Foto de la desapareguda estació de Reus-Avenida, a
http://museuferrocarrilblog.com/2013/07 ... s-avenida/ (Més fotos a l'enllaç, doncs vaja tros d'estació que era, quina llàstima!)
Francesc Ribera i Colomer, 1955. Sèrie de 5 fotografies: placa de vidre de 13 x 18 cm. Arxiu fotogràfic del Museu, Fons Servei Elèctric de Renfe, registres 4369 a 4373.
Situada a l’actual Parc de Sant Jordi, l’estació de Reus-Avinguda o estació del Nord, avui desapareguda, fou l’estació del primer ferrocarril que va connectar la ciutat amb Tarragona, el 16 de setembre de 1856, mitjançant una petita línia de poc més de 13 km. Probablement no va ser l’estació original ja que, com era bastant habitual, hi va haver una altra provisional, la imatge de la qual desconeixem.
La seva tipologia era bastant curiosa, amb molta similitud estructural amb l’estació de Barcelona-Vilanova, que vam comentar recentment. Encara que sempre va ser una estació terme, la seva morfologia obeïa al model d’estació de pas, amb dos pavellons paral·lels a banda i banda de les vies, un per al servei de mercaderies i l’altre per al de viatgers, l’accés dels quals es feia a través d’una escalinata per la qual s’accedia al cos central, que sobresortia de la resta a manera de temple clàssic, amb la façana rematada a modus de frontó. L’articulació de façanes i paraments era, no obstant això, més senzilla que aquella altra de la ciutat de Barcelona, amb totes les obertures rematades amb arcs de mig punt en tota la seva extensió, façana de maó vermellós i teulades a dues aigües, com moltes altres estacions de la companyia Nord. Entre ambdós pavellons es disposava la marquesina. L’aspecte més curiós era però la disposició d’un pont giratori al final de les vies, on habitualment es disposen els topalls, el que permetia donar la volta a les locomotores i encapçalar-les novament, si era necessari per a continuar la marxa, a través d’una via d’escapament.
Fins el 1884 va ser l’única estació de la ciutat. La companyia dels Directes va aixecar la seva pròpia estació, de tipologia molt diferent, en una zona propera coneguda com Passeig de Mata. Durant molts anys ambdues estacions van conviure amb els seus propis tràfics, gestionades per les dues companyies més importants del ferrocarril espanyol: MZA i Nord, que havien absorbit en 1898 i 1885 respectivament a aquelles primeres companyies pioneres.
L’estació de Reus-Avinguda va estar en servei fins a març de 1967, quan tots els tràfics es van concentrar a l’estació de Reus-Passeig de Mata, que curiosament també va ser llavors enderrocada i substituïda per la que avui coneixem. Com és habitual, la qualitat de la placa de vidre de 13 x 18 de Francesc Ribera és impressionant, amb una gamma de grisos i profunditat de negres poc habituals en la fotografia digital actual. El detall és molt precís i fàcilment permetrien còpies de qualitat de gran format.
Més informació de l'estació a
http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/ ... _12985.php També té fotos interessants:
‘Reus-Avenida’, l’estació del Nord
L’estació de trens ‘Reus Avinguda’ coneguda també com estació del ‘Nord,’ situada en el que avui és el Parc de Sant Jordi, va esdevenir com un important eix de comunicació de la ciutat amb l’exterior. Era l’estació que connectava directament amb Lleida, també va ser l’enllaç amb Vila-seca i Tarragona. Al ser traspassades les línees a l’estació del passeig Mata es va produir un cert desencís entre els reusencs que perdien un indret estimat i ple de records i una estació de trens al mateix centre de la ciutat
17/12/2011 - Directe>Reus Històric
Estació de trens 'Reus Avenida'
Imatge de l'estació 'Reus-Avenida', al fons a l'esquera, l'edifici de la Seguretat Social a l'altra costat l'edifici dels suboficials de L'exèrcit de l'Aire i al mig hi podem veure la torre de la clínica Fàbregas. (Col·lecció Antonio Zaragoza)
Antonio Zaragoza
L’estació Avinguda desenvolupava una gran activitat de transport de mercaderies i de viatges que enllaçava Reus amb La Selva, Alcover, Picamoixons i la Riba en direcció cap a Lleida. Des d’aquesta estació també es podia viatjar a Vila-seca, Tarragona i continuar fins a Barcelona, això si, amb totes les parades i a ritme de Renfe de l’època però amb l’olor dels trens de vapor que tants bons records ens porten.
