Transport.cat

No sé si és ben bé publicitat ideològica (segurament per alguns ho serà), però l'altre dia vaig flipar bastant, quan vaig veure una estranya publicitat a les marquesines dels autobusos de TMB, i a alguna boca de metro, a on surt una parella, i un lema que diu "¿Estás casada? Recupera la pasión, ten una aventura" . M'ho mirava i pensava "No pot ser" Jo no sé si és alguna broma, publicitat viral, però si és seriosament, penseu que és ètic posar aquesta mena de publicitat a les marquesines, sobre una cosa moralment més que dubtosa?

Aqui tens la resposta:

http://www.suite101.net/content/mujeres ... ura-a50635

La veritat és que la justificació del text és bastant al.lucinant.

Realment em sorprèn molt anunci. En un parell crec que no hi ha res pitjor que l'engany. Que és el fomenta aquesta pàgina web.
Puc entendre que les parelles es cansin, vulguin sortir de la rutina. Peró enganyar? Es poden fer multitud de coses per trencar-la.
Puc entendre que hi hagi gent que arribi a fer intercanvis de parella, fer trios, sexe en grup, sexe extrem, bdsm, etc... Peró sempre que sigui basat en el respecte, el consens i la igualtat. Cosa que no pasa si tens una aventura.
Jo mai he fet intercanvis de parella, però jo crec que una parella te que ser molt madura i forta per poder agunatar les situacions que es produeixen en un intercanvi de parella. Sino es trencarà a la primera. Per cert Barcelona esta ple de locals liberals, mes del que sembla. I si n'hi han tants es perquè molta gent ho practica.

Senzillament, em sembla demencial

lithops wrote:Aqui tens la resposta:

http://www.suite101.net/content/mujeres ... ura-a50635

La veritat és que la justificació del text és bastant al.lucinant.

Totalment d'acord, és moralment trist anunciar una empresa per enganyar la teva parella.

Faig enquesta sobre la vessant publicitària als transports de TMB (sinó sortiria del tema transports).

La campanya no obliga ningú a posar les banyes, jo trobo que forma part de la llibertat, i que hem de desfer-nos una mica de la moral de fa un segle. és lleig enganyar, sí, jo no ho faria, però aquell que es deixi emportar per l'anunci, ho faria, o ja ho fa, per tant, no representa cap incitació a un acte involuntari. Pitjors coses veiem cada dia i no diem res, o les trobem normals. Aquesta companyia, amés, vol crear polèmica per fer-se propaganda a telenotícies, al carrer, fent-se un lloc entre els comentaris... si li donem importància, farem el que realment volen.

D'altra banda m'emprenya pensar que tenim llibertat d'expressió per unes coses sí, i per altres no. O en tenim, o no en tenim, si comencem a limitar-la, arribarà el moment en que limitin també la nostra veu.

Lluita1714 wrote:D'altra banda m'emprenya pensar que tenim llibertat d'expressió per unes coses sí, i per altres no. O en tenim, o no en tenim, si comencem a limitar-la, arribarà el moment en que limitin també la nostra veu.

També vols llibertat d'expressió per a incitar a la violència? No es tracta de sacralitzar-la per a passar-la al davant de tot, sinó que cal saber com gestionar-la. És com si donéssim un Ferrari a un desequilibrat mental.

La llibertat d'un acaba on comença la de l'altre, i la violència entra en la llibertat de la víctima, però això no ho és. Pensar que aquest anunci genera un problema és com tapar el Sol amb un dit, és negar que existeixen les infidelitats, i hi són, efectivament, i aquell qui vol, ho fa, cap llei li ho impedeix, al contrari que a alguns països, com als EEUU dels 50, on l'adulteri era delicte.

Hi és la norma, o no hi és, és lícit o no, però portar l'ètica per bandera per censurar un anunci, no em sembla, valgui la redundància, moral.

Hauriem de censurar Sexe a Nova York? la versió catalana, que és Infidels? bé, a les cadenes de televisió li quedarien més de sis hores diàries de promoció de l'adulteri, per omplir amb continguts innocents.

+1 al 100%.

