Transport.cat

Títol anterior del fil: Mèxic: reclamen cotxes al metro exclusius per a gent gran

Demandan vagones exclusivos en el Metro para adultos mayores

El Sol de México
La Prensa

Cd. de México.- Susceptibles a sufrir accidentes graves, a circular por instalaciones en mal estado y a ser blanco de la agresión de vendedores ambulantes, integrantes de la "Revolución Blanca" exigieron al jefe de Gobierno capitalino, Miguel Ángel Mancera, y a los diputados locales que trabajen en un proyecto para que se les destine un vagón exclusivo a los adultos mayores.

Durante una manifestación pacífica en la que no se obstruyó el libre circular de los peatones ni de los automóviles, los adultos mayores exigieron que se les destine un vagón exclusivo para su uso, "si hay vagones para mujeres y niños, para viajar con su bicicleta los domingos y en su momento se les otorgó uno a los de la diversidad sexual, entonces creemos que nosotros también tenemos derecho a uno, o acaso ¿este sector vulnerable sufrirá discriminación de las autoridades?, apuntaron.

Llegir més:
http://www.oem.com.mx/elsoldemexico/notas/n2900889.htm

Hola,

El cotxe per les dones i els nens es per tota la setmana i té un horari determinat, dir que es per anar carregats amb bicicletes un diumenge no seria el mes adequat.

Respecte al tema de la diversitat sexual s'ha de comentar que la prostitució dintre del metro es coneguda per tots (i si es prostitució no m'ho invento)

Ara bé que els major vulguin cotxes exclusius no es que sigui descabellat es que el problema de la societat mexicana ja comença a ser molt i molt greu, allà disposen de seients reservats a tots els cotxes una altra cosa es que la gent els cedeixi.

Tenen dret a demanar però aconseguint-lo nomes es la manera mes facil de tapar el problema.

Salutacions.

ortegote wrote:allà disposen de seients reservats a tots els cotxes una altra cosa es que la gent els cedeixi.

Doncs aquí (parlo ara del metro TMB) la meva impressió personal és que, especialment quan els trens van més plens (que és també quan més cal), la cosa va empitjorant de mica en mica.

I no descarto que en molts casos fins i tot sigui per pura ignorància (que alguns ni s'adonin del motiu de que els seients que ocupen siguin de diferent color que la resta; de llegir l'adhesiu del vidre ja ni parlem)

Fran-Ikarus wrote:Doncs aquí (parlo ara del metro TMB) la meva impressió personal és que, especialment quan els trens van més plens (que és també quan més cal), la cosa va empitjorant de mica en mica.

És una qüestió d'educació però per part de tots, no sols dels que no cedeixen el seient.
Alguna vegada he vist persones grans o embarassades a les que no els cedeixen cap seient. Miren si algú fa el gest d'aixecar-se i si no, es queden en un racó, amagades i resignades.
En canvi, també he vist la mateixa situació, però en aquest cas amb la persona que té dret a seient reaccionar simplement dient "Algú pot fer el favor de cedir-me el seient?", i et puc assegurar que com a mínim un 70% de la gent salta del seient com si li haguessin posat una molla.

Jo mateix m'he trobat de pujar al bus o al metro amb el cotxet del nen, i trobar l'espai reservat ocupat per gent "normal". Han tingut dues opcions: o s'aparten, o els aparto. Més d'un m'ha fet mala cara per passar-li per sobre els peus amb 20 Kg de carro. Haver-te apartat, babau

Que sí, que els drets hi són, però si no els reclamem els perdem. És culpa de tots.

wefer wrote:

Fran-Ikarus wrote:Doncs aquí (parlo ara del metro TMB) la meva impressió personal és que, especialment quan els trens van més plens (que és també quan més cal), la cosa va empitjorant de mica en mica.

És una qüestió d'educació però per part de tots, no sols dels que no cedeixen el seient.
Alguna vegada he vist persones grans o embarassades a les que no els cedeixen cap seient. Miren si algú fa el gest d'aixecar-se i si no, es queden en un racó, amagades i resignades.
En canvi, també he vist la mateixa situació, però en aquest cas amb la persona que té dret a seient reaccionar simplement dient "Algú pot fer el favor de cedir-me el seient?", i et puc assegurar que com a mínim un 70% de la gent salta del seient com si li haguessin posat una molla.

Jo mateix m'he trobat de pujar al bus o al metro amb el cotxet del nen, i trobar l'espai reservat ocupat per gent "normal". Han tingut dues opcions: o s'aparten, o els aparto. Més d'un m'ha fet mala cara per passar-li per sobre els peus amb 20 Kg de carro. Haver-te apartat, babau

Que sí, que els drets hi són, però si no els reclamem els perdem. És culpa de tots.

Yo nunca he entendido eso, si hay asientos reservados y estan ocupados, pues pedir que te lo cedan, la gente nunca hace eso! Y luego llegan a casa y se quejan de que oh que incívica la gente que no me ceden el asiento. Pues pedirlo caray, que la gente esta pensando en las musarañas en el bus, se les escapa que deberian de ceder el asiento pero como dices, la gran mayoría inmediatamente lo ceden en el momento que lo mencionas.

alf_ wrote:

wefer wrote:

Fran-Ikarus wrote:Doncs aquí (parlo ara del metro TMB) la meva impressió personal és que, especialment quan els trens van més plens (que és també quan més cal), la cosa va empitjorant de mica en mica.

