Cada dia 18.000 persones no paguen al metro de Barcelona
Posted: Monday 20/02/2006 11:13
De l'AVUI:
---------------------------------
El gran germà del cor de la ciutat
· TMB es gastarà aquest any 12 milions d'euros per evitar que la gent pugi als trens sense bitllet Mossos
· Des del desplegament ha augmentat la presència policial, fins i tot d'incògnit, a les andanes
Quim Torrent
S'informa els senyors passatgers que queda interromput el servei de metro de forma temporal". Els altaveus de les andanes de la línia 3 del metro anuncien que una incidència acaba d'interrompre la circulació de trens. Només cinc minuts abans, a l'estació de Diagonal, el conductor del segon metro del dia, que sortia de l'estació de Mundet a les 5 i 40 minuts, ha avisat que algú havia saltat a les vies.
Immediatament, s'ha posat en marxa el protocol de TMB previst per a una incidència com aquesta. Es connecten les càmeres de l'andana de l'estació a les pantalles gegants del centre de control i s'analitzen les imatges. Efectivament, la versió del conductor és bona i s'haurà d'interrompre la circulació. I el primer que ho ha de saber és l'usuari. Des de megafonia s'avisa primer a les estacions de la línia 3 i, immediatament, a la resta de la xarxa.
En un cas com aquest, els dos responsables que habitualment controlen les operacions de la línia 3 deixen el comandament al supervisor, que decideix què s'ha de fer a partir d'aquell moment. Cal avisar els serveis d'emergència, el jutjat si fa falta i, com més aviat millor, restablir tot el servei. El tren parat a Diagonal bloqueja el pas d'altres combois, però això no vol dir que quedi tota la línia inutilitzada. De moment, el que toca és restablir el servei de forma parcial. Dins de les línies hi ha uns punts amb canvi d'agulles on els trens poden fer mitja volta. En aquest cas, el servei es restablirà de Lesseps a Canyelles i de Catalunya a Zona Universitària. I només han passat deu minuts. El protocol de TMB precisa que el temps màxim per restablir el sistema de forma parcial, sempre que es pugui, són quinze minuts. De fet, la incidència no trigarà més de 50 minuts a quedar definitivament solucionada i els trens, just quan s'acosta l'hora punta, circularan amb tota normalitat, un cada 3 minuts.
L'ull que tot ho vigila
Hi ha molt poques coses que s'escapin a aquesta espècie de gran ull que és el centre de control. Més de 2.100 càmeres observen cadascun dels moviments de trens, escales, viatgers i empleats i envien les imatges instantàniament al centre de control. En total hi ha 15 persones que tenen accés a les imatges (dos responsables per cadascuna de les cinc línies, els dos supervisors i els tres membres de seguretat). Metre a metre, pam a pam, no hi ha vestíbul o andana on res es pugui amagar. I aviat, també els trens portaran càmeres dins dels vagons.
Des d'aquí es detecten furts, atracaments, desmais, llançaments d'objectes a les vies o gent que dorm als bancs. En cas que aquests fets siguin denunciables es guarden les imatges -el marge és de 48 hores- , que després passaran a disposició dels Mossos d'Esquadra. A mesura que s'ha anat desplegant a les poblacions de l'àrea metropolitana, el cos policial és l'encarregat de garantir la seguretat als túnels i realitzar les denúncies corresponents. La política policial és de màxima col·laboració i coordinació amb el departament de seguretat de TMB i, quan l'assumpte ho requereix, fins i tot patrullen agents d'incògnit.
De fet, en aquests moments, el metro de la capital catalana està en nivell de prealerta, des dels atemptats de Londres del 7 de juliol passat. Això porta implícit un reforçament de la seguretat. En el record col·lectiu encara hi ha cicatrius dels fets londinencs i, sobretot, de l'11-M a Madrid, que va provocar certes escenes de pànic durant un temps. "Al principi estàvem molt atents a qualsevol paquet o motxilla que es deixava", reconeix un dels membres de l'equip de control. Menys tensió, però, no significa menys perill, i quan es detecten paquets abandonats se segueix sempre el protocol de seguretat. De fet, TMB ha apostat molt fort per la seguretat, ja que considera que és un aspecte clau per augmentar la satisfacció de l'usuari.