L’activitat diària era notable però als caps de setmana i festius, l’estació agafava un color diferent amb el moviment d’excursionistes carregats amb les seves motxilles, els caçadors amb les seves armes i la caça els qui, a manca de cotxes, utilitzaven aquest servei per realitzar les seves activitats lúdiques. Encara recordem aquells viatges per Pasqua amb la 'mona’ en direcció a La Riba amb tota la família i les colles de jovent, fins i tot les parelles venien o tornaven de festejar aprofitant fins l’últim moment mentre els ferroviaris giraven la màquina, per tornar a casa. Teníem poques alternatives, però el fet és que tots plegats les sabíem aprofitar.
Cal recordar també aquelles petites finestretes de venda de bitllets que amb prou feina hi cabia el nas del taquiller el qual, amb molta ‘amabilitat’ -de perdona vides- s’esforçava en atendre al personal, una costum que amb el temps ha desaparegut.
En certs moments de la seva història, l’estació ‘Avenida’ va ser un important eix de comunicació pel desenvolupament del comerç reusenc. Era un constant anar i venir de carros i camions carregats de tot tipus de mercaderies empaquetades, a granel i en vagons cisterna. Fins i tot les Bodegues Salvat, properes a l’estació, disposaven de vagons propis i conduccions des de les seves instal·lacions per enviar els seus vins fins al mateix punt de càrrega.
Per accedir a l’estació recordem una escalinata que ens portava a la sala d’espera i a l’andana. A la portalada, una placa ovalada de la ‘Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico’, indicava a quin nivell estava l’estació en vers al mar, un element molt típic en les instal·lacions ‘oficials’ de l’època. A un extrem de l’estació (davant l’edifici de la policia estatal) hi havia la rotonda giratòria per donar la volta, d’una forma manual, a les màquines de vapor. Per cert, alguna d’aquestes màquines va travessar la paret i totes les proteccions per acabar fent cap al ben mig del carrer General Moragues. A l’altre extrem, a la Munta i Baixa, un hangar, protegit simplement per una teulada, servia per dipositar les mercaderies -espai utilitzat com a restaurant en la primera fira de mostres que es va realitzar en aquest indret -. Al mig de les instal·lacions, una bassa amb una gran canonada donava servei d’aigua a les màquines de vapor.
A finals del mes de març de 1967 l’estació ‘Reus-Avenida’ va tancar portes amb un simple cartell d’avís amb aquest text: ‘Aviso, a partir del dia primero de abril próximo, los trenes que en la actualidad circulan por esta estación, con destino a Tarragona y Lérida, lo efectuaran por la Reus Paseo Mata.- Reus Avenida, 12 Marzo 1967 ‘.
Miquel Serra Gras, va ser l’últim cap de l’estació, l’encarregat de tancar les portes. Serra, era una persona dinàmica i especial per resoldre problemes amb rapidesa i... un bon amic.
El darrer 'ocupant' d’aquella zona, va ser l’església de Crist Rei, a la que anomenàvem la “Mare de Deu de l’agulla”, perquè, com a 'rellogat' formava part d’aquell equipament ferroviari.
Al desmantellar les instal·lacions, va sortir d’un recó dels magatzems un artefacte amb un dipòsit d’aigua que s’havia utilitzat per apagafocs (Veure article: L'artefacte simpàtic desaparegut). Va ser retirat i traslladat a l’estació Passeig Mata. L’aparell va tenir tan bona rebuda que va ser instal·lat sobre una peanya d’obra envoltat de torretes i flors. Passats uns anys va desaparèixer misteriosament. En principi es va atribuir a RENFE, qui suposadament li havia donat una altra destinació. De fet, mai més se n’ha sabut res.
Quan enfilem pel carrer Doctor Robert arribant al Parc de Sant Jordi, ens ve el record d’aquella estació que tants records ens porta a la memòria. Records de més de quaranta anys... La memòria es això.
