Cua de maniobres a FGC per limitar temps de pas de combois
Posted: Tuesday 17/10/2006 12:35
Us adjunto la notícia més avall. Perdoneu la meva ignorància però hi ha un parell de coses d'aquest projecte que no entenc:
1. ¿"Cua de maniobres" vol dir que els trens faran un gir complet i tornaran a entrar a l'estació "encarats a la sortida" o simplement que l'actual operació en què el maquinista es tresllada d'una punta a l'altra es farà en un espai distint de l'andana? Si és això segon (que imagino que és el cas) no acabo d'entrendre que s'hi guanya
2. Passaríem de temps de pas cada 2 minuts a 1minut, 30 segons. No és una freqüència una mica al límit de seguretat, sobretot tenint present que en la mateixa via hi conviuen els S1/S2/S5 que no paren en totes les estacions amb els L6 que si ho fan
3. ¿On "es guanyen" aquests 30 segons?
4. ¿Es continuarà la proporció actual l6/l7/metro Vallès o aquest darrer guanyarà pes en la proporció de combois?
Gràcies per la paciència
EL PERIÓDICO 16.10.06
FGC allargarà el túnel de Catalunya per posar-hi trens cada 90 segons
RAMON COMORERA
BARCELONA
Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) preveuen acabar amb el coll d'ampolla de l'estació terminal de la plaça de Catalunya, que impedeix augmentar la circulació de trens en la línia de Sarrià i el Vallès, i descongestionar les parades de Provença i Gràcia, allargant el túnel que ara s'acaba a Pelai-Rambles. La cua de maniobres que s'instal.larà a la nova galeria excavada fins a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via permetrà incrementar la freqüència de pas de combois fins als 90 segons en hores punta en comptes dels 120 segons actuals. L'obra té una complexitat especial perquè s'haurà de portar a terme en una zona en què el subsòl ja és pas de línies de metro, de Renfe, aparcaments i serveis de tota mena. El projecte que està ultimant l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), consorci públic que encapçala la Generalitat, preveu que la galeria es perfori amb el sistema de mina i sense haver de passar per sota de cap edifici. Per la línia que comença a Catalunya circulen en l'actualitat trens amb sis punts de destí diferents: Reina Elisenda (L-6), Avinguda Tibidabo (L-7), Terrassa (S-1), Sabadell (S-2), Sant Cugat-Rubí (S-5) i Universitat Autònoma (S-55). La coincidència de pas de tots ells pel tronc central permet aconseguir millors freqüències entre les estacions de Catalunya, Provença i Gràcia, les de més demanda. El temps de viatge de Catalunya a Sant Cugat és de 25 minuts i la freqüència de pas a la primera estació va de dos a quatre minuts.
EVITAR LA SATURACIÓ
Però aquestes xifres, tot i ser correctes, ja són clarament insuficients en l'actualitat per evitar la saturació d'una línia que registra des de fa temps un augment imparable d'usuaris per tres raons. Primera, la creació del metro del Vallès (més trens i més moderns). Segona, l'augment de mobilitat que existeix entre Barcelona i una comarca que multiplica la seva població i que creix urbanísticament i econòmicament. I tercera, l'èxit de la integració tarifària. El cas més extrem és el de l'estació de Provença, el principal problema que existeix a la línia, on FGC ha hagut d'instal.lar portes per regular l'accés a les andanes i evitar aglomeracions que en ocasions poden ser perilloses. Aquesta mesura, dit sigui de passada, contribueix també a limitar la capacitat del trajecte, ja que obliga els combois a aturar-se, sense cap marge d'error, en un punt molt concret. La cua de maniobres permetrà superar el bloqueig que crea ara en el trànsit de Ferrocarrils la falta d'espai en el subsòl de la plaça de Catalunya per invertir amb més rapidesa el sentit de la marxa dels combois que arriben al final de línia. La que ara és una estació terminal amb totes les seves limitacions passarà a ser una estació passant. Els tècnics de l'ATM han estudiat diverses propostes per resoldre el problema i han optat per una prolongació llarga del túnel que transcorre sota les galeries de les línies L-3 i L-1 del metro i la de Renfe fins a trobar, ja a l'altura del passeig de Gràcia, una zona recta, sense desnivell i amb longitud suficient per situar les quatre vies de maniobres necessàries.
UNA OBRA CARA
Els redactors del pla adverteixen que l'obra és complexa, presenta dificultats constructives i tindrà un cost elevat, encara per determinar. L'execució que es proposa no alterarà el servei ferroviari, si bé s'hauran de traslladar les dependències de FGC afectades i s'hauran d'adaptar els accessos a les andanes. La incidència en la superfície també serà mínima, ja que la major part del traçat es construirà sota terra, i això reduirà en gran mesura el desviament dels nombrosos serveis existents a la zona.
