Transport.cat

Últimament estan sortint diverses informacions sobre l'augment dels suïcidis, segurament arran de la crisi, que indiquen que ja s'ha convertit en la primera causa de mort violenta per davant dels accidents de trànsit.
No obstant, les informacions estan apareixent en comptagotes tenint en compte la gravetat del tema. A més, ja sabem la política de les empreses de transport conxorxades amb els mitjans per tal d'amagar els suïcidis.
Mireu aquest vídeo de ja fa un temps:

[youtube]9BPS07HZLTY[/youtube]

En aquest vídeo s'expliquen diverses coses

• El que ens expliquen de que a Espanya hi ha menys suïcidis que als països nòrdics és mentida. El que passa és que en aquells països les estadístiques són públiques i fiables, mentre que a Espanya molts casos de suïcidi s'amaguen com accidents.
• La gent que intenta donar visibilitat a aquest problema és apartada i ignorada. Els mitjans tenen un codi per no parlar-ne.
• Els suïcidis ja són la primera causa de mortalitat entre els joves de 25 a 34 anys.
• Si en comptes d'amagar-se es fessin campanyes per evitar-los i donar a conèixer llocs d'ajuda, es podria reduir considerablement la mortalitat

I ara, centrant-nos en el transport i concretament en el ferroviari, que és un dels mètodes preferits per suïcidar-se: considereu lògica l'apagada informativa dels suïcidis que fan les empreses de transport amagant-los com un simple "atropellament"?

Bona temàtica de debat.

Jo crec que és un assumpte delicat. En funció de les ulleres que ens posem per analitzar la qüestió, respondria sí i no a la teva pregunta. Respondria "No", si tenim en compte que amagar qualsevol cosa d'interès públic per part de qui més interès té que aquesta informació no surti a la llum (lògicament, l'Estat mateix, arran del context econòmic i social en què ens trobem, no equiparable als països nòrdics) provoca pèrdua de certesa del que succeeix al nostre voltant, i pèrdua de confiança en les institucions, per tant possible perill fins i tot de pèrdua del control social, en cas que aquest fet fos una espurna que fes saltar el foc. Però és difícil que, d'aquesta manera, això pugui succeir, precisament degut a la manca de certesa de la qüestió.

Però, per altra banda, respondria "Sí". És evident que l'Estat, per tal de dur a terme les funcions el millor possible, necessita que no existeixi alarma social per treballar amb tranquil·litat, i que el seu poder no perdi legitimitat. Si hagués de sortir publicat pels mitjans de comunicació el nombre de suïcidis a Espanya (i Catalunya mateixa), i ja només els que elegeixen aquest mètode, crec que és previsible afirmar que ens posaríem les mans al cap, i no m'aventuro a dir què passaria.

Què té a veure (i ja em disculpareu) tot això que he expressat abans amb la col·laboració de les empreses de transport amb aquest fet? Doncs amb el fet que la major part d'aquestes són públiques, i depenen en darrera instància de qui depenen, i pel que fa a les empreses privades, existeixen mecanismes per tal que col·laborin amb la causa. Si fos per la naturalesa mateixa de les empreses de transport, en el fons, també per elles seria un problema, doncs una empresa de transport cerca com a ideal una regularitat de servei que els casos de suïcidi no permet. Però crec que és bo analitzar la causa dins el seu context.

Salut.

Ganz wrote:Però, per altra banda, respondria "Sí". És evident que l'Estat, per tal de dur a terme les funcions el millor possible, necessita que no existeixi alarma social per treballar amb tranquil·litat, i que el seu poder no perdi legitimitat. Si hagués de sortir publicat pels mitjans de comunicació el nombre de suïcidis a Espanya (i Catalunya mateixa), i ja només els que elegeixen aquest mètode, crec que és previsible afirmar que ens posaríem les mans al cap, i no m'aventuro a dir què passaria.

