Quan el transport públic és un problema
Posted: Tuesday 15/04/2014 18:21
Quan el transport públic és un problema
Les deficiències de trens i autobusos es multipliquen fora de la Regió Metropolitana de Barcelona, on desplaçar-se és cada cop més complicat
Vivim en un món on les necessitats de desplaçar-se entre diferents territoris cada vegada adquireixen més importància. Els llocs de producció es troben situats a gran distància dels punts de consum, els ciutadans resideixen en una localitat, treballen o estudien en una altra i els espais d’oci apareixen repartits per arreu del territori.
Tradicionalment, els catalans s’han mogut amb el seu vehicle privat perquè no existia una xarxa de transport públic eficient. Amb els anys aquesta va anar-se implantant pel territori, això sí, a moments i amb desplegaments diferents. D’aquesta forma, autobús, tren o metro van anar-se configurant com l’alternativa al mitjà privat.
Malgrat el desenvolupament, les comunicacions amb transport públic a Catalunya segueixen desiguals, i en certs llocs deficients. “Hi ha dues Catalunyes: una Regió Metropolitana amb un bon sistema de transport públic; i l’altra Catalunya, la gran oblidada, la que necessita millorar” diu Albert Obiol, secretari de l’Associació Promoció del Transport Públic (PTP).
D’aquesta manera descriu les dues realitats del nostre país. Es per això que puntua Catalunya amb una nota de sis sobre deu. La valoració, afegeix, baixaria fins a quatre quan les comunicacions surten de Barcelona.
A les seves paraules s’hi subscriuen les de Teresa Navas, doctora en Geografia i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La realitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb gairebé cinc milions d’habitants, és la primera causant d’un sistema de mobilitat que no té res a veure amb la resta del país.
Segons dades de la Generalitat, el 96,2% dels viatges en transport públic que es fan a tot Catalunya són dins la província de Barcelona. Ara bé, tal com adverteix Teresa Navas, la concentració d’esforços en l’escala metropolitana no ha tingut equivalent a la regional.
Els motius a què podem atribuir les diferències són tant la promoció excessiva del cotxe com la mala gestió de la xarxa ferroviària. En tots dos casos, a més a més, s’ha pecat del mateix: promoure en excés les vies d’alta capacitat, autopistes i autovies, i d’alta velocitat en els trens.
(Hi ha un gràfic però està en un format extrany i no me'l deixa copiar)
Km. de vies i d'autopistes dels principals països europeus | Create infographics
El cotxe és “el gran adaptador territorial”, diu Teresa Navas, i tant a Espanya com a Catalunya se l’ha cuidat especialment. Segons dades del Banc Mundial, Espanya lidera a Europa en quilòmetres d’autopista, amb 14,554 km, respecte els 12,845 d’Alemanya o els 11,400 francesos. Per contra, i fixant-nos en xifres de l'Eurostat té la meitat de quilòmetres de vies que aquests països o el Regne Unit.
El territori s’ha teixit a base de grans infraestructures, i s’ha oblidat les carreteres secundàries. “No s’ha fet una bona articulació entre la xarxa viària principal i la secundària” diu Teresa Navas, “no hi ha hagut una visió de conjunt, pensant en l’afavoriment de transport públic o sostenible (autobusos, bicicletes i xarxes de vianants)”.
Com dèiem, el problema existent en les carreteres té una traducció idèntica en els trens. S’ha descuidat la gestió de la xarxa més propera. Albert Obiols critica el dèficit del sistema ferroviari: “Tenim vies però ens falten els trens”.
Falta també inversió. Els pressupostos pel 2014 en són una mostra, ja que han caigut les inversions previstes tant per a carreteres com per a infraestructures ferroviàries. Ara bé, si d’una banda la Generalitat manté 27,5 milions d’euros per als sistemes viaris, quan el 2009 la inversió era de gairebé 34 milions, cauen de 10,5 a 5 els milions dedicats als trens.
Veiem, per tant, com la febre de les grans infraestructures s’ha menjat els pressupostos dedicats a una correcta i eficient gestió, la qual cosa no fa més que evidenciar i repercutir en els problemes dels transports públics a Catalunya.
El cotxe, la millor solució
L’Òscar Mas i la Marta Castro cada vegada que han d’anar a estudiar o a treballar es veuen obligats a desplaçar-se. Difícilment, però, poden fer-ho amb transport públic. El motiu? Són l’exemple de l’oblidada escala regional. Horaris complicats, serveis deficients o el preu del transport públic són alguns dels motius que els porten a prioritzar els seus desplaçaments amb vehicle privat. Però, són els únics? Ells mateixos ho expliquen.
L'Oscar es desplaça cada setmana de Lleida a Barcelona per treballar. Després d'haver provat alta velocitat, trens regionals i autobusos ha acabat optant per organitzar-se amb amics i compartir cotxe.