A banda de furts i petits delictes, l'altra gran batalla dels responsables del metro de Barcelona és contra els grafiters, que són capaços de pintar de dalt a baix un tren en menys de cinc minuts. Per fer-ho utilitzen diferents estratègies, però la més habitual és activar el fre de seguretat i bloquejar el tren. D'aquesta forma poden pintar tranquil·lament el tren i marxar ràpidament per on han vingut. "Costa lluitar-hi, però cada cop els ho posem més difícil", comenten al centre de control. Vídeovigilància i intervencions dels Mossos a banda, el que fa TMB és retirar immediatament de circulació el comboi pintat. "L'enviem a la cotxera més pròxima i el substituïm per un tren de reserva", explica un dels supervisors.
És una guerra a llarg termini. "Intentem desanimar-los i fer que la seva obra no duri res", assenyalen els responsables de seguretat. Per aquesta raó un tren amb pintades no circula mai, és norma sagrada de la casa. I a les estacions també s'hi fan actuacions perquè les pintades durin poc. De fet, a les noves i a les que s'estan remodelant les parets estan revestides d'un material especial que permet netejar els esprais amb aigua. També l'ordenança de civisme i la llei ferroviària que està redactant el Parlament contribuiran a lluitar contra l'incivisme a les andanes.
Un Ibertren amb 10.000 persones
Tot i aquests problemes el metro ha de seguir funcionant. En aquest centre d'operacions també hi ha moments més o menys còmics que acaben amb alguna interrupció del servei. Com per exemple un cop que es va vessar una garrafa d'oli en una de les andanes de la línia vermella a l'estació de plaça Catalunya. "En casos com aquest, cal evitar que algun client prengui mal. Per això vam haver de tancar l'andana", explica un dels supervisors del centre.
L'obsessió del centre de control és aconseguir l'absoluta regularitat dels combois. No es tracta tant que passin més trens sinó que els que passin tinguin una freqüència de pas semblant, ja que això augmenta la percepció de puntualitat. Des d'aquí, s'indica als maquinistes si han d'accelerar o no el pas. Ho poden fer a través de la ràdio o amb els senyals semafòrics que hi ha al principi de les andanes. "És com jugar a trens, però amb la responsabilitat de tenir-hi 10.000 persones dins", explica el supervisor.
El control no s'acaba tampoc als túnels. Els vestíbuls també estan vigilats i són un bon lloc per detectar el frau. Cada cop hi ha més vigilants a les entrades, però no són suficients. Tot i que el frau observat durant el 2005 va disminuir respecte a l'any anterior, TMB calcula que hi ha 18.000 passatgers cada dia que no paguen. Tot i que amb prou feines representen un 1,5% dels usuaris, aquest any es destinaran 12 milions d'euros a la lluita contra el frau, que inclouran el reforçament del personal de seguretat a les andanes, l'increment de càmeres i major presència de patrulles de revisors en combois i andanes.
Sota el centre de control del metro hi ha l'altre gran germà de la ciutat. Les càmeres de control dels busos urbans, que són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, són els ulls que controlen les principals línies que creuen Barcelona del Tibidabo al mar i del Besòs al Llobregat. Els autobusos tenen unes necessitats d'atenció diferents a les del metro, però l'objectiu és el mateix: la regularitat i la puntualitat.
El fet de compartir via amb altres usuaris dificulta molt la tasca dels conductors i controladors. Cada autobús porta un GPS, cosa que permet saber gairebé a temps real la seva situació, però costa molt determinar el temps que trigarà a arribar a la següent parada ja que tot i veure les imatges dels carrers, amb la tecnologia actual no hi ha manera de determinar el comportament del trànsit de manera ràpida i eficient. En el que sí que s'ha millorat molt és en l'assistència ràpida en cas d'accident, avaria o de qualsevol altra incidència. TMB té dividida la ciutat en zones, on hi ha vehicles d'intervenció ràpida que s'acosten al lloc on s'ha avariat el vehicle.