Doncs estem aplicant exactament la política contrària amb els accidents de trànsit, amb campanyes dures, desagradables i constants, i s'ha demostrat que funcionen molt bé.
En canvi, els suïcidis no paren d'augmentar amb la política de silenci.

Jo crec que quan l'«aparell» d'un estat amaga informació a la població el que fa és tractar la ciutadania com a menors d'edat. O sigui, com en tants altres aspectes, més despotisme il·lustrat o sense il·lustrar.

Que cadascú, a partir de la informació verídica, tregui les seves pròpies conclusions. Això és de ciutadans adults i responsables.

A Espanya, i també a Catalunya, ens falta un llarguíssim camí per recórrer.

Salut !!

wefer wrote:

Ganz wrote:Però, per altra banda, respondria "Sí". És evident que l'Estat, per tal de dur a terme les funcions el millor possible, necessita que no existeixi alarma social per treballar amb tranquil·litat, i que el seu poder no perdi legitimitat. Si hagués de sortir publicat pels mitjans de comunicació el nombre de suïcidis a Espanya (i Catalunya mateixa), i ja només els que elegeixen aquest mètode, crec que és previsible afirmar que ens posaríem les mans al cap, i no m'aventuro a dir què passaria.

Doncs estem aplicant exactament la política contrària amb els accidents de trànsit, amb campanyes dures, desagradables i constants, i s'ha demostrat que funcionen molt bé.
En canvi, els suïcidis no paren d'augmentar amb la política de silenci.

Et contesto analitzant d'igual manera des d'un punt de vista estrictament personal:

Arribats aquí, crec que s'ha de formular la qüestió: Per què dos fets de naturalesa semblant, a Espanya en un cas es valora el seu interès públic i en el segon no? Doncs perquè no tenen exactament la mateixa naturalesa, ni circumstàncies.

La cultura dels països nòrdics no és la mateixa que la d'aquí, per molt que el món cada vegada estigui més globalitzat (cosa de la qual en començo a dubtar, però això és un altre temàtica). Allà, un suïcidi és normal, però això no treu que declarin aquest assumpte d'interès públic (i és per això que a Espanya ho coneixem), per tal d'intentar evitar-ho. Una persona que es suïcida és perquè la seva voluntat és la de no continuar. Si pretén anar contra la naturalesa pròpia del seu cos, és per alguna raó, i aquí ja entrem en qüestions personals, però no devem oblidar-ne que, darrere totes elles, hi ha la influència determinant del funcionament de l'estructura social.

Quina és la tendència de la societat espanyola (especifico que això no significa que sigui la seva totalitat) a l'hora de reaccionar davant un accident de trànsit? Doncs com si aquest fos una cosa normal, quotidiana, no hi ha més. Devem tenir en consideració que, si seguim la lògica (i no he comprovat si es compleix), abans de la crisi devien haver més cotxes a les carreteres que ara, en proporció, suposant una població activa idèntica que no és així, així doncs, més probabilitat que succeeixi un accident. Fins i tot es podria considerar un accident de tràfic un índex que determina el benestar econòmic d'una població. Interessa a l'Estat que no existeixi i que hi hagi conscienciació perquè això no succeeixi. De pas, ens estalviem costos hospitalaris i, en cas que la campanya sigui efectiva, d'efectius de control de la seguretat viària. Mentrestant, altres assumptes més rellevants queden minoritzats mediàticament.

