb el local on es realitza qualsevol altra activitat comercial, per entrar en aquesta definició ha d’haver una separació física amb l’espai on es realitza qualsevol altra activitat comercial.
Espai de venda reservat: aquell que un local comercial té especialment condicionat per a la venda de bitllets, per entrar dintre d’aquesta definició l’espai de venda ha d’estar delimitat.
Espai de venda compartit: aquell en què la venda de bitllets s’alterna indistintament amb una altra activitat comercial, no pot entrar en qualsevol de les definicions anteriors.
Lloc de venda senyalitzat: aquell que té una indicació sobre l’ubicació de la venda de bitllets, ha de ser un cartell fix visible en llunyania, no s’admeten cartells escrits a mà o o mecànicament en suport de paper.
Lloc de venda no senyalitzat: és aquell que no compleix la definició anterior.
Quant al lloc de venda s’han diferenciat els següents tipus:
Taquilla: local destinat exclusivament a la venda de bitllets.
Taquilla circumscrita al bar: espai que forma part del bar però que permet la venda de bitllets sense entrar-hi.
Bar, cal entrar al bar per comprar els bitllets.
Quiosc, cal dirigir-se al quiosc.
Altres: aquells que no compleixen cap de les definicions anteriors.
Les dades que hi ha són que a 10 estacions l’espai de venda és exclusiu (19%), a 8 (15%) es fa en un lloc compartit, 5 (9%) en un lloc annex i 31 (57%) en un lloc reservat, convé dir que en 2 dels casos d’espai de venda annex aquest és completament marginal.
L’espai de venda està senyalitzat en 43 estacions (80%) i no ho està en 11 estacions (20%) convé dir que externament la venda de bitllets no està senyalitzada i l’aparença externa del local és en bona part dels casos d’un bar a 5 estacions encara hi ha senyalització de l’antic lloc de venda, antiga taquilla, en la major part dels casos és parcial però en dos casos hi ha la llegenda “Venda de bitllets” i en un dels casos hi ha la nova senyalètica de Renfe tot i fer molts anys que no s’hi venen bitllets en aquell lloc, en dos dels casos la senyalització és poc visible i d’aquests a més la configuració de l’estació fa del bar l’entrada principal on la venda no està senyalitzada, en un dels casos considerats com a no senyalitzat existeix un cartell propi de l’establiment a l’entrada amb la llegenda “Venda de bitllets”, també tenim dos casos en què malgrat que està la venda senyalitzada aquesta es troba en un lloc marginal.
El lloc de venda està situat al bar en 25 estacions (46%) al quiosc en 2 (4%) en una taquilla en 10 (19%), en una taquilla circumscrita al bar en 16 (30%) hi ha una estació que no es correspon en cap de les definicions anteriors, es tracta d’un lloc que depén de l’Administració,
Pel que fa als casos en què es ven en una taquilla, en un dels casos es tracta d’una circumstància especial per estar l’estació en obres i abans de les obres ser la venda al bar en espai compartit i ocupant tot el vestíbul el bar, en un altre és una taquilla circumscrita al bar, però estant l’activitat de bar abandonada des de fa cert temps, en un dels casos la taquilla és un local dintre del bar que ocupa tot el vestíbul, en quatre dels casos es tracta d’una estació on el bar i la taquilla són de la mateixa empresa i sovint de la mateixa persona tot i estar separats físicament, en un dels casos a la taquilla també s’hi fa allà feina de divulgació de l’Administració, a la resta de casos es tracta d’estacions concebudes d’aquesta forma.
Relació entre el bar i el vestíbul:
Es defineixen 5 situacions diferents:
El bar està separat del vestíbul, hi ha separació física entre el bar i el vestíbul però amb un accés directe entre ells.
El bar està a part del vestíbul, el bar i el vestíbul tenen accessos diferents i no estan comunicats directament.
El bar no està separat del vestíbul, no hi ha una separació física entre el bar i el vestíbul però el bar no ocupa tot el vestíbul,
Tancament independent, el bar no està separat del vestíbul ni ocupa tot el vestíbul però té un tancament independent.
