Transport.cat

El metro tendrá en 2007 un museo en la 'estación fantasma' de Chamberí

El público podrá visitar también la sala de motores del barrio de Pacífico

A. C. - Madrid
EL PAÍS - 19-02-2006

La estación fantasma de Chamberí tendrá su postergado museo. Y acogerá una exhibición permanente con la historia del suburbano. La promesa electoral del alcalde, Alberto Ruiz-Gallardón, se hará realidad en el segundo semestre de 2007, después de que la Concejalía de las Artes del Ayuntamiento y Metro de Madrid firmaran un convenio a finales de 2005 para el inicio de las obras. El Ayuntamiento aportará los 590.000 euros que costarán. Además de la estación de Chamberí, el público podrá acceder a la sala de motores, en el barrio de Pacífico.
A partir del segundo semestre del próximo año, los madrileños podrán visitar la estación fantasma de Chamberí, que formaba parte de la primera línea de metro inaugurada el 17 de octubre de 1919 por el rey Alfonso XIII. Verán así restaurada la obra del arquitecto Antonio Palacios, sin grafitos ni mobiliarios destruidos como hasta ahora.
La vieja estación -parte integrante del llamado Ferrocarril Metropolitano Alfonso XIII-, junto con la denominada sala de motores, en el barrio de Pacífico, formará parte de un centro de interpretación de la historia del suburbano. Las obras, que deben estar listas en julio del próximo año, costarán 590.000 euros y arrancarán en breve, según el Ayuntamiento.
La remodelación de la estación de Chamberí -cerrada el 21 de mayo de 1966- se encuadra dentro de las asignaturas pendientes de Gallardón. "Es necesario recuperar el patrimonio arquitectónico", prometió el alcalde en la última campaña electoral.
Hoy, el estado de la estación es calamitoso. Hay mosaicos rotos, anuncios quemados y muebles pintarrajeados. Chamberí es tierra de grafiteros y mendigos. Todo, pese a la presencia permanente de vigilantes de seguridad. El convenio para restaurarla, firmado a finales del pasado año, pretende recuperar el patrimonio industrial. "Chamberí y la central eléctrica de Chamberí son un caso excepcional. Se trata de un conjunto en estado de conservación más que aceptable, lo que permite ofrecer a los madrileños la posibilidad de contemplar un patrimonio valiosísimo", destaca el plan de actuaciones del Área de las Artes.
Lo previsto es que el visitante pueda recorrer la estación desde las taquillas hasta los andenes. Para un mejor acceso, se habilitará una nueva boca. También se exhibirán los paneles publicitarios de cerámica. E incluso es factible la proyección de un audiovisual sobre la historia del metro en el propio andén de la estación por la que hoy no pasa ningún metro. Chamberí verá actualizados sus accesos, los suelos, los muros, los techos y puede llegar a tener tanto escaleras como ascensor. Además, intentará recuperarse todo el mobiliario original que sea posible. En el futuro museo podrían exponerse uniformes, billetes antiguos, la placa indicadora de la estación, fotografías y planos.
El plan de las obras divide las actuaciones en tres fases: los trabajos previos, proyectos y obras, entre 2005 y 2007; la implantación del museo, entre 2006 y 2007 y, finalmente, la apertura al público. Según el acuerdo, ambas partes garantizan la existencia del museo durante 15 años.

Hola:

Fel.licitats als madrilenys. Una rao de pes per anar de visita per Madrid, be, parlant desde la vessant friki-ferroviaria, es clar. Madrid te moltes mes raons per ser visitada que no nomes aquesta.

I aqui a "Guai-celona", capital del disseny, el fashion, les obres inacabables, el permanent plato de rodatge de pel.licules i anuncis, on tenim l'operadora de transport public mes "panderetaire" (TMB), cuan?.

Cuan tindrem un Museu de Transport?. O cuan rehabilitarem una estacio "fantasma" (Gaudi, a millor servei, que podria esser la seva possada en circulacio si es que es reobris el tunel tapiat que comunica amb la L2, seria una bona candidata) per aquestos "menesteres"?.

