Transport.cat

metring wrote:Ara només falta Fomento per a ajuntar-se

http://www.ara.cat/economia/Renfe-Adif- ... 29940.html

Renfe i Adif es tornaran a fusionar una dècada després de separar-se

El ministeri de Foment crearà un hòlding que el deixa en situació d'avantatge quan es liberalitzi el sector

ARA Madrid Actualitzada el 09/12/2016 18:43

Deu anys després, Renfe i Adif tornaran a ser una sola empresa. El 2005 les dues companyies ferroviaries es van separar per diferenciar la construcció i gestió de les vies del servei de transport de tren i com a primer pas per obrir el sector a la competència. Però ara, fonts sindicals han revelat que el nou president d'Adif, Juan Bravo, promourà el retorn al monopoli ferroviari públic, ja que totes dues empreses pengen del ministeri de Foment.

Un dels motius de la recuperació d'aquest hòlding és l 'elevat endeutament d'Adif i la seva dependència 'de facto' del cànon que cobra a la mateixa Renfe per l'ús de les seves vies i estacions. Aquesta situació deixa la companyia en desavantatge competitiu i encara més a llarg termini ja que la Unió Europea té previst liberalitzar el mercat del transport ferroviari el 2020. Per això, el ministeri de Foment ja ha començat els tràmits perquè es tornin a unir en una sola empresa pública i un cop fusionades, la companyia serà la que cobri el cànon als operadors privats per l'ús de la seva infraestructura.

Tot i això, el pla de Foment passa perquè continuin sent dues empreses separades però associades per poder complir amb la nova legislació europea, segons han informat fonts sindicals.

Actualment, la divisió d'alta velocitat d 'Adif, l'AVE, està en números vermells i soporta un endeutament de més de 14.500 milions d'euros Però al mateix temps té obres en marxa valorades en uns 12.500 milions d'euros.

Per contra, Renfe preveu que aquest 2016 serà el seu segon any en beneficis. L'operadora regista guanys gràcies a l'explotació de l'AVE, que encadena rècords anuals de viatgers des del 2013. Les dues empreses juntes tenen uns 13.000 treballadors.

Ara wrote:Deu anys després, Renfe i Adif tornaran a ser una sola empresa. [...] Per això, el ministeri de Foment ja ha començat els tràmits perquè es tornin a unir en una sola empresa pública, i un cop fusionades, la companyia serà la que cobri el cànon als operadors privats per l'ús de la seva infraestructura.

Tot i això, el pla de Foment passa perquè continuin (dièresi?) sent dues empreses separades però associades per poder complir amb la nova legislació europea, segons han informat fonts sindicals.

Javi M wrote:En què quedem? Seran una única empresa, o seguiran sent-ne dues legalment independents però associades a la pràctica, com de fet ja passa ara?

Jo entenc que es crearà una nova empresa (posem pel cas Renfadif) que alhora agruparà les actuals Renfe i Adif. Legalment seran empreses independents encara que depenguin de la mateixa matriu.

Sky wrote:Sigui com sigui... què va passar a França? Es va arribar a estendre la marca RFF a tot arreu (estacions, infraestructures...) només per a canviar-la per "SNCF Réseau" uns anys després?

Renfe-Adif, una reconciliació de conveniència
La reunificació de l’operadora i el gestor d’infraestructures causa sorpresa a les empreses privades del sector, que demanen un regulador fort

Renfe-Adif, una reconciliació de conveniència / I.V.

L’any 2005 Renfe es va segregar en dues companyies. D’una banda, la nova Renfe, operadora dels serveis ferroviaris; i de l’altra, Adif, el gestor de les infraestructures ferroviàries, la societat que ha d’invertir en la xarxa i gestionar-la. Un pas lògic cap a la liberalització del mercat, que es va iniciar el 2007 amb l’obertura del tràfic de mercaderies a operadores privades. Unes operadores que els últims anys han aconseguit un 30% de quota de mercat.

Però just quan s’havia de fer el primer pas per obrir al mercat el transport de passatgers -estava previst donar entrada a operadors privats en el corredor d’alta velocitat entre Madrid i el País Valencià el 2017-, el nou govern espanyol ha decidit posposar-lo i, a més, ha ordenat als nous presidents de Renfe i Adif la fusió de totes dues empreses en un hòlding, és a dir, tornar a la integració vertical. “És un pas enrere”, exclama el gerent de l’Associació d’Empreses Ferroviàries Privades, Juan Diego Pedrero. De fet, Espanya, com altres vegades, va ser dels primers governs europeus a fer els deures quan el 2005 va segregar l’operadora de la gestora d’infraestructures. Era el que proposava Brussel·les per avançar cap a la liberalització del sector.