El bar ocupa tot el vestíbul, aquell cas en què el bar ocupa la totalitat de l’espai del vestíbul.
De les estacions amb gestió integral 48 tenen bar i en 42 dels casos aquest és el que intervé a la venda de bitllets, de les 48 estacions, 21 (43%) tenen el bar separat del vestíbul, 2 (4%) el tenen a part del vestíbul, en un dels casos sent a la pràctica el vestíbul doncs aquest està tancat, en 4 estacions (7%) no hi ha separació entre el bar i el vestíbul, en 16 (30%) el bar ocupa tot el vestíbul, convé remarcar que en dos dels casos existeix dintre del local un banc propi de Rodalies, i en 5 dels casos 9% el bar té un tancament independent.
Màquines recreatives:
Aquí parlem de l’existència de màquines recreatives dintre del local on es realitza la venda, de forma que pugui ser contrari al reglament de màquines recreatives de la Generalitat de Catalunya, Decret 28/1997 modificat pel decret 34/2000 que en l’article 24 prohibeix les màquines recreatives del tipus B conegudes popularment com a màquines escurabutxaques en estacions de transport públic si el local no està aïllat del públic de pas, val a dir que aquest article pot ser article pot ser com passa habitualment amb les lleis molt interpretable.
Trobem per tant que aquest article es podria infringir en 13 estacions en dos dels casos degut a la configuració de l’estació i segons la interpretació de l’article es podria considerar que s’ajusten al reglament i en 5 d’aquestes estacions hi ha l’alternativa de comprar el bitllet a la màquina autovenda, existeix un cas en què tot i no suposar cap infracció pel fet de que la configuració de l’estació faci del bar l’accés principal suposa una infracció moral de l’article i a més a més no sembla que sigui una situació que hagi d’estar dintre de la imatge que ha de donar el servei.
De les estacions amb gestió integral 17 (31%) disposen d’autovenda i 37 (69%) no, 23 disposen de torniquets i 31 no.
Horari:
La majoria d’estacions no disposen de cap cartell amb l’horari d’obertura fet que ens impedeix saber-lo de tota manera en aquelles que s’han adjudicat en els darrers temps l’horari és de 6 a 22 tots els dies mentre que en d’altres existeix un horari més propi de l’establiment comercial normalment l’hora d’obertura és de dilluns a divendres a les 6 i el de tancament a les 20H sent en cap de setmana l’horari d’obertura lleugerament més tard i el de tancament anterior havent-hi un dia de descans setmanal sencer o dues mitges jornades de descans setmanal, només en 20 dels casos trobem indicació de l’horari de l’establiment, aquesta dada és lleugerament variable, ja que sovint aquests cartells són posats i retirats, de tota manera en estacions amb altres formats de venda tampoc trobem normalment cap indicació de l’horari de venda.
Prohibició de fumar: la majoria de casos no hi ha cartell sobre la prohibició o no de fumar i només un dels casos disposa d’àrea reservada per a fumadors essent habitual la màniga ampla quant a la prohibició de fumar.
Conclusions:
La conclusió és que a bona part de les estacions cal replantejar la seva estructura doncs no és acceptable que la venda de bitlles ocupi un lloc marginal dintre de l’establiment, que l’establiment ocupi tota el vestíbul sense existir cap espai dedicat a sala d’espera d’ús general i que la prohibició de fumar no s’apliqui en aquells espais on que per l’estructura de l’estació siguin de pas obligat dels viatgers.
Queda obert aquest estudi a l’aportació de dades, opinions i comentaris als usuaris del Fòrum del Transport Català.
Estudi sobre la venda de bitllets i validació a les estacions de Rodalies de Catalunya:
Àmbit geogràfic de l’estudi:
Aquest estudi ha tingut lloc a les estacions amb parada dels trens de Rodalies de Catalunya, s’ha exclòs de l’estudi el tram entre Manlleu i La Tor de Querol (a. i.) per tractar-se d’un tram que no pertany al nucli de rodalies, sent per tant l’àmbit d’aquest estudi 108 estacions.
