Transport.cat

La pàgina FB AutobusesBCN (José Mora) ha difós, o redifós, això que adjunto, i entenc que deu haver estat així.

D.E.P.

Malgrat totes les fílies i fòbies que va aixecar durant la seva vida, lamentable pèrdua.

Salut !!

Una pèrdua molt significativa, jo tinc el seu llibre dedicat als 150 anys de la línia de Sarrià i volia comprar-me la seva "bíblia" sobre el metro.

Descansi en pau.

Fa anys el vaig conèixer, seria molt complicat parlar-ne i no vull entrar en temes de la meva vida personal. Tots sabem que era un referent, feia molts anys que havia descobert els seus llibres, i temps després els vaig trobar. I els llibres em van portar a tractar-lo. D.E.P.

Podrien fer a les desconnexions territorials de TVE a Catalunya un homenatge a Carles Salmerón emetent el programa "Trens de Catalunya", també.

Hola a tothom:
Avui, tots els que ens agraden els trens i altres mitjans de transport, hem patit la perdua de una persona molt entranyable i que ens ha deixat un llegat molt important, en tots els llibres que va escriure sobre trens,principalment de Catalunya.
Jo el vaig coneixer personalment quan es va fer soci de la "SOCI", ja fa molts anys, ja que parlem de principis dels anys 70.Ja en aquella época i sent el mes jove de la colla,era una persona inquieta en fer alguna cosa per el ferrocarril, i ja de molt jove va començar a fer-se un bon arxiu sobre trens.Amb ell tenia molta amistad i feiem algunes sortides a fer fotos, per exemple si visiteu el meu "Flickr" tot lo que tinc de la part de Valencia, ho varem fer junts, i aci em podria allargar molt, explicant anecdotes etc. El principal es el bon llegat que ens ha deixat a l´afició.
CARLES, sempre et tindrém en un bon record.
Xavier

Bé, ja sabem que quan algú es mor resulta que sempre ha estat bo i tal. Però com que a mi el tema políticament correcte m'importa ben poc donaré la meva opinió sense tòpics però fonamentada.

En Carles Salmeron ha estat un referent en l'estudi del ferrocarril i els seus llibres sobre Metro, FGC, etc, són bàsics encara avui dia, tot i estar ja molt desfasats ja que fa molts anys que van ser escrits.
No obstant, a l'altre costat de la balança també cal recordar per exemple la pèssima gestió que va fer del museu del transport de La Pobla de Lillet, que va resultar ser un forat negre econòmic ple de qüestions polítiques molt poc clares, i que va desembocar en la pèrdua de peces molt valuoses del material mòbil històric de Catalunya. Sembla que de tot això ara ningú se'n vol recordar.

Resumint: una persona de referència, amb les seves parts bones i les seves parts dolentes.
D.E.P. i esperem que el seu extens arxiu caigui en bones mans i el puguem gaudir tots els catalans.

Bona nit.
Sense voler entrar en polèmiques, he de dir que jo no he conegut al Sr. Salmerón en persona, però si que conec la seva trajectòria en el món del ferrocarril.
Per tots es coneguda la seva col·lecció de llibres de temàtica ferroviària.
Pel que respecta al famós museu, per acusar a una persona, fan falta una sèrie de coses, que es diuen proves. Sense aquestes, tot el que es digui, es senzillament, paper mullat. .
Desconec el problema que hi va haver, però he sentit rumors de tots colors. ...per tant, no crec que s hagi de fer llenya del arbre caigut. ...
Quan hi han polítics enmig d un problema, els demés tenen les de perdre. .i amb això no vull defendre ni a un costat ni a l altre, crec que ara i aquí, no es el lloc.
Descansi en pau i una abraçada molt forta a tots els seus familiars i amics. ..
I moltes gracies pels.teus llegats, han sigut, son i seran un referent en la història del ferrocarril català.
Bon viatge, Carles

metring wrote:

I si aquest homenatge tingués forma de sortida d'un tren... ("Granota", imagino, perquè els Brill ja tenim coll avall que...)

I si TMB s'hi sumés, i també "tregués quelcom"...

