Transport.cat

Hola, trasllado aquí el següent missatge provinent del fil http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 60#p217260, perquè era off topic i no he sabut trobar on posar-lo. No sé com fer-ho però aquí va la còpia.

Crec que el Parlament hauria de declarar les platges de vies com a infraestructura d'interès públic prioritari i prohibir per llei les requalificacions urbanístiques de sòls destinats a sistemes ferroviaris. Estaria bé que per llei s'obligués a tots els municipis a partir d'una determinada població que incloguéssin ara mateix en el seu planejament una reserva de sòl ferroviari passant, d'acord amb el planejament supramunicipal. Un tant per cent obligatori de reserva ferroviària a l'aire lliure, soterrable tan sols en cas de quadruplicació de la capacitat. El ferrocarril no es toca si no és per ampliar-lo. Per llei. Els municipis que demanin ferrocarril han d'haver fet la seva part dels deures. Les estacions consistiran essencialment en platges de vies, andanes, marquesines de protecció i bona accessibilitat, en cap cas un edifici faraònic o desproporcionat serà permès amb diner públic. Aquells municipis on no tingui sentit plantejar fer-hi arribar el tren hauran de compensar això amb reserva de sòl per a transport públic alternatiu que els uneixi a un nucli ferroviari proper, reserva de sòl que estarà en proporció a la seva població, aïllament geogràfic, etc. Estacions d'autobusos a tot arreu, encara que siguin la mínima expressió: una marquesina, una pantalla, una persona resident contractada obligatòriament per oferir un bon servei, etc. Podrien ser treballs socials temporals rotatoris —remunerats, evidentment— entre la població, per tal de fomentar l'educació en la importància del transport públic, de manera que l'obtenció, el manteniment i la potenciació del mínim transport públic legalment exigible fos tot plegat quelcom que surt i és propietat dels usuaris més freqüents, dels que en fan un ús habitual.
Potser no podem comptar amb una quantitat important de polítics dels que ara tenim, pero jo confio en els que tindrem. Algú de vosaltres s'hi anima?
O potser directament hem de fitxar tècnics del nord, gent amb tradició que crein escola. Segurament tot això ja està inventat i només ens caldria copiar de fora, amb humilitat i sense fardar de tenir el millor nosequè d'Europa, que no cal.

Salut!

Em sembla una proposta exquisita.
Fora bo, per exemple, que l'estació de França que és protegida, fora tota l'estació en si; inclòs que no es pugués suspendre el servei ferroviari ja que deixaria de ser estació.
I així per tot arreu.

Molt bo!

També se m'acut que cal evitar l'especulació sota terra d'aparcaments de vehicles en les grans ciutats. Fins ara s'ha obligat a un cert nombre de places d'aparcament obligatòries en nous edificis, potser caldria aplicar ara un punt de vista diferent: metres quadrats edificats sota terra equivaldran a una petita taxa de contribució al nou túnel urbà ferroviari per sota la Diagonal (en el cas de Barcelona). Sota terra no veiem les desgràcies que es fan, que les pagui qui vol especular i portar gent amb cotxe al centre de la cuitat.
En el cas dels pobles i petites ciutats quan algú s'hi empadrona l'haurien d'informar de la seva estació de tren propera i mitjà alternatiu obligatori que l'enllaçarà per llei (no vol dir que l'ha de fer servir sinó que li correspon per llei, i en podrà demanar responsabilitats al seu polític de districte que serà el canalitzador enfront del Parlament de tot el relatiu a transports públics obligatoris a cada districte electoral). S'hauran de confeccionar mapes de transports públics assignats a tota la població del país, i anar corregint les deficiències i anar teixint xarxa serà una constant de cada mandat electoral, i qui no en respongui no el votarem i s'haurà de dedicar a un altre ofici, perquè la política ferroviària bàsica és per servir ferroviàriament a la gent, no per fer negoci. Els nostres impostos no són per fer negoci de ningú, no n'ha de ser l'objectiu principal. El negoci s'hauria d'aprofitar d'aquestes infraestructures, però sempre servint amb privilegis a la població resident.

Jo, en principi, estic a favor d'aparcaments subterranis, sempre que impliqui alliberar espai al carrer de manera que hi hagi més espai per a vianants-botiguers o bé, per a zona verda.
El soterrament de tren només ho faria en casos molt concrets, però com que aquí el tema de soterrar ja de d'Ildefons Cerdà o més enrera, es molt difícil canviar de parar. (Veure estació de Sagrera, per exemple).
Jo l'altre dia vaig proposar fer un nou tram a l'aire lliure, reconvertint l'estació del Nord de Barcelona de nou en una estació de ferrocarril i fer-hi acabar, allí, les línies R3, R4, i R12, de manera que s'alliberaria molt el tràfic subterrani i es podria fer un bon enllaç amb l'estació de metro de ARc de Triomf, tot i que només caldria fer una rampa de pujada per accedir a l'estació i no tot el tram a l'aire lliure, ara impossible.
Mirant amb google Earth a Londres, les estacions no es troben enllaçades entre elles com a Barcelona (i altres ciutats espanyoles) i em sembla molt bé; si hi ha retards, només afecta a un grup de línies en concret, no com ara que un problema a una estació atura tot el servei.
Declarar les estacions, amb certa antiguitat, de interés arquitectònic (o com se'n digui), i com proposaves abans protegir els patis de vies donaria valor al mon ferroviari que pot ser li cal una mica.
Hi ha estacions que han perdut moltes vies, inclós han segregat espais als municipis, per pèrdua notable de trànsit ferroviari i potser s'hauria de revisar si cal fer-ho ara o ja no.
En fi, un tema que pot donar molt de si.

Voy a rescatar este hilo:

Inmovilidad forzada
[...]¿Qué hacer en el caso que no dispongamos de transporte público? Catalunya se cierra en un horario restrictivo que impide la más mínima movilidad. Cierran las gasolineras por la noche. Se pide el horario de una compañía de autobuses, pero por la tarde nadie responde porque estamos fuera de las horas de oficina. El último autobús de un pueblo turístico de la costa ha partido a las siete de la tarde y la única alternativa es buscarse un hotel. Todo esto sucede a un centenar de kilómetros de la capital de un país que aspira a ser un Estado. El último tren hacia la capital parte cuando todavía es de día. Los millones que nos ha costado el AVE y la tarifa carísima que habremos de pagar si queremos llegar a dormir a casa equivale a una pequeña habitación de hotel mediano. [...]
Nos dejamos dormir en la playa. Hace frío, pero el sol sale temprano en la noche más corta del año. Hablamos de ferrocarriles inexistentes y de la sensación de orfandad que produce en la gente la inmovilidad forzada por administradores que no saben administrar.[...]

http://epreader.elperiodico.com/APPS_Ge ... 8f86a45f02