La bicicleta 'guapa' guanya addictes als carrers de BCN
Posted: Thursday 16/06/2011 9:45
L'estètica es fa un espai en el pedaleig urbà
La bicicleta 'guapa' guanya addictes als carrers de BCN
Models plegables, de pinyó fix o de passeig substitueixen la 'mountain bike'
Dijous, 16 de juny del 2011
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
La promoció de la bicicleta en una gran ciutat sol tenir el seu origen en les decisions polítiques, però els resultats no arriben sense una resposta social posterior. En el cas de Barcelona, on ningú pot discutir que avui circulen molts més ciclistes que fa quatre anys, el discutit Bicing va ser l'origen de l'eclosió del mitjà. Molts van veure que era possible pedalejar per una capital ocupada pel cotxe i la moto i es van acollir a arguments com el medi ambient, l'exercici físic o la llibertat de moviments. Ara guanya força un nou reclam, potser més frívol però igual de vàlid: l'estètica i l'elegància. Abans es tractava d'agafar la mountain bike que un tenia al balcó penjada d'un ganxo, sense importar que el mateix nom de la cosa generés un irònic oxímoron sobre l'asfalt. Ara s'imposen les bicis plegables, les de pinyó fix o les de passeig amb manillar alt, posició dreta i cadireta per al nen, com les que fan servir al nord d'Europa des de fa dècades. La bici guapa, com a extensió de la personalitat i reflex de la imatge del seu propietari, és un valor en alça.
Miquel Santalices, propietari de la botiga Espai Bici, ha notat un canvi en l'actitud dels clients, encara que admet que la ciutat està «a anys llum d'altres capitals com Londres o Amsterdam». Entren al seu establiment amb la idea de comprar «un complement més de la seva vida, amb la voluntat que tothom sàpiga que aquesta, i no una altra, és la seva bicicleta». «La gent ja no es fixa només en la funcionalitat de la màquina. Abans demanaven una bici de muntanya i pensaven que així també els aniria bé per al cap de setmana. Avui dia demanen pels colors, els extres, els tipus de seient... Decideixes com et pentines, quines sabates o quin mòbil portes, i ara, també esculls quina bici va millor amb la teva persona».
«FEMINITZACIÓ» DEL MITJÀ / Diana González, coordinadora del Bicicleta Club de Catalunya, considera que s'està produint «una certa feminització de la bici». Conscient que escombra cap a casa, somriu i exposa el seu argument: «En el ciclisme professional gairebé no hi ha dones, però en el món de les tendències, la majoria són noies. La unió de les dues coses ha portat moltes barcelonines a adonar-se que pot ser un transport elegant i estilitzat». Als antípodes d'aquesta nova inquietud per la moda a pedals, González situa el Bicing, «un servei antiestètic que converteix tots els usuaris en persones iguals».
A principis de segle, Txell Hernández, creadora del bloc Cycle Chic Barcelona, sentia mil ulls al clatell quan pedalejava per la ciutat. «Era el desert, et miraven malament», recorda. És de les que atorga al Bicing el mèrit d'haver impulsat la bici urbana, i vaticina que, «comprovat el gust per personalitzar» la màquina, cada vegada seran més «els que començaran a invertir en una manera de moure's que no és cara si es compara amb el cotxe o la moto».
DEL JOVE A L'EXECUTIU / En el seu bloc, nascut a finals del 2009, Txell retrata ciclistes elegants que transiten pels carrers de Barcelona. Durant les seves passejades ha pogut verificar que els estrangers residents a Catalunya estan més ficats en el món de la bici chic, però al mateix temps ha notat «un interès creixent dels barcelonins de totes les edats, des del jove estudiant de 20 anys fins a l'executiu de 40».
¿I com va començar aquesta moda de comprar bicis com si fossin rellotges o barrets? El Miquel està convençut que les Brompton -model plegable de fabricació britànica- van ser les primeres a oferir un element diferencial, encara que també se'n recorda de les bicicletes de pinyó fix, conegudes com a fixed gear o fixies per als amics, i les bicis de passeig tipus holandès, que permeten pedalejar en una posició dreta molt còmoda. «El fet de buscar bicicletes amb una estètica treballada ha permès als clients adonar-se que la qualitat és sinònim de durabilitat i menys manteniment», resumeix el propietari d'Espai Bici, que fins a la setmana passada tenia al seu aparador una bici amb un maniquí vestit amb la roba a joc.
UNA MODA AMB RISCOS / Estar a l'última en matèria ciclista també té els seus riscos. Les de pinyó fix, que van arribar a Barcelona el 2004, requereixen una certa habilitat que molts obvien en favor de la bellesa simplista d'aquests ferros. Christian Marín soci de la web enciclika.com admet que el tema «està sortint una mica de mare» amb la quantitat de gent que circula en una fixie «sense tenir-ne ni idea». Xavi Paon, jove encara que veterà fixer, explica que el 2009 coneixia tots els que usaven una fixed gear i els solia saludar pel carrer. Ara, amb més de mil unitats per la ciutat, és estrany el dia que es creua amb un conegut.
Encara que l'estètica també promou la bici, continua valent la mountain bike, la que un té a casa de tota la vida i utilitza perquè va d'allò més bé encara que no sigui de revista. No s'han de crear bàndols ni separar els elegants dels pràctics; únicament es tracta de buscar excuses perquè Barcelona sigui més de la bici.
