Possible tancament de la línia Carcassona-Limós-Quilhan
Posted: Tuesday 18/11/2014 17:35
An manifestat contra la barradura de la linha de trens Carcassona-Quilhan
Dissabte 15 de novembre en Plaça de la Gara de Quilhan, aperaquí tres cents personas s’acampèron per dire de non a la volontat de l’SNCF de barrar la gara de Quilhan e la linha Carcassona-Quilhan. Aquesta linha, obèrta en 1876 e 1878, fa partida del païsatge sòcioeconomic, non solament de la Val d’Aude, senon tanben dels parçans de l’entorn: País de Saut e Donasan.
(clickeu per ampliar les imatges)
Al motiu fallaciós de non-rendabilitat, la direccion de l’SNCF vòl tampar aquesta ligason, especialament dins sa partida Limós-Quilhan. Per aquò far, an acomolat tres decadas de negligéncias e de desengatjament dins lo mantenement d’aquesta linha, çò es:
— las garas segondàrias an tampat per daissar plaça a d’automatas de vendas
— lo nombre d’emplegats per la linha es estat baissat
— las vias ferradas son estadas mantengudas dins un estat marrit
— los oraris son mal adaptats a las necessitats dels viatjaires.
Ara l’SNCF es a deplorar lo marrit estat de la linha, que la siá filiala RFF (Réseaux Ferrés de France) n’es la responsabla, e se servís d’aqueste pretèxte per malmenar l’avenidor de la linha.
La region Lengadòc-Rosselhon, dempuèi plusors annadas, lucha per que contunhe de viure aquesta linha: an mes en plaça la bilheta a 1 èuro, quina que siá la distància percorreguda, e tanben se son engatjats a pagar lor part regionala dins la modernizacion de las vias vengudas vetustas. Mas l’estat refusa de pagar sa part. Dempuèi que fonciona lo sistèma de bilhetas a 1 èuro, la frequentacion a pujat del 150%, pròva que la linha es rendabla e utilizada.
Aquesta amenaça s’inscriu dins un encastre mai general de barraduras de las linhas ferroviàrias acusadas per l’estat francés d’èsser “non-rendablas”. Atal 25 barraduras son programadas, demièg las qualas, la màger part, 14 linhas, campan en Occitània. Se comparam aquesta chifra amb la densitat mai febla del malhum ferroviari en Occitània amb la rèsta de l’estat francés, se pòt dire qu’aquesta politica del transpòrt es una agression antioccitana.
(clickeu per ampliar la imatge)
La manifestacion èra convocada per l’associacion dicha ALF de defensa de la linha e pel sindicat CGT. Se las bandièras de la CGT èran fòrça visiblas, se remarcava tanben la preséncia del partit EELV e de l’FDG. Entre los movements occitanistas, Iniciativa per Occitània, presenta a la manifestacion, pòrta son sosten a l’acte, coma o fa tanben lo movement País Nòstre.
FONT: Jornalet (text en occità)
Dissabte 15 de novembre en Plaça de la Gara de Quilhan, aperaquí tres cents personas s’acampèron per dire de non a la volontat de l’SNCF de barrar la gara de Quilhan e la linha Carcassona-Quilhan. Aquesta linha, obèrta en 1876 e 1878, fa partida del païsatge sòcioeconomic, non solament de la Val d’Aude, senon tanben dels parçans de l’entorn: País de Saut e Donasan.
(clickeu per ampliar les imatges)
Al motiu fallaciós de non-rendabilitat, la direccion de l’SNCF vòl tampar aquesta ligason, especialament dins sa partida Limós-Quilhan. Per aquò far, an acomolat tres decadas de negligéncias e de desengatjament dins lo mantenement d’aquesta linha, çò es:
— las garas segondàrias an tampat per daissar plaça a d’automatas de vendas
— lo nombre d’emplegats per la linha es estat baissat
— las vias ferradas son estadas mantengudas dins un estat marrit
— los oraris son mal adaptats a las necessitats dels viatjaires.
Ara l’SNCF es a deplorar lo marrit estat de la linha, que la siá filiala RFF (Réseaux Ferrés de France) n’es la responsabla, e se servís d’aqueste pretèxte per malmenar l’avenidor de la linha.
La region Lengadòc-Rosselhon, dempuèi plusors annadas, lucha per que contunhe de viure aquesta linha: an mes en plaça la bilheta a 1 èuro, quina que siá la distància percorreguda, e tanben se son engatjats a pagar lor part regionala dins la modernizacion de las vias vengudas vetustas. Mas l’estat refusa de pagar sa part. Dempuèi que fonciona lo sistèma de bilhetas a 1 èuro, la frequentacion a pujat del 150%, pròva que la linha es rendabla e utilizada.
Aquesta amenaça s’inscriu dins un encastre mai general de barraduras de las linhas ferroviàrias acusadas per l’estat francés d’èsser “non-rendablas”. Atal 25 barraduras son programadas, demièg las qualas, la màger part, 14 linhas, campan en Occitània. Se comparam aquesta chifra amb la densitat mai febla del malhum ferroviari en Occitània amb la rèsta de l’estat francés, se pòt dire qu’aquesta politica del transpòrt es una agression antioccitana.
(clickeu per ampliar la imatge)
La manifestacion èra convocada per l’associacion dicha ALF de defensa de la linha e pel sindicat CGT. Se las bandièras de la CGT èran fòrça visiblas, se remarcava tanben la preséncia del partit EELV e de l’FDG. Entre los movements occitanistas, Iniciativa per Occitània, presenta a la manifestacion, pòrta son sosten a l’acte, coma o fa tanben lo movement País Nòstre.
FONT: Jornalet (text en occità)
L'estació de Quilhan ja no ven bitllets en taquilla i el vestíbul ha estat tancat. El 31 de desembre a la tarda va ser l'últim dia de venda en taquilla. A partir d'ara, s'hauran d'adquirir els bitllets a les noves màquines expenedores instal·lades a les andanes, com a qualsevol estació secundària. Els usuaris creuen que aquest és el primer pas per a la seva clausura; buidar de personal i servei les estacions. La clausura del tram Limós-Quilhan està prevista per a 2018.