Transport.cat

http://www10.gencat.net/ptop/
-----------------------------------------------
Entra en vigor el Pla d'infraestructures del transport

Aquest Pla dibuixa les prioritats en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026.

El Consell Executiu ha aprovat el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya, que dibuixa les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026.

Després d'ultimar el procés d'informació pública i haver incorporat diverses aportacions d'ajuntaments, entitats i agents socials, el Govern català ha aprovat el document que, per primera vegada, planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures. Després de la seva publicació al DOGC, el dijous 27 de juliol, el Pla ha entrat en vigor.

Durant el seu tràmit el Pla ha inclòs els següents eixos i novetats principals:

* Aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d'alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que gairebé triplica la destinada a carreteres.

* Millora la xarxa viària amb 1.500 nous km d'autovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de les carreteres.

* Comporta una inversió de 44.800 milions d'euros fins a l'any 2026.

* Inclou un nou capítol de transport públic amb nous carrils bus, nous sistemes de rodalies i l'impuls del transport públic.

* Incorpora els continguts de les Directrius Nacionals de Mobilitat, una memòria ambiental, un pla de xarxa ciclista bàsica, un mapa de plataformes logístiques i un capítol de seguretat viària i de recerca i innovació.

* Planifica una xarxa integrada, multimodal i transversal i preveu eixos que acaben amb la radiocentralitat comunicativa.

Un nou sticky que deixarà de tenir cap mena de valor el dos de novembre d'aquest mateix any

Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026

La Secretaria per a la Mobilitat ha elaborat el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya.

Aquest Pla continua la tradició interrompuda de la planificació d'infraestructures a Catalunya. Els dos primers plans d'infraestructures, el de la Mancomunitat de Catalunya (1922) i el Pla general d'obres públiques (1935), no arribaren a poder-se implementar per circumstàncies polítiques alienes als plans. El Pla de carreteres de 1985 (revisat el 1995) ha estat, així, el primer i l'únic pla d'infraestructures terrestres que arriba a esgotar el seu termini normalment.

El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic a l'efecte d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

---------------------------------------------

1. Presentació
2. Objectius
3. Metodologia
4. Anàlisi dels trànsits de viatgers
5. Anàlisi dels trànsits de mercaderies
6. Proposta de xarxa ferroviària
7. Proposta de sistema de plataformes
8. Proposta de xarxa viària
9. Seguretat viària
10. Proposta d'actuacions infraestructurals per fomentar el transport públic
11. Els serveis de transport públic
12. Recerca
13. Memòria econòmica i financera
14. Avaluació del Pla de carreteres 1985-1995
15. Memòria ambiental
16. Tramitació
17. Plànols

He combinat tots els pdf en un de sol; així no cal que els baixeu un per un si voleu mirar el document sencer:

http://www.myfilehut.com/userfiles/42345/PITC.pdf

Són 17 megues. Heu de baixar-lo fent clic amb el botó dret del ratolí i seleccionant "Desa l'enllaç al disc...".

Jo que just ara acabo de bixar-me'ls tots!

Hola,

Cualquier Plan de Infraestructuras que se precie y que afirme invertir la friolera de 44.800 M€ y que no contemple un eje viario por la Diagonal en Barcelona ni por la Gran Vía es simplemente un Plan para desechar y para tirar a la basura. Es que no sirve ni para papel reciclado, es algo que no vale ni para poner el suelo si estás pintando la casa. Es un Plan de Infraestructuras inútil total.

Saludos,
Sergio

PD: Ya sé que hay cosas positivas y con las que estoy de acuerdo, pero es que estamos hablando de prioridades esenciales, señores, y esto ya es un cachondeo.

Pel web de http://www.gencat.cat he trovat aquesta informació interessant:
http://www10.gencat.net/gencat/binaris/ ... -70207.pdf

Sónn propostes ferroviàries de veritat (i no com les de la PTP). Les propostes estan molt bé detallades i a simple vista es nota com està ben estudiat i sembla força coherent les demandes de les línies.

En aquest estudi apareix principalment:
Integració tarifària de Barcelona, Girona, Camp de Tarragona, Lleida-Segrià i Bages
Nova distribució de Rodalies de Barcelona i creació de nuclis a les regions abans citades.
Pla de coordinació amb bus.
Regionals molt més ràpids (per anar a Puigcerdà fins Vic no hi ha cap parada).
Xarxa Regional d'Alta Velocitat.

Missatge a misstage aniré desglossant.

EUKibo wrote:Regionals molt més ràpids (per anar a Puigcerdà fins Vic no hi ha cap parada).

Ja em diràs com ficar trens directes amb una via doble compatible amb un tren cada 10 minuts fins a Canovelles. La Generalitat no vol sentir ni a parlar de vies quadrúples.

Fem com el carrilet i fem parar tots els trens a totes les estacions?

