Bufetada de El Periódico a Regionals Renfe
Posted: Sunday 12/11/2006 4:40
Avui a El Periódico es publica un petit estudi comparant linies de trens regionals de diferents païssos d'Europa, aquestes són les seves conclusions:
---------------------------
Els regionals de Renfe són els més lents de la UE
• Els trens espanyols triguen fins a 30 minuts més a cobrir trajectes de 150 quilòmetres
• L'únic avantatge de la xarxa ferroviària de l'Estat és el baix preu d'un bitllet
EDWIN WINKELS
BARCELONA
Els passatgers del Catalunya Express de Barcelona a Móra la Nova es deuen haver preguntat sovint pel significat d'exprès al nom del tren. En el millor dels casos, el viatge dura dues hores i set minuts, sempre que el tren compleixi l'horari oficial. Però depenent de quin tren s'agafa, el viatge es pot allargar dues hores i mitja. I això per cobrir 150 quilòmetres en un ferrocarril que, en teoria, té l'avantatge de no patir els embussos dels cotxes.
Aquesta línia no és cap excepció. En general, els trens regionals de Renfe a tot Espanya es troben a la cua d'Europa tant pel que fa a velocitat com a la cobertura del territori. En comparació amb el mapa ferroviari dels altres grans països europeus, el d'Espanya és un desert. I en cap d'aquests països, els trens regionals triguen, com a Espanya, més de dues hores a cobrir una distància de 150 quilòmetres, segons un estudi fet per aquest diari dels horaris de desenes de trajectes per 12 països d'Europa.
MÉS BARAT
Després de Trenitalia, l'empresa ferroviària estatal del país transalpí, Renfe és la companyia que té els preus més baixos d'Europa. A la resta dels països un trajecte semblant acostuma a costar més del doble que aquí i passa sovint dels 20 euros, quan un bitllet a Móra val 9,10 i a Portbou 10,20.
A Catalunya, només se salven de la lentitud els Catalunya Express, que s'aprofiten de la infraestructura del corredor mediterrani, cosa que permet arribar en menys de dues hores de Barcelona a Llançà (160 quilòmetres) o a l'Ametlla de Mar (150 km), tot i que el temps augmenta --fins a mitja hora més-- si es canvia l'Express per un Regional, que fa més parades.
Fora d'aquest corredor, la velocitat es redueix molt més, amb el trist rècord de la línia de l'Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà, que triga tres hores i vint minuts per recórrer 175 quilòmetres i que, curiosament, és considerat un tren de rodalies. O la constatació que entre dos capitals, Lleida i Tarragona, només hi ha nou connexions diàries en cada sentit amb l'agreujant que des de Lleida els últims surten a les 16.51 i 19.20 hores.
TRAVESSIA DE LA MESETA
A la resta d'Espanya els trens regionals no van gaire més ràpids. Des de Madrid, els trens triguen dues hores a cobrir els 160 quilòmetres a Peñaranda de Bracamonte (Salamanca), amb només dues parades, cosa que vol dir que el ferrocarril amb prou feines supera els 80 quilòmetres per hora en la seva lenta travessia de l'altiplà.
Només a Portugal, Grècia, Suïssa i Àustria hi ha unes línies on el tren ha de superar, igual que el de Puigcerdà, grans dificultats orogràfiques, i la velocitat se'n ressent. Però es tracta de línies menys importants. Fins i tot a Portugal hi ha connexions regionals rapidíssimes, sobretot des de Lisboa, que permeten arribar en menys d'hora i mitja a una ciutat com Abrantes, a 140 quilòmetres de la capital.
Al recorregut entre Liverpool a Dudley, el passatger ha de pujar a trens de tres empreses diferents en els ferrocarrils privatitzats. Però els dos transbords no impedeixen fer el trajecte en 1.47 hores. En aquesta zona nord d'Anglaterra existeix, igual que a l'entorn de Londres, una impressionant i espessa xarxa de ferrocarrils que arriba a qualsevol municipi de mida mitjana.
El mapa ferroviari de França, Anglaterra, Alemanya i Itàlia dóna un perfil totalment oposat al d'Espanya: allà les xarxes de rails van cobrint gairebé tot el territori i no hi ha rastre del sistema radial que impera des de Madrid i que deixa més de tres quartes parts d'Espanya sense una connexió ferroviària digna.
