Transport.cat

De el Periódico de Catalunya:
------------------------------------
Trànsit vol penes de presó per excessos greus de velocitat

• La DGT proposa reformar el Codi Penal perquè superar el límit en 60 km/h sigui sempre delicte
• Doblar la taxa d'alcoholèmia també implicarà presó si la iniciativa de l'organisme tira endavant

PATRICIA MARTÍN
MADRID

Els temps en què alguns kamikazes anaven a 200 quilòmetres per hora, provocaven un accident, mataven una persona i després sortien pràcticament impunes, pagant simplement una multa, poden tenir els dies comptats. La Direcció General de Trànsit (DGT) va proposar ahir una reforma del Codi Penal perquè les penes de presó per delictes de trànsit no es comptin amb els dits de les mans.
El responsable de la DGT va recomanar que es fixin uns límits de velocitat i alcoholèmia i que sobrepassar-los pugui ser castigat amb privació de llibertat. En definitiva, del que es tracta és d'evitar l'ambigüitat de determinats articles perquè els jutges no tinguin la facultat d'interpretar els articles, com passa en molts casos en l'actualitat, de la manera que resulta més favorable per a l'acusat.

AL CONGRÉS
Navarro va reconèixer, en la comissió de seguretat viària del Congrés, que en l'última modificació del Codi Penal es van cometre errors. "Tinc la impressió que tots ens vam equivocar", va confessar. Es referia a la redacció d'alguns articles. Així, el 379 afirma avui que qui condueixi "sota els efectes de begudes alcohòliques" serà castigat amb pena de presó de tres a sis mesos. Va proposar canviar aquesta fórmula, que exigeix als agents desplaçar-se als jutjats per demostrar que el consum d'alcohol afectava la conducció, per un límit fix, a partir del qual sigui sempre considerada delicte.

DUES OPCIONS
El responsable de Trànsit va recomanar que el límit es fixi en un gram d'alcohol per litre de sang (en aire espirat serien 0,50 mil.ligrams per litre). Una altra alternativa, va explicar Navarro, seria que el límit fos el doble de la taxa d'alcohol permesa (es penaria a partir d'1 g/l per als conductors normals i 0,6 g/l per a nous conductors i professionals). Navarro va apostar per la primera alternativa perquè, segons va expressar, "és més simple d'explicar".
Pel que fa a la velocitat, si els radars atrapen actualment un vehicle a 240 quilòmetres per hora, el fiscal no admet el cas "perquè s'ha de demostrar que es posa en perill la vida o la integritat de les persones", segons indica l'article 381, va explicar Navarro. No obstant, "el ciutadà no entén que no tinguin tractament penal aquests excessos inadmissibles", quan conduir sobrepassant els límits de velocitat provoca la majoria de les morts.

LÍMITS FIXOS
El director de la DGT va proposar que sigui considerat delinqüent el que superi en 60 km/h els límits. D'aquesta manera, es jugarien penes de presó els que circulessin a més de 180 km/h en autopistes, a més de 160 km/h en carreteres convencionals o a més de 110 km/h en ciutats. La pena seria la mateixa que ara quan s'aconsegueix demostrar que es va produir una situació concreta de risc: presó de sis mesos a dos anys.

CONDUIR SENSE CARNET
Navarro també va proposar endurir les sancions per als que condueixin després d'haver perdut el carnet de conduir. Amb l'entrada en vigor, l'1 de juliol vinent, de la llicència per punts, és necessari buscar una fórmula perquè qui no superi els cursos de reeducació no pugui continuar conduint. "Si no existeix una mesura coercitiva, el sistema perdrà la seva eficàcia", va afirmar. "Altres països que tenen aquest tipus de carnet ens han avisat que aquest és un aspecte essencial", va continuar. Per a això, es poden fixar diverses fórmules: la incorporació d'un article al Codi Penal, tipificar-ho com a desobediència a l'autoritat o considerar només la reincidència com a delicte. "Però cal una regulació", va afegir.
Navarro també va proposar que s'incorpori al Codi, d'acord amb la llei que regula el carnet, que qui hagi estat privat del dret a conduir el pugui recuperar superant un curs. El responsable de la DGT va recalcar en diverses ocasions que aquests límits, establerts en funció de l'experiència i de la situació en altres països, són una proposta. "L'important és la concreció, que els límits siguin clars i iguals per a tothom".
Són moltes les veus que han reclamat que s'endureixin les penes relacionades amb les imprudències. Les víctimes no volen que hi hagi cap cas Farruquito més (el bailaor que va sortir impune després d'atropellar una persona). El mateix Fiscal General de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha reconegut que "la seguretat viària és una de les zones fosques del sistema penal". I el Govern ja havia anunciat la seva intenció de modificar el Codi Penal. Només faltava una mica de concreció, que va ser oferta ahir per Navarro.
Tots els partits polítics es van mostrar conformes amb la mà dura. Alguns van proposar anar més enllà per fer que, per exemple, no únicament puguin anar a la presó aquells que hagin perdut la llicència sinó també aquells que condueixin sense haver-la obtingut mai. El responsable de CiU, Jordi Jané, només va discrepar en un aspecte. Va dir que potser seria excessiu que en vies urbanes de gran capacitat el límit estigui en 110 km/h.

