Hola, el passat dimecres vaig fer finalment el canfraner, a continuació descric una mica les incidències del viatge i l'estat actual de la línia i de l'estació.
PS. Pensava fer-ho més resumit, peró m'ha sortit una parrafada considerable. Així que si us atreviu a llegir-ho si us plau observeu l'extensió del text per decidir si cal perdre tot aquest temps.
A més a més, moltes coses de les que explico la majoria dels d'aquí les coneixeu de sobres.
La jornada va començar a les 5:30, hora a la que em vaig llevar a la meva habitació de Zaragoza. El tren del matí cap a Canfranc és força matiner, surt a les 7:45 de Delicias i per defecte acostumo a llevar-me amb suficient antelació perque al matí em prenc les coses amb molta calma. Fins fa poc, el canfraner era encara més matiner doncs començava el seu camí a les 7:05.
A les 6:50 ja em trobava a Zaragoza-Delicias, força buida en aquestes hores. La zona dels vestíbuls està potes enlaire doncs s'estan realitzant diverses obres per tal de disminuïr l'efecte frigorífic sobre els viatgers. Concretament s'estan construïnt sales d'espera aïllades de la resta de l'estació, una d'elles es troba davant de la cafeteria-restaurant el que provoca que només s'hi pugui accedir per fora. També s'han colocat uns extranys fluorescents sobre les butaques de la zona d'espera de davant de les andanes que suposo que serviran per donar calor. Les estufes que hi havien ja no estan. Una vegada a dins em dirigeixo a taquilla per treure el bitllet. Aquest serà de tira groga i impressió matricial verda, com és habitual a Delicias. Els 218 kilòmetres que em separen del temple de la Jacetània em costaran 8,75 € a tarifa Regional i Carnet Jove.
A continuació em dirigeixo cap a les andanes després de passar les coses per l'escàner. Una de les incògnites del viatge era quin tren em portaria cap amunt, si un 593-Fiat o bé un 596-Tamagotxi. El tren estava anunciat a la via 7 no obstant quan arribo encara no hi ha cap tren estacionat a la via. Minuts després arriba la resposta, serà un 593 el que em pujaria a Canfranc, doncs acaba d'estacionar-se el 593.024 (059M-024R-060M). Estic força content doncs volia arribar a Canfranc en aquestes unitats, ja que sóc conscient que em queden poques oportunitats de prendre un camell 593 a pesar de que el seu confort deixi molt que desitjar.
A les 7:45, puntuals, el camell pren marxa direcció Tardienta. Teóricament m'esperen 3 hores i 57 minuts de viatge amb el camell, no obstant, aquest tren no arribarà a Canfranc... (moment de suspens
)
El tram Zaragoza-Tardienta permet assolir bones velocitats, sobre la via d'ample ibéric em dedico a contemplar desde la finestra la via del costat, la d'ample UIC utilitzada pels AVEs que uneixen Madrid i Huesca i els TRD amb bogie Brava que uneixen Zaragoza i Huesca. Fem parada a les úniques dues estacions del tram en les que Renfe continua oferint servei de viatgers: Villanueva de Gállego i Zuera. L'arribada de la línia d'alta velocitat ha provocat que els edificis de viatgers d'aquestes dues estacions hagin hagut de quedar aïllats de les andanes doncs la línia d'alta velocitat és la que passa més al seu costat i ha d'anar vallada. No obstant s'agraeix que es conservin tots dos edificis (no com van fer a Riells). Un apunt personal-friki és l'estrella de 5 puntes que presideix l'estació de Zuera, em sembla misteriosa, ja la vaig contemplar el dia anterior en la meva sortida a Tardienta i ara hi torno, tindrà algun significat?
Arribem a Tardienta, punt de bifurcació de la línia que es dirigeix cap a Huesca (en ample doble UIC-ibèric) i la línia que es dirigeix cap a Monzón (en ibèric). Aquesta estació, que com ja he comentat, la vaig visitar el dia anterior, és d'estil modern peró a l'hora ferroviari i manté personal per atendre la venda de bitllets i la circulació. L'arribada de la línia UIC també ha afectat a aquesta estació que s'ha quedat amb només una única via amb andana per als trens d'ample ibèric. En canvi els trens d'ample UIC disposen de dues vies amb andana que no aprofiten del tot doncs l'agulla entre aquestes dues vies està abans de que acabi l'andana.
