Transport.cat

No he trobat cap fil obert, per tant, n'obro aquest.

Tot i que encara em falta més d'un any i mig per poder treure'm el carnet B de cotxe, m'agradaria saber la vostre opinió de tenir un cotxe històric com a vehicle habitual. Tenia pensat un SEAT Panda o Marbella dels anys 1990 o 1991 que són força econòmics i tenen una mecànica, pel que he llegit, força simple. Tinc entès que en alguns municipis estan exempts de l'impost de circulació, les assegurances són més econòmiques, etc. En teniu alguna recomanació?

Però quin sentit té? Tot el que t'estalvïs ho perdràs en gasolina, que aquests cotxes solen xuclar que dona gust.

davroca5 wrote:Però quin sentit té? Tot el que t'estalvïs ho perdràs en gasolina, que aquests cotxes solen xuclar que dona gust.

Noi, ja veig que no estàs posat en el tema! Si ho llegeixen els qui tenen cotxes antics, que en són uns quants!

És el que jo tenia entès. Potser no són tots els cotxes però no em negaràs que un cotxe del 1990 no tindrà el mateix rendiment què un d'aquesta dècada. I, a més, que tal i com està anant el futur del vehicle privat (cotxes amb marxes automàtiques, aparcament automàtic, sensors per tot arreu...) jo trobo més interessant anar cap a cotxes més nous, més eficients i més segurs (i no, no estic dient paraules buides). Però vaja, que és una opinió personal eh!

De fet, considero que un vehicle històric seria més interessant tenir-lo quan ja portes uns quants anys conduint, i no quan just comences a tenir pràctica i experiència. Però torno a dir que és el que opino jo personalment.

Contestaré com a expert perquè tinc un vehicle històric de l'any 1976 i en alguns moments l'he fet servir com a vehicle "habitual". Comencem:

raulitinbcn wrote:Tot i que encara em falta més d'un any i mig per poder treure'm el carnet B de cotxe, m'agradaria saber la vostre opinió de tenir un cotxe històric com a vehicle habitual.

Es pot fer, però t'ha d'agradar molt. Si el que vols és comoditat, fiabilitat i no tenir problemes, oblida-te'n. Si t'apassionen els cotxes antics, si vols que cada desplaçament sigui alguna cosa més que anar d'A a B i estàs disposat a sacrificar algunes coses, endavant.

raulitinbcn wrote:Tenia pensat un SEAT Panda o Marbella dels anys 1990 o 1991 que són força econòmics i tenen una mecànica, pel que he llegit, força simple.

Si realment t'agraden són una bona elecció. Com bé dius són cotxes molt econòmics. Això sí, oblida-te'n de la comoditat, les prestacions, etc.

raulitinbcn wrote:Tinc entès que en alguns municipis estan exempts de l'impost de circulació, les assegurances són més econòmiques, etc. En teniu alguna recomanació?

Sí estan exempts de l'impost de circulació (com a mínim a Barcelona) però has de fer alguns tràmits perquè sigui considerat vehicle històric, com passar per un club i que certifiquin que el cotxe té cert interès. Desconec si un Panda o un Marbella poden complir aquest requisit.
En quant a les assegurances n'hi ha específiques de clàssic. Els requisits que et solen posar són que el cotxe no faci gaires kilòmetres a l'any i estigui resguardat en un aparcament (tot i que tampoc comproven això últim).

El que sí que t'haig de dir és que no et fiquis en aquest món dels clàssic/youngtimers pensant que és una manera barata de tenir cotxe. No. Segurament et sortirà barat comprar-lo, però has de ser conscient que degut a l'edat necessiten ser més mimats que els moderns. A més, segons els models, els recanvis poden ser difícils de trobar i per tant escandalosament cars, encara que de moment no crec que sigui el cas del Panda.
Personalment no faria servir un clàssic per anar a treballar cada dia, però si les teves necessitats són fer-lo servir tres o quatre vegades al mes, endavant. Suposo que sí podries fer-lo servir cada dia (per això van ser dissenyats en el seu moment!) però a canvi de fer una bona revisió inicial (desmuntar motor sencer com a mínim) i després revisions periòdiques sovintejades. Però barat no et sortiria.
També et recomanaria que agafis una unitat que estigui en bon estat encara que sigui una mica més cara. Normalment no surt a compte agafar una unitat malmesa i després arreglar-la, a no ser que siguis capaç de fer-t'ho tu mateix.