Aspectes que s’han considerat:
S’ha considerat el format de la venda de bitllets en el si de l’estació fent una especial atenció a les estacions amb gestió integral considerant que es tracta d’aquelles que tenen una organització més qüestionable i diversa, no s’han realitzat en cap cas valoracions subjectives.
S’han diferenciat quant a la venda les estacions on la venda corre a càrrec de personal de Renfe-Operadora, d’Adif, d’empreses contractades, empreses encarregades de la gestió integral de l’estació, màquines autovenda o no disposen de cap sistema de venda.
La venda de bitllets ha estat dels aspectes anteriorment esmentats el punt principal d’aquest estudi especialment en aquelles estacions amb gestió integral, s’ha tingut en compte aquestes en un apartat específic doncs tenen organitzacions molt diverses segons la configuració del vestíbul, nombre de viatgers de l’estació el perfil del públic usuari, l’ubicació geogràfica de l’estació, entre d’altres.
També s’ha estudiat la validació dels bitllets d’entrada i de sortida a les estacions així com el tancament del seu perímetre.
No s’ha analitzat ni valorat el treball concret ni els coneixements a les estacions pel fet que seria excessivament subjectiu i laboriós.
Metodologia:
La metodologia emprada en aquest estudi ha estat la de visitar una per una les estacions estudiades.
Exposició:
L’exposició d’aquest estudi es fa de forma exclusivament estadístic i no es farà cap mena d’ampliació ni concreció quant a estacions.
Validació de bitllets i tancament de l’estació:
De les 108 estacions objecte d’aquest estudi 43 (40%) tenen l’accés lliure i validadora, 48 (44%) tenen un tancament complet entenent com a tal aquell que no permet accedir de forma normal a les andanes sense haver validat el bitllet 4 (4%) tenen la situació anterior amb la particularitat que no hi ha possibilitat de canviar d’andana sense sortir del recinte delimitat pels torniquets, 2 (2%) tenen torniquets però no hi ha cap tancament a l’estació, 6 (6%) tenen un tancament parcial és a dir, només està tancat el perímetre per un costat de l’estació o només està tancat pels torniquets l’accés a una de les andanes, hi ha 5 estacions (5%) que no disposen de cap validadora.
La validació de sortida està instal•lada a 18 estacions tot i que en la pràctica aquesta no s’utilitza amb la finalitat que té.
Venda de bitllets:
De les 108 estacions estudiades 54 (50%) funcionem mitjançant un contracte de Gestió Integral, 25 (23%) amb personal de Renfe-Operadora, 21 (19%) per empreses contractades de les quals a 2 estacions pertanyen a empreses contractades per Adif, 1 (1%) per personal d’Adif i 1 (1%) exclusivament per màquines autovenda i 6 (6%) no disposen de cap sistema de venda.
61 (56%) estacions disposen de màquines autovenda i 47 (44%) no.
Estacions amb gestió integral:
Es tracta d’estacions on una empresa té disposa dels locals comercials de l’estació i a més realitza la venda de bitllets i la neteja de l’estació hi ha 54 estacions que tenen aquest funcionament.
Aquest funcionament s’ha vingut emprant des de fa anys en estacions de poca rellevància però es va implantant a estacions mitjanes i grans de la xarxa degut als bons resultats econòmics que suposa en detriment de la qualitat i la imatge.
Els principals motius de qüestionament d’aquest model és el diferent tractament dels clients dels diferents negocis i dels clients del ferrocarril així com el perfil força especialitzat dels clients d’aquest negoci enfront del força més universal dels clients del ferrocarril, el tractament marginal per part del personal que hi treballa a les funcions de venda i informació que hi tenen encomanades i en determinats casos per l’ocupació total del vestíbul pel bar la impossibilitat d’espera dintre del vestíbul especialment problemàtic en diferents situacions d’inclemències meteorològiques.