Una gran pèrdua d'un home que ha fet molt pel ferrocarril a Catalunya. Haurà tingut els seus encerts i errors, però és evident que cal reconèixer-li molts mèrits en la recerca i difusió del tren a Catalunya, destacant enormement els llibres d'història del ferrocarril i les seves "bíblies". Descansi en pau i una abraçada a familiars i amics.

metro3001 wrote:Bona nit.
Sense voler entrar en polèmiques, he de dir que jo no he conegut al Sr. Salmerón en persona, però si que conec la seva trajectòria en el món del ferrocarril.
Per tots es coneguda la seva col·lecció de llibres de temàtica ferroviària.
Pel que respecta al famós museu, per acusar a una persona, fan falta una sèrie de coses, que es diuen proves. Sense aquestes, tot el que es digui, es senzillament, paper mullat. .
Desconec el problema que hi va haver, però he sentit rumors de tots colors. ...per tant, no crec que s hagi de fer llenya del arbre caigut. ...
Quan hi han polítics enmig d un problema, els demés tenen les de perdre. .i amb això no vull defendre ni a un costat ni a l altre, crec que ara i aquí, no es el lloc.
Descansi en pau i una abraçada molt forta a tots els seus familiars i amics. ..
I moltes gracies pels.teus llegats, han sigut, son i seran un referent en la història del ferrocarril català.
Bon viatge, Carles

Hola a tothom:
Tens tota la raó. Molta gent parla que si politics,que si diners,que si material que s´ha perdut, etc. Mai he vist que ningú aporti cap document,ara bé es molt facil acusar i parlar desde una butaca,perque he escoltat,em varen dir,crec que aixo era aixi, etc.etc. En molts llocs sempre he llegit la mateixa cançoneta, i ningú ha pujat cap document i dic "DOCUMENT" no fotos de com estava un material, que ja va arribar en mal estat, a un lloc inadecuat,perque l´administració de torn mai es va fer carrec de la seva custodia. Referent a llibres "desfasats" ¿Desfasats?, puc admetre que sobre algún dels trens que en parlen els seus llibres,han sortit altres amb més informació, i potser que també quedaran desfasat d´aci a un temps quan en surtin d´altres mes nous. Tan de bó dins del mon de l´afició als trens (mon amb molta gent plena d´envejes, i que de criticar en saben molt, pero no han fet,ni fan, ni faran res) torni a sortir algú com en Carles.
Salutacions

Suposo que sobre els llibres desfasats es referiria a algun com els del metro, que clar, amb el temps que ha passat, hi han línies que no apareixen. Per la resta, llibres com el carrilet d'Olot, de Sant Feliu, seran iguals.

Ara no entrem en aquests temes, prou dolor porta aquesta pèrdua.

Algú sap què passarà amb l'extens i desconegut arxiu amb documentació ferroviària que posseïa el Sr. Salmeron a casa seva? Seria una vertadera llàstima que continués inaccessible o fins i tot es perdés

Hola,
Primer de tot dir que en pau descansi.
El sr. Carles Salmerón va fer molt per difondre l'història dels nostres Trens i el vaig poder conèixer una vegada que va signar llibres a Igualada.
No tinc tota la col·lecció però si tinc els que més m'han interessat i la veritat bon us he fet de la seva obra.
Perdem una persona però ens queda la seva obra.

Com que aquest fil no és el millor lloc per una discussió personal, i per petició de diversos foraires, hem eliminat tots els missatges que no tenien que veure amb la mort del Sr. Salmerón. Espero que tots hi estigueu d'acord.
En quan a la pregunta que vaig fer, jo mateix em responc dient que el fill del Sr. Salmeron ha confirmat que té la intenció de seguir l'obra del seu pare. Crec que així queda tot clar.

Un referente en la historia del ferrocarril en Cataluña, así como en la comarca del Berguedá. Lo conocí en persona, a el y a su hijo, creo recordar en una feria del sector. Allí donde esté, en ese más allá, descanse en paz.

wefer wrote:Bé, ja sabem que quan algú es mor resulta que sempre ha estat bo i tal. Però com que a mi el tema políticament correcte m'importa ben poc donaré la meva opinió sense tòpics però fonamentada.

En Carles Salmeron ha estat un referent en l'estudi del ferrocarril i els seus llibres sobre Metro, FGC, etc, són bàsics encara avui dia, tot i estar ja molt desfasats ja que fa molts anys que van ser escrits.
No obstant, a l'altre costat de la balança també cal recordar per exemple la pèssima gestió que va fer del museu del transport de La Pobla de Lillet, que va resultar ser un forat negre econòmic ple de qüestions polítiques molt poc clares, i que va desembocar en la pèrdua de peces molt valuoses del material mòbil històric de Catalunya. Sembla que de tot això ara ningú se'n vol recordar.

Resumint: una persona de referència, amb les seves parts bones i les seves parts dolentes.
D.E.P. i esperem que el seu extens arxiu caigui en bones mans i el puguem gaudir tots els catalans.