Com a recomanació final et diria que si realment vols gaudir del cotxe, a no ser que siguis un enamorat del Panda, et busquis alguna cosa que sigui "més cotxe", no necessàriament més car. Personalment penso que un Ibiza de primera sèrie li dóna 100 voltes al Panda en tots els aspectes i pots trobar unitats en relatiu bon estat per 800 euros. I amb uns 2.000 euros més el pots deixar en estat impecable.

davroca5 wrote: tal i com està anant el futur del vehicle privat (cotxes amb marxes automàtiques, aparcament automàtic, sensors per tot arreu...) jo trobo més interessant anar cap a cotxes més nous, més eficients i més segurs (i no, no estic dient paraules buides).

Depèn de per què el vulguis. Si t'agrada conduir tots aquests afegits no només sobren sinó que fins i tot molesten. Però evidentment pel 99% dels conductors que condueixen per "necessitat" poden arribar a ser útils... tot i que cada vegada fan els conductors més estúpids i dependents de les ajudes de la màquina.

davroca5 wrote:Però quin sentit té? Tot el que t'estalvïs ho perdràs en gasolina, que aquests cotxes solen xuclar que dona gust.

A veure, com t'ho diria... tots sabem, que el Trambaix és més còmode, ràpid i eficient que el Tramvia Blau. Però no traurem el Tramvia Blau per posar-hi un Alstom per raons òbvies. Doncs això dels automòbils clàssics és el mateix.

wefer wrote: A veure, com t'ho diria... tots sabem, que el Trambaix és més còmode, ràpid i eficient que el Tramvia Blau. Però no traurem el Tramvia Blau per posar-hi un Alstom per raons òbvies. Doncs això dels automòbils clàssics és el mateix.

No, no és això. Posats a comparar posem el Tramvia Blau com una unitat més al TramBaix, que es el que vol fer en raulitinbcn amb aquest cotxe (és a dir, utilitzar-lo com a vehicle habitual per trajectes habituals). Si vol utilitzar el cotxe per anar a buscar el pa, o per anar al supermercat (que seria un recorregut més similar al Tramvia Blau si seguim amb les comparacions) si que no li diria que no.

Però vaja, amb la resta del missatge estic molt d'acord amb tu. Jo m'ho pensaria realment bé i fins i tot faria un esquema dels km aproximats que podria fer en un dia normal per veure si realment em surt a compte (no vagi a ser que després recordi d'aquell refrany tant nostre de "lo barato sale caro"! )

PD: i, tot i així, insisteixo: sent un conductor novell jo em compraria un cotxe actual que sé que tenen uns sistemes de seguretat més que avançats que poden salvar-me la vida en distraccions, errors o qualsevol altres situacions que segur que heu patit algun cop quan porteu pocs mesos amb el carnet.

davroca5 wrote:jo em compraria un cotxe actual que sé que tenen uns sistemes de seguretat més que avançats que poden salvar-me la vida en distraccions, errors o qualsevol altres situacions

El problema és que la gent cada vegada s'està confiant més pensant "si se me'n va el cotxe mentre miro el mòbil ja m'avisarà l'alarma de canvi de carril o l'avís d'impacte frontal". En canvi quan saps que no tens aquests sistemes estàs atent al que has d'estar, com a mínim si ets una persona conscient.
Crec que ja vaig explicar aquí un cas que es va donar crec que a Anglaterra, on tenien una carretera perfectament senyalitzada i en bon estat però que tenia forces accidents. Van provar què passaria si esborraven les línies de la calçada i eliminaven la majoria de la senyalització. Sorprenentment, els accidents van baixar, evidentment degut al fet que la gent anava més alerta.
Un altre exemple el tens amb els accidents que estan tenint alguns cotxes amb pilot automàtic per culpa de conductors que es refien de les ajudes i deixen de prestar atenció a la carretera.

Siguem sincers: sistemes com l'avís de canvi de carril involuntari només tenen utilitat per a gent que no està mirant la carretera, normalment mirant el mòbil. Si mires la carretera no et fa cap mena de falta.