Amb els suïcidis, la cosa és diferent. És tendència social (no sé si ajustada a la realitat), de jutjar la desviació de l'ordre social espanyol en funció del nombre de suïcidis. Per què? Jo respondria de la següent manera: Aquí, una persona que pren aquesta decisió és perquè, fent-ne ús de la raó, creu que la millor sortida per ella és treure's la vida, i fer-ho contra natura per tal d'evitar el patiment en forma de descrèdit, deshonor, etc. S'arriba a aquest estat, tendencialment, perquè han vist com han perdut la casa, el lloc de treball, poder adquisitiu i, en molts casos, sense perspectives de canvi, tot fets ocasionats per un erroni funcionament de la societat. Aquesta atorga la culpa d'aquest fet a qui la dirigeix, i pot causar alarma i descontrol social. Per tal d'evitar el risc del descontrol social (molt més elevat, com veiem, en el cas dels suïcidis que en el dels accidents de cotxe), doncs, l'Estat ven el benestar de la societat a la que representa, atorgant més valor al problema dels accidents de tràfic que al dels suïcidis, dels quals s'amaga la informació, donant d'aquesta manera a entendre que la Societat Espanyola no està tan malament.

En conclusió, perquè és molt més problemàtic, a efectes socials, un suïcidi que un accident de cotxe. Donant més valor al segon problema, fas entendre que el primer no existeix. I els mitjans de comunicació hi col·laboren, d'aquest fet.

Salut.

Penso que la censura per part de les empreses de transport en casos de suïcidi és bastant notable. Quan hi han hagut casos de suïcidi a Rodalies (que n'hi hagut bastants) o els dos atropellaments que van passar ahir a la línia 5 del metro al Coll-Teixonera, moltes vegades les operadores sembla que tinguin vetada aquesta paraula, canviant-la per altres termes com "acció produïda per terceres persones" per exemple. I estic totalment d'acord amb la teoria que exposava en Ganz, l'Estat espanyol no vol alarmes socials, per això volen que en aquest país el tema dels suïcidis sembli una paradoxa. Però el govern ho ha d'entendre que no ho és, la situació econòmica és la que és, i cada dia més persones opten per treure's la vida no només a Espanya sino a altres països amb una situació idèntica o pitjor com és el cas de Grècia per exemple, en que una persona es va matar amb una pistola (corregiu-me, si m'equivoco) per les dràmatiques retallades.

A l'any 96 em va explicar una taquillera que els sue marit era conductor i hi havia una mitja d'1 suicidi per setmana, i que no deien res per no donar idees.

Ecomobisostrans wrote:A l'any 96 em va explicar una taquillera que els sue marit era conductor i hi havia una mitja d'1 suicidi per setmana, i que no deien res per no donar idees.

A mi un cap de TMB em va donar exactament aquesta mateixa xifra: 1 per setmana de mitjana, comptant només el metro. Suposo que a Renfe deuen ser més. Això, però, era abans de la crisi.
Em fa molta gràcia això de "per no donar idees". Com si el que es vol suïcidar no sabés que es pot tirar a la via

Segons una amiga meva que és periodista, existeix la norma no escrita de que els mitjans mai parlen de suïcidis perquè es consideren contagiosos. És a dir, que donar una noticia sobre un suïcidi pot fer tirar endavant ens indecissos.

us recomano que llegiu sobre l'epidèmia de suicidis d'adolescents a Micronèsia (crec que sobretot és a les Illes Marshall)és força interessant

Busman wrote:Segons una amiga meva que és periodista, existeix la norma no escrita de que els mitjans mai parlen de suïcidis perquè es consideren contagiosos. És a dir, que donar una noticia sobre un suïcidi pot fer tirar endavant ens indecissos.

Tornem sempre al punt inicial: mai ningú ha demostrat que això sigui cert però es continua repetint una vegada rere l'altra com un mantra. Repeteixo: no hi ha cap estudi seriós que ho confirmi, i per tant afirmar que existeix un efecte crida ÉS MENTIDA.

El que passa és que si se sap que la gent es suïcida arribem a la situació de que la nostra societat està fallant i no és tant maca com ens volen fer creure. I això sí que ens faria reflexionar a tots i potser canviar-la... i això no els interessa als que realment viuen bé.

Em sembla que acabes de descobrir la mare dels ous de tot plegat.

