Transport.cat

A vegades penso que s'hauría de donar clases a l'escola de com comportarse en el transport públic (no ho dic només per l'incivisme). Em refereixo a ensenyar coses basiques com deixar surtir abans d'entrar, no creuar les víes no pasar de la ratlla de l'andana, cedir el seient... En fi, coses molt simples per nosaltres, pero crec que igual que s'ensenya seguretat vial y educació sexual també sería interesant donar-hi protagonisme a l'escola desde petits i evitar en un futur energuments de regeton d'altaveu de mòbil.

El que s'ha d'ensenyar és comportar-se en general. I no en classes expresses, que significarien una pèrdua de temps en el currículum escolar, ja prou atapeït, sinó per part de qui li toca fer això: els pares. I ho dic com a tal.

A l'escola el que és de l'escola. Però no pot ser, com pretenen alguns, que els nens hagin d'aprendre a comportar-se a taula al menjador escolar. És una cosa que han de dur de casa.

Quant al mastegat, avorrit i buit discurs del "civisme", si n'hi ha que no tenen prou senderi per a arribar-hi, per això hi ha unes lleis que són de compliment obligatori. Tota la resta són mandangues pseudopedagògiques de cara a la galeria.

Si "Educació per a la ciutadania" no serveix de res, o "Ètica" de tota la vida, tampoc serveix de res, que et fa pensar que una assignatura de transports ho farà canviar? Si de cas es pot incloure dins el programa previst en una de les assignatures anteriors, però de res servirà.

El que hauria d'ensenyar el sistema educatiu és a pensar i desenvolupar un esperit crític. Amb això, ens estalviaríem un munt d'estupideses que actualment hem de suportar.

Però molt em temo que hi ha a qui això no li interessa.

Jo opino com en Guigui, per a mi és una qüestió clara de educacón bàsica.
Par posar un exemple: Jo no he nascut en una ciutat gran, de manera que el transport públic no l'he utilitzat gairebé res, però recordo el primer dia que vaig viatjar en metro, (a Madrid, que la veritat, semblan una mica més conscientats en aquest sentit) que vaig preguntar als meus pares perquè tota la gent s'apartava a un costat de les escales mecàniques. Quan m'ho van explicar, directament, el vaig aplicar, i punt.

El fet de cedir els seients, és educació bàsica. No em sembla bé que vagi una iaia trontollant al metro mal subjecta i amb un bastó, i jo asseguda i girant la cara per no veure-la.
El fer mal ús dels ascensors, el mateix. Em semble molt mal una persona en cadira de rodes esperant que un munt de persones que caminen perfectament surtin de l'ascensor habilitat per a aquests casos.
És una qüestió a tenir en compte en L9 La Sagrera entre altres estacions, poques vegades veuràs a algú usant les escales mecàniques.

L'únic que cal és que els teus pares et diguin com funcionen les coses, i que tu tinguis interès en fer les coses bé.
L'escola ha de formar als nens, no educar-los. Per això ja estan els teus pares.

Com a persona intriduida en el mon de l'educacio, os dire que tot aixo que dieu es, cert, pero puntualitzare, tant a la famosa Educacio per la Ciutadania, com a la de tota la vide Etica, i a las tutorias, tots aquests valor s'ensenyen.
Pero com tambe s'ha dit una part la mes important es de las familias, de que serveix que a l'escola s'ensenyi si despres a casa las familias fan tot el contrari, recordo un dia a Sagrada Familia una mare amb tres nens, va validar un bitllet i va dir au nens paseu, i els nens tenien edad de pagar, em vaig quedar de pedra, la meva reaccio va ser posame aplaudir i dir molt be senyora aixi eduquem els nens, em va mirar i va marxar correns
No soc mestre pero porto molts anys, als consells escolars i juntas d'AMPA, vaig començar quan la meva filla va entrar a P3 i el curs que be fara 1er de batxillerat, ho puntualitzo per que de vegadas tenim l'opinio, i amb motius certaments, que els mestres sempre donan la culpa als pares, en aquest cas crec que tenen rao

El problema de base és que les famílies estan mal educades. Els pares dels nens actuals, estan mal educats. I els fills fan com els pares, o pitjor. Per tant, la única manera de compensar-ho és amb una millor educació, i amb mà dura per aquells que ni així estiguin disposats a seguir les normes.

Per desgràcia, tenim el pitjor sistema educatiu d'Europa, i a sobre una societat excessivament permissiva. I al final, recollim el que hem sembrat.