A vegades les coses són més complicades del que sembla.

wefer wrote:

davroca5 wrote:jo em compraria un cotxe actual que sé que tenen uns sistemes de seguretat més que avançats que poden salvar-me la vida en distraccions, errors o qualsevol altres situacions

El problema és que la gent cada vegada s'està confiant més pensant "si se me'n va el cotxe mentre miro el mòbil ja m'avisarà l'alarma de canvi de carril o l'avís d'impacte frontal". En canvi quan saps que no tens aquests sistemes estàs atent al que has d'estar, com a mínim si ets una persona conscient.
Crec que ja vaig explicar aquí un cas que es va donar crec que a Anglaterra, on tenien una carretera perfectament senyalitzada i en bon estat però que tenia forces accidents. Van provar què passaria si esborraven les línies de la calçada i eliminaven la majoria de la senyalització. Sorprenentment, els accidents van baixar, evidentment degut al fet que la gent anava més alerta.
Un altre exemple el tens amb els accidents que estan tenint alguns cotxes amb pilot automàtic per culpa de conductors que es refien de les ajudes i deixen de prestar atenció a la carretera.

Siguem sincers: sistemes com l'avís de canvi de carril involuntari només tenen utilitat per a gent que no està mirant la carretera, normalment mirant el mòbil. Si mires la carretera no et fa cap mena de falta.

A vegades les coses són més complicades del que sembla.

Això és una bestiesa, sobretot perquè els cotxes que tenen el sistema de canvi de carril involuntari (que són els cotxes més recents) incorporen també el sistema per poder connectar el móbil al cotxe i controlar-lo mitjançant la veu, per exemple. Qui va amb el pensament de "ja m'avisaran els sistemes de seguretat si estic a punt d'estrellar-me mentres miro el mòbil" no se que coi fa conduint un cotxe, sincerament. Estem parlant de sistemes que salven vides quan el conductor pateix x distracció, ja sigui pròpia o externa (un cotxe que fa un gir sense avisar, o un altre que s'incorpora a una via sense accelerar al màxim, per exemple). Qui mira el mòbil mentre condueix s'exposa directament a la mort ja que de moment no hi ha cap cotxe que et salvi d'això, tot i tenir els sistemes més avançats.

I, per cert, tampoc cal anar als sistemes més moderns i punters: què és l'ABS? O la direcció assistida? O el control d'estabilitat? Són sistemes que tenen els cotxes des de fa 10-15 anys. Per no parlar dels airbags, la pròpia estructura del vehicle (que permet absorbir l'energia d'un impacte sense afectar a l'interior), etc.

davroca5 wrote:És el que jo tenia entès. Potser no són tots els cotxes però no em negaràs que un cotxe del 1990 no tindrà el mateix rendiment què un d'aquesta dècada. I, a més, que tal i com està anant el futur del vehicle privat (cotxes amb marxes automàtiques, aparcament automàtic, sensors per tot arreu...) jo trobo més interessant anar cap a cotxes més nous, més eficients i més segurs (i no, no estic dient paraules buides). Però vaja, que és una opinió personal eh!

Dato curioso, la transmisión automática se comercializa por primera vez en 1939 en EE.UU. y en los años 50 ya es mayoritaria. Por los años 60-70 empieza a estar comunmente disponible en coches de gama media o incluso baja en Europa. Aún y así la transmisión automática nunca se ha popularizado en Europa al nivel de EE.UU/Canadá, donde el 99% de los coches son automáticos. Puedes encontrar coches de los años 70 o incluso anteriores con transmisión automática. Hace no mucho en Terrassa ví un Renault 5 ("zapatito") automático.

Otro dato curioso, en EE.UU. ya en los años 50 había amenidades disponibles como aire acondicionado, ventanas eléctricas, asientos eléctricos o dirección asistida. Y el airbag se empezó a comercializar en los años 70.

Es muy interesante a veces ver como cosas que asociamos como muy actuales llevan existiendo desde hace bastantes más años de lo que pensaríamos

En wefer ha fet un molt bon resum de pros i contres. Així que jo matitzo només els punts que hagin quedat una mica en l'aire.

Les exencions i bonificacions de l'impost de circulació (aplicar-les sí o no, la quantitat, les condicions) són potestat dels ajuntaments. Com que vius a Barcelona (sinó, corregeix-me), et concretaré que es tracta d'una bonificació del 100% (no una exempció, sinó bonificació, és a dir que no n'estàs exempt, però et "perdonen" el 100% de la quantitat; tecnicismes, al cap i a la fi vol dir que no pagaries res mentre no canvïin la normativa), i ara per ara els tràmits que necessitaràs són aquests:
https://w30.bcn.cat/APPS/portaltramits/ ... =ciudadano

"el certificat d'un club o associació especialitzada en vehicles de col·lecció, que acrediti el nivell de conservació del vehicle" inicialment sempre el feia l'Antic Car Club de Catalunya (que te'l fessin requeria que hi portessis 30 €, la documentació del cotxe i diverses fotos). Ara ja són uns quants més (el club on sóc, per exemple, n'ha fet alguns i l'Ajuntament de Barcelona els hi accepta, per aquest ús). Si trobes un club especialitzat en la marca i model que trïis, t'hi pots donar d'alta, i gaudir-ne (el que sempre desaconsello és donar-se d'alta en un club amb una intenció purament "utilitària"; t'ho dic des del punt de vista de qui ha participat durant molts anys en la gestió d'un club, veure com arriba gent i més gent que en comptes de voler implicar-se a construir el club entre tots, l'utilitza purament com a "proveïdor d'un servei puntual", no és de bon païr...)

