Transport.cat

http://horapunta.tmb.cat/seccio/histori ... jar-al-bus

Quan les màquines expenedores van pujar al bus

Les primeres màquines automàtiques de pagament directe es van instal•lar en alguns autobusos sense cobrador el 1973. S’hi havia d’abocar el preu del bitllet i la màquina expenia un comprovant.
Gustau Lamadrid / 24.07.13 - 14:15h

La instal•lació de màquines de venda automàtica de bitllets a bord dels autobusos té una relació directa amb la desaparició de la figura del cobrador. En la xarxa de superfície, primer de tramvies i troleibusos i posteriorment d’autobusos, les funcions de venda i control del billetatge estaven tradicionalment a càrrec del col•lectiu de cobradors, els quals venien de forma manual els bitllets, primer adreçant-se directament al passatge (cobradors itinerants) i més tard, ja en els autobusos, des d’un lloc fix. Aquesta figura va desaparèixer definitivament cap al 1980.

Tot i que el 1967 s’havien realitzat proves amb microbusos i autobusos sense cobradors, l’any 1972 les funcions del cobrador van començar a ser assumides per l’agent únic, nom que rebia el conductor que també havia d’atendre la venda i el control dels bitllets.
Les primeres proves

Anteriorment a aquestes proves inicials es van instal•lar en alguns vehicles unes màquines expenedores de bitllets que eren manipulades pels mateixos cobradors i que simplificaven la seva tasca en comptabilitzar les operacions i fer les liquidacions. Va ser un primer assaig, tot i que la tendència era cap a l’automatització, per evitar que ni tan sols el conductor hagués de donar el bitllet. Així, el 1970 es va posar una màquina en proves en els autobusos que no va prosperar: consistia en un sistema de torniquet que es desbloquejava en introduir-hi una moneda d’un duro (5 pessetes).

No va ser fins al 1973, ara fa 40 anys, que es van començar a instal•lar a la part davantera d’algunes línies de bus de Barcelona unes màquines expenedores de bitllets. Aquest sistema, que ja formava part de la implantació de l’agent únic, va suposar que es modifiqués l’accés del passatge a l’autobús, que fins aquell moment es feia per darrere. Per indicar que l’autobús disposava del servei de venda automàtica es van pintar unes franges grogues a l’exterior del vehicle.
Cap a un sistema obert

Les màquines bitlleteres es van anant modificant per resoldre diferents problemes que s’anaven presentant, dels quals el més important era la possibilitat de dispensar canvi. Tot i les nombroses provatures, les vibracions i els moviments dels cotxes semblaven contraindicats amb la precisió del mecanisme dels aparells que permetien la devolució de monedes. Un altre inconvenient important era l’espai que ocupaven i que dificultava l’accés a l’interior del vehicle.

Malgrat les dificultats, el 1978 el sistema automàtic de control i venda de bitllets s’havia estès per bona part de la flota amb màquines bitlleteres amb torniquets, i més tard, amb l’aparició de les targetes multiviatge, amb màquines cancel•ladores que eren més pràctiques i no donaven els problemes de les dispensadores.

Aquesta situació es va perllongar fins al 1984, quan finalment es va optar per un sistema de control obert en el qual l’usuari podia adquirir el bitllet al conductor o bé cancel•lar la seva targeta de viatge, que és el que està vigent en l’actualitat.

Així, el 1970 es va posar una màquina en proves en els autobusos que no va prosperar: consistia en un sistema de torniquet que es desbloquejava en introduir-hi una moneda d’un duro (5 pessetes).

No va ser fins al 1973, ara fa 40 anys, que es van començar a instal•lar a la part davantera d’algunes línies de bus de Barcelona unes màquines expenedores de bitllets. Aquest sistema, que ja formava part de la implantació de l’agent únic, va suposar que es modifiqués l’accés del passatge a l’autobús, que fins aquell moment es feia per darrere. Per indicar que l’autobús disposava del servei de venda automàtica es van pintar unes franges grogues a l’exterior del vehicle.

Jo recordo que a la meva tendra infantesa (finals dels anys 70) els autobusos del 22 tenien aquest sistema: MAEs i torniquets. A més d'uns seients de scai que són els més còmodes que recordo de cap bus urbà (no sols de Barcelona, sinó de qualsevol ciutat que hagi visitat).

Un dels problemes que varen generar les noves màquines d'expedició de bitllets, era que en el cas de pujar grups familiars, cadascú havia de treure el seu bitllet i en el cas que l'import fos acompanyat per fraccions de cèntims, i havia de portar una bona quantitat de xavalla per a fer efectiu l'import, ja que no es podien agafar diversos bitllets junts.

Un altre qüestió divertida, i això ho veies amb la gent gran, no gaire avesada amb la utilització de màquines, era que cada vegada que introduïen una moneda donaven un cop. Suposo que seria per a tenir la certesa que la màquina la havia engolit correctament. L'espectacle era en directa si estaves situat al seient que hi havia passat el torniquet. D'aquest fet, parlant amb directius de TB, es va pensar fer un curtmetratge sobre les reaccions dels viatgers al moment d'adquirir els bitllets. Aquestes anècdotes semblen fora de context en un món com el d'avui en què estem acostumats a utilitzar màquines per tot.

L'entrada de la Mercè Sala a la presidència de TB va produir la desaparició del torniquet, cap a mitjans dels 80, perquè es va considerar una falta de confiança envers els usuaris. Se sabia que hi havia línies on la gran majoria de "clients" pagaven el títol de transport, però era clar que hi havia línies on era tot el contrari.

A les fotografies podem veure la forma d'anunciar a la part fontal dels vehicles l'agent únic. A la del Chausson de la línia 603 a la plaça Orfila, el conductor feia també la feina de cobrador. A la segona un pictograma mostrava el pagament amb màquina. Com sempre fotografiàvem els exteriors però no els interiors, però ara és massa tard.

jms

La introducció de les màquines expenedores de bitllets va provocar la desaparició física a alguns autobusos de la porta del darrere, però hi va haver alguns casos, molt pocs, com el del cotxe 2399 que no es va anular i es va omplir de seients totalment l'antiga plataforma d' accés, tal com s'aprecia a la fotografia, precisament fent la línia 29 a la parada del carrer Wellington, just on avui acaba el TRAM davant de la porta del Zoològic.

jms

me acuerdo de niño cuando empece a irme solo al cole que cogia el 71 y valia 6 pts e la azcoyen amarilla ( una moneda de 5 pts y un pts, no recuerdo si con 6 monedas de pta iba tambien ) Estabamos desando en la parada que llegase el autobus con la plaza del antiguo cobrador para sentarnos y jugar a cobradores .Que paciecia tenia el pobrre Sr Francisco que era el conductor que estaba en ese turno cada dia. Un recuerdo desdee 1979 para usted y su simpatia...

Finalment he trobat una fotografia d'una de les màquines expenedores de bitllets de les que parlem i que varen contribuir a la desaparició dels cobradors als autobusos. La imatge correspon al 2751, un dels 25 cotxes (2750-2774) que varen portar al darrere l'escut de la Ciutat Comtal de gran tamany i que va desaparèixer per la publicitat. A més a més aquesta serie duia seients tous de color veig fosc. La fotografia és d'en Jaume Brustenga.

jms