La bicicleta 'guapa' guanya addictes als carrers de BCN
Models plegables, de pinyó fix o de passeig substitueixen la 'mountain bike'
Dijous, 16 de juny del 2011
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
La promoció de la bicicleta en una gran ciutat sol tenir el seu origen en les decisions polítiques, però els resultats no arriben sense una resposta social posterior. En el cas de Barcelona, on ningú pot discutir que avui circulen molts més ciclistes que fa quatre anys, el discutit Bicing va ser l'origen de l'eclosió del mitjà. Molts van veure que era possible pedalejar per una capital ocupada pel cotxe i la moto i es van acollir a arguments com el medi ambient, l'exercici físic o la llibertat de moviments. Ara guanya força un nou reclam, potser més frívol però igual de vàlid: l'estètica i l'elegància. Abans es tractava d'agafar la mountain bike que un tenia al balcó penjada d'un ganxo, sense importar que el mateix nom de la cosa generés un irònic oxímoron sobre l'asfalt. Ara s'imposen les bicis plegables, les de pinyó fix o les de passeig amb manillar alt, posició dreta i cadireta per al nen, com les que fan servir al nord d'Europa des de fa dècades. La bici guapa, com a extensió de la personalitat i reflex de la imatge del seu propietari, és un valor en alça.
Miquel Santalices, propietari de la botiga Espai Bici, ha notat un canvi en l'actitud dels clients, encara que admet que la ciutat està «a anys llum d'altres capitals com Londres o Amsterdam». Entren al seu establiment amb la idea de comprar «un complement més de la seva vida, amb la voluntat que tothom sàpiga que aquesta, i no una altra, és la seva bicicleta». «La gent ja no es fixa només en la funcionalitat de la màquina. Abans demanaven una bici de muntanya i pensaven que així també els aniria bé per al cap de setmana. Avui dia demanen pels colors, els extres, els tipus de seient... Decideixes com et pentines, quines sabates o quin mòbil portes, i ara, també esculls quina bici va millor amb la teva persona».
«FEMINITZACIÓ» DEL MITJÀ / Diana González, coordinadora del Bicicleta Club de Catalunya, considera que s'està produint «una certa feminització de la bici». Conscient que escombra cap a casa, somriu i exposa el seu argument: «En el ciclisme professional gairebé no hi ha dones, però en el món de les tendències, la majoria són noies. La unió de les dues coses ha portat moltes barcelonines a adonar-se que pot ser un transport elegant i estilitzat». Als antípodes d'aquesta nova inquietud per la moda a pedals, González situa el Bicing, «un servei antiestètic que converteix tots els usuaris en persones iguals».
A principis de segle, Txell Hernández, creadora del bloc Cycle Chic Barcelona, sentia mil ulls al clatell quan pedalejava per la ciutat. «Era el desert, et miraven malament», recorda. És de les que atorga al Bicing el mèrit d'haver impulsat la bici urbana, i vaticina que, «comprovat el gust per personalitzar» la màquina, cada vegada seran més «els que començaran a invertir en una manera de moure's que no és cara si es compara amb el cotxe o la moto».
DEL JOVE A L'EXECUTIU / En el seu bloc, nascut a finals del 2009, Txell retrata ciclistes elegants que transiten pels carrers de Barcelona. Durant les seves passejades ha pogut verificar que els estrangers residents a Catalunya estan més ficats en el món de la bici chic, però al mateix temps ha notat «un interès creixent dels barcelonins de totes les edats, des del jove estudiant de 20 anys fins a l'executiu de 40».
¿I com va començar aquesta moda de comprar bicis com si fossin rellotges o barrets? El Miquel està convençut que les Brompton -model plegable de fabricació britànica- van ser les primeres a oferir un element diferencial, encara que també se'n recorda de les bicicletes de pinyó fix, conegudes com a fixed gear o fixies per als amics, i les bicis de passeig tipus holandès, que permeten pedalejar en una posició dreta molt còmoda. «El fet de buscar bicicletes amb una estètica treballada ha permès als clients adonar-se que la qualitat és sinònim de durabilitat i menys manteniment», resumeix el propietari d'Espai Bici, que fins a la setmana passada tenia al seu aparador una bici amb un maniquí vestit amb la roba a joc.
UNA MODA AMB RISCOS / Estar a l'última en matèria ciclista també té els seus riscos. Les de pinyó fix, que van arribar a Barcelona el 2004, requereixen una certa habilitat que molts obvien en favor de la bellesa simplista d'aquests ferros. Christian Marín soci de la web enciclika.com admet que el tema «està sortint una mica de mare» amb la quantitat de gent que circula en una fixie «sense tenir-ne ni idea». Xavi Paon, jove encara que veterà fixer, explica que el 2009 coneixia tots els que usaven una fixed gear i els solia saludar pel carrer. Ara, amb més de mil unitats per la ciutat, és estrany el dia que es creua amb un conegut.
Encara que l'estètica també promou la bici, continua valent la mountain bike, la que un té a casa de tota la vida i utilitza perquè va d'allò més bé encara que no sigui de revista. No s'han de crear bàndols ni separar els elegants dels pràctics; únicament es tracta de buscar excuses perquè Barcelona sigui més de la bici.