Un cotxe de més de 25 anys vol dir que si compres un Marbella del 1994, per exemple, no podràs tenir bonificació fins el 2019. Dit això, pel que t'estalvies respecte la despesa total anual jo et diria com en wefer: que busquis una bona unitat, deixant com a secundaris l'any o altres consideracions.

Pel que fa a les assegurances per a "clàssics" (algunes ja diuen directament "per a cotxes de més de 25 anys"), la immensa majoria requereixen que tinguis una plaça d'aparcament en propietat, i un altre cotxe al teu nom, és a dir, que demostris que aquest no és "el d'ús habitual". Com que això, pel que expliques, no ho compliries, pot ser que et costi de trobar una on et facin una pòlissa en aquestes condicions. Tanmateix, el problema del preu de l'assegurança amb el permís de conduir tot just obtingut l'hem tingut tothom... L'única solució és que passin els anys.

La resta de consideracions (si el cotxe gasta més o menys, si et sentiràs més o menys còmode fent molts kilòmetres per autopista amb un vehicle que no arriba a les prestacions del més modest dels models actuals en el mercat, etc.) segur que ja las has fet o faràs tu, i decidiràs en base a elles. No seràs el primer ni l'últim que, en èpoques recents, ha tingut un Marbella com a primer cotxe durant uns anys (el Panda ja és més infreqüent, perquè totes les unitats supervivents tenen, òbviament, uns quants anys més a sobre que molts Marbella).

I, per davant de tot, el model que trïis t'ha d'agradar a tu i a ningú més. Sentiràs comentaris més o menys "de la broma", més o menys "seriosos", de l'estil "¿A dónde vas con esto?", "Por lo que te gastas podías tener uno mejor y más moderno". Tu, ni cas.

Fran-Ikarus wrote:Pel que fa a les assegurances per a "clàssics" (algunes ja diuen directament "per a cotxes de més de 25 anys"), la immensa majoria requereixen que tinguis una plaça d'aparcament en propietat, i un altre cotxe al teu nom, és a dir, que demostris que aquest no és "el d'ús habitual".

Jo no tinc plaça d'aparcament en propietat ni vaig haver de demostrar tenir-la, i tot i així em van fer l'assegurança. Potser han canviat els criteris actualment?
En quant a demostrar que tens un altre cotxe modern és cert, però suposo que es pot arreglar posant-lo a nom d'un familiar. De tota manera si el que es vol és fer-lo servir com a cotxe habitual entenc que el més lògic seria fer una assegurança normal i corrent, amb la total seguretat de que qualsevol problema important tindrà com a resultat la declaració del cotxe com a sinistre total (encara que això després es pot lluitar legalment).

davroca5 wrote:Això és una bestiesa, sobretot perquè els cotxes que tenen el sistema de canvi de carril involuntari (que són els cotxes més recents) incorporen també el sistema per poder connectar el móbil al cotxe i controlar-lo mitjançant la veu, per exemple.

Això és així fa molt tenps i les morts per culpa del mòbil no paren de créixer. No, no és cap bestiesa.

davroca5 wrote:Estem parlant de sistemes que salven vides quan el conductor pateix x distracció,

Vens a la meva. Les distraccions no es "pateixen", sinó que es cometen. I es cometen per excés de confiança. I els sistemes moderns potencien la confiança en la màquina. El còctel perfecte.
Per no parlar de la distracció que suposa haver de manipular pantalles tàctils al centre de la consola per fer qualsevol cosa. Haurien d'estar prohibides.

davroca5 wrote:ja sigui pròpia o externa (un cotxe que fa un gir sense avisar, o un altre que s'incorpora a una via sense accelerar al màxim, per exemple).

En qualsevol d'aquests casos reaccionarà abans el conductor que qualsevol sistema d'avís a no ser que el conductor vagi mirant a una altra banda.

davroca5 wrote:I, per cert, tampoc cal anar als sistemes més moderns i punters: què és l'ABS? O la direcció assistida? O el control d'estabilitat?

