El 18 de març de 1974 s'implantava el carril exclusiu per a l'autobús a l'avinguda Diagonal de Barcelona, llavors anomenat banda “sólo bus”, amb una important polèmica sobre la necessitat de les vies prioritàries per al transport col·lectiu.
Gustau Lamadrid / 18.03.14 - 15:36h
Fa 40 anys l'obertura del carril bus a la Diagonal va agafar per sorpresa molts conductors, especialment perquè entrava en funcionament a les portes d'un pont de Sant Josep i amb importants aglomeracions de cotxes tant el 18 com el dia 20 de març, anada i tornada d'uns dies festius, amb la qual cosa els titulars dels diaris de l'època remarcaven els grans embussos que la mesura havia provocat.
Tot i que la decisió tenia caràcter experimental, per un mes, aquest carril ja va quedar per sempre. No obstant això, el fet que s'instaurés en la calçada central impedia als vehicles particulars girar a la dreta en el tram comprès entre la plaça Francesc Macià (llavors Calvo Sotelo) i la plaça Verdaguer. Aquest fet va provocar crítiques i una adaptació molt difícil per part dels automobilistes.
L'origen dels carrils reservats
El maig del 1966 es van establir els primers carrils reservats al transport públic en el centre de la ciutat. Es van implantar a la ronda Universitat, entre les places Universitat i Catalunya, i al passeig de Gràcia, en el tram central ascendent fins a l'av. Diagonal, i de mica en mica es van anant introduint altres petits trams.
Aquestes bandes reservades per als autobusos van conviure amb alguns carrils exclusius per a tramvies, com ara el que s'havia implantat el 1967 al passeig Colom, entre Correus i Drassanes, que estava separat de la resta del trànsit mitjançant un marge.
A partir de l'any 1972, amb la desaparició del tramvia, l'autobús esdevé l'únic sistema de transport col•lectiu de superfície i es prenen algunes decisions per prioritzar la seva circulació per Barcelona. Entre aquestes, potenciar la banda especial només per a bus, que en acabar l'any 1975 ja comptava amb uns 12 quilòmetres a la ciutat.
Evidentment, aviat els taxistes van demanar poder-los utilitzar també, adduint el seu caràcter de transport públic. Per aquest motiu, el 5 de novembre de 1974 el carril bus de la Diagonal es va obrir a la circulació dels taxis ocupats en període de prova, i gràcies a l'èxit que va tenir, la mesura es va implantar de manera definitiva a la resta de carrils de Barcelona.
ESQUERRA: El bus biarticulat circulant pel carril bus de Gran Via / DRETA: El carril bus del tram central de la Diagonal actualment (Pep Herrero)
Velocitat més alta i més freqüència
El carril bus s'ha demostrat que és un element que facilita la mobilitat i la rapidesa del transport públic, ja que permet una velocitat comercial òptima, així com una bona freqüència de pas dels vehicles, amb el conseqüent benefici per als usuaris.
Per a la implantació de les línies d'altes prestacions de la nova xarxa de bus que actualment s'estan desenvolupant de forma gradual a Barcelona, les actuacions en la infraestructura de carrils i parades han estat algunes de les principals mesures adoptades per afavorir el funcionament eficaç dels busos, i més concretament l'habilitació de carrils bus i carrils bus dobles, com en el cas de l'eix de la Gran Via. Així, la xarxa de carril bus ja disposava el 31 de desembre de 2013 de 151,40 quilòmetres a la ciutat.
FONT: Hora Punta (TMB)