PENDENTS DE JUSTÍCIA
En qualsevol cas, la reforma del Codi Penal competeix en primer lloc al Ministeri de Justícia. Navarro va explicar que s'ha reunit diverses vegades amb el Fiscal General i que "és molt sensible" a aquest problema. Però no va saber precisar quan estaria enllestida la modificació.

De El Periódico de Catalunya
----------------------------------
Els experts en trànsit usen el 'cas Farruquito' com a exemple d'impunitat

MANUEL VILASERÓ
MADRID

Espanya és coneguda en el món dels tècnics en seguretat viària com el país del "crim folklòric". I no és perquè aquí s'assassini a ritme de castanyoles. L'expressió es va encunyar arran del cas Farruquito i intenta descriure un Estat en què és possible matar un vianant i sortir-ne airós a pesar de cometre un cúmul d'infraccions, segons va explicar ahir l'expert número u en seguretat viària d'Espanya, el catedràtic Luis Montoro.
La definició s'usa ja de manera ordinària a les aules dels Estats Units, Holanda, França i la Gran Bretanya, segons ha pogut constatar el tècnic espanyol per al seu disgust. Montoro, que va comparèixer al Congrés dels Diputats per donar la seva opinió sobre la reforma del Codi Penal que impulsa el Govern, va recolzar amb arguments científics contundents la proposta de penar amb presó l'excés de velocitat greu, la ingestió d'alcohol que dupliqui la taxa legal d'alcohol en sang i conduir sense carnet, però va suggerir una altra modificació encaminada a fer que Espanya deixi de ser el contraexemple a les aules de seguretat viària.
Per a l'expert, es tractaria d'establir "uns paràmetres" que determinin amb més objectivitat quines penes corresponen. L'actual norma és tan ambigua que la gran majoria dels jutges acaben qualificant de lleus les imprudències de conductors que causen morts i els judicis se salden amb simples multes.
Montoro va suggerir que qualsevol excés de velocitat, superar la taxa legal d'alcohol, parlar pel telèfon mòbil o fugir del lloc de l'accident, acompanyat de danys físics, sigui delicte. A manera d'exemple extrem --"no és aquesta la meva proposta", va advertir--, l'expert va explicar a ses senyories alguns punts de la legislació francesa.
Al país veí, qualsevol infracció de trànsit amb resultat de lesions que comportin una incapacitat laboral superior a tres mesos és castigada amb dos anys de presó. Si es comet una vulneració de grau superior, com fugar-se, la pena és de tres anys. I si hi ha més d'una infracció greu, com circular sense carnet, ja són cinc anys.
Si la fatídica nit del seu accident Farruquito hagués empunyat el volant a Tolosa i no a Sevilla, li hauria correspost una pena mínima de cinc anys.

De El Periódico de Catalunya:
-------------------------------------
Interior anuncia mà dura amb els delictes de trànsit

• Rubalcaba adverteix que els fiscals podran fer una "lectura més rígida" del nou Codi Penal
• A partir de l'1 de juliol, el carnet per punts farà que 6.000 conductors a l'any perdin la llicència

OLGA PEREDA
MADRID

Avís a navegants. El Codi Penal s'aplicarà "rigorosament". Ho va dir ahir el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, en la seva primera compareixença pública relacionada amb assumptes de trànsit. El màxim responsable de la seguretat viària va afirmar que quan el codi estigui reformat --cosa que no succeirà fins l'any que ve-- els fiscals podran realitzar "una lectura més rígida" de la llei. El seu objectiu, va afegir el ministre, "serà oferir el tractament més desfavorable possible per als delinqüents" de la carretera.
Rubalcaba va reconèixer que la fiscalia "ja ha donat instruccions" per actuar amb més diligència i severitat contra els infractors. De fet, l'abril passat, el fiscal general de l'Estat va demanar als fiscals que investiguin a fons totes les denúncies als conductors bala. Actualment, circular a 240 km/h, per exemple, només és delicte si es demostra que hi ha hagut perill per a la vida de les persones. Quan la reforma penal estigui aprovada, conduir a més de 100 km/h a les ciutats suposarà presó, igual que fer-ho a més de 190 km/h a les vies interurbanes.
Malgrat l'enduriment legislatiu, tant la Direcció General de Trànsit (DGT) com el Ministeri de Justícia són partidaris que els conductors que cometin per primera vegada aquest tipus de delictes no vagin a la presó sinó que siguin castigats amb una mesura alternativa, com per exemple col.laborar en una associació de lesionats.

