Transport.cat

Diari de Girona. Opinió wrote: El tren a Girona: mirant cap al futur

RICARD FONT HEREU El passat 3 de març va fer exactament 150 anys que el ferrocarril va arribar a la ciutat de Girona. Tota una fita per a la capital de la demarcació homònima, que veia com finalment quedava unida amb Barcelona per tren. Tanmateix, encara faltarien 16 anys perquè s'arribés a la frontera amb França, ja que la crisi econòmica que es vivia a la dècada de 1860 va endarrerir l'arribada definitiva a Portbou i Cervera.

L'efemèride s'ha produït en el precís moment en què Girona està albirant nous canvis en matèria ferroviària; uns canvis cridats a ser un revulsiu econòmic, social i urbanístic, igual que ho va ser l'arribada del tren el 1862. L'arribada del tren d'alta velocitat suposarà una reducció més que substancial del temps de desplaçament entre Figueres, Girona i Barcelona, però els successius retards en la construcció de la nova línia han estat un entrebanc contra el qual hem hagut de fer front administracions, empreses i ciutadans. Fins ara, les diferents dates d'entrada en servei han anat quedant obsoletes per la força dels fets: ni 2004, ni 2009, ni 2012. Tot indica que haurem d'esperar fins passat el primer semestre de 2013, tal com han manifestat els responsables del Ministerio de Fomento.

Cal dir que aquesta llarga espera ha tingut un cost econòmic que es reflecteix als migrats pressupostos de l'Estat: no arribar el 2009 a Girona ha significat haver de pagar cada any prop de 40 milions d'euros d'indemnització a l'empresa que explota en règim de concessió el túnel del Pertús. Aquest 2012 els pressupostos també incorporen els 40 milions d'euros d'enguany.

Ara cal que fem pinya i treballem perquè el projecte i els terminis del soterrament de les vies del tren convencional i de l'estació es concretin i comencin les obres sense més dilació, complint així amb la promesa feta per qui fou ministre de Foment entre el 2000 i el 2004, Francisco Álvarez-Cascos, aleshores membre del partit que ara governa a l'Estat amb majoria absoluta. La nova oferta de serveis regionals en alta velocitat permetrà, de seguida que ADIF acabi les obres, que l'actual oferta de regionals pugui ser reestructurada i adaptada a les necessitats de mobilitat de les persones. La intenció de la Generalitat, en qualitat d'administració competent en rodalies i regionals per via convencional, és que hi hagi més freqüències i uns horaris més entenedors que no pas els actuals. Igualment, hi ha la voluntat manifesta de posar en marxa les rodalies territorials de Girona, que faran possible desplaçar-se entre Blanes, Girona, Figueres i Portbou amb freqüències i horaris adaptats a la demanda. Perquè això sigui possible, un pas previ indispensable és que entri en vigor el nou contracte de servei públic entre la Generalitat i l'empresa Renfe-Operadora, cosa que no es produirà fins que l'Estat s'avingui a canviar la llei ferroviària de 2003 i permeti que la Generalitat pugui escollir operador ferroviari dins d'un marc de lliure competència.

Al costat dels canvis legislatius, cal que l'Estat aporti els fons econòmics que permetin posar en marxa les noves rodalies, però el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat no convida precisament a l'optimisme. Són, ras i curt, uns pressupostos nefastos per a Catalunya i per a Girona en múltiples aspectes. Cal esperar que el tràmit parlamentari hi incorpori les partides que reclamem, i per això cal que totes les forces polítiques treballin en aquest objectiu, comptant amb el recolzament de la societat civil.

Finalment, aconseguir competències sobre la infraestructura -ara mateix només en tenim sobre la gestió del servei- és un altre pas absolutament necessari si volem avançar cap a un servei el màxim d'eficient i amb les millors garanties de qualitat.

Aquest any celebrem un l'aniversari d'un fet històric, però aquesta rememoració del passat ens ha de servir també per mirar cap al futur. Enganxar-nos al tren del progrés sense més demora resulta imperatiu i ara, 150 anys després de l'arribada del ferrocarril a Girona, tenim la gran oportunitat de fer-ho. Encara que sigui més tard del que molts hauríem desitjat.

Cal dir que aquesta llarga espera ha tingut un cost econòmic que es reflecteix als migrats pressupostos de l'Estat: no arribar el 2009 a Girona ha significat haver de pagar cada any prop de 40 milions d'euros d'indemnització a l'empresa que explota en règim de concessió el túnel del Pertús. Aquest 2012 els pressupostos també incorporen els 40 milions d'euros d'enguany.