Totalment d´acord, molts bons llibres i feina divulgativa però una pèssima gestió per acció o per omissió la fundació del Transport.

wefer wrote:Algú sap què passarà amb l'extens i desconegut arxiu amb documentació ferroviària que posseïa el Sr. Salmeron a casa seva? Seria una vertadera llàstima que continués inaccessible o fins i tot es perdés

Pot ser hauríem de passar pel mercat dels encants, vist el recent cas del pintor Albert Ràfols-Casamada

Faré una cosa que pensava que no arribaria a fer mai: parlar d'un tema que no hauria tret mai sobre la meva vida personal, però el que ha passat i llegir l'article d'en Ricard Fernández a http://eltranvia48.blogspot.com.es/2015 ... -y-mi.html m'ha donat el coratge necessari per explicar-vos una vivència molt important en la meva vida. No es tracta de fer cap safareig ni ganes de protagonitzar res, no em fa cap falta, és per compartir la meva experiència i avocar el meu dolor davant la pèrdua. Perquè per a mi no es tracta només de la pèrdua de l'escriptor de referència dels llibres del transport de Catalunya.

Des de 1991 em vaig començar a interessar per la història del metro, fent un treball en un curs de relacions públiques, primer amb la «Síntesis histórica del metro de Barcelona», editat per TMB.

El dia de Sant Jordi de 1992 recordo haver passat per l'Estació de França, on van posar unes paradetes de llibres, i vaig descobrir casualment els seus dos llibres dedicats a la història del metro, tot i que no els vaig adquirir fins uns anys més tard. Aquell descobriment marcaria la meva vida anys després com no podia imaginar que ho fes.

L'any 2003 vaig contactar amb ell perquè volia el seu ajut per a fer un treball sobre vestigis antics del metro. Se'm va acudir òbviament per ser l'autor dels llibres abans esmentats. Va costar de trobar-lo, no tenia cap telèfon de contacte als llibres, però vaig veure que a la coberta deia que havia rebut el suport de la Generalitat. Així que vaig enviar un mail preguntant com podia contactar amb ell, i em van respondre que era el director del Museu del Transport, cosa que no sabia, i com contactar-hi.

Vaig trucar, i s'hi va posar un senyor molt amable: era ell. Jo estava emocionada, li vaig dir que ell era un pou de saviesa, i em va emplaçar per quedar un dia i parlar dels vestigis de metro. Jo estava que no m'ho creia!

Va arribar el dia, a mitjans de desembre, i a una cafeteria coneguda del carrer Casp vaig veure arribar un senyor amb barba, i m'hi vaig llençar: «Vostè és el Carles Salmerón, oi? Jo sóc la M. José...» Ell em va dir «Però com és que a tu t'agrada aquest tema?», estranyat de què una noia s'interessés en l'afició.

La cita va ser fantàstica: vam passar 7 hores junts donant voltes per Barcelona, passant pel metro, descobrint l'antic passadís d'accés de la L3, veient l'accés de Correus, passant per Montjuïc on havia l'antic funicular de la Fira Internacional del 1929, una visita a l'Institut cartogràfic, a veure un tren de FGC al port, convidant-me a dinar... Increïble, jo estava anant «d'excursió» amb el creador dels llibres del metro! Vaig començar aquell dia dient-li de vostè, però quan faltava poc per a què tornés a casa seva, va sorgir de mi un tracte més col·loquial,pagant-li el paquet de a cafè molt que havia comprat al mateix lloc on havíem quedat al principi, i li vaig dir «és el mínim que puc fer per tu». Ho vaig passar tant bé, va ser tant estimulant, que al dia següent em sentia amb «síndrome postvacacional»!

Era una persona tant propera, tant energètica, que no podia deixar de pensar en ell i en el que vaig gaudir amb la seva companyia. Tenia ganes de tornar-lo a veure.

Vaig mantenir el contacte, tornant a quedar i vam iniciar una relació que va durar més de dos anys.

Malauradament, vam trencar per diversos motius, era com si els astres no estiguessin ben alineats, les circumstàncies no eren favorables, i ens vam distanciar, els nostres camins es van separar, fins fa un parell d'anys, en què vaig saber de la seva malaltia i vaig trencar el gel a l'acte institucional del 150è aniversari del Ferrocarril de Sarrià.

Una part de la meva vida, tot i que ja feia temps que ho vam deixar córrer, ha marxat. Jo vaig conèixer la persona, més enllà de l'entitat que tenia, amb totes les seves virtuts i defectes, com les que tots tenim, d'aquí que la notícia m'hagi trasbalsat. Tot i tenir bons i mals moments, apareixen els bons records, del pensar el que va ser, de donar-hi voltes pensant com haurien pogut ser les coses, encara que no serveixi de res. És molt dur, horrible, veure marxar a una persona que has estimat, i més tant d'hora. Però la realitat és la que s'hi s'acaba imposant. Ara he de passar el meu temps de dol i seguir la meva vida.

Només puc dir que t'entenc perfectament. Jo també vaig tenir una relació d'amistat força estreta amb en Carles, als anys 90 quan es va iniciar el Museu del Transport, l'ERVAT i tota la resta.

T'acompanyo en el sentiment.

Salut !!

Moltes gràcies, agraeixo la teva comprensió.