Abans d’exposar les dades convé donar les corresponents definicions:
Espai de venda exclusiu: aquell en què es realitza únicament la venda de bitllets, per entrar dintre d’aquesta definició ha d’estar completament aïllat de qualsevol lloc on es realitzi alguna altra activitat.
Espai de venda annex: aquell llindant amb el local on es realitza qualsevol altra activitat comercial, per entrar en aquesta definició ha d’haver una separació física amb l’espai on es realitza qualsevol altra activitat comercial.
Espai de venda reservat: aquell que un local comercial té especialment condicionat per a la venda de bitllets, per entrar dintre d’aquesta definició l’espai de venda ha d’estar delimitat.
Espai de venda compartit: aquell en què la venda de bitllets s’alterna indistintament amb una altra activitat comercial, no pot entrar en qualsevol de les definicions anteriors.
Lloc de venda senyalitzat: aquell que té una indicació sobre l’ubicació de la venda de bitllets, ha de ser un cartell fix visible en llunyania, no s’admeten cartells escrits a mà o o mecànicament en suport de paper.
Lloc de venda no senyalitzat: és aquell que no compleix la definició anterior.
Quant al lloc de venda s’han diferenciat els següents tipus:
Taquilla: local destinat exclusivament a la venda de bitllets.
Taquilla circumscrita al bar: espai que forma part del bar però que permet la venda de bitllets sense entrar-hi.
Bar, cal entrar al bar per comprar els bitllets.
Quiosc, cal dirigir-se al quiosc.
Altres: aquells que no compleixen cap de les definicions anteriors.
Les dades que hi ha són que a 10 estacions l’espai de venda és exclusiu (19%), a 8 (15%) es fa en un lloc compartit, 5 (9%) en un lloc annex i 31 (57%) en un lloc reservat, convé dir que en 2 dels casos d’espai de venda annex aquest és completament marginal.
L’espai de venda està senyalitzat en 43 estacions (80%) i no ho està en 11 estacions (20%) convé dir que externament la venda de bitllets no està senyalitzada i l’aparença externa del local és en bona part dels casos d’un bar a 5 estacions encara hi ha senyalització de l’antic lloc de venda, antiga taquilla, en la major part dels casos és parcial però en dos casos hi ha la llegenda “Venda de bitllets” i en un dels casos hi ha la nova senyalètica de Renfe tot i fer molts anys que no s’hi venen bitllets en aquell lloc, en dos dels casos la senyalització és poc visible i d’aquests a més la configuració de l’estació fa del bar l’entrada principal on la venda no està senyalitzada, en un dels casos considerats com a no senyalitzat existeix un cartell propi de l’establiment a l’entrada amb la llegenda “Venda de bitllets”, també tenim dos casos en què malgrat que està la venda senyalitzada aquesta es troba en un lloc marginal.
El lloc de venda està situat al bar en 25 estacions (46%) al quiosc en 2 (4%) en una taquilla en 10 (19%), en una taquilla circumscrita al bar en 16 (30%) hi ha una estació que no es correspon en cap de les definicions anteriors, es tracta d’un lloc que depén de l’Administració,
Pel que fa als casos en què es ven en una taquilla, en un dels casos es tracta d’una circumstància especial per estar l’estació en obres i abans de les obres ser la venda al bar en espai compartit i ocupant tot el vestíbul el bar, en un altre és una taquilla circumscrita al bar, però estant l’activitat de bar abandonada des de fa cert temps, en un dels casos la taquilla és un local dintre del bar que ocupa tot el vestíbul, en quatre dels casos es tracta d’una estació on el bar i la taquilla són de la mateixa empresa i sovint de la mateixa persona tot i estar separats físicament, en un dels casos a la taquilla també s’hi fa allà feina de divulgació de l’Administració, a la resta de casos es tracta d’estacions concebudes d’aquesta forma.
Relació entre el bar i el vestíbul:
Es defineixen 5 situacions diferents:
El bar està separat del vestíbul, hi ha separació física entre el bar i el vestíbul però amb un accés directe entre ells.