Sal.lutacions:

Serie600

No home no, aquí a Barcelona serem més fashions que ningú i farem el "museu de la mobilitat" (eufemisme de "museu del transport" no?) al costat d'un edifici ultra-modern, no fos cas que ens penséssim que és un museu antic o cutre....

Ara bé, cal recordar que va fer falta una greu destrossa de l'estació de Chamberí per tal que la opinió pública es conciencés del tresor que just havia perdut per deixadesa i comencçes a pressionar a la classe política.

De què em sona la història...?

Fran-Ikarus wrote:El metro tendrá en 2007 un museo en la 'estación fantasma' de Chamberí

E incluso es factible la proyección de un audiovisual sobre la historia del metro en el propio andén de la estación por la que hoy no pasa ningún metro.

¿¿¿Que no pasan metros??? Seguro que el articulista no se ha cogido nunca el metro en la linea 1...

¡Hola!

Compañero de Soria, si sigues por aquí verás que los periodistas, usuarios del transporte público no es que sean precisamente...Porque no es la primera patada que leemos en el Fòrum del Transport Català...

En fin, sea como sea, creo que el museillo este estará bien, pero creo que un buen museo que se precie tiene que haber una playa de vias para exponer material histórico.

Espero que en ese sentido, en Barcelona lo hagamos com toca que diríamos en catalán.

¡Saludos!

Es que se pueden tener ambas cosas (por cierto, bienvenido, camarada soriano; yo lo soy por parte de padre). Un museo potente (Museu de la Mobilitat) y otro más pequeño, dedicado a cosillas más pequeñas (valga la redundancia) y cuyo interés se acreciente por formar parte de las instalaciones del Metro.

De poder elegir, elegiríamos Correus pero como tienen que seguir pasando trenes, y por ahí sí que no sobra sitio, pues voto por Gaudí.

Mmmm...A mi em tira també Bordeta eh...

Llàstima que el calaix foti enlaire una estació mítica...

Hola:

alco2100 wrote:¿¿¿Que no pasan metros??? Seguro que el articulista no se ha cogido nunca el metro en la linea 1...

Home, francament. Espero i dessitjo que mai aquest senyor "se coja" un metro. Mes que res perque es una autentica cutxinada *

Parlant seriossament. Ja m'agradaria que aqui es fes quelcom semblant. Un musseu del transport, o de la mobilitat. Material en tenim, altra es que es vulgui fer.

Possar material mobil?. Home, abans de que es perdin cotxeres com la de Lutxana o dissortadament la de Maragall ("Los Quince"), crec que alla tambe es podria possar.... En fi, manquen ganes per part de les respectives administracions. Res mes.

Sal.lutacions:

Serie600

* El vocable "cojer" a sudamerica, si no m'erro mes concretament a Mexic, te certes connotacions sexuals. Es com el nostre malnom que li donem a l'acte sexual, vaja, aquella exclamacio que fem cuan ens piquem els dits amb un martell... En catala "cardar".....

Notícia d'avui mateix, al 20 minutos:

La estación fantasma de la Línea 1 de Metro, Chamberí, reabre como museo

* Ha permanecido cerrada desde 1966.
* Se ha rehabilitado y aparece tal como era hace 42 años.
* Mantiene hasta los anuncios y la cerámica en la pared.

La ‘estación fantasma ’ del metro en Chamberí vuelve a abrir sus puertas hoy como un nuevo museo para conocer la historia del suburbano y de la capital desde principios del siglo XX, tras permanecer 42 años cerrada.

Cerca de la vieja estación, a cinco kilómetros, se ha rehabilitado también la nave de motores de Pacífico, levantada en 1924 para contribuir al crecimiento de la red eléctrica. En total se han invertido 800.000 euros.

La estación de Chamberí, en la plaza del mismo nombre, se inauguró en 1919 bajo la dirección del arquitecto Antonio Palacios. En ella se aprecia un diseño ornamental hecho en cerámica sevillana azul, al estilo parisino.