Temps per a recorreguts equivalents a Europa (PDF)
---------------------------
Els regionals de Renfe són els més lents de la UE
• Els trens espanyols triguen fins a 30 minuts més a cobrir trajectes de 150 quilòmetres
• L'únic avantatge de la xarxa ferroviària de l'Estat és el baix preu d'un bitllet
EDWIN WINKELS
BARCELONA
Els passatgers del Catalunya Express de Barcelona a Móra la Nova es deuen haver preguntat sovint pel significat d'exprès al nom del tren. En el millor dels casos, el viatge dura dues hores i set minuts, sempre que el tren compleixi l'horari oficial. Però depenent de quin tren s'agafa, el viatge es pot allargar dues hores i mitja. I això per cobrir 150 quilòmetres en un ferrocarril que, en teoria, té l'avantatge de no patir els embussos dels cotxes.
Aquesta línia no és cap excepció. En general, els trens regionals de Renfe a tot Espanya es troben a la cua d'Europa tant pel que fa a velocitat com a la cobertura del territori. En comparació amb el mapa ferroviari dels altres grans països europeus, el d'Espanya és un desert. I en cap d'aquests països, els trens regionals triguen, com a Espanya, més de dues hores a cobrir una distància de 150 quilòmetres, segons un estudi fet per aquest diari dels horaris de desenes de trajectes per 12 països d'Europa.
MÉS BARAT
Després de Trenitalia, l'empresa ferroviària estatal del país transalpí, Renfe és la companyia que té els preus més baixos d'Europa. A la resta dels països un trajecte semblant acostuma a costar més del doble que aquí i passa sovint dels 20 euros, quan un bitllet a Móra val 9,10 i a Portbou 10,20.
A Catalunya, només se salven de la lentitud els Catalunya Express, que s'aprofiten de la infraestructura del corredor mediterrani, cosa que permet arribar en menys de dues hores de Barcelona a Llançà (160 quilòmetres) o a l'Ametlla de Mar (150 km), tot i que el temps augmenta --fins a mitja hora més-- si es canvia l'Express per un Regional, que fa més parades.
Fora d'aquest corredor, la velocitat es redueix molt més, amb el trist rècord de la línia de l'Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà, que triga tres hores i vint minuts per recórrer 175 quilòmetres i que, curiosament, és considerat un tren de rodalies. O la constatació que entre dos capitals, Lleida i Tarragona, només hi ha nou connexions diàries en cada sentit amb l'agreujant que des de Lleida els últims surten a les 16.51 i 19.20 hores.
TRAVESSIA DE LA MESETA
A la resta d'Espanya els trens regionals no van gaire més ràpids. Des de Madrid, els trens triguen dues hores a cobrir els 160 quilòmetres a Peñaranda de Bracamonte (Salamanca), amb només dues parades, cosa que vol dir que el ferrocarril amb prou feines supera els 80 quilòmetres per hora en la seva lenta travessia de l'altiplà.
Només a Portugal, Grècia, Suïssa i Àustria hi ha unes línies on el tren ha de superar, igual que el de Puigcerdà, grans dificultats orogràfiques, i la velocitat se'n ressent. Però es tracta de línies menys importants. Fins i tot a Portugal hi ha connexions regionals rapidíssimes, sobretot des de Lisboa, que permeten arribar en menys d'hora i mitja a una ciutat com Abrantes, a 140 quilòmetres de la capital.
Al recorregut entre Liverpool a Dudley, el passatger ha de pujar a trens de tres empreses diferents en els ferrocarrils privatitzats. Però els dos transbords no impedeixen fer el trajecte en 1.47 hores. En aquesta zona nord d'Anglaterra existeix, igual que a l'entorn de Londres, una impressionant i espessa xarxa de ferrocarrils que arriba a qualsevol municipi de mida mitjana.
El mapa ferroviari de França, Anglaterra, Alemanya i Itàlia dóna un perfil totalment oposat al d'Espanya: allà les xarxes de rails van cobrint gairebé tot el territori i no hi ha rastre del sistema radial que impera des de Madrid i que deixa més de tres quartes parts d'Espanya sense una connexió ferroviària digna.
Temps per a recorreguts equivalents a Europa (PDF)