Línia Diagonal - Castelldefels, amb tren penjant
Posted: Wednesday 28/01/2015 19:46
Tot i l'extravagància del sistema, l'experiència del Japó (on hi ha numeroses línies) ha demostrat que, per la relacions amb determinades característiques, el tren penjant és un mitjà de transport molt eficient i amb prou avantatges respecte d'altres de convencionals.
En el cas de Barcelona, la relació Castelldefels - Zona Universitària compleix la major part de les característiques que el fan un transport avantatjós:
-Demanda prou ajustada com per a justificar una línia de rodalia (que hauria de ser en túnel en la pràctica totaliat del seu traçat), que requereix una molt gran inversió.
-Massa demanda i distància com per a una línia de tramvia, amb massa poca velocitat comercial.
-Existència d'altres infraestructures viàries en la major part del traçat, el que permetria l'aprofitament de la plataforma.
-Menor impacte ambiental que un tren convencional en viaducte, i major facilitat a les transicions túnel-viaducte, amb el que s'evitarien metres de túnel urbanísticament innecessaris (entre nuclis urbans), que altrament s'haurien de construir soterrats per a evitar transicions.
Quedi ben clar, per tant, que la proposta d'aquest sistema es basa en fets objectius, i no és una d'aquelles propostes que amb prou freqüència fan alguns usuaris "per a completar la col·lecció de mitjans de transport".
Així, una hipotètica línia entre la Zona Universitària i Castelldefels, aprofitaria la plataforma de la B-20 fins al pont sobre el tren a la zona de Can Mercader. D'aquí aniria sobre la línia convencional fins a l'estació de Cornellà, on agafaria la Carretera de Sant Boi i posteriorment la línia d'FGC fins a Sant Boi. Des d'aquest punt s'iniciaria un traçat en túnel per l'interior dels nuclis de les ciutats de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, essent en viaducte els breus trams interurbans. Per últim, la línia continuaria un parell més de kilòmetres fins al mar, passant pel campus universitari de la UPC.
A Barcelona ciutat, caldria valorar si s'acaba el recorregut a la Zona Universitària (enllaç amb L3, L9/L10 i tramvia), o si se segueix a través d'un túnel sota la Diagonal fins, per exemple, Maria Cristina.
A dalt: plànol del traçat. En vermell, trams soterrats; en verd, trams en viaducte, i en blau, les estacions.
A baix: fotografies de sistemes de tren penjant, a Alemanya i el Japó. A la primera fotografia s'aprecia l'aprofitament d'un espai lineal ja ocupat, que per al cas de Barcelona serien les diferents infraestructures, com autopistes i vies. A la segona i tercera es pot comprovar el menor impacte ambiental respecte d'un tren convencional en viaducte.
En el cas de Barcelona, la relació Castelldefels - Zona Universitària compleix la major part de les característiques que el fan un transport avantatjós:
-Demanda prou ajustada com per a justificar una línia de rodalia (que hauria de ser en túnel en la pràctica totaliat del seu traçat), que requereix una molt gran inversió.
-Massa demanda i distància com per a una línia de tramvia, amb massa poca velocitat comercial.
-Existència d'altres infraestructures viàries en la major part del traçat, el que permetria l'aprofitament de la plataforma.
-Menor impacte ambiental que un tren convencional en viaducte, i major facilitat a les transicions túnel-viaducte, amb el que s'evitarien metres de túnel urbanísticament innecessaris (entre nuclis urbans), que altrament s'haurien de construir soterrats per a evitar transicions.
Quedi ben clar, per tant, que la proposta d'aquest sistema es basa en fets objectius, i no és una d'aquelles propostes que amb prou freqüència fan alguns usuaris "per a completar la col·lecció de mitjans de transport".
Així, una hipotètica línia entre la Zona Universitària i Castelldefels, aprofitaria la plataforma de la B-20 fins al pont sobre el tren a la zona de Can Mercader. D'aquí aniria sobre la línia convencional fins a l'estació de Cornellà, on agafaria la Carretera de Sant Boi i posteriorment la línia d'FGC fins a Sant Boi. Des d'aquest punt s'iniciaria un traçat en túnel per l'interior dels nuclis de les ciutats de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, essent en viaducte els breus trams interurbans. Per últim, la línia continuaria un parell més de kilòmetres fins al mar, passant pel campus universitari de la UPC.
A Barcelona ciutat, caldria valorar si s'acaba el recorregut a la Zona Universitària (enllaç amb L3, L9/L10 i tramvia), o si se segueix a través d'un túnel sota la Diagonal fins, per exemple, Maria Cristina.
A dalt: plànol del traçat. En vermell, trams soterrats; en verd, trams en viaducte, i en blau, les estacions.
A baix: fotografies de sistemes de tren penjant, a Alemanya i el Japó. A la primera fotografia s'aprecia l'aprofitament d'un espai lineal ja ocupat, que per al cas de Barcelona serien les diferents infraestructures, com autopistes i vies. A la segona i tercera es pot comprovar el menor impacte ambiental respecte d'un tren convencional en viaducte.