Estació El Prat AVE, què fer-ne?
Posted: Tuesday 06/10/2015 11:48
Diria que no hi ha un fil concret per parlar del tema, així que en obro aquest:
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/ ... oU.twitter
L'estació fantasma de l'AVE al Prat
La infraestructura, a mig construir des del 2008, és un cau de brutícia i ara Adif diu que estudia cedir l'espai a Renfe per a "usos ferroviaris"
per Gemma Aguilera 5 d' Octubre 2015
Pudor d'orina, burilles de cigarreta amuntegades, aliments podrits que atrauen insectes, vidres bruts i plens de pintades rere els quals s'hi amaguen escales mecàniques aturades, i a banda i banda del porxo, dos ascensors aturats, amb els llums arrencats i flanquejats per taques que semblen aigua però que puden massa per ser-ho. I tot plegat, il·luminat per diverses fileres de fluorescents encesos les vint-i-quatre hores del dia. És el retrat d'un dilluns a migdia de l'anomenada estació d'emergència de l'AVE al Prat de Llobregat, que posteriorment havia de convertir-se en punt d'avançament i estacionament de trens (PAET).
Aquesta infraestructura va començar a construir-se el 2008, quan encara cuejava l'efecte de la bombolla de la construcció i quan el ministeri de Foment anunciava l'arribada de l'alta velocitat a l'aeroport del Prat per al 2013. Havia de ser una peça clau de la futura estació intermodal del Prat, un gran nus de comunicacions on hi confluirien l'AVE, Rodalies Renfe, les línies 1 i 9 de metro i diversos autobusos.
El problema és que la infraestructura va néixer nafrada, després d'una concessió a dit del ministeri de Foment a Isolux-Corsán, que va haver d'aturar-se mesos després per l'escàndol polític que va suposar. Per parar el cop, que es va destapar arran de la denúncia del diari AVUI, l'executiu de Zapatero es va comprometre a fer un concurs per tal d'adjudicar la part subterrània de l'estació a una altra empresa. Però mai no ho va arribar fer i aquelles obres van quedar aturades. I fins avui.
Més de sis anys després, aquest espai format per un porxo obert, quatre ascensors i escales mecàniques que ningú no sap a on condueixen, està molt lluny de ser una estació de maniobres de l'alta velocitat espanyola que havia de connectar Barcelona amb l'aeroport del Prat. És un cau de brutícia i, segons expliquen a El Món diversos usaris de Renfe, un refugi per a algunes persones que s'hi amaguen per consumir drogues i alcohol, sobretot a la nit. De fet, dilluns a migdia un parell de persones s'amagaven en un racó a consumir alcohol.
Una escena que contrasta amb la flamant estació de Rodalies de Renfe, nova, lluent i neta com una patena que es troba a escassos metres. I sorprenentment, una escena que l'Ajuntament del Prat de Llobregat assegura que desconeix: "A l'Ajuntament del Prat no tenim constància d aquestes anomalies que esmenteu", ha respost el consistori a la petició d'aquest diari sobre si tenien constància de la voluntat d'Adif de resoldre aquesta situació.
Adif no sap què fer-ne
El Món ha preguntat a Adif quin és el futur d'aquesta infraestructura totalment abandonada, i l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries ha explicat que "Adif, com a empresa responsable, estudia la possibilitat de trobar alguns usos perquè aquestes instal·lacions les pugui fer servir Renfe i formalitzar alguna cessió d'espai o col·laboració per a usos ferroviaris. Però de moment no hi ha res concret". Respecte a la possibilitat que aquesta estació de maniobres algun dia pugui tenir la utilitat per a la qual va ser concebuda, Adif assenyala que "s'hauria de parlar si en un futur se li poguessin trobar altres usos". Però l'empresa pública depenent del ministeri de Foment no ha pogut precisar a quina mena d'usos ferroviaris es refereix, tenint en compte el pis subterrani no es va arribar a construir.
Una pífia de Magdalena Álvarez
La història d'aquesta estació fantasma comença oficialment el 4 de juny de 2008, quan es publica al BOE el concurs d'obres. Però Adif, l'ens gestor d'infraestructures que depèn del ministeri de Foment, ja havia fet l'adjudicació saltant-se el concurs. L'agraciada era Corsán - investigada el 2014 per un possible cas de malversació de diners públics en la construcció d'un tram del TGV de la línia Madrid-Barcelona-, que aquell mateix estiu ja tenia les obres molt avançades, tal i com es pot veure avui en una visita ràpida a la zona.
El ministeri encapçalat per la socialista Magdalena Álvarez havia valorat el projecte en 18.209.276,66 euros. Mai no es van depurar responsabilitats polítiques, malgrat que e 17 de febrer de 2010 el Senat aprovava a instàncies de CiU i amb el vot del PP i els senadors d'ERC, l'abstenció d'ICV i el vot en contra del PSC i el PSOE, que l'executiu espanyol fes una auditoria per aclarir les irregularitats en l'adjudicació a Isolux-Corsán d'aquesta obra. D'aquesta auditoria tampoc no se'n sap res.
