Les Rodalies no són un metro
Posted: Monday 09/05/2005 22:48
Tret de El Punt:
--------------
El tren de rodalies no és un metro
Recull viatgers només quan va en direcció a Barcelona i en deixa només quan va en direcció contrària
MANUEL CUYÀS.
Una colla d'usuaris dels trens de rodalies s'han organitzat i volen recollir signatures en contra de les condicions amb què cada dia han de viatjar, anant o tornant de la feina. Protesten perquè han de viatjar drets i cos contra cos, sabata contra sabata i aixella contra nas amb els viatgers més pròxims. Si s'han organitzat ara i no unes setmanes o uns dies abans és perquè ara que ve l'estiu els trens van més plens i les articulacions que uneixen el braç amb el cos s'obren i canten amb més intensitat.
Aquests viatgers descontents demanen que els trens de rodalies tinguin més vagons i que siguin com un metro. Si quan diuen que han de ser com un metro volen dir que els trens han de passar amb més freqüència, no hi ha discussió: han de passar amb més freqüència. Ara: la semblança del tren amb el metro s'acaba aquí. Un metro és un mitjà de transport, com tothom sap, que a cada estació recull i deixa passatgers, tot a la vegada. Un tren de rodalies, en canvi, només en recull quan va en direcció a Barcelona i només en deixa quan va en direcció contrària.
Jo cada matí agafo el tren a l'estació de Mataró. Si el tren prové de Calella o de Blanes, sempre va ple, i a l'estiu més. Si té l'origen a Mataró la possibilitat de seure és gairebé segura. Ara bé: només seiem els de Mataró i, amb una mica de sort, els que pugen a Vilassar de Mar. Els viatgers de Premià en avall no seuen mai si no és que es tracti d'una senyora gran o una senyora embarassada i encara a condició que hi hagi al vagó algun senyor i quan dic senyor vull dir un senyor. De vegades, és cert, hi ha algú que baixa a Premià, al Masnou o a Badalona. Aquesta persona, però, és contemplada com un ésser estrany pels companys de viatge que resten al tren i tothom es pregunta sempre què se'ls deu haver perdut a Premià o al Masnou.
La descàrrega seriosa de personal humà té lloc a l'estació de la plaça de Catalunya. Els passatgers que continuen el viatge poden seure i desentumir-se i posar-se el mocador al nas i a la boca, només que llavors ja no queden gairebé passatgers. L'altre dia vaig anar amb tren a Barcelona des de l'aeroport. El tren va arrencar ple fins dalt de maletes i de turistes. Naturalment, no hi va haver cap turista que baixés a l'estació del Prat o de Bellvitge. Tothom ho va fer a la plaça de Catalunya.
Al vespre, de tornada a casa, la situació diària és la inversa. El tren s'omple a cops de colze a la plaça de Catalunya i es va buidant d'estació en estació fins que arriba mig buit i amb tothom assegut a Mataró o a Calella o a Blanes. Com vostès comprendran, això no té res a veure amb un metro. Això és la situació a què s'ha arribat, i que anirà a més, després que molta gent que vivia a Barcelona hagi optat per anar a muntar llar als pobles del voltant, on diuen que la vida és més barata, i s'hagin unit a les persones que des de temps immemorial s'han hagut de desplaçar a Barcelona a treballar.
Ara s'acosta l'estiu. El turistes que vénen amb tren de la Costa Brava o de la costa del Maresme van a Barcelona a veure la Sagrada Família i no baixaran a Mataró per contemplar l'altar del Roser o a Badalona per banyar-se a la platja. Van a la Sagrada Família.
No és que estigui donant arguments a Renfe per quedar-se inactiva davant aquesta situació fatal d'orígens urbanístics i econòmics i fins i tot de falta d'higiene personal i de desodorant de la qual la companyia no en té cap culpa. Queda posar més vagons, queda passar tan sovint com un metro i queda posar més seients que al metro perquè no és un metro.