6.000 PERDRAN EL CARNET
No obstant, no s'ha d'esperar que arribi la reforma del Codi Penal per ser previnguts a la carretera. El pròxim 1 de juliol es posa en marxa el carnet per punts, un sistema pel qual s'aniran perdent rèdits a mesura que es cometin infraccions. A partir d'aquella data, els conductors tindran 12 punts (menys els novells, que en tindran vuit). Les violacions greus i molt greus del codi de circulació implicaran la multa econòmica corresponent i la pèrdua de punts.
Encara que el ministre no es va atrevir a pronosticar els efectes del nou carnet a curt termini, segons càlculs de l'Administració, uns 6.000 conductors perdran el permís després d'haver esgotat tots els rèdits. A més, al voltant de 60.000 hauran de realitzar un curs de reciclatge per recuperar punts.

LES CONDUCTES
Rubalcaba va demanar als conductors que facin una repassada als seus últims mesos a la carretera i que pensin en les infraccions que han comès per adonar-se de quants punts ja podrien haver perdut. El ministre va afirmar que aquest nou sistema "coresponsabilitzarà els ciutadans en la lluita contra la sinistralitat viària", una xacra per la qual moren més de 5.000 persones cada any. "Quan el conductor vegi que li queden pocs punts, serà molt més prudent i això suposarà una reducció dels accidents", va manifestar.
El titular d'Interior va repetir que els bons conductors no han de tenir por de res amb el carnet per punts. Més aviat, va afegir, "passarà tot al contrari perquè guanyaran en seguretat".
Rubalcaba va afegir que el seu departament està enviant a totes les llars un fullet explicatiu amb les novetats del carnet per punts. A més a més, la DGT també ha posat en marxa una campanya de publicitat en diaris, ràdios i internet, on ha habilitat la pàgina http://www.permisoporpuntos.es.
El ministre va acabar la seva compareixença assegurant que els ciutadans "recolzen" el nou sistema i que ja ha contribuït a rebaixar la mortalitat. L'any passat, van morir en vies interurbanes 3.329 persones, una xifra dramàtica però que ha estat la més baixa en 30 anys.


Veure el gràfic "Com funciona el carnet per punts"

http://www.elperiodico.com/
--------------------------------------
El Govern canvia el Codi Penal per Iniciativa legislativa

• El nou text preveu fins a sis mesos de presó per conduir a més de 190 km/h per autopista

[...]

S'HA ACABAT AMB L'AMBIGÜITAT
En el camp de la seguretat viària, el futur text posa fi a l'ambigüitat de l'actual. Com pretenien les associacions de víctimes i la Direcció General de Trànsit, serà delicte conduir amb més d'1,2 grams d'alcohol en sang (sis cerveses o tres copes), igual que fer-ho sobrepassant els límits de velocitat en 50 km/h en ciutat i 70 km/h en autopista o autovia. Totes aquestes actituds estaran penalitzades amb presó de tres a sis mesos i la retirada del carnet d'un a quatre anys. En l'actualitat, el Codi Penal es limita a castigar amb una idèntica condemna la conducció "sota els efectes de l'alcohol" o la "temeritat manifesta".
La futura legislació aplicarà la mateixa pena --i retirada del permís fins a sis anys-- als automobilistes que condueixin malgrat haver perdut el carnet per decisió judicial o administrativa.
El ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, va explicar ahir que per als condemnats per primera vegada per delictes relacionats amb el trànsit, el jutge podrà escollir entre imposar una multa, tre-
balls a favor de la comunitat o arrest de cap de setmana.

[...]