Anem amb compte, que ningú ha dit que els cotxes actuals siguin més insegurs que els de fa 15 o 20 anys. En absolut. Jo l'únic que dic és que molts dels gadgets que porten són prescindibles (purs arguments de venda per treure més diners)i fins i tot perillosos donat la manera en que funciona l'ésser humà. La direcció assistida o l'aparcament automàtic no tenen res a veure amb la seguretat.

Estic totalment d'acord amb el que exposa en davroca: en cap cas més ajuda ha de suposar menys atenció a la carretera. Si se'n fa un mal ús (com per exemple, que la gent miri més el mòbil), no és pas culpa de portar més sistemes auxiliars, sinó de la imbecilitat del conductor.

Per a qualsevol persona normal que vulgui fer un ús no temerari del seu vehicle, no són més que avantatges. No totes les distraccions son voluntàries, no. Moltes són degudes a la pròpia conducció, com mirar un senyal, estar atent a un cotxe que ens adelanta, etc. També poden ser distraccions com que t'entri un insecte al cotxe, els nens es barallin, etc. I tot això són coses que li pot passar a qualsevol.

Sigui com sigui, "quatre ulls veuen més que dos". I encara millor si els ulls extra són màquines que no passen res per alt ni es distreuen.

Aquí parleu dels cotxes només, però també hi han casos de gent que en té d'altres tipus de vehicles històrics. Recordem en J. M. Mas, que té un Tramvia Blau al pati de casa, cosa que alguns de nosaltres vam tenir el plaer de veure en directe fa uns anys. Aquest cas ja és menys freqüent però no inexistent.

Jo m'estava cenyint al cas expressat pel raulitisbcn, que s'interessa per l'ús d'un Seat Marbella del 90-91 com a vehicle habitual... però no considero pas que un Marbella del 90-91 sigui un vehicle històric; de fet, "Vehicle Històric" és, pel que fa a vehicles automòbils, un tipus de catalogació administrativa+matriculació, i una qüestió diferent són les categories d'antic, clàssic, post-clàssic, "youngtimer", etc. en les que ens acostumem a moure (sense un consens ferm, sovint) els aficionats als automòbils.

Com deia, no he entrat a discutir la consideració de "vehicle històric", perquè en raulitisbcn demanava opinions i consells pràctics, però el fascinant món dels vehicles històrics, sense cap mena de dubte, mereix molts debats, ja normalment encetats al subfòrum "Història del transport".

He estat llegint totes les vostres recomanacions i són força importants. El que més m'interessa són les despeses fixes que pot tenir el vehicle: assegurança i impost de circulació. Llegint el enllaç que heu deixat del ajuntament de Barcelona, on visc, i es força senzill, tenint simplement més de 25 anys el vehicle. El tema del que xucli o no benzina no es tant problema, perquè no tinc pensant un ús diari del vehicle, si no, per els caps de setmana i normalment per carretera (i no autopista!).

Que el vehicle tingui tots aquest ''extres'' de la direcció assistida, velocitat prefixada, etc. la veritat es que hem dóna igual, fa uns anys ningú en tenia i no passava res.

El tema de l'assegurança es el tema que més em preocupa. Suposo que sempre puc posar al meu pare com a ''tomador'' i dir que té un fill menor de 22 o 25 anys que pot conduir, però vaja, seria qüestió de demanar un pressupost a un corredor.

Ara mateix tenim (els meus pares) una Renault Kangoo del febrer de 1998, i excepte per un petit xoc que va tenir, aguanta que dóna gust!

raulitinbcn wrote:He estat llegint totes les vostres recomanacions i són força importants. El que més m'interessa són les despeses fixes que pot tenir el vehicle:

Com ja he comentat abans, tenir un clàssic o antic no és barat. Si el que vols és simplement tenir una cosa barata millor agafa un utilitari petit de fa 10 anys.

raulitinbcn wrote:Ara mateix tenim (els meus pares) una Renault Kangoo del febrer de 1998, i excepte per un petit xoc que va tenir, aguanta que dóna gust!

Tingues en compte que els vehicles dels que parlem per aquí són molt més antics que la Kangoo i molt diferents. Si no has conduït mai un cotxe sense direcció assistida ni altres comoditats actuals et recomano que ho provis abans.

Totalment d'acord amb en wefer.

Una altra opció és convèncer els teus pares que comprin un altre cotxe, i la Kangoo per a tu ("a la antigua usanza")