UT596001 wrote: La Generalitat no vol sentir ni a parlar de vies quadrúples.

y en cambio tenemos autopistas de 8 carriles...todo un absurdo.

Hola,

Y están pensando y se plantean cosas como poner una autopista nueva en paralelo a la que ya hay en la entrada de Barcelona por la ronda litoral. Y también han pensado en un túnel desde la ronda litoral a la plaza de España.

Pero progreso mediante las líneas ferroviarias... de eso nada, y luego dicen que van a poner el tranvía por la Diagonal para cambiar el modelo de ciudad... ¿a qué están jugando?



Saludos,
Sergio

No sé si col·locar-ho aquí, però, crec que aquesta notícia dona molt de pensar, sobre el dèficit d'infraestructures que patim al nostre païs.

http://paper.avui.cat/article/politica/ ... tures.html

Infraestructures
Treballadors a l'atur, projectes al calaix

PROBLEMA · El dèficit estructural que acumula el país continua sent un llast econòmic HERÈNCIA · A excepció del TGV, durant el mandat del PSOE no s'ha realitzat cap gran actuació a Catalunya
Q.T.

Obres paralitzades del desdoblament de la N-II des de Maçanet a Sils
TONI VILCHES/CLICK ART PHOTO

Com els treballadors a la cua de l'Inem, els projectes d'obra pública a Catalunya esperen el seu torn als calaixos del ministeri de Foment i el departament de Política Territorial i Obres Públiques. Tot i que la licitació d'obres ha crescut en els últims anys, el dèficit estructural que acumula el país des de fa anys continua sent un llast per a l'economia catalana.

Ni tan sols el reconeixement per part de l'Estat d'aquest dèficit, via Estatut, ha servit perquè Foment es vegi obligat a complir les promeses de José Luis Rodríguez Zapatero. Des que Magdalena Álvarez és al capdavant de Foment, l'única gran inversió que s'ha fet a Catalunya és la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Igual que el seu predecessor, Francisco Álvarez Cascos, Maleni serà recordada més per la seva insensibilitat amb les reivindicacions catalanes que no pas per les grans obres que Foment haurà dut a terme a Catalunya.

Si fa o no fa, el mapa de carreteres de l'Estat continua sent el mateix que fa cinc anys, quan el PSOE va tornar a la Moncloa. La construcció de l'autovia A-7, que ha de resseguir el litoral mediterrani des la Jonquera fins a Algesires ha començat, no podia ser d'una altra manera, per Andalusia. En aquest cinc anys el desdoblament de la N-340 i la N-II, les vies que s'han de convertit en A-7, s'han hagut de conformar amb uns minúsculs deu quilòmetres entre Riudellots i Sils. Durant el mandat d'Álvarez tampoc es pot dir que hagi avançat gaire la construcció del Quart Cinturó. És clar que, en aquest cas, la responsabilitat es compartida amb el govern, que segueix dividit sobre el traçat i les característiques de la via.

No només estan encallades les obres de carreteres. A excepció de l'alta velocitat, les inversions de l'Estat són més aviat escasses. La manca de planificació, d'estudis i de projectes fan que moltes de les inversions que avui són necessàries no es puguin executar encara. Un dels exemples més clars és el desdoblament de la línia de ferrocarril convencional entre Montcada i Vic. Tot i ser un desdoblament reivindicat des dels 90, van haver de passar quatre anys perquè Foment tingués llest l'estudi informatiu de la línia, que no es va presentar fins a finals del 2008. Si es continuen allargant els terminis, aquesta línia, amb un cost de 700 milions d'euros, podria començar-se a construir quan la disposició addicional tercera de l'Estatut ja hagi caducat i l'Estat no tingui cap obligació legal d'invertir a Catalunya una xifra determinada.

A l'estafa quantitativa que suposa l'incompliment de les inversions, també cal sumar-hi el fet que els projectes que acaba executant l'Estat no són els més necessaris per a Catalunya. Exemples clars de tot plegat són els accessos ferroviaris a l'aeroport, que ni tan sols estaran a punt quan s'inauguri la nova terminal, o els accessos viaris al port, col·lapsats pels milers de camions que cada dia entren i surten de les instal·lacions portuàries. També estan acumulant excessiu retard l'habilitació d'una via exclusiva per a mercaderies d'ample europeu per la línia de ferrocarril convencional fins a la frontera francesa.

De l'altra possibilitat que preveu l'Estatut, la creació d'un fons de rescat de peatges, el més calent és a l'aigüera. Encara que el Congrés espanyol acceptés fa pocs mesos debatre la proposta de la creació del fons, els passos que ha fet Foment en aquest sentit són inexistents. Aquesta falta de voluntat política combinada amb la crisi econòmica fan difícil que Catalunya pugui acabar recuperant els 3.500 milions d'euros que l'Estat li deu. Una de les poques possibilitats seria que l'Estat contribuís al finançament d'obres en mans del govern català, com la línia 9.