És una qüestió d'educació però per part de tots, no sols dels que no cedeixen el seient.
Alguna vegada he vist persones grans o embarassades a les que no els cedeixen cap seient. Miren si algú fa el gest d'aixecar-se i si no, es queden en un racó, amagades i resignades.
En canvi, també he vist la mateixa situació, però en aquest cas amb la persona que té dret a seient reaccionar simplement dient "Algú pot fer el favor de cedir-me el seient?", i et puc assegurar que com a mínim un 70% de la gent salta del seient com si li haguessin posat una molla.

Jo mateix m'he trobat de pujar al bus o al metro amb el cotxet del nen, i trobar l'espai reservat ocupat per gent "normal". Han tingut dues opcions: o s'aparten, o els aparto. Més d'un m'ha fet mala cara per passar-li per sobre els peus amb 20 Kg de carro. Haver-te apartat, babau

Que sí, que els drets hi són, però si no els reclamem els perdem. És culpa de tots.

Yo nunca he entendido eso, si hay asientos reservados y estan ocupados, pues pedir que te lo cedan, la gente nunca hace eso! Y luego llegan a casa y se quejan de que oh que incívica la gente que no me ceden el asiento. Pues pedirlo caray, que la gente esta pensando en las musarañas en el bus, se les escapa que deberian de ceder el asiento pero como dices, la gran mayoría inmediatamente lo ceden en el momento que lo mencionas.

Tienes razón, si no lo pides muy pocas veces te lo ceden, no queda más remedio que pedirlo, y llega un momento en que da pereza, pero hay que hacerlo. Hoy en un tweet se lamentan de ello:


Marta RoviraMartínez ‏@roviramartinez

Ara al tren ja ningú s'aixeca per una dona embarassada. Quina pena. #rod1


@roviramartinez No queda més remei que demanar que et cedeixin el seient.

Si que cal demanar-lo, i es millor que sigui així perque hi ha gent que fins i tot s'ofèn de que els hi cedeixis, he sentit mes d'una vegada coses com "no te l'he demanat pas, carai, que no soc un vell!" o "et veuen embarassada i ja tots et tracten com una invàlida".

Ecomobisostrans wrote:Si que cal demanar-lo, i es millor que sigui així perque hi ha gent que fins i tot s'ofèn de que els hi cedeixis, he sentit mes d'una vegada coses com "no te l'he demanat pas, carai, que no soc un vell!" o "et veuen embarassada i ja tots et tracten com una invàlida".

A mi la gent gran em diu "me sabe mal..." i jo els contesto: ¿porqué le debe saber mal? ¡Yo soy joven!

Jo m'aixeco sense dir res (llenguatge no-verbal ) per cedir-li el seient a una senyora perquè estigui més còmoda al viatge i em diu que no fa falta. I mira que està la "baralla invisible" per asseure's a hora punta...

Renfe445 wrote:Jo m'aixeco sense dir res (llenguatge no-verbal ) per cedir-li el seient a una senyora perquè estigui més còmoda al viatge i em diu que no fa falta.

A mi també em passa, això.

La gent gran, embarassades, i gent que de veritat necessita el seient ha de perdre la vergonya!

Cedir el seient és una qüestió d'educació, encara que no hi haguin seients reservats, però hi ha molt cec pel món, que no treballen a l'ONCE. Tampoc veig gaire interès per a resoldre aquesta situació per part de la companyia i els afectats la majoria de les vegades tampoc reclamen el seu dret. A vegades he fet amb veu alta algun comentari i els cecs s'han emprenyat. Tal com llegeixo més amunt la culpa és de tots en fer-nos com qui no veiem res hi ha qui dona com a natural no aixecar-se. A RENFE, quan es varen entregar les primeres CIVIA algú va preguntar això dels seients reservats i la resposta per part de la companyia va ser"que la gent ha de tenir sensibilitat i educació al respecte". Tenien raó, però una zona de prioritat per a gent que ho necessita reforça el dret que tenen i l'haurien d'exercir.


Recordo una anècdota a la línia 54 davant de l'Escola Industrial. Puja una noia embarassada amb un cotxet i ningú es mou. El conductor gira cap al carrer Urgell, frena i diu ben alt "Senyora no es preocupi, l'hi cedeixo el meu seient" Immediatament les dues "pepes" que ocupaven els llocs que no els corresponia s'aixecaren.
jms

Totalment d'acord en que la cosa va a pitjor, amb els anys, i de manera accelerada:

https://www.elperiodico.com/es/entre-to ... tro-158087

Ya no se lleva ceder el asiento en el metro

JUEVES, 25 DE ENERO DEL 2018 - 14:15 H

En respuesta a la carta de Elena Pérez sobre los asientos reservados en los autobuses, quiero decir que tanto mi señora como un servidor, somos vendedores de la ONCE -mi señora con problemas tanto visuales como auditivos, y yo con problemas físicos-, vamos con un perro guía además del bastón claramente identificativo de los invidentes, y yo con un bastón normal.

Pues, aún así, tengo que decir que decir que la gente hace caso omiso a estos problemas: tenemos que ir de pie las siete paradas, de Urquinaona a Selva de Mar o viceversa, porque los señores y señoras, niños y niñas y demás incívicos sin escrúpulos, no se dignan a ceder su asiento a personas con discapacidad,a gente mayor o a embarazadas.

Así, tienes que pedir que te cedan el sitio, y encima te miran mal, porque les estropeas su dedicación al móvil o a la lectura o simplemente a su siesta. Se han perdido las formas, las maneras, la educación que había antes. Estamos en una época en que abunda el incivismo y eso es fruto de la educación que les han inculcado.