L’antic tramvia de Can Tunis, el 48

[metring]

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/12/ ... can-tunis/

L’antic tramvia de Can Tunis, marcat pels despreniments de pedres de Montjuïc



El tramvia número 48, amb orígens a finals del segle XIX, volia connectar Barcelona i la barriada de Can Tunis amb la finalitat de transportar mercaderies. Uns anys més tard, però, el projecte va realitzar-se amb un petit canvi: el tramvia es va dedicar al transport de passatgers i va acabar desapareixent pels despreniments de pedres de Montjuïc.

L’origen del tramvia 48 es remunta a finals del segle XIX, coincidint amb el procés d’expansió de la xarxa tramviària entre Barcelona i diversos municipis que, posteriorment, es van acabar agregant a la capital catalana. El primer projecte va ser presentat el 1877 per l’empresari Joan Mazas. La seva sol·licitud volia connectar Barcelona i la barriada de Can Tunis amb la finalitat de transportar mercaderies. Finalment, uns anys més tard, el projecte va realitzar-se amb un petit canvi: el tramvia es va començar a fer servir per al transport de passatgers.

L’any 1905 la companyia Tranvías de Barcelona a San Andrés y Extensiones va prendre el relleu del projecte i el 19 de maig d’aquell mateix any es va realitzar la inauguració oficial del tramvia de Can Tunis, que en un principi no tenia número. L’1 d’octubre de 1911 el servei va passar a mans del marquès de Foronda, director de Tramvies de Barcelona, i va ser llavors quan la línia va adoptar el número 48.

Durant la dècada dels anys 10 i 20, a la platja de Can Tunis hi havia unes cases de banys on, principalment, a l’estiu anaven molts veïns de Barcelona. Va ser per aquest motiu que Tramvies de Barcelona i la Societat de Banys de Can Tunis van establir un acord per realitzar un bitllet combinat amb el qual es podia agafar el tramvia i anar a les cases de banys.

A partir de 1939 el tramvia 48 va passar a tenir l’inici i final al Paral·lel. El recorregut passava pel carrer de Vila i Vilà per Palaudàries, Marqués del Duero (l’avinguda del Paral.lel), Conde del Asalto (Nou de la Rambla actual) i passant de nou per Vila i Vilà. El 1948 va ampliar el recorregut cap a pla del Palau passant pel passeig de Colom, la plaça d’Antonio López i el passeig d’Isabel II.

El servei va funcionar amb relativa normalitat durant la seva història, excepte per les repetides ocasions en què, tot i les reparacions i prevencions per part de l’Ajuntament, hi havia despreniments a la muntanya de Montjuïc. Aquest problema va fer que, fins i tot, entre 1951 i 1952, s’hagués d’habilitar una línia provisional entre el Morrot i Can Tunis. Finalment, el 7 d’abril de 1964, a causa dels múltiples despreniments, el tramvia 48 va ser substituït per la línia H d’autobusos.


El tramvia 48 es va inaugurar, oficialment, el 19 de maig de 1905. Tot i això, els seus orígens es remunten a finals del s. XIX, quan l'empresari Joan Mazas va presentar un projecte a l'Ajuntament de Barcelona per transportar mercaderies que finalment es va destinar al transport de passatgers.

RICARD FERNÁNDEZ historiador local
“Va ser una línia molt rendible. Sobretot els mesos d'estiu que portava la gent a la platja de Can Tunis o durant Setmana Santa i el Dia de Difunts quan portava la gent al nou cementiri de Montjuïc. A més dels passatgers habituals entre el Poble-sec i la barriada de Can Tunis.”

Durant la seva història, el servei es va veure interromput en diverses ocasions. Fins i tot, entre 1951 i 1952 es va haver d'establir un tramvia provisional entre el Morrot i Can Tunis.

RICARD FERNÁNDEZ historiador local
"Un problema que existia i que era molt habitual era que a la carretera del Morrot, els dies de pluja, sovint hi havia despreniments de roques de la muntanya. Aleshores queien a les vies, obstruint el pas. Fins i tot, malauradament, s'havia donat algun episodi més desgraciat en què alguna roca havia arribat a aixafar algun vehicle dels tramvies ocasionat, a més, víctimes mortals."

Els despreniments múltiples van provocar la substitució del tramvia 48 per la Línia H d'autobusos el 7 d'abril de 1964.