1. ¿"Cua de maniobres" vol dir que els trens faran un gir complet i tornaran a entrar a l'estació "encarats a la sortida" o simplement que l'actual operació en què el maquinista es tresllada d'una punta a l'altra es farà en un espai distint de l'andana? Si és això segon (que imagino que és el cas) no acabo d'entrendre que s'hi guanya
2. Passaríem de temps de pas cada 2 minuts a 1minut, 30 segons. No és una freqüència una mica al límit de seguretat, sobretot tenint present que en la mateixa via hi conviuen els S1/S2/S5 que no paren en totes les estacions amb els L6 que si ho fan
3. ¿On "es guanyen" aquests 30 segons?
4. ¿Es continuarà la proporció actual l6/l7/metro Vallès o aquest darrer guanyarà pes en la proporció de combois?
Gràcies per la paciència
EL PERIÓDICO 16.10.06
FGC allargarà el túnel de Catalunya per posar-hi trens cada 90 segons
RAMON COMORERA
BARCELONA
Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) preveuen acabar amb el coll d'ampolla de l'estació terminal de la plaça de Catalunya, que impedeix augmentar la circulació de trens en la línia de Sarrià i el Vallès, i descongestionar les parades de Provença i Gràcia, allargant el túnel que ara s'acaba a Pelai-Rambles. La cua de maniobres que s'instal.larà a la nova galeria excavada fins a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via permetrà incrementar la freqüència de pas de combois fins als 90 segons en hores punta en comptes dels 120 segons actuals. L'obra té una complexitat especial perquè s'haurà de portar a terme en una zona en què el subsòl ja és pas de línies de metro, de Renfe, aparcaments i serveis de tota mena. El projecte que està ultimant l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), consorci públic que encapçala la Generalitat, preveu que la galeria es perfori amb el sistema de mina i sense haver de passar per sota de cap edifici. Per la línia que comença a Catalunya circulen en l'actualitat trens amb sis punts de destí diferents: Reina Elisenda (L-6), Avinguda Tibidabo (L-7), Terrassa (S-1), Sabadell (S-2), Sant Cugat-Rubí (S-5) i Universitat Autònoma (S-55). La coincidència de pas de tots ells pel tronc central permet aconseguir millors freqüències entre les estacions de Catalunya, Provença i Gràcia, les de més demanda. El temps de viatge de Catalunya a Sant Cugat és de 25 minuts i la freqüència de pas a la primera estació va de dos a quatre minuts.
EVITAR LA SATURACIÓ
Però aquestes xifres, tot i ser correctes, ja són clarament insuficients en l'actualitat per evitar la saturació d'una línia que registra des de fa temps un augment imparable d'usuaris per tres raons. Primera, la creació del metro del Vallès (més trens i més moderns). Segona, l'augment de mobilitat que existeix entre Barcelona i una comarca que multiplica la seva població i que creix urbanísticament i econòmicament. I tercera, l'èxit de la integració tarifària. El cas més extrem és el de l'estació de Provença, el principal problema que existeix a la línia, on FGC ha hagut d'instal.lar portes per regular l'accés a les andanes i evitar aglomeracions que en ocasions poden ser perilloses. Aquesta mesura, dit sigui de passada, contribueix també a limitar la capacitat del trajecte, ja que obliga els combois a aturar-se, sense cap marge d'error, en un punt molt concret. La cua de maniobres permetrà superar el bloqueig que crea ara en el trànsit de Ferrocarrils la falta d'espai en el subsòl de la plaça de Catalunya per invertir amb més rapidesa el sentit de la marxa dels combois que arriben al final de línia. La que ara és una estació terminal amb totes les seves limitacions passarà a ser una estació passant. Els tècnics de l'ATM han estudiat diverses propostes per resoldre el problema i han optat per una prolongació llarga del túnel que transcorre sota les galeries de les línies L-3 i L-1 del metro i la de Renfe fins a trobar, ja a l'altura del passeig de Gràcia, una zona recta, sense desnivell i amb longitud suficient per situar les quatre vies de maniobres necessàries.
UNA OBRA CARA
Els redactors del pla adverteixen que l'obra és complexa, presenta dificultats constructives i tindrà un cost elevat, encara per determinar. L'execució que es proposa no alterarà el servei ferroviari, si bé s'hauran de traslladar les dependències de FGC afectades i s'hauran d'adaptar els accessos a les andanes. La incidència en la superfície també serà mínima, ja que la major part del traçat es construirà sota terra, i això reduirà en gran mesura el desviament dels nombrosos serveis existents a la zona.
)))2 
:festa 