--------------
El tren de rodalies no és un metro
Recull viatgers només quan va en direcció a Barcelona i en deixa només quan va en direcció contrària
MANUEL CUYÀS.
Una colla d'usuaris dels trens de rodalies s'han organitzat i volen recollir signatures en contra de les condicions amb què cada dia han de viatjar, anant o tornant de la feina. Protesten perquè han de viatjar drets i cos contra cos, sabata contra sabata i aixella contra nas amb els viatgers més pròxims. Si s'han organitzat ara i no unes setmanes o uns dies abans és perquè ara que ve l'estiu els trens van més plens i les articulacions que uneixen el braç amb el cos s'obren i canten amb més intensitat.
Aquests viatgers descontents demanen que els trens de rodalies tinguin més vagons i que siguin com un metro. Si quan diuen que han de ser com un metro volen dir que els trens han de passar amb més freqüència, no hi ha discussió: han de passar amb més freqüència. Ara: la semblança del tren amb el metro s'acaba aquí. Un metro és un mitjà de transport, com tothom sap, que a cada estació recull i deixa passatgers, tot a la vegada. Un tren de rodalies, en canvi, només en recull quan va en direcció a Barcelona i només en deixa quan va en direcció contrària.
Jo cada matí agafo el tren a l'estació de Mataró. Si el tren prové de Calella o de Blanes, sempre va ple, i a l'estiu més. Si té l'origen a Mataró la possibilitat de seure és gairebé segura. Ara bé: només seiem els de Mataró i, amb una mica de sort, els que pugen a Vilassar de Mar. Els viatgers de Premià en avall no seuen mai si no és que es tracti d'una senyora gran o una senyora embarassada i encara a condició que hi hagi al vagó algun senyor i quan dic senyor vull dir un senyor. De vegades, és cert, hi ha algú que baixa a Premià, al Masnou o a Badalona. Aquesta persona, però, és contemplada com un ésser estrany pels companys de viatge que resten al tren i tothom es pregunta sempre què se'ls deu haver perdut a Premià o al Masnou.
La descàrrega seriosa de personal humà té lloc a l'estació de la plaça de Catalunya. Els passatgers que continuen el viatge poden seure i desentumir-se i posar-se el mocador al nas i a la boca, només que llavors ja no queden gairebé passatgers. L'altre dia vaig anar amb tren a Barcelona des de l'aeroport. El tren va arrencar ple fins dalt de maletes i de turistes. Naturalment, no hi va haver cap turista que baixés a l'estació del Prat o de Bellvitge. Tothom ho va fer a la plaça de Catalunya.
Al vespre, de tornada a casa, la situació diària és la inversa. El tren s'omple a cops de colze a la plaça de Catalunya i es va buidant d'estació en estació fins que arriba mig buit i amb tothom assegut a Mataró o a Calella o a Blanes. Com vostès comprendran, això no té res a veure amb un metro. Això és la situació a què s'ha arribat, i que anirà a més, després que molta gent que vivia a Barcelona hagi optat per anar a muntar llar als pobles del voltant, on diuen que la vida és més barata, i s'hagin unit a les persones que des de temps immemorial s'han hagut de desplaçar a Barcelona a treballar.
Ara s'acosta l'estiu. El turistes que vénen amb tren de la Costa Brava o de la costa del Maresme van a Barcelona a veure la Sagrada Família i no baixaran a Mataró per contemplar l'altar del Roser o a Badalona per banyar-se a la platja. Van a la Sagrada Família.
No és que estigui donant arguments a Renfe per quedar-se inactiva davant aquesta situació fatal d'orígens urbanístics i econòmics i fins i tot de falta d'higiene personal i de desodorant de la qual la companyia no en té cap culpa. Queda posar més vagons, queda passar tan sovint com un metro i queda posar més seients que al metro perquè no és un metro.