Visita gratuita

La parada se cerró en 1966, cuando Metro decidió alargar las estaciones de la Línea 1 para introducir trenes de mayor capacidad, y Chamberí quedó fuera de estas obras por su situación de curva y la proximidad con las estaciones de Bilbao e Iglesia.

Cuando se inauguró, un billete de metro costaba diez céntimos de peseta y en Madrid vivían 600.000 personas.

El museo abre hoy sus puertas al público, es gratuito y su horario es de martes a viernes, de 11.00 a 19.00 horas. Los sábados, domingos y festivos abrirá de 10.00 a 14.00 horas. También habrá visitas guiadas en grupo.

Bé, una cosa a fer quan torni a Madrid...

Acabo de fer una visita ràpida per Madrid, després de fer el trajecte Granada-Madrid en Altaria o el que és el mateix passar de cop de blocatge telefònic amb senyals mecànics a blocatge de senyalització lateral de la LAV Còrdova-Madrid. Tan sols entre Antequera i Antequera Santa Ana hi ha BLAU amb CTC.

He anat a Chamberí i cal dir que el conjunt museístic està prou bé, taquilles restaurades, cartells d'època restaurats, andana molt ben parida amb protecció amb mampares... vídeo de la història del metro curtet però complet. Tot està fet amb molt bon criteri. Crec que és un exemple a seguir.

Brutal l'intercanviador de Chamartín, no havia estat des de la situació anterior i he flipat.

Després com sempre faig en les meves visites a Madrid directes cap a Chueca a comprar bitllets de tren antic. 4 del segle XIX, tot un èxit.

Aquí teniu unes quantes fotos de la visita a Chamberí. Algunes dades que ens van explicar de la història de l'estació:

-La majoria dels elements eren els originals, d'altres dels anys 60 que es van incorporar a l'estació, abans del seu tancament. Fins i tot les senyalitzacions del recorregut de la línia son els originals, tot i que hi falten alguns fragments. Els que no son originals son els rombs amb el nom de l'estació, que abans eren de rajola i ara de llauna. Dels de rajola, en queden 3 i estan guardats per l'empresa del metro. La porta de fusta que dona accés a la petita sala a on es projecta un documental, no és l'autèntica tampoc, però s'ha fet una reproducció amb les tècniques de l'època. Aquesta sala és l'antic accés, ara tapiat. L'actual es troba a un lloc nou, amb escales de cargol i ascensor. Cada cop que algú hi passa, pita.

-Només una de les dues andanes està preparada per a les visites guiades, a l'altre no s'hi pot accedir, però si s'hi projecten imatges de l'època de l'estació i d'anuncis. La de la visita, està separada amb mampares de vidre, per evitar accidents dels els visitants quan passen de llarg els trens. Cada cop que un d'aquests passava per l'estació, la guia feia una pausa, donat que amb el soroll, era molt difícil sentir el que deia.

-L'estació es va tancar, degut a que quan els anys 60 es va decidir de fer una profunda reforma a la xarxa, es va veure que si es perllongaven les andanes, quedava massa a prop de les estacions de Iglesia i Bilbao, i per ser en corva.

-A les taquilles hi treballaven noies jovenetes, de 15 a 17 anys, cosa per la qual cridaven l'atenció, i un cop es casaven i formaven una família, sel's hi rescindien els contractes Després de la guerra civil, qui tenia prioritat per treballar al metro, eren les vidues i les órfenes de guerra. La seva cadira no tenia reposabraç dret, per tal que no recolzessin aquest braç, "per treballar més de pressa".

-Les sortides del costat de la cabina del centre no son del principi, sino que del tipus que es feien servir al metro fins els anys 80. Els qui volien passar sense pagar, només havien de fer passar el peu en mig de les reixes, per trepitjar la plataforma que feia que només es poguessin moure les portes de dins cap a fora. Allà mateix, sempre hi havien empleats per comprovar que els usuaris haguessin pagat el bitllet de la zona que corresponia. Al seu costat, hi havien els vestuaris dels empleats, separats per homes i dones.