Ja m'agradaria veure, els qui opineu això, si us faria gràcia que us passés. Ara imagineu gent que sospita de la parella, o que algun cop ha patit això, i que vegi aquests anuncis, què en pensa. Encara que no sigui delicte a l'actualitat aquí, no vol dir que no sigui lamentable. Per això, no tinguis parella, i ves de picos pardos quan vulguis, però no facis mal a ningú. I anunciar una cosa així, per a mi és com fomentar-ho, no negant en cap moment que amb o sense anuncis, existeixi. I sobre els programes a la tele que tracten el tema, els pots veure o no si no vols, però aquesta publicitat te la trobes davant els nassos, perquè és a tot arreu, és diferent una cosa de l'altre.

A part d'estar d'acord amb el Lluita1714, crec que les qüestions sobre moralitat o immoralitat són molt subjectives i poden ser objecte d'interpretació, segons el pensament de cadascú, i que això no hauria de ser impediment per llençar un anunci publicitari.

Per parlar de la infidelitat, de si és bona o no, moral o immoral, hauríem de traslladar el tema al subfòrum d'off-topic...

Pel tema d'infidelitat en sí, cert, millor a l'intercanviador, però sobre si una empresa pública com TMB ha d'admetre aquesta publicitat, sí es pot continuar parlant aquí. El que passa és que he contestat els darrers missatges.

Reconduint el debat, per recuperar el tema transports, hi ha relació entre aquest fil i el de http://transport.cat/viewtopic.php?f=6& ... =cristiana , a on es parlava dels anuncis sobre ateisme o cristianisme, o del recolzament al jutge Garzón, publicitats que finalment TMB va deixar d'acceptar, veient la polèmica d'aquests temes ideològics. Creieu que el tema infidelitat és també de caràcter ideològic i s'hauria de retirar, veient aquests precedents?

TMB no té un historial gaire net en això, com bé dius, Metring, no seria el primer cop que censura publicitat a la seva companyia. No em va semblar just quan va retirar la publicitat de l'ateisme (que recordo, que era una resposta a una publicitat del cristianisme, que no havia estat rebutjada per la companyia), i la mateixa censura al recolzament a Garzón (que no em sembla cap sant, i que trobo que al cap i a la fi, s'han tornat contra ell les injustícies que també havia comès el magistrat).

Tot i que jo mai ho faria, ja que no em sembla just, tampoc em sembla bé censurar, perquè s'està fent, amés, sense norma, aplicant un criteri aleatori (un criteri, que sembla d'algú que és cristià, que està en contra de Garzón, i que troba moral cometre infidelitats). Si la companyia de transport tingués un codi ètic, i el rebuig a certes campanyes publicitàries seguís sempre una mateixa línia igualitària en tots els sentits (perquè cristians sí i ateus no?), aleshores sí que aprovaria el rebuig a una campanya, sempre i quan no s'ajusti al codi establert, però censurar per criteri aleatori, no, mai.

I sobre els programes a la tele que tracten el tema, els pots veure o no si no vols, però aquesta publicitat te la trobes davant els nassos, perquè és a tot arreu, és diferent una cosa de l'altre.

No tots els continguts es poden escollir, i poso per exemple les sèries infantils: recordo un capítol d'Els Simpson, on Apu posava les banyes a la seva dona i Homer ho descobria. Un nen no veu això i canvia de canal, i els pares tampoc ho fan. El mateix amb qualsevol pel·lícula que, com a desconeixedor de la trama, l'espectador veu, i per alguna escena d'infidelitats, no pararà el DVD i marxarà al llit, ni tan-sols accelerarà la pel·lícula per trobar-ho immoral, les úniques persones que fan aquestes coses són els catòlics reprimits de tota la vida que sempre que hi hagi quelcom que surti dels seus valors marxen indignats del teatre, del cinema, o apaguen el televisor sota el crit de "Vergonya". D'això en parlava l'altre dia Juanra Bonet, que al seu espectacle (on fa una interpretació còmica de la Bíblia des d'una visió atea) més d'un espectador, sobretot a Madrid, marxava indignat en començar l'obra. S'hauria de censurar? el mateix li passava al Rubianes...

És una situació dolorosa, ho entenc, però sense anar més lluny, obriu una secció de "contactes" del diari... no us sembla també una incitació a la infidelitat, de forma implícita? Ara no em diguis que aquesta secció la veus si vols, veure-la, la veuràs sempre que passis de pàgina, altra cosa és que la miris, i el mateix passa amb el cartell publicitari.

