Transport.cat

Tramvies de Barcelona: noranta-nou anys d’història i trenta-tres de travessa del desert

La Barcelona de final del segle XIX i bona part del segle XX no s’explica sense el tramvia, el mitjà de transport que va fer gran la ciutat i va teixir una xarxa que connectava el nucli de la ciutat amb els pobles del pla i els va integrar en una metròpoli que s’anava fent gran a base d’agregacions, de grans esdeveniments internacionals i d’onades migratòries. Una ciutat més extensa i més poblada i amb la necessitat de connectar els suburbis amb el centre necessitava un mitjà de transport eficient que superés les tartanes i òmnibus en benefici del tramvia. Fins i tot Cerdà va dissenyar l’Eixample amb l’estructura de xamfrans per facilitar els girs del tramvia i no pas com a aparcament de cotxes, ús que s'imposaria molt més tard.

El tramvia, que torna a ser objecte de debat davant la incertesa respecte a la connexió de les dues xarxes actuals, TramBaix i TramBesòs per l’avinguda Diagonal, ja que l’actual govern municipal es mostra favorable a unir les dues xarxes però sense acabar de definir de forma clara un calendari, i quan es preveu que al segon semestre d’aquest any 2024 entri en servei el nou tram entre les places de les Glòries i Verdaguer, ha tingut una evolució molt singular a Barcelona, amb una primera època de noranta-nou anys, entre 1872 i 1971 que va ser l’era daurada del tramvia barceloní i una segona, després de trenta-tres anys de travessa del desert, quan va ser recuperat el 2004.

https://www.elnacional.cat/ca/barcelona ... 4_102.html

Jo sempre penso que el nou tramvia que tenim té un perfil totalment diferent al de la xarxa clàssica. Crec que la semblança més aproximada en ambdós conceptes podrien ser els tramvies 70 i 71 del centre de Barcelona fins a Sant Adrià i Badalona i potser la línia 65 dels tramvies urbans.
Si la xarxa mallada de bus esdevingués tramvia...

Renfe445 wrote: ↑Saturday 20/04/2024 12:06 Jo sempre penso que el nou tramvia que tenim té un perfil totalment diferent al de la xarxa clàssica. Crec que la semblança més aproximada en ambdós conceptes podrien ser els tramvies 70 i 71 del centre de Barcelona fins a Sant Adrià i Badalona i potser la línia 65 dels tramvies urbans.
Si la xarxa mallada de bus esdevingués tramvia...

El tramvia modern com existeix a Barcelona té poques semblances amb un tramvia que es diria "de primera generació", i és ben bé un híbrid entre Metro i aquell tramvia clàssic. Els tramvies de primera generació solen anar molt més integrats amb el tràfic rodat i no tenen una infraestructura tan diferenciada.
En general és positiu per al servei que un tramvia modern estigui segregat, per evitar que el tràfic rodat interfereixi amb el tramvia, però té el cost de requerir aquella infraestructura tan intrusiva. A Barcelona jo el que veig es molt recel d'integrar més el tramvia, tant amb vianants com amb els busos. El exemple del pas directe per Laureà Miró es paradigmàtic: En aquell carrer relativament estret (èmfasi en "relativament") seria lògic encabir el tramvia en un carril compartit amb busos, ja sigui pel centre del carrer amb un carril adicional en cada sentit compartit entre cotxes i bicis (el carril bici que han fet enllà es una abominació) o en cas de ser absolutament impossible encabir l'eixamplament per la parada a l'alçada de l'autopista doncs pels carrils dels extrems, seguint el concepte tradicional del carril bus. En canvi es fan propostes frankensteinianes de ficar el tramvia en via única.

A Ginebra vaig veure carrils compartits entre tramvies, busos i... troleibusos (ni més ni menys que sis cables en dos carrils de circulació ) i em va semblar una solució molt intel·ligent per no ocupar tant d'espai que es podria imitar fàcilment. Com que ho vaig veure al centre, hi havia vehicles circulant cada menys de dos minuts, però no hi vaig veure cap congestió.
Segons la teva proposta, el carrer Laureà Miró seria un bon lloc on començar a aplicar-ho.