Sobre desplaçaments per la 2ª corona de la RMB
Posted: Saturday 23/07/2011 13:37
Reprodueixo l'article d'Antoni Prunés (director general de l'AMTU), aparegut avui al "DIARI DE TERRASSA" (23/07/11), sobre la problemàtica de la mobilitat a la segona corona de la Regió Metropolitana de Barcelona:
"EL PROBLEMA ESTÀ A LA SEGONA CORONA!
En el decurs dels darrers 30 anys la Regió Metropolitana de Barcelona ha experimentat un desplaçament intern de població i d'activitat econòmica des de la 1ª corona (Barcelonès i Baix Llobregat Sud) cap a la 2ª (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat Nord, els dos Vallès i el Maresme). A hores d'ara, les magnituds de les dues corones s'han gairebé igualat: al 2009 la població de la 1ª corona era de 2'84 milions d'habitants i la de la 2ª, de 2'67 milions; el nombre de llicències d'activitats era, respectivament, de 123.414 i 134.244. Aquesta migració poblacional i productiva ha capgirat el sentit dels viatges interurbans. Abans, la gran majoria dels viatges eren en sentit radial, entre la capital i les ciutats de la 2ª corona; ara són molt més transversals, de totes les ciutats entre si, i d'això en dóna testimoni el tram metropolità de l'autopista AP7-B30, que registra el major índex de mobilitat de tota la RMB.
Ara bé, aquesta migració de persones i activitats no ha estat recolzada pel corresponent augment dels mitjans del transport públic en sentit transversal, ni per carretera ni per ferrocarril. Això causa dos fenòmens: l'escassa utilització del transport públic en els moviments a la 2ªcorona i el col.lapse de les carreteres existents. L'enquesta que la nostra associació féu el 2009 sobre la mobilitat interurbana a la 2ª corona mostrava que un 82 % (!) dels viatges es realitzaven en transport privat; la gran majoria dels conductors adduïen que usaven el cotxe per manca de transport públic. I tenien raó: perquè si el nombre d'habitants i d'activitats econòmiques d'ambdues corones s'han igualat, llur dotació de transport públic és molt diferent: el 2009 l'oferta en mode ferroviari a la 1ª corona era de 57 places per mil habitants en hora punta i sentit, contra les 17 de la 2ª corona; en autobús les xifres eren de 56 places contra 22, respectivament. L'oferta de transport públic a la 1ª corona és tres vegades superior a la de la 2ª.
(...) La recent Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner que realitza anualment l'Autoritat del Transport Metropolità ve a reblar el clau: el 2010 el total de desplaçaments diaris en mitjans privats a la 1ªC. fou de 4.106.000, mentre que a la 2ªC. pujava a 5.405.000; si, a més, hi sumem els 691.000 desplaçaments que van d'una corona a l'altra, ja tenim el quadre complet. Però ningú no ho diria. No és pas aquesta la percepció que se'n té, ja que es continua invertint set vegades més en transport públic a la 1ª C. que a la 2ª. I, tanmateix, és en aquesta darrera on tenim el gruix del problema. Ens preocupa molt que els cogombres d'Almeria arribin en tren a Hamburg pel corredor mediterrani, però no sembla que ningú perdi el son si de Vilanova a Sabadell o de Terrassa a Mataró els nostres ciutadans han d'agafar el cotxe.
És ben cert que els darrers anys el govern de la Generalitat ha iniciat una política de millora del transport públic a la 2ªC. S'està executant el Pla de Transport de Viatgers 2008-12, amb la creació de diverses línies de bus interurbà; s'han millorat les línies dels FGC i se n'estan perllongant d'altres; es distribueixen recursos per a millorar els serveis de transport urbà als més de 60 municipis de la 2ªCM que el presten. Per part de l'Estat s'està endegant una lenta millora de la xarxa de Rodalies (R8 inclosa) però que encara no estalvia les avaries diàries en aquesta xarxa. També s'està estudiant -per segona vegada!- la idoneïtat de la Línia Orbital Ferroviària que unirà 24 ciutats que sumen un milió d'habitants.
Però en falta més, molt més, per tal de disminuir significativament l'ús del vehicle privat. Ens cal més transport urbà per a cobrir més territori i augmentar la freqüència de pas per parada; calen més serveis de busos interurbans, amb unes freqüències competitives i amb mesures que afavoreixin la seva velocitat comercial, tant a dins com fora de les ciutats. Cal resoldre la mobilitat dels polígons industrials. Cal desdoblar i millorar les línies de Rodalies, per tal que constitueixin, amb la LOF, l'ossament del transport públic de la 2ªC. Cal millorar la xarxa bàsica de carreteres per tal que el transport públic hi pugui circular d'una manera eficient; i acabar el 4rt. cinturó viari. I cal també una estació del tren d'alta velocitat al Vallès: la seva població la justifica de sobres.
Tot això costa relativament pocs diners, i la majoria els hi ha de posar l'Estat perquè n'és el titular. Sóc perfectament conscient de l'estat de les finances públiques, però ara és el moment de demanar-ho: s'acaben de renovar els governs locals, s'està estudiant el Nou Pla Director d'Infraestructures de la RMB i molt aviat caldrà fer el nou Pla de Transport de Viatgers. No faríem cap bé esquivant aquesta avinentesa i aclucant els ulls a l'evidència que ens diu que el principal problema de mobilitat a Catalunya el tenim a la 2ª corona metropolitana, la qual és -no ho oblidem- la primera regió exportadora del país.