Que la gent li foti les banyes a la seva parella, doncs pot passar, és el nostre pa de cada dia. A mi no m'agrada, i menys quan hi ha fills pel mig, però cadascú és lliure de fer el que vulgui amb la seva vida (sempre que s'atengui a les conseqüències).

El que em sembla reprovable de totes, totes, és que hi hagi empreses que fomentin aquestes situacions i que en treguin un profit econòmic, i a més amb l'ajut de les empreses públiques de transports.

Ostres, avui a La Vanguardia en paper, parlen del tema! Trobo a faltar una menció sobre que es publiciten a suports de transport públic.

EL LECTOR EXPONE

Invitación a la infidelidad

LOURDES CAMPS CARMONA - Barcelona
En distintas vallas publicitarias de Barcelona se pueden ver unos anuncios que nos invitan a la infidelidad, a engañar a la pareja y a tener una aventura. Me he quedado estupefacta ante semejante proposición. ¿A qué nivel de degradación moral hemos llegado? Mientras que en otras culturas la infidelidad se castiga con la lapidación, en la nuestra se propone como la gran aventura de tu vida. Eso sí, con absoluta discreción y privacidad, como consta en el anuncio. No se trata de un anuncio escondido en las páginas de un diario, sino que está expuesto en la vía pública, por donde pasan diariamente miles de personas de todas las edades. Convendría que las autoridades de la ciudad se preocuparan más de lo que se publicita en la calle porque no se trata sólo de recaudar impuestos.

LA RESPUESTA

Un cínico negocio

NORBERT BILBENY - Catedrático de Ética de la Universitat de Barcelona
Hay aquí varios implicados. El anunciante va a su negocio y no le importa comerciar con sentimientos. El exhibidor es otro fresco, tanto le da lo que se anuncie. El espectador no es culpable, pero tiene derecho a decir lo que piensa. Y el cliente, quien usa los servicios anunciados de una especie de agencia internacional inspirada en La Celestina. Está claro que el cliente tiene derecho a seguir el anuncio. El adulterio no es delito, pero si hace caso del anuncio no parece persona muy congruente, y hasta me da un poco de pena. Primero, por tomarse tan en serio la publicidad callejera. Después, por procurarse una aventura a través de agencia, no por sus medios. En tercer lugar, por fiarse de internet y confiar en que sus datos serán secretos. Y por último, por querer tener una aventura extraconyugal sin que nadie le haya obligado a casarse o vivir en pareja. Con clientes de este tipo, un poquitín más tontos que adúlteros, estas empresas de alcahuetas de la era de la información tienen asegurado su cínico negocio.

L'altre dia també vaig veure una publicitat de TMB a dins d'un metro de la línia L5 a les pantalles de televisió, i em va semblar si més no estranya :

Es tractava d'un Autobús amb les parets en blanc i animaven a la gent que el "graffitejés... escrivint-hi coses amb rotulador...

No creieu que es com animar a la gent incívica que pinti parets de tot tipus de transport públic ?

Lluita1714 wrote:La llibertat d'un acaba on comença la de l'altre, i la violència entra en la llibertat de la víctima, però això no ho és. Pensar que aquest anunci genera un problema és com tapar el Sol amb un dit, és negar que existeixen les infidelitats, i hi són, efectivament, i aquell qui vol, ho fa, cap llei li ho impedeix, al contrari que a alguns països, com als EEUU dels 50, on l'adulteri era delicte.

Hi és la norma, o no hi és, és lícit o no, però portar l'ètica per bandera per censurar un anunci, no em sembla, valgui la redundància, moral.

Hauriem de censurar Sexe a Nova York? la versió catalana, que és Infidels? bé, a les cadenes de televisió li quedarien més de sis hores diàries de promoció de l'adulteri, per omplir amb continguts innocents.