---------------------------------
El gran germà del cor de la ciutat
· TMB es gastarà aquest any 12 milions d'euros per evitar que la gent pugi als trens sense bitllet Mossos
· Des del desplegament ha augmentat la presència policial, fins i tot d'incògnit, a les andanes
Quim Torrent
S'informa els senyors passatgers que queda interromput el servei de metro de forma temporal". Els altaveus de les andanes de la línia 3 del metro anuncien que una incidència acaba d'interrompre la circulació de trens. Només cinc minuts abans, a l'estació de Diagonal, el conductor del segon metro del dia, que sortia de l'estació de Mundet a les 5 i 40 minuts, ha avisat que algú havia saltat a les vies.
Immediatament, s'ha posat en marxa el protocol de TMB previst per a una incidència com aquesta. Es connecten les càmeres de l'andana de l'estació a les pantalles gegants del centre de control i s'analitzen les imatges. Efectivament, la versió del conductor és bona i s'haurà d'interrompre la circulació. I el primer que ho ha de saber és l'usuari. Des de megafonia s'avisa primer a les estacions de la línia 3 i, immediatament, a la resta de la xarxa.
En un cas com aquest, els dos responsables que habitualment controlen les operacions de la línia 3 deixen el comandament al supervisor, que decideix què s'ha de fer a partir d'aquell moment. Cal avisar els serveis d'emergència, el jutjat si fa falta i, com més aviat millor, restablir tot el servei. El tren parat a Diagonal bloqueja el pas d'altres combois, però això no vol dir que quedi tota la línia inutilitzada. De moment, el que toca és restablir el servei de forma parcial. Dins de les línies hi ha uns punts amb canvi d'agulles on els trens poden fer mitja volta. En aquest cas, el servei es restablirà de Lesseps a Canyelles i de Catalunya a Zona Universitària. I només han passat deu minuts. El protocol de TMB precisa que el temps màxim per restablir el sistema de forma parcial, sempre que es pugui, són quinze minuts. De fet, la incidència no trigarà més de 50 minuts a quedar definitivament solucionada i els trens, just quan s'acosta l'hora punta, circularan amb tota normalitat, un cada 3 minuts.
L'ull que tot ho vigila
Hi ha molt poques coses que s'escapin a aquesta espècie de gran ull que és el centre de control. Més de 2.100 càmeres observen cadascun dels moviments de trens, escales, viatgers i empleats i envien les imatges instantàniament al centre de control. En total hi ha 15 persones que tenen accés a les imatges (dos responsables per cadascuna de les cinc línies, els dos supervisors i els tres membres de seguretat). Metre a metre, pam a pam, no hi ha vestíbul o andana on res es pugui amagar. I aviat, també els trens portaran càmeres dins dels vagons.
Des d'aquí es detecten furts, atracaments, desmais, llançaments d'objectes a les vies o gent que dorm als bancs. En cas que aquests fets siguin denunciables es guarden les imatges -el marge és de 48 hores- , que després passaran a disposició dels Mossos d'Esquadra. A mesura que s'ha anat desplegant a les poblacions de l'àrea metropolitana, el cos policial és l'encarregat de garantir la seguretat als túnels i realitzar les denúncies corresponents. La política policial és de màxima col·laboració i coordinació amb el departament de seguretat de TMB i, quan l'assumpte ho requereix, fins i tot patrullen agents d'incògnit.
De fet, en aquests moments, el metro de la capital catalana està en nivell de prealerta, des dels atemptats de Londres del 7 de juliol passat. Això porta implícit un reforçament de la seguretat. En el record col·lectiu encara hi ha cicatrius dels fets londinencs i, sobretot, de l'11-M a Madrid, que va provocar certes escenes de pànic durant un temps. "Al principi estàvem molt atents a qualsevol paquet o motxilla que es deixava", reconeix un dels membres de l'equip de control. Menys tensió, però, no significa menys perill, i quan es detecten paquets abandonats se segueix sempre el protocol de seguretat. De fet, TMB ha apostat molt fort per la seguretat, ja que considera que és un aspecte clau per augmentar la satisfacció de l'usuari.