-La iluminació de l'estació era més gran que la de l'època, havien posat bombetes de 40 wats, el mínim permés a l'actualitat. Aleshores feien servir bombetes de 25 wats, i tot i així, als diaris de l'època, després de fer una visita per parlar de la inauguració del metro, deien que la iluminació era "demasiado generosa"

-Els anuncis fets amb rajoles eren originals, s'havien conservat gràcies a que les empreses anunciants van deixar que seguissin ( deixant de banda alguna que va demanar en el seu moment que el seu anunci fos picat ), ¡ a que les publicitats posteriors es feien amb panys pintats que es col·locaven al damunt de les de rajoles. Una anècdota peculiar és la d'un anunci d'Agua de Carabaña, a on es deia que es venia en el mundo entero, quan actualment, sabem que no va sortir mai d'Espanya Els anuncis de perfumeria Gal que hi ha a cada costat del túnel, eren posteriors als que es veuen a les andanes, i van quedar bastant malmesos i es van restaurar. A les vores dels anuncis, es feien servir també pintura amb coure, el que li dona una lluentor i un color molt macos.

-A les andanes hi havien fonts, que es feien servir per omplir càntirs d'aigua, per a els empleats. Posteriorment, es van posar les fonts a les taquilles.

metring wrote: -Els anuncis fets amb rajoles eren originals, s'havien conservat gràcies a que les empreses anunciants van deixar que seguissin ( deixant de banda alguna que va demanar en el seu moment que el seu anunci fos picat ), ¡ a que les publicitats posteriors es feien amb panys pintats que es col·locaven al damunt de les de rajoles. Una anècdota peculiar és la d'un anunci d'Agua de Carabaña, a on es deia que es venia en el mundo entero, quan actualment, sabem que no va sortir mai d'Espanya .

Bé, a Cuba hi ha una frase que diu així (en el benetès que ells diuen gallecs als espanyols) "España, España, los gallegos no se bañan ni con Agua de Carabaña", però no sé si feia referència a la marca.

Per cert, no us perdeu a http://www.esmadrid.com/anden0/galeriachamberi.html l'abans i el després de l'estació, de lo cotxambrosa que havia quedat i lo espléndida que està ara, una feinada que ha valgut molt la pena!!

Caram, és per ratllar el terra amb les dents

Afegeixo alguna foto més. Per cert, de les que ha posat la metring, a la primera faig cara rara perquè em tocava el Sol de mala manera

metring wrote:-A les taquilles hi treballaven noies jovenetes, de 15 a 17 anys, cosa per la qual cridaven l'atenció, i un cop es casaven i formaven una família, sel's hi rescindia els contractes Després de la guerra civil, qui tenia prioritat per treballar al metro, eren les vidues i les órfenes de guerra. La seva cadira no tenia reposabraç dret, per tal que no recolzessin aquest braç, "per treballar més de pressa".

La guia va comentar que molts homes agafaven el metro només per veure les noies (molt) joves que hi treballaven, i deixar-los anar algun "piropo" d'aquells que, avui dia, serien considerats assetjament sexual.
Igualment, la guia curiosament es "va oblidar" de comentar que efectivament, aquest tipus de llocs foren destinats a vídues de guerra després de la Guerra Civil, ... però només a les del bàndol feixista, no pas a les vídues de combatents republicans, a les quals en canvi els posaven tots els obstacles possibles perquè no poguessin trobar cap feina. Es nota que qui governa allà és el PP, i que tergiversa la història rentant el cervell dels seus ciutadans, per justificar-se a sí mateixos.

Han fet una feina excel.lent. La millor mostra de que quan una cosa es vol fer, es fa. Jo quan veig les fotos d'aquesta estació i penso en el que es podria fer a, per exemple Lesseps, se'm remouen els budells. Que dolenta és l'enveja.

Es podrien fer servir les restes de les cotxeres com a petit museu?

Ah! Havia oblidat dir que els esglaons de les escales de l'estació, els havien restaurat amb les tècniques dels originals, i amb trossos de vidre de les ampolles de cervesa, per tal que no llisquin :festa

Per cert, la Nave Motores, algú l'ha vist?