Les deficiències de trens i autobusos es multipliquen fora de la Regió Metropolitana de Barcelona, on desplaçar-se és cada cop més complicat
Vivim en un món on les necessitats de desplaçar-se entre diferents territoris cada vegada adquireixen més importància. Els llocs de producció es troben situats a gran distància dels punts de consum, els ciutadans resideixen en una localitat, treballen o estudien en una altra i els espais d’oci apareixen repartits per arreu del territori.
Tradicionalment, els catalans s’han mogut amb el seu vehicle privat perquè no existia una xarxa de transport públic eficient. Amb els anys aquesta va anar-se implantant pel territori, això sí, a moments i amb desplegaments diferents. D’aquesta forma, autobús, tren o metro van anar-se configurant com l’alternativa al mitjà privat.
Malgrat el desenvolupament, les comunicacions amb transport públic a Catalunya segueixen desiguals, i en certs llocs deficients. “Hi ha dues Catalunyes: una Regió Metropolitana amb un bon sistema de transport públic; i l’altra Catalunya, la gran oblidada, la que necessita millorar” diu Albert Obiol, secretari de l’Associació Promoció del Transport Públic (PTP).
D’aquesta manera descriu les dues realitats del nostre país. Es per això que puntua Catalunya amb una nota de sis sobre deu. La valoració, afegeix, baixaria fins a quatre quan les comunicacions surten de Barcelona.
A les seves paraules s’hi subscriuen les de Teresa Navas, doctora en Geografia i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La realitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb gairebé cinc milions d’habitants, és la primera causant d’un sistema de mobilitat que no té res a veure amb la resta del país.
Segons dades de la Generalitat, el 96,2% dels viatges en transport públic que es fan a tot Catalunya són dins la província de Barcelona. Ara bé, tal com adverteix Teresa Navas, la concentració d’esforços en l’escala metropolitana no ha tingut equivalent a la regional.
Els motius a què podem atribuir les diferències són tant la promoció excessiva del cotxe com la mala gestió de la xarxa ferroviària. En tots dos casos, a més a més, s’ha pecat del mateix: promoure en excés les vies d’alta capacitat, autopistes i autovies, i d’alta velocitat en els trens.
(Hi ha un gràfic però està en un format extrany i no me'l deixa copiar)
Km. de vies i d'autopistes dels principals països europeus | Create infographics
El cotxe és “el gran adaptador territorial”, diu Teresa Navas, i tant a Espanya com a Catalunya se l’ha cuidat especialment. Segons dades del Banc Mundial, Espanya lidera a Europa en quilòmetres d’autopista, amb 14,554 km, respecte els 12,845 d’Alemanya o els 11,400 francesos. Per contra, i fixant-nos en xifres de l'Eurostat té la meitat de quilòmetres de vies que aquests països o el Regne Unit.
El territori s’ha teixit a base de grans infraestructures, i s’ha oblidat les carreteres secundàries. “No s’ha fet una bona articulació entre la xarxa viària principal i la secundària” diu Teresa Navas, “no hi ha hagut una visió de conjunt, pensant en l’afavoriment de transport públic o sostenible (autobusos, bicicletes i xarxes de vianants)”.
Com dèiem, el problema existent en les carreteres té una traducció idèntica en els trens. S’ha descuidat la gestió de la xarxa més propera. Albert Obiols critica el dèficit del sistema ferroviari: “Tenim vies però ens falten els trens”.
Falta també inversió. Els pressupostos pel 2014 en són una mostra, ja que han caigut les inversions previstes tant per a carreteres com per a infraestructures ferroviàries. Ara bé, si d’una banda la Generalitat manté 27,5 milions d’euros per als sistemes viaris, quan el 2009 la inversió era de gairebé 34 milions, cauen de 10,5 a 5 els milions dedicats als trens.
Veiem, per tant, com la febre de les grans infraestructures s’ha menjat els pressupostos dedicats a una correcta i eficient gestió, la qual cosa no fa més que evidenciar i repercutir en els problemes dels transports públics a Catalunya.
El cotxe, la millor solució
L’Òscar Mas i la Marta Castro cada vegada que han d’anar a estudiar o a treballar es veuen obligats a desplaçar-se. Difícilment, però, poden fer-ho amb transport públic. El motiu? Són l’exemple de l’oblidada escala regional. Horaris complicats, serveis deficients o el preu del transport públic són alguns dels motius que els porten a prioritzar els seus desplaçaments amb vehicle privat. Però, són els únics? Ells mateixos ho expliquen.
L'Oscar es desplaça cada setmana de Lleida a Barcelona per treballar. Després d'haver provat alta velocitat, trens regionals i autobusos ha acabat optant per organitzar-se amb amics i compartir cotxe.