El bar està a part del vestíbul, el bar i el vestíbul tenen accessos diferents i no estan comunicats directament.
El bar no està separat del vestíbul, no hi ha una separació física entre el bar i el vestíbul però el bar no ocupa tot el vestíbul,
Tancament independent, el bar no està separat del vestíbul ni ocupa tot el vestíbul però té un tancament independent.
El bar ocupa tot el vestíbul, aquell cas en què el bar ocupa la totalitat de l’espai del vestíbul.
De les estacions amb gestió integral 48 tenen bar i en 42 dels casos aquest és el que intervé a la venda de bitllets, de les 48 estacions, 21 (43%) tenen el bar separat del vestíbul, 2 (4%) el tenen a part del vestíbul, en un dels casos sent a la pràctica el vestíbul doncs aquest està tancat, en 4 estacions (7%) no hi ha separació entre el bar i el vestíbul, en 16 (30%) el bar ocupa tot el vestíbul, convé remarcar que en dos dels casos existeix dintre del local un banc propi de Rodalies, i en 5 dels casos 9% el bar té un tancament independent.
Màquines recreatives:
Aquí parlem de l’existència de màquines recreatives dintre del local on es realitza la venda, de forma que pugui ser contrari al reglament de màquines recreatives de la Generalitat de Catalunya, Decret 28/1997 modificat pel decret 34/2000 que en l’article 24 prohibeix les màquines recreatives del tipus B conegudes popularment com a màquines escurabutxaques en estacions de transport públic si el local no està aïllat del públic de pas, val a dir que aquest article pot ser article pot ser com passa habitualment amb les lleis molt interpretable.
Trobem per tant que aquest article es podria infringir en 13 estacions en dos dels casos degut a la configuració de l’estació i segons la interpretació de l’article es podria considerar que s’ajusten al reglament i en 5 d’aquestes estacions hi ha l’alternativa de comprar el bitllet a la màquina autovenda, existeix un cas en què tot i no suposar cap infracció pel fet de que la configuració de l’estació faci del bar l’accés principal suposa una infracció moral de l’article i a més a més no sembla que sigui una situació que hagi d’estar dintre de la imatge que ha de donar el servei.
De les estacions amb gestió integral 17 (31%) disposen d’autovenda i 37 (69%) no, 23 disposen de torniquets i 31 no.
Horari:
La majoria d’estacions no disposen de cap cartell amb l’horari d’obertura fet que ens impedeix saber-lo de tota manera en aquelles que s’han adjudicat en els darrers temps l’horari és de 6 a 22 tots els dies mentre que en d’altres existeix un horari més propi de l’establiment comercial normalment l’hora d’obertura és de dilluns a divendres a les 6 i el de tancament a les 20H sent en cap de setmana l’horari d’obertura lleugerament més tard i el de tancament anterior havent-hi un dia de descans setmanal sencer o dues mitges jornades de descans setmanal, només en 20 dels casos trobem indicació de l’horari de l’establiment, aquesta dada és lleugerament variable, ja que sovint aquests cartells són posats i retirats, de tota manera en estacions amb altres formats de venda tampoc trobem normalment cap indicació de l’horari de venda.
Prohibició de fumar: la majoria de casos no hi ha cartell sobre la prohibició o no de fumar i només un dels casos disposa d’àrea reservada per a fumadors essent habitual la màniga ampla quant a la prohibició de fumar.
Conclusions:
La conclusió és que a bona part de les estacions cal replantejar la seva estructura doncs no és acceptable que la venda de bitlles ocupi un lloc marginal dintre de l’establiment, que l’establiment ocupi tota el vestíbul sense existir cap espai dedicat a sala d’espera d’ús general i que la prohibició de fumar no s’apliqui en aquells espais on que per l’estructura de l’estació siguin de pas obligat dels viatgers.
Queda obert aquest estudi a l’aportació de dades, opinions i comentaris als usuaris del Fòrum del Transport Català.