Antoni Prunés, director general de l'AMTU."
"EL PROBLEMA ESTÀ A LA SEGONA CORONA!
En el decurs dels darrers 30 anys la Regió Metropolitana de Barcelona ha experimentat un desplaçament intern de població i d'activitat econòmica des de la 1ª corona (Barcelonès i Baix Llobregat Sud) cap a la 2ª (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat Nord, els dos Vallès i el Maresme). A hores d'ara, les magnituds de les dues corones s'han gairebé igualat: al 2009 la població de la 1ª corona era de 2'84 milions d'habitants i la de la 2ª, de 2'67 milions; el nombre de llicències d'activitats era, respectivament, de 123.414 i 134.244. Aquesta migració poblacional i productiva ha capgirat el sentit dels viatges interurbans. Abans, la gran majoria dels viatges eren en sentit radial, entre la capital i les ciutats de la 2ª corona; ara són molt més transversals, de totes les ciutats entre si, i d'això en dóna testimoni el tram metropolità de l'autopista AP7-B30, que registra el major índex de mobilitat de tota la RMB.
Ara bé, aquesta migració de persones i activitats no ha estat recolzada pel corresponent augment dels mitjans del transport públic en sentit transversal, ni per carretera ni per ferrocarril. Això causa dos fenòmens: l'escassa utilització del transport públic en els moviments a la 2ªcorona i el col.lapse de les carreteres existents. L'enquesta que la nostra associació féu el 2009 sobre la mobilitat interurbana a la 2ª corona mostrava que un 82 % (!) dels viatges es realitzaven en transport privat; la gran majoria dels conductors adduïen que usaven el cotxe per manca de transport públic. I tenien raó: perquè si el nombre d'habitants i d'activitats econòmiques d'ambdues corones s'han igualat, llur dotació de transport públic és molt diferent: el 2009 l'oferta en mode ferroviari a la 1ª corona era de 57 places per mil habitants en hora punta i sentit, contra les 17 de la 2ª corona; en autobús les xifres eren de 56 places contra 22, respectivament. L'oferta de transport públic a la 1ª corona és tres vegades superior a la de la 2ª.
(...) La recent Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner que realitza anualment l'Autoritat del Transport Metropolità ve a reblar el clau: el 2010 el total de desplaçaments diaris en mitjans privats a la 1ªC. fou de 4.106.000, mentre que a la 2ªC. pujava a 5.405.000; si, a més, hi sumem els 691.000 desplaçaments que van d'una corona a l'altra, ja tenim el quadre complet. Però ningú no ho diria. No és pas aquesta la percepció que se'n té, ja que es continua invertint set vegades més en transport públic a la 1ª C. que a la 2ª. I, tanmateix, és en aquesta darrera on tenim el gruix del problema. Ens preocupa molt que els cogombres d'Almeria arribin en tren a Hamburg pel corredor mediterrani, però no sembla que ningú perdi el son si de Vilanova a Sabadell o de Terrassa a Mataró els nostres ciutadans han d'agafar el cotxe.
És ben cert que els darrers anys el govern de la Generalitat ha iniciat una política de millora del transport públic a la 2ªC. S'està executant el Pla de Transport de Viatgers 2008-12, amb la creació de diverses línies de bus interurbà; s'han millorat les línies dels FGC i se n'estan perllongant d'altres; es distribueixen recursos per a millorar els serveis de transport urbà als més de 60 municipis de la 2ªCM que el presten. Per part de l'Estat s'està endegant una lenta millora de la xarxa de Rodalies (R8 inclosa) però que encara no estalvia les avaries diàries en aquesta xarxa. També s'està estudiant -per segona vegada!- la idoneïtat de la Línia Orbital Ferroviària que unirà 24 ciutats que sumen un milió d'habitants.
Però en falta més, molt més, per tal de disminuir significativament l'ús del vehicle privat. Ens cal més transport urbà per a cobrir més territori i augmentar la freqüència de pas per parada; calen més serveis de busos interurbans, amb unes freqüències competitives i amb mesures que afavoreixin la seva velocitat comercial, tant a dins com fora de les ciutats. Cal resoldre la mobilitat dels polígons industrials. Cal desdoblar i millorar les línies de Rodalies, per tal que constitueixin, amb la LOF, l'ossament del transport públic de la 2ªC. Cal millorar la xarxa bàsica de carreteres per tal que el transport públic hi pugui circular d'una manera eficient; i acabar el 4rt. cinturó viari. I cal també una estació del tren d'alta velocitat al Vallès: la seva població la justifica de sobres.
Tot això costa relativament pocs diners, i la majoria els hi ha de posar l'Estat perquè n'és el titular. Sóc perfectament conscient de l'estat de les finances públiques, però ara és el moment de demanar-ho: s'acaben de renovar els governs locals, s'està estudiant el Nou Pla Director d'Infraestructures de la RMB i molt aviat caldrà fer el nou Pla de Transport de Viatgers. No faríem cap bé esquivant aquesta avinentesa i aclucant els ulls a l'evidència que ens diu que el principal problema de mobilitat a Catalunya el tenim a la 2ª corona metropolitana, la qual és -no ho oblidem- la primera regió exportadora del país.
Antoni Prunés, director general de l'AMTU."