(Fotografia del dia anterior)
Després de que el cap d'estació de Tardienta dóni la sortida al tren amb la paleta verda, el camell segueix en direcció Huesca. És el primer cop que faig aquesta línia. Aquest curiós tram de via única en doble ample podria representar el futur de gran part la xarxa Adif. Abans d'entrar a l'estació de Huesca es pot veure com la línia de Canfranc surt en corva cap a l'esquerra just abans de l'estació. Impacta l'estat deixat de la via que surt cap a Canfranc comparat amb el estat perfecte de les vies del tram Tardienta-Huesca. A les 8:55, després d'una hora i deu minuts de viatge, el camell arriba a Huesca. L'actual estació de Huesca em sembla de configuració desacertada doncs, com a Tardienta, només hi ha una via amb andana per els trens d'ample ibèric i dues per els trens en UIC desaprofitant completament molt espai amb 3 vies d'apartament en ample ibèric sense andana (i sense cap ús, no ens enganyem). No obstant, els serveis que fa Renfe s'adapten completament a aquesta situació, doncs els dies amb més tràfic, els divendres feiners, a Huesca hi arriben 7 trens UIC per 4 trens en ibèric. Per tal d'anar a Canfranc parant a Huesca cal que els trens entrin a l'estació en cul de sac per després recular fins a l'entrada i prendre la desviació que porta a Canfranc. Així doncs, el maquinista canvia de cabina i sortim de l'estació. Una vegada el camell ha sortit de l'estació para una mica més enllà dels senyals d'entrada de l'estació i el maquinista es torna a dirigir a la cabina original per esperar el canvi d'agulles i marxar cap als Pirineus. Durant el breu temps que estem parats per realitzar aquesta maniobra puc observar desde la finestra el canviador d'ample d'aquesta ciutat, que crec que és de tipus CAF per tal de que els TRD Brava puguin arribar a fins a Huesca en UIC i continuar en ibèric, no obstant l'únic TRD que va més enllà (fins a Jaca) va tot el trajecte en ibèric doncs fan servir un sense bogie Brava.
El camell 593 arranca finalment per la línia Huesca-Canfranc, deixem els moderns semàfors blaus de 5 llums per senyals mecànics. La primera parada programada del tren després de Huesca es Plasencia del Monte on s'efectua el creuament amb el canfraner de baixada del matí. El viatge seguia tranquilament i sense contrantemps quan a mig camí entre Huesca i Plasencia el tren comença a afluixar la marxa fins a parar-se totalment. La situació m'extranya doncs estem en via única i encara no es veu l'estació de Plasencia i per tant no hi veig cap motiu per la parada. Després d'uns minuts aturats veig dos treballadors de Renfe que viatjaven dins del tren a la cabina posterior, obrint les portes i baixant a la via. M'aproximo a la porta que han obert i trec el cap. Al ben costat de la cabina davantera puc observar al maquinista i als altres treballadors observant els baixos de la cabina del 059M que ens duia cap a Canfranc. Mirant cap a l'horitzó davant del tren puc veure els senyals mecànics de Plasencia del Monte, estem al mig del camp a uns 200-300 metres de l'estació de creuament. Comencen els murmulls entre el passatge. Torno al meu seient i al cap d'uns minuts passa el revisor que apunta en una llibreta la destinació dels viatgers, em demana que li confirmi que vaig fins a Canfranc i m'informa que el tren s'ha quedat inútil, que problabement enviïn un autobús i que ens mantindrà informats. Sembla ser que els mítics problemes de transmissió dels 593 tornaven a fer de les seves. No puc evitar certa decepció doncs tenia ganes de fer la línia i era la meva única oportunitat d'aquells dies doncs a l'endemà tornava cap a Cerdanyola. Em vaig enrecordar de el que em va comentar en wefer en la sortida a Cervera-Balaguer-Reus que quan va intentar pujar a Canfranc ho va haver de fer en autobús i semblava que jo anava a còrrer la mateixa sort. Al cap d'uns minuts més aturats al maquinista se li acut comprovar si el tren funciona comandat desde la cabina del darrera (la del 060M). El veig atravessar el tren mostrant poques esperances de que la cosa funcioni, una vegada a dintre comencen a sonar els sorollets d'enjegament del tren i finalment el dels motors diesel. Així doncs, sembla ser que el tren pot continuar funcionant però únicament desde la cabina que mira cap a Zaragoza. Al cap d'un instant el revisor ens informa del que pensen fer: el camell 593 seguirà cap a Plasencia del Monte però comandat marxa enrera des de la cabina posterior que funciona. A Plasencia del Monte realitzarem un canvi de passatge amb el tren que baixava de Canfranc i el 593 tornaria cap a Zaragoza amb els passatgers del tren descendent. Així doncs, gràcies a això, vaig poder recuperar les esperances de pujar a Canfranc amb tren, encara que no seria amb un 593. Arribem poc a poc a Plasencia del Monte ja que tècnicament estem circulant marxa enrera, a l'altra andana ens espera el Tamagotxi 596.009, que amb el canvi de plans tornaria cap a Canfranc, i el passatge que espera per canviar de tren.
