És per aquest motiu que m'agradaria compartir amb vosaltres aquest reportatge, que il·lustra un viatge amb un maquinista de Mitjana Distància tot parlant de la seva feina i el seu punt de vista sobre el panorama ferroviari actual a Catalunya. Aquest home fa 26 que es dedica a conduir trens i no dubta a "*******-se en la Renfe" quan té algun problema venint cap a Sants. Ell també és usuari.
Val la pena escoltar-lo, és un tio lúcid, que, a més, es compromet amb els seus viatgers en el seu bloc d'històries ferroviàries.
Aquí teniu tot el reportatge
Us en deixo el primer paràgraf:
«Costa posar-se a treballar després de les vacances».
Són les nou del matí d’un dissabte que enllaça la Setmana Blanca amb un pont a Barcelona. L’Estació de Sants ja fa hores que bull. En Luís Miguel torna avui a la feina després d’uns dies de vacances, i ho fa amb un torn plàcid. Conduirà l’Avant de les 09:10 fins a Lleida, i en quatre hores ja haurem tornat. Però l’horari d’aquest dissabte és excepcional. La vida de maquinista, diu, no es tan plàcida com insinuen alguns polítics ni tan buida com d’altres es pensen.