A banda de furts i petits delictes, l'altra gran batalla dels responsables del metro de Barcelona és contra els grafiters, que són capaços de pintar de dalt a baix un tren en menys de cinc minuts. Per fer-ho utilitzen diferents estratègies, però la més habitual és activar el fre de seguretat i bloquejar el tren. D'aquesta forma poden pintar tranquil·lament el tren i marxar ràpidament per on han vingut. "Costa lluitar-hi, però cada cop els ho posem més difícil", comenten al centre de control. Vídeovigilància i intervencions dels Mossos a banda, el que fa TMB és retirar immediatament de circulació el comboi pintat. "L'enviem a la cotxera més pròxima i el substituïm per un tren de reserva", explica un dels supervisors.
És una guerra a llarg termini. "Intentem desanimar-los i fer que la seva obra no duri res", assenyalen els responsables de seguretat. Per aquesta raó un tren amb pintades no circula mai, és norma sagrada de la casa. I a les estacions també s'hi fan actuacions perquè les pintades durin poc. De fet, a les noves i a les que s'estan remodelant les parets estan revestides d'un material especial que permet netejar els esprais amb aigua. També l'ordenança de civisme i la llei ferroviària que està redactant el Parlament contribuiran a lluitar contra l'incivisme a les andanes.
Un Ibertren amb 10.000 persones
Tot i aquests problemes el metro ha de seguir funcionant. En aquest centre d'operacions també hi ha moments més o menys còmics que acaben amb alguna interrupció del servei. Com per exemple un cop que es va vessar una garrafa d'oli en una de les andanes de la línia vermella a l'estació de plaça Catalunya. "En casos com aquest, cal evitar que algun client prengui mal. Per això vam haver de tancar l'andana", explica un dels supervisors del centre.
L'obsessió del centre de control és aconseguir l'absoluta regularitat dels combois. No es tracta tant que passin més trens sinó que els que passin tinguin una freqüència de pas semblant, ja que això augmenta la percepció de puntualitat. Des d'aquí, s'indica als maquinistes si han d'accelerar o no el pas. Ho poden fer a través de la ràdio o amb els senyals semafòrics que hi ha al principi de les andanes. "És com jugar a trens, però amb la responsabilitat de tenir-hi 10.000 persones dins", explica el supervisor.
El control no s'acaba tampoc als túnels. Els vestíbuls també estan vigilats i són un bon lloc per detectar el frau. Cada cop hi ha més vigilants a les entrades, però no són suficients. Tot i que el frau observat durant el 2005 va disminuir respecte a l'any anterior, TMB calcula que hi ha 18.000 passatgers cada dia que no paguen. Tot i que amb prou feines representen un 1,5% dels usuaris, aquest any es destinaran 12 milions d'euros a la lluita contra el frau, que inclouran el reforçament del personal de seguretat a les andanes, l'increment de càmeres i major presència de patrulles de revisors en combois i andanes.
Sota el centre de control del metro hi ha l'altre gran germà de la ciutat. Les càmeres de control dels busos urbans, que són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, són els ulls que controlen les principals línies que creuen Barcelona del Tibidabo al mar i del Besòs al Llobregat. Els autobusos tenen unes necessitats d'atenció diferents a les del metro, però l'objectiu és el mateix: la regularitat i la puntualitat.
El fet de compartir via amb altres usuaris dificulta molt la tasca dels conductors i controladors. Cada autobús porta un GPS, cosa que permet saber gairebé a temps real la seva situació, però costa molt determinar el temps que trigarà a arribar a la següent parada ja que tot i veure les imatges dels carrers, amb la tecnologia actual no hi ha manera de determinar el comportament del trànsit de manera ràpida i eficient. En el que sí que s'ha millorat molt és en l'assistència ràpida en cas d'accident, avaria o de qualsevol altra incidència. TMB té dividida la ciutat en zones, on hi ha vehicles d'intervenció ràpida que s'acosten al lloc on s'ha avariat el vehicle.