Privatització de les estacions de ferrocarril
Posted: Monday 13/12/2010 9:06
El Periódico de Catalunya wrote:
El Govern posseeix un informe per privatitzar les estacions de tren
# Espais com els de Sants o Atocha ofereixen un atractiu evident per a la seva explotació
# El Consell Consultiu de Privatitzacions també ha analitzat el ferrocarril per a passatgers
El Govern central té un informe del Consell Consultiu de Privatitzacions (CCP) en relació amb una possible gestió privada d'estacions de ferrocarril. També en posseeix un altre de titulat «Privatització i competència en el transport de passatgers per ferrocarril». Tots dos van ser elaborats el 2009 per encàrrec del Govern, que és qui ara els té. El CCP també ha remès a l'Executiu espanyol un informe amb anàlisis i recomanacions de cara a una possible privatització de televisions públiques. L'existència d'aquests informes no prejutja que el Govern abordi aquestes privatitzacions, però sí que aplana el camí per si es dóna el cas que es decideixi a abordar-les, ja sigui per raons d'eficiència o perquè la necessitat de fer caixa imposi la conveniència d'un Pla B.
Al seu document sobre les estacions de ferrocarril, el CCP -que presideix Juan Ramón Cuadrado- arriba a la conclusió que hi ha «una gran potencialitat per desenvolupar activitats comercials i de serveis en estacions de ferrocarril» gràcies a la seva ubicació al cor de les ciutats.
INFORMES CONFIDENCIALS / Els informes que el CCP elabora per encàrrec exprés del Govern són absolutament confidencials. No es fan públics ja que s'entén que correspon a l'Executiu decidir sobre el seu ús. Però, en la seva última memòria d'activitats, corresponent als exercicis 2008 i 2009, el Consell incorpora un petit i revelador resum del seu contingut. El principal potencial econòmic de les estacions de ferrocarril, segons el CCP, resideix en «la possible disponibilitat d'espai físic per ampliar les zones comercials i de serveis» tenint en compte que avui ja no s'utilitzen antics espais dedicats a operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies i que l'enterrament de vies ha permès alliberar sòl a la superfície.
A la Gran Bretanya, les estacions de ferrocarril són gestionades en règim de concessió per empreses privades a través d'un model similar al que ara vol desenvolupar el Govern espanyol als aeroports del Prat i Barajas. Hi ha experts que subratllen l'evident atractiu econòmic que tindria aquest model de negoci en algunes estacions grans i cèntriques, com la de Sants, a Barcelona, o Atocha, a Madrid.
A Espanya, les estacions de ferrocarril estan gestionades per l'entitat pública empresarial Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries), que controla 95 estacions visitades per més de 170 milions de viatgers a l'any. Les àrees comercials superen els 91.000 metres quadrats, a més de 35.820 més de dedicats a la restauració i de 14.605 places d'aparcaments. Hi ha 1.000 locals arrendats.
Ja hi ha grans desenvolupaments comercials i d'oci en estacions de Màlaga, Salamanca, Pontevedra, Bilbao, Madrid (Príncipe Pío) i Albacete, que serà inaugurada dimecres pels Reis. Fonts d'Adif assenyalen que el desenvolupament d'aquest model d'estacions (model Vialia), en associació amb empreses privades, està en línia amb la intensificació de l'ús de les estacions que recomana el CCP sense necessitat d'anar a un model de privatització.
No obstant, el CCP marca el camí per si finalment es pretén anar més lluny a partir de l'anàlisi de l'experiència del Regne Unit, país on totes les estacions de tren pertanyen al gestor públic d'infraestructures Nerwork Rail, que les lloga a empreses privades que exploten el transport de passatgers en règim de monopoli fins al venciment de la concessió. Aquests operadors es fan càrrec de la venda de bitllets, el manteniment i la neteja de les instal·lacions, el lloguer de les zones comercials, la gestió dels aparcaments, etcètera. D'aquesta manera es gestionen al voltant de 2.500 estacions.
L'informe del CCP també analitza detalladament l'experiència alemanya, on l'empresa pública DB AG és la que gestiona les estacions de ferrocarril a través d'una empresa filial especialitzada que també s'encarrega de modernitzar les antigues estacions de tren, crear nous edificis comercials i del desenvolupament urbanístic de les zones ocupades. Altres models analitzats són els de França (on les reformes han estat impulsades pel desenvolupament del tren d'alta velocitat), Holanda (amb un model similar a l'alemany), Suècia (on hi ha una empresa pública independent de l'operador de ferrocarrils) i el Japó (on hi ha sis empreses privades principals i les estacions de tren funcionen sense ajuda del pressupost públic).
Al seu informe sobre la introducció de competència en el transport per ferrocarril de passatgers, el CCP proposa una reforma del sector a partir de les experiències internacionals (Alemanya, el Regne Unit i Suècia) i de la política comunitària.