Una vegada intercanviat el passatge dels dos trens i una breu conversa entre els maquinistes dels dos trens (per tal d'informar al maqunista que baixava cap a Saragossa de l'estat del 593 mig inútil que ara li tocaria conduir) sortim de Plasencia del Monte amb 25 minuts de retard respecte de l'horari previst. De camí cap a la següent estació, Ayerbe, penso que si l'avaria ens hagués agafat un cop passat Plasència no ens hauriem pogut sortir, certa sort a pesar de la mala sort. Tota aquesta fortuita situació és la que ha fet que em trobi viatjant, per primer cop a la meva vida, amb un 596-Tamagotxi. No cal que passi gaire estona per comprovar que, a pesar de que provenen d'ells, aquests trens petitets els hi donen 1000 voltes als 593 excepte, és clar, en l'aspecte de capacitat de passatge. L'acceleració és molt millor, les vibracions del motor menys molestes i el confort dels seients genial, després d'hora i mitja amb el 593 i canviar de cop al 596 noto el canvi i la veritat em sembla molt positiu. Al cap d'una estona arribem a Ayerbe, una estació amb personal de circulació al igual que Plasencia del Monte, hi ha força moviment a l'andana entre passatgers que pujen i baixen, el que demostra que és una estació amb demanda i que s'ha guanyat la presència de personal i que el TRD de Jaca hi faci parada. Altres estacions d'aquesta línia han tingut una sort completament diferent. Una vegada sortim d'Ayerbe tenim una hora aproximadament de viatge fins a Sabiñánigo en el qual passarem per 5 parades facultatives (la majoria baixadors i alguna ex-estació), totes completament deixades i abandonades. No són unicament les parades del tren les que estan abandonades ja que observant el paissatge es poden contemplar paratges amb una curiosa orografia i de vegetació poc espesa amb la presència en comptagotes d'edificacions abandonades. Em va semblar una zona de gran bellesa paisatgística i d'una sensació de paratges abandonats que tot plegat li dóna un aire força poètic i melancólic. Vaig tenir prou en passar-hi un cop per tenir-ho clar, el tram Ayerbe-Sabiñánigo és ara el meu preferit de tots els que he fet amb Adif paisatgísticament parlant. A l'arribada a cada parada facultativa el maquinista reduïa la velocitat del tren per si algun passatger volia pujar. De les 5 parades facultatives d'aquest tram fariem parada a dos: Riglos i Caldearenas-Aquilués.
A mesura que el tren arriba a Sabiñánigo el paisatge comença a canviar doncs comencem a estar en zona de muntanya, la vegetació es va fent espesa i de l'abandonament demogràfic passem a nuclis urbans ben habitats amb edificis amb teulades de pissarra i força hotels donat el grau turístic de la zona, sobretot a l'hivern. L'estació de Sabiñánigo també té personal de circulació i de fet, està per feina quan arribem doncs a una de les vies de l'estació ens espera un tren de mercaderies procedent de Canfranc, on a pesar del que pot semblar, s'efectua càrrega de gra a vagons de mercaderies que baixen cap a Zaragoza. Les mercaderies pel canfraner és tota una mostra de que qualsevol línia pot ser útil per a transportar mercaderies. Després de fer la parada i el creuament a Sabiñánigo ens dirigim cap a Jaca. Es podria dir que, davant l'obsolescència de Canfranc, l'estació de Jaca ha pres el rol d'estació principal de la línia Huesca-Canfranc, en efecte, també és una estació amb personal, ben cuidada, i amb una demanda de viatgers no despreciable, és l'única estació d'aquest tram amb venda anticipada de bitllets doncs fa poc Renfe va decidir eliminar el servei de venda per fax de Canfranc. També és l'estació de destinació del tren TRD que enllaça amb la capital de l'Aragó en 3 hores.