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/ ... oU.twitter
L'estació fantasma de l'AVE al Prat
La infraestructura, a mig construir des del 2008, és un cau de brutícia i ara Adif diu que estudia cedir l'espai a Renfe per a "usos ferroviaris"
per Gemma Aguilera 5 d' Octubre 2015
Pudor d'orina, burilles de cigarreta amuntegades, aliments podrits que atrauen insectes, vidres bruts i plens de pintades rere els quals s'hi amaguen escales mecàniques aturades, i a banda i banda del porxo, dos ascensors aturats, amb els llums arrencats i flanquejats per taques que semblen aigua però que puden massa per ser-ho. I tot plegat, il·luminat per diverses fileres de fluorescents encesos les vint-i-quatre hores del dia. És el retrat d'un dilluns a migdia de l'anomenada estació d'emergència de l'AVE al Prat de Llobregat, que posteriorment havia de convertir-se en punt d'avançament i estacionament de trens (PAET).
Aquesta infraestructura va començar a construir-se el 2008, quan encara cuejava l'efecte de la bombolla de la construcció i quan el ministeri de Foment anunciava l'arribada de l'alta velocitat a l'aeroport del Prat per al 2013. Havia de ser una peça clau de la futura estació intermodal del Prat, un gran nus de comunicacions on hi confluirien l'AVE, Rodalies Renfe, les línies 1 i 9 de metro i diversos autobusos.
El problema és que la infraestructura va néixer nafrada, després d'una concessió a dit del ministeri de Foment a Isolux-Corsán, que va haver d'aturar-se mesos després per l'escàndol polític que va suposar. Per parar el cop, que es va destapar arran de la denúncia del diari AVUI, l'executiu de Zapatero es va comprometre a fer un concurs per tal d'adjudicar la part subterrània de l'estació a una altra empresa. Però mai no ho va arribar fer i aquelles obres van quedar aturades. I fins avui.
Més de sis anys després, aquest espai format per un porxo obert, quatre ascensors i escales mecàniques que ningú no sap a on condueixen, està molt lluny de ser una estació de maniobres de l'alta velocitat espanyola que havia de connectar Barcelona amb l'aeroport del Prat. És un cau de brutícia i, segons expliquen a El Món diversos usaris de Renfe, un refugi per a algunes persones que s'hi amaguen per consumir drogues i alcohol, sobretot a la nit. De fet, dilluns a migdia un parell de persones s'amagaven en un racó a consumir alcohol.
Una escena que contrasta amb la flamant estació de Rodalies de Renfe, nova, lluent i neta com una patena que es troba a escassos metres. I sorprenentment, una escena que l'Ajuntament del Prat de Llobregat assegura que desconeix: "A l'Ajuntament del Prat no tenim constància d aquestes anomalies que esmenteu", ha respost el consistori a la petició d'aquest diari sobre si tenien constància de la voluntat d'Adif de resoldre aquesta situació.
Adif no sap què fer-ne
El Món ha preguntat a Adif quin és el futur d'aquesta infraestructura totalment abandonada, i l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries ha explicat que "Adif, com a empresa responsable, estudia la possibilitat de trobar alguns usos perquè aquestes instal·lacions les pugui fer servir Renfe i formalitzar alguna cessió d'espai o col·laboració per a usos ferroviaris. Però de moment no hi ha res concret". Respecte a la possibilitat que aquesta estació de maniobres algun dia pugui tenir la utilitat per a la qual va ser concebuda, Adif assenyala que "s'hauria de parlar si en un futur se li poguessin trobar altres usos". Però l'empresa pública depenent del ministeri de Foment no ha pogut precisar a quina mena d'usos ferroviaris es refereix, tenint en compte el pis subterrani no es va arribar a construir.
Una pífia de Magdalena Álvarez
La història d'aquesta estació fantasma comença oficialment el 4 de juny de 2008, quan es publica al BOE el concurs d'obres. Però Adif, l'ens gestor d'infraestructures que depèn del ministeri de Foment, ja havia fet l'adjudicació saltant-se el concurs. L'agraciada era Corsán - investigada el 2014 per un possible cas de malversació de diners públics en la construcció d'un tram del TGV de la línia Madrid-Barcelona-, que aquell mateix estiu ja tenia les obres molt avançades, tal i com es pot veure avui en una visita ràpida a la zona.
El ministeri encapçalat per la socialista Magdalena Álvarez havia valorat el projecte en 18.209.276,66 euros. Mai no es van depurar responsabilitats polítiques, malgrat que e 17 de febrer de 2010 el Senat aprovava a instàncies de CiU i amb el vot del PP i els senadors d'ERC, l'abstenció d'ICV i el vot en contra del PSC i el PSOE, que l'executiu espanyol fes una auditoria per aclarir les irregularitats en l'adjudicació a Isolux-Corsán d'aquesta obra. D'aquesta auditoria tampoc no se'n sap res.