Carta de l'AAFCB queixant-se de Renfe

[metring]

Llegiu què els hi va passar als nostres amics de l'AAFCB:

Carta adreçada a Renfe pels incidents de Figueres Vilafant

Els darrers dies del mes de maig vàrem gaudir del viatge de Primavera a Bèlgica en ferrocarril, destacable experiència que malauradament va tenir una cloenda agredolça en arribar a l’estació internacional de Figueres Vilafant. Tot seguit us adjuntem còpia de l’escrit que des de l’AAFCB hem adreçat a l’òrgan responsable dels fets, com a queixa i demanda de millora dels serveis:


Benvolguts Senyors,

Ahir un nodrit grup de 200 membres de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona tornàvem d'un viatge ferroviari per França i Bèlgica.
A l'etapa final del viatge, en arribar a l'Estació de Figueres Vilafant, vàrem patir una sèrie d'ensurts que van aigualir la fi del nostre tour.
Ja a l'estació, dins del TGV que procedia de Paris, vàrem procedir a fer transbordament cap la unitat elèctrica de RENFE que ens havia de dur a Barcelona Sants. El tren de RENFE presentava problemes tècnics, situació que pot succeir i està dins de les possibilitats d'un viatge en tren.
Però la cascada d'ensurts que ens va amargar la tornada a Barcelona va començar quan la companyia ens va informar que no hi havia cap unitat de reserva disponible per cobrir el viatge de Figueres a Barcelona, va seguir quan vàrem esperar una hora i mitja a que arribés una altra unitat de RENFE, i va culminar quan el personal de tracció no va ser capaç d'acoblar les dues unitats fet que no funcionava el protector de l'acoblament, tot plegat un autèntic drama per les 200 persones que conformàvem el grup.
La queixa que exposem està basada en la manca d'informació per part de RENFE cap al nostre grup, i es veu reforçada per un seguit d'episodis que tot seguir detallo al peu:
Mentre transcorrien els minuts a les andanes, cap membre del personal d'ADIF, de RENFE, o de l'empresa encarregada de la vigilància i seguretat, va tenir la capacitat de donar una informació clara i convincent per tal de calmar els ànims dels 200 passatgers que esperaven amb lloable paciència que algú arreglés el problema.
Això demostra una evident manca de professionalitat per part del personal d'estació i tracció en el trànsit d’informació cap els usuaris. Totes les estacions de ferrocarril compten amb sistema de megafonia, sistema que en un terme de dues hores des de la nostra arribada a l'estació no va emetre cap missatge, fet realment inaudit.
En una situació normal, dins d'una estació internacional on hi conviuen varies llengües, el nostre problema no era si la resposta del personal que estava cara al públic responia en català, castellà, francès o anglès, el problema va venir de que aquests treballadors tenien problemes per expressar-se correctament en castellà, fet que malauradament també ens trobem en trucar al servei d'atenció al client de la companyia RENFE.
Com a fet destacable, al gran grup hi havia gent gran i també nens petits, col·lectius que van patir d'una completa manca d'atenció per part del personal de l'estació.
Finalment vàrem rebre la noticia de que el mitjà de transport per arribar a Barcelona seria l'autocar. En arribar els vehicles es va produir el caos. No vàrem rebre l'ajuda de cap equip de reforç que regulés la prioritat de la gent gran i els nens. La gent, cansada, va córrer cap els vehicles per tal de trobar lloc. Els tres vigilants encarregats de la seguretat estaven més preocupats de que no féssim fotografies que d'ajudar a posar ordre. Hem de donar les gràcies al comportament dels passatgers que en fer el transbordament tren-autocar van actuar amb força sentit comú i no es va patir cap desgràcia, tot i que l'escenari convidava a pensar-hi.
Presents al col·lectiu dels viatgers també hi havia força estrangers, que estaven molt sorpresos per la gravetat de la situació: no entenien que RENFE, ADIF o l'organisme que pogués ajudar a mantenir la calma i l'ordre haguessin desatès un grup tan nodrit de passatgers. La veritat és que aquesta situació ens va fer patir vergonya aliena.
Sense entrar a fer comparatives, el tracte rebut per part dels empleats dels ferrocarrils belgues i francesos ens va demostrar que el nivell d'atenció i de serietat és molt més avançat que el que malauradament vàrem rebre en arribar a Espanya. Aquest factor convida a fer tota mena de comparatives entre el nostre país i la resta de països d'Europa, que estan més avançats.
Aquest missatge no pretén reclamar una compensació econòmica, més ben al contrari, és una crítica constructiva per tal que vostès prenguin bona i deguda nota, per tal d'aplicar les mesures oportunes, i que en una nova situació similar no s'hagi de reviure el patiment que vàrem suportar.
Senyors, està a les seves mans la millora del personal que atén al públic a l'estació internacional de Figueres Vilafant, personal que malauradament per ara no ha donat la talla, personal que va oferir una imatge de desordre i manca de professionalitat, tant cap als compatriotes com cap als estrangers, que venen al nostre país i que malauradament s'enduran un desagradable record.

Salutacions cordials,
Josep Ferrer Corchuelo
President AAFCB