Una vegada sortim de Jaca ens separen 3 baixadors de parada facultativa i mitja hora de trajecte per a arribar fins a la colosal estació de Canfranc. A pesar de viatjar amb un Tamagotxi de 60 places la ocupació mai ha superat el 80% en tot el viatge. Per fer el darrer tram quedem uns 10 passatgers, alguns d'ells per arribar a casa seva, altres per enllaçar amb l'autocar TER-Aquitànie que fa el servei substitori "provisional" entre Canfranc i Oloron-Ste.Marie, i d'altres, friquis com jo, que anem a visitar la gran estació. El Tamagotxi no pararà a cap dels 3 baixadors doncs cap viatger ho ha solicitat i les andanes dels tres estaven buides. Cal d'estacar que a l'edifici del baixador de Castiello, antiga estació i actualment la parada menys afortunada de la línia pel que fa a trens que hi puguin aturar-se, hi havia pintades demanant la reobertura de la banda francesa del canfraner.
L'arribada a Canfranc es realitza després de passar un tunel doble (amb dos forats) que només té via pel de l'esquerra i suposo que l'altre forat estaria pensat per si algun cop es doblaria la vía. Han canviat molt les coses des de que els enginyers van tenir aquella idea. Un cop passat el túnel el tren realitza diferents canvis de via doncs l'estació disposa de vàries platjes de vies diferents, la majoria completament abandonades però totes, excepte la francesa, en servei. Els trens de passatgers s'estacionen en la única platja de vies situada a l'esquerra del edifici. El tren ha d'anar tocant el xiulet tota l'estona al entrar a Canfranc doncs és una estació continuament visitada i sempre hi ha gent passejant i fotografiant per les vies. Desde fa alguns mesos s'han començat a realitzar actuacions a l'edifici de Canfranc per tal de que l'estació torni a ser un hotel de luxe com en els vells temps. La primera fase de les obres consistia en buidar l'edifici deixant únicament les parets, amb excepció del gran vestíbul de les taquilles i les dependències de circulació. En aquests moment ha començat la segona fase de les obres que comportan importants actuacions al sostre i les parets de l'edifici el que implicava posar andamis i que en el futur pot implicar que els trens deixin d'estacionar-se a l'andana del costat de l'edifici. A pesar de tot, arribem finalment a la gran estació entrant per la via de sempre d'estacionament ja que les actuacions actualment s'estan realitzant a la ala sud de l'edifici i els trens s'estacionen a l'ala nord, ben a prop del despatx de circulació.
A continuació poso un mini reportatge fotogràfic de l'estació.
Entrada per sobre del riu, que inclou els típics panells d'obres. En ells s'indica que les obres estan financiades amb l'1% cultural que ha promogut el govern i que la durada de la segona fase serà de 12 mesos, així que si voleu veure l'estació sense els andamis haureu d'esperar
Vista de l'extrem sud de l'estació desde la platja de vies francesa mig desmantellada.
Vista del doble túnel d'entrada a l'estació.
Quan les obres de Canfranc s'avancin és molt possible que els trens no puguin estacionar-se al costat de l'edifici. La seva nova ubicació serà segurament una andana de nova construcció que hi ha al costat de l'entrada a l'estació, cal dir que, de moment, no té cap marquesina així que no sé com s'ho faran al hivern. Cal dir també que s'han eliminat de l'estació tots els rètols, tant els que posava el nom de l'estació com qualsevol altre.
Encara que pot semblar que Canfranc ja no és estació internacional la veritat és que el tram francés tècnicament no es pot considerar tancat ja que els autobusos TER-Aquitaine de la SNCF esperen els viatgers provinents del Tamagotxi per realitzar el servei substitutori de la línia Canfranc-Oloron que segons ells està "provisionalment" sense servei per problemes d'infraestructura, ja han passat més de 30 anys...
Finalment, una fotografia del túnel de Somport per on hi arribaven els trens francesos. A l'entrada hi ha un rètol prohibint l'entrada per "treballs de voladura". No em pregunteu per què peró no m'ho acabo de creure...
Després de passar 6 hores passejant per l'estació i per el nucli urbà de "Canfranc-Estación" i de fer algun que altre mos, em preparo per fer el viatge de tornada esperant previament l'arribada del cap d'estació per que em faci un bitllet desde el seu despatx igual que el d'anada peró al revés. No cal explicar la tornada ja que és el mateix, només comentar que no va haver-hi cap contratemps, que ens vam creuar amb un altre Tamagotxi a Jaca que feia el canfranero de pujada de la tarda tal com estava previst i que de les parades facultatives aquest cop només vam fer parada a Anzánigo on hi havia un passatger que esperava a l'andana.
I aquí acabo el meu relat, gràcies als que heu aguantat fins al final
.
y llegar hasta Zaragoza 