Totalment d'acord, Wefer.

tampoc hi ha cap estudi que ho desmenteixi

Mortadel·lo wrote:tampoc hi ha cap estudi que ho desmenteixi

Però al menys que no confirmin dades no provades, no creus?

Mortadel·lo wrote:tampoc hi ha cap estudi que ho desmenteixi

Tampoco hay estudio que desmienta la existencia del monstruo volador de espagueti, que precisamente es una parodia a este concepto de "no se puede demostrar que no es así" frecuentemente aplicada a la doctrina religiosa. El que presenta una teoría es quien tiene que probarla, no son los demás quienes tienen que desmentirla.

alf_ wrote:

Mortadel·lo wrote:tampoc hi ha cap estudi que ho desmenteixi

Tampoco hay estudio que desmienta la existencia del monstruo volador de espagueti, que precisamente es una parodia a este concepto de "no se puede demostrar que no es así" frecuentemente aplicada a la doctrina religiosa. El que presenta una teoría es quien tiene que probarla, no son los demás quienes tienen que desmentirla.

Y en este caso concreto, creo que vendo el vídeo y leyendo todas las entradas detenidamente, creo que Wefer no tiene que demostrar nada. Creo que con sólo ver el vídeo, leer las primeras entradas y llegar a la de Marçal, todo master es más que obvio. ¿No creeéis?

Sobre el tema de efecto llamada es curioso que se acepte por los medios y no se publique nada y de lo contrario nos enseñen arrollamientos de vehiculos en pasos a nivel, arrollamientos masivos por cruzar las vias en estaciones o que nos pusieran las imagenes del accidente del Alvia una y otra vez en forma de bucle a menos de 48h de que pasara.

Todos estos casos que comento con resultado de muertes y como ya sabemos la gente sigue cruzando indebidamente con sus vehiculos los pasos a nivel, se sigue cruzando vias por pasos que no son los adecuados y por suerte la gente sigue usando el tren como siempre despues de un grave accidente.

Para terminar no me gusta el uso de la palabra censura yo en este caso le diria silencio.

Saludos.

wefer wrote:Tornem sempre al punt inicial: mai ningú ha demostrat que això sigui cert però es continua repetint una vegada rere l'altra com un mantra. Repeteixo: no hi ha cap estudi seriós que ho confirmi, i per tant afirmar que existeix un efecte crida ÉS MENTIDA.

El que passa és que si se sap que la gent es suïcida arribem a la situació de que la nostra societat està fallant i no és tant maca com ens volen fer creure. I això sí que ens faria reflexionar a tots i potser canviar-la... i això no els interessa als que realment viuen bé.

Precisament d'altre dia ho comentava un al Facebook, que ja es vox populi entre els periodistes: Si cada vegada que hi ha un suicidi sortis als diaris, enseguida es formaria debat social, dins aquest debat més d'un familiar hi participaria i explicaria la història (tenia tantes deutes, no veia cap sortida al futur, etc.) i la realitat social més amagada sortiria de seguida a la llum. ¿Que fan per combatre-ho? Propaguen aquesta falsa idea de l'efecte crida i aconsegueixen que no trascendeixi.

http://www.rac1.cat/programes/islandia/ ... ament.html

‘ISLÀNDIA’

“Es parla de la persona que es llença a la via, però no del conductor que l’atropella”
Un conductor del metro de Barcelona deixa la seva passió després de viure 8 suïcidis

El Javi té 47 anys i treballa a Transports Metropolitans de Barcelona. Durant 16 anys ha sigut conductor de metro, fins que ho ha hagut de deixar per prescripció mèdica. I ho ha deixat perquè s’ha vist involucrat en la mort de 8 persones. 8 atropellaments que ell no ha pogut evitar. Això fins i tot l’ha portat a pensar en suïcidar-se. “Es parla de la persona que es llença a la via, però no del conductor que l’atropella”, explica el Javi a l’Albert Om.