Però ara a Europa bufen vents diferents. El Parlament Europeu ha aprovat aquesta setmana el quart paquet ferroviari, que manté la possibilitat dels hòldings verticals en el sector, sempre que hi hagi divisió entre la gestió de les vies i el servei de transport, de manera que el gestor del trànsit haurà d’actuar “de manera transparent i no discriminatòria”. La gestora “ha d’assegurar almenys que no hi ha conflicte d’interès”, expliquen fonts comunitàries.

Brussel·les apostava per una separació més forta, però els estats membres van frenar l’aposta. França, Alemanya o Itàlia, entre altres països, tenen el gestor d’infraestructures i l’operadora de viatgers integrada en una empresa. La idea de la Comissió Europea era que hi hagués “un elevat nivell d’ambició en relació a la independència” dels gestors ferroviaris, amb la idea de crear “muralles xineses” per evitar el monopoli.

El deute d'Adif


http://emprenem.ara.cat/Renfe-Adif-reco ... 29275.html

El deute d'Adif / Idoia Vallverdú
La independència teòrica està assegurada, segons la portaveu europea de Transports de la Unió Europea, Anna-Kaisa Itkonen, perquè “sota la llei de la UE, l’administrador de la infraestructura i l’empresa ferroviària històrica ja han de complir amb els requisits de separació legal, organitzativa i de presa de decisions”. “Això és per garantir a totes les empreses ferroviàries que operen en una xarxa un tracte just per part del seu administrador d’infraestructures”, afegeix Itkonen.

L’horitzó que posa la UE per a la liberalització del transport de viatgers és l’any 2020. Un moment en què els gestors d’infraestructures haurien d’obrir els seus actius a tots els operadors del mercat, públics i privats. Fent un paral·lelisme, seria com el cas d’Aena, que gestiona els aeroports espanyols, en els quals operen moltes aerolínies. Però en el cas del ferrocarril, diu Pedrero, no és tan fàcil. Hi ha una infraestructura, que són les vies, per on han de passar tots els trens. Adif, com a companyia gestora de la infraestructura, seria l’encarregada de repartir els slots -els horaris de pas dels trens-, les zones en les estacions o les taquilles entre els possibles competidors de Renfe. Els operadors privats veuen difícil que l’operadora pública no tingui tracte de favor si totes dues companyies -Renfe i Adif- estan fusionades.

A més, hi ha un element que s’ha de tenir en compte. La principal font d’ingressos d’Adif són els peatges que cobra a Renfe. Només en alta velocitat, l’any 2015, dels 513 milions d’euros d’ingressos d’Adif, quasi 420 milions eren dels peatges que pagava Renfe per l’ús de les línies, i uns 87 milions més de l’ús d’estacions, andanes i intercanviadors d’ample de via. Renfe és la primera font d’ingressos d’una Adif que té importants pèrdues (Adif Alta Velocitat -que gestiona la infraestructura de l’AVE- va registrar uns números vermells de 361 milions el 2015) i, a més, suporta un deute desmesurat, de quasi 14.000 milions d’euros al tancament del 2015.

Els ingressos que li proporciona Renfe són tan importants que Adif va intentar apujar un 15% els peatges per a l’any que ve, però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va donar la raó a Renfe i va qualificar de “desproporcionada” la proposta d’Adif, que finalment es va rebaixar a un 4,2%.

Brusel·les volia una major independència entre els operadors ferroviaris i els gestors de la xarxa
Si hi ha una fusió de les dues companyies el paper de Competència serà clau, perquè Europa exigeix separació i transparència i, per tant, el regulador, en aquest cas l’organisme que presideix José María Marín Quemada, tindrà un paper excepcional. Per això, la patronal dels operadors privats de trens ja ha demanat que la supervisió ferroviària sigui més potent. Ara depèn d’una subdirecció dins de la Direcció Postal i de Transports de la CNMC. Si hi ha fusió, els operadors privats volen que el control ferroviari depengui d’una direcció general “amb més mitjans i més competències”, apunta Juan Diego Pedrero.

La situació financera pot pesar molt en la fusió. Renfe va tancar el 2015 amb guanys (per primer cop) mentre que Adif acumula pèrdues. La consolidació dels dos balanços pot diluir l’elevat deute d’Adif i l’Estat podria buscar formes d’evitar que computés en el dèficit de l’Estat, per exemple amb una titulització, segons apunta l’economista Germà Bel. Aquest expert en infraestructures creu que la fusió de les dues companyies “fa més difícil la liberalització”. De fet, dubta que hi hagi una voluntat real d’obrir el transport de passatgers a operadors privats a partir del 2020. I matisa que el pla que s’havia ideat -i ara anul·lat- en el corredor Madrid-Llevant no era una liberalització real. “Posar un operador privat en una línia no és pas liberalitzar”, apunta.

Ara els nous presidents de Renfe i Adif estudiaran la possible fusió i el nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, serà qui hi tindrà l’última paraula.