+1

Ja fa dies que no veig la publicitat de "banyes" a les marquesines dels busos, no sé si ja l'han tret. I tot just, ara a El Periódico se'n fan ressó a http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... et-1013465 , però nosaltres hem estat els primers

metring wrote:Ja m'agradaria veure, els qui opineu això, si us faria gràcia que us passés. Ara imagineu gent que sospita de la parella, o que algun cop ha patit això, i que vegi aquests anuncis, què en pensa. Encara que no sigui delicte a l'actualitat aquí, no vol dir que no sigui lamentable. Per això, no tinguis parella, i ves de picos pardos quan vulguis, però no facis mal a ningú. I anunciar una cosa així, per a mi és com fomentar-ho, no negant en cap moment que amb o sense anuncis, existeixi. I sobre els programes a la tele que tracten el tema, els pots veure o no si no vols, però aquesta publicitat te la trobes davant els nassos, perquè és a tot arreu, és diferent una cosa de l'altre.

*1.

Us invito a venir als Jutjats de família i als de violència domèstica. Després en parlem...

I pel que fa al delicte d'adulteri a Espanya us copio això:

Adulterio. Despenalizacion, Ley 22/1978

De conformidad con la ley aprobada por las Cortes, vengo en sancionar:

Artículo Uno.
Uno. Se derogan los artículos cuatrocientos cuarenta y nueve a cuatrocientos cincuenta y dos del Código Penal y, en consecuencia, queda suprimido el Capítulo VI, Título IX, del Libro Segundo, de dicho código, que lleva como rúbrica la expresión "adulterio", rectificandose correlativamente la numeración de los Capítulos VII y VIII, que pasan a ser el VI y VII.
Dos. Igualmente se deroga el último párrafo del artículo cuatrocientos cuarenta y tres del Código Penal.


Artículo Dos.
Uno. Se deroga el número siete del artículo ochenta y cuatro del Código Civil y se traslada a su lugar el texto del numero ocho del mismo artículo.
Dos. se deroga parcialmente el Artículo ciento nueve del Codigo Civil, que, con la supresión de su ultimo inciso, queda redactado así:
"el hijo se presumirá legítimo, aunque la madre hubiese declarado contra su legitimidad".
Artículo Tres.
Uno. Se deroga el número cinco del artículo setecientos cincuenta y seis del Codigo Civil. También se derogan las remisiones a esta disposicion contenidas en el Artículo setecientos cincuenta y ocho, párrafo segundo, y en los artículos ochocientos cincuenta y dos, ochocientos cincuenta y tres, párrafo primero, y ochocientos cincuenta y cuatro, párrafo primero, quedando eliminadas de los
mismos las menciones del número cinco del artículo setecientos cincuenta y seis.
Dos. El texto del número seis del artículo setecientos cincuenta y seis se traslada al número cinco y el texto del numero siete se traslada al número seis.
Tres. En el numero tres el artículo setecientos cincuenta y seis se sustituye la expresión "pena aflictiva" por la de "pena no inferior a la de presidio o prision mayor".
Artículo Cuatro. Se modifica el artículo ochocientos cincuenta y dos del Código
Civil, cuyo texto pasa a ser el siguiente:
"son justas causas para la desheredación, en los términos que específicamente determinan los artículos ochocientos cincuenta y tres, ochocientos cincuenta y cuatro y ochocientos cincuenta y cinco, las de incapacidad por indignidad para suceder, seÑaladas en el artículo setecientos cincuenta y seis con los números uno, dos, tres y seis. Asimismo es justa causa para desheredar haber cometido adulterio con el cónyuge del testador".
Artículo cinco. Uno. en el párrafo primero del artículo ochocientos cincuenta y tres se incluyen los hijos adoptivos, quedando redactado de esta forma:
"Serán también justas causas para desheredar a los hijos y descendientes legítimos y naturales, así como a los hijos adoptivos, además de las seÑaladas en el artículo setecientos cincuenta y seis con los números dos, tres y seis, las siguientes".
Dos. En el párrafo primero del artículo ochocientos cincuenta y cuatro se incluyen los padres adoptantes, quedando redactado así:
"serán justas causas para desheredar a los padres y ascendientes legítimos y naturales, asi como a los adoptantes, además de las señaladas en el artículo setecientos cincuenta y seis con los números uno, dos, tres y seis, las siguientes".


Dada en Madrid a veintiséis de mayo de mil novecientos setenta y ocho.-Juan
Carlos.- el presidente de las cortes, Antonio Hernández Gil.


AIxí doncs, una vegada més, en aquest país anem com els pèndols d'una banda a l'altra sense equilibri. Així va tot.