En Manolo Maristany en el record
Posted: Sunday 05/06/2016 10:54
En Manolo Maristany ens ha deixat als 86 anys. Amb ell, una generació ja entrada en anys, vàrem viure i conèixer realment l'atmosfera dels nostres ferrocarrils. Ell va saber transmetre un entorn com ningú. A diferència de molts altres fotògrafs, no feia postals, creava sensacions, sentiments, "pintava" escenes utilitzant les seves Rolleiflex i Mamiya i que podem contemplar i llegir en els seus llibres de trens. Tots volíem ser com ell, però ell era l’únic.
Però no solament va ser un excel•lent fotògraf, també la seva prosa va donar veu als ferroviaris a través dels texts que acompanyaven aquestes imatges. Un fet que fins llavors no havia succeït mai. Per aquesta raó, una munió d'ells el tenien present. Quan anàvem a Castejón, Móra la Nova, Miranda o a Saragossa, no hi havia ferroviari que no el coneixes.
En Manolo era tot un personatge, que pel seu aspecte i flegma podia haver passat per britànic. Advocat de formació, però que no va arribar a exercir mai, es va dedicar a escriure, a dibuixar i pintar aquarel•les, i a la fotografia professional, però sobretot va ser un amant de la muntanya i de l'esquí, on va guanyar algun Campionat de Catalunya d'Eslàlom. Així mateix va participar en la Operación Impala amb quatre amics més, on va travessar Àfrica des de Ciutat del Cap fins a Andorra amb unes motos de la firma Montesa, que varen donar nom per sempre a aquest model. Recordo que em va comentar, que fins llavors mai havia conduït una moto, però que el vàrem seleccionar com a fotògraf, cronista i relacions públiques d'aquesta aventura i es va traduir amb el llibre "Operación Impala. 20.000 km en motocicleta a través de África"
Gran lector i conversador, amb bon sentit de l'humor, molt britànic, va escriure una trentena de llibres de trens, muntanya, esquí, viatges i novel•la i en aquest últim apartat va aconseguir un bon èxit editorial internacional.
Manolo, sempre et recordarem!
Josep M. Solé - 4 de juny de 2016.
Però no solament va ser un excel•lent fotògraf, també la seva prosa va donar veu als ferroviaris a través dels texts que acompanyaven aquestes imatges. Un fet que fins llavors no havia succeït mai. Per aquesta raó, una munió d'ells el tenien present. Quan anàvem a Castejón, Móra la Nova, Miranda o a Saragossa, no hi havia ferroviari que no el coneixes.
En Manolo era tot un personatge, que pel seu aspecte i flegma podia haver passat per britànic. Advocat de formació, però que no va arribar a exercir mai, es va dedicar a escriure, a dibuixar i pintar aquarel•les, i a la fotografia professional, però sobretot va ser un amant de la muntanya i de l'esquí, on va guanyar algun Campionat de Catalunya d'Eslàlom. Així mateix va participar en la Operación Impala amb quatre amics més, on va travessar Àfrica des de Ciutat del Cap fins a Andorra amb unes motos de la firma Montesa, que varen donar nom per sempre a aquest model. Recordo que em va comentar, que fins llavors mai havia conduït una moto, però que el vàrem seleccionar com a fotògraf, cronista i relacions públiques d'aquesta aventura i es va traduir amb el llibre "Operación Impala. 20.000 km en motocicleta a través de África"
Gran lector i conversador, amb bon sentit de l'humor, molt britànic, va escriure una trentena de llibres de trens, muntanya, esquí, viatges i novel•la i en aquest últim apartat va aconseguir un bon èxit editorial internacional.
Manolo, sempre et recordarem!
Josep M. Solé - 4 de juny de 2016.