Notícia de l'Avui:

----------------------------------------

Llista d’espera per complir penes per delictes de trànsit

Un sol jutjat de Barcelona ha rebut en tres mesos 115 sentències de casos d'alcoholèmia. La falta de mitjans impedeix complir els treballs en benefici de la comunitat. Les retirades de carnet sí que s'executen

Jordi Panyella
Jutjats d'Instrucció
Ult. Act. 19.04.2008 - 02:53 hs

L’última reforma legal que endureix el tractament penal contra els infractors de les normes de trànsit ha topat amb la dura realitat de la falta de mitjans per a l’execució de les sentències, que deixa la norma amb el risc de convertir-se en un text estèril. Les primeres dades de balanç sobre aquesta nova tipologia de delictes de què disposen els jutjats d’executòries de la ciutat de Barcelona demostren, per un costat, l’elevadíssim nombre de casos que hi arriben i, per un altre, els grans problemes per dur a la pràctica les sentències que se’n deriven.

A la ciutat de Barcelona hi ha en funcionament vuit jutjats d’executòries, on van a parar les sentències un cop són fermes per tal de fer-les efectives. Un d’aquests jutjats és el penal 21, on el magistrat que el dirigeix ha comptabilitzat durant el primer trimestre d’aquest any 115 sentències per un tema de trànsit, de les quals 62 condemnen els infractors a fer el que es coneix com a treball en benefici de la comunitat, TBC en terminologia judicial. Durant l’últim trimestre de l’any passat, el nombre de sentències amb una TBC que van arribar a aquest jutjat va ser de només 27.

Les dades corresponen a només un jutjat, però el magistrat José Antonio Rodríguez afirma que aquest increment espectacular es pot extrapolar a la resta d’oficines judicials que executen les sentències. Fent un càlcul aproximat, el nombre de sentències dictades a la ciutat de Barcelona per una infracció penal de trànsit entre l’1 de gener i el 31 de març supera les 900.

Missió impossible
“Executar això és materialment impossible”, adverteix el magistrat, que reconeix que només quatre mesos després d’haver entrat en vigor aquesta reforma legislativa ja hi ha molts infractors condemnats que estan en llista d’espera per poder complir una TBC. L’única bona notícia que té el magistrat és que els embargaments de sou i les retirades de carnet “sí que s’executen”.

Les sentències per a aquest tipus de casos preveuen penes de presó, multes i retirades de carnet. La presó es pot substituir per una mesura penal alternativa que es concreta amb el treball en benefici de la comunitat. Les TBC s’executen a través de convenis que estableix la Generalitat amb entitats socials i administracions públiques que s’avenen a integrar en la seva estructura de funcionament aquestes persones condemnades mentre dura el temps imposat pel jutge.

La falta de places suficients fa que aquells que han de complir la mesura entrin en una llista d’espera. Cinc anys en aquesta llista equival a la prescripció de la condemna. El magistrat José Antonio Rodríguez explica que durant l’any passat només es van poder executar la meitat de les sentències que comportaven una TBC, i l’altra meitat van entrar en llista d’espera.

La llista
El mateix departament de Justícia reconeix que, amb data del passat 20 de febrer, hi havia 2.060 persones pendents d’iniciar una mesura penal alternativa i quasi 5.000 mesures en aplicació. Malgrat tot, el departament assegura que la llista d’espera s’ha aconseguit reduir.

Des de Justícia és evident que es treballa en aquest àmbit per posar-hi remei i un exemple és el conveni que abans de l’entrada en vigor de la reforma penal de trànsit es va signar amb la Fundació Guttman perquè els infractors puguin complir condemna en aquest centre.

Des d’alehores, però, la Guttman només ha pogut acollir vuit persones per al compliment de la sentència; dues ja han complert amb la mesura imposada, cinc ho estan fent en aquests moments i una és previst que comenci aviat. Aquests persones fan una mitjana de 40 jornades d’entre 3 i 4 hores.

Doncs mireu aquesta notícia, que no sigui per això que han augmentat...

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia ... ultes.html

La Guàrdia Urbana de Barcelona premia els agents que posen més multes

CCOO i UGT denuncien que el cos de seguretat elaborava una llista amb els agents menys i més productius que penjava a les comissaries

Ult. Act. 10.04.2009 - 10:16 hs

La Guàrdia Urbana de Barcelona elabora una llista amb els agents que més denúncies posen i els que menys i premia els més productius. Segons informa Catalunya Informació, fins fa pocs mesos, les llistes es penjaven a les comissaries per incentivar els agents i estimular la competitivitat.

Segons els sindicats UGT i CCOO, aquesta mena de pràctiques fomenten un mal ambient de treball. Enric Sahún, de CCOO, assegura que els agents que posen més denúncies tenen més facilitats alhora de completar el sou mensual amb hores extres o per demanar dies festius, entre altes avantatges.

Sahún adverteix que el nombre de multes no és una manera correcta d'avaluar un agent ja que la feina de la Guàrdia Urbana sovint no té un reflex quantitatiu.