Acomiadament nul a COMSA RAIL TRANSPORT
Posted: Tuesday 12/12/2006 23:20
El jutge considera nul l'acomiadament d'un delegat de la UGT de Catalunya a COMSA RAIL TRANSPORT per tractar-se de persecució sindical
La sentència recull que l'empresa, subcontractada per Renfe a l'estació de Morrot i Can Tunis, ja s'havia plantejat buscar qualsevol mecanisme per acomiadar-lo per les denúncies que havia presentat a la Inspecció de Treball i d'altres reivindicacions incòmodes per a la direcció
El delegat de la UGT de Catalunya Xavier Rivada ha obtingut una sentència favorable del Jutjat Social número 8 de Barcelona (sentència número 312/06 de 24 d'octubre de 2006), que ha declarat la nul·litat del seu acomiadament per tractar-se d'una represàlia per la seva activitat sindical, i ha condemnat a l'empresa UTE COMSA MORROT, societat integrada per la constructora COMSA S.A. i la filial COMSA RAIL TRANSPORT S.L. (empresa a la que el Ministeri de Foment ha otorgat la primera llicencia d´operador ferroviari que l'habilita per competir amb RENFE), a la readmissió immediata del treballador i a abonar-li tots els salaris deixats de percebre des del seu acomiadament (1 de desembre de 2005).
La UTE COMSA MORROT, subcontractada per RENFE per a la formació i maniobra de trens a l'estació de Morrot i Can Tunis de Barcelona, va acomiadar Xavier Rivada en considerar que havia incorregut en una falta laboral molt greu per, segons l'empresa, influir sobre els treballadors perquè es marxessin a una altra empresa, SLISA, que optava també a la realització d'aquesta activitat a l'estació, ja que RENFE anava a treure la contracta novament a concurs.
No obstant, la sentència recull que els treballadors de COMSA ja parlaven des de feia mesos del canvi d'empresa a l'estació i estaven preocupats per la seva situació laboral, de manera que Xavier Rivada, en la seva funció de delegat sindical, havia anat al centre de treball per explicar als companys quins podien ser les seves condicions laborals i el canvi de conveni en cas de produir-se el canvi d'empresa.
La sentència també recull com a fet provat que “amb anterioritat a l'acomiadament l'empresa demandada ja s'havia plantejat buscar qualsevol mecanisme per acomiadar el treballador, donades les denúncies a inspecció que aquest presentava així com altres reivindicacions que provocaven incomoditat a l'empresa”.
Respecte a la “deslleialtat cap a la seva empresa enfront de la competència”, a la qual fa referència COMSA a la carta d'acomiadament i que assenyala com a causa, el jutge recull una consideració anterior del Tribunal Constitucional (sentència 134/1994 de 9 de maig): “La funció sindical representativa no es caracteritza per basar-se en fórmules de composició o de col·laboració amb l'empresa, sinó d'autodefensa o autotutela en les quals no cap advocar per l'existència d'un genèric deure de lleialtat amb un significat de subjecció del treballador a l'interès empresarial.”
A més, el jutge també assenyala que quan un treballador al·legui que un acomiadament disciplinari encobreix una violació dels seus drets fonamentals, ha de ser l'empresa la que acrediti causes objectives, raonables i proporcionades, ja que “no qualsevol motiu serveix per justificar l'acomiadament, perquè en cas contrari l'empresari podria molt bé encobrir un acomiadament discriminatori sota el pretext de petits incompliments contractuals”.
Així, la sentència determina, basant-se en diferents articles de la Constitució Espanyola i de l'Estatut dels Treballadors, que “l'acomiadament haurà de declarar-se nul (...) en arribar aquest jutge a la convicció que aquest forma part d'una represàlia per l'exercici de les accions jurídiques i sindicals portades a terme pel treballador, buscant intencionalment cobertura cap a l'extinció de la relació laboral”.
La sentència recull que l'empresa, subcontractada per Renfe a l'estació de Morrot i Can Tunis, ja s'havia plantejat buscar qualsevol mecanisme per acomiadar-lo per les denúncies que havia presentat a la Inspecció de Treball i d'altres reivindicacions incòmodes per a la direcció
El delegat de la UGT de Catalunya Xavier Rivada ha obtingut una sentència favorable del Jutjat Social número 8 de Barcelona (sentència número 312/06 de 24 d'octubre de 2006), que ha declarat la nul·litat del seu acomiadament per tractar-se d'una represàlia per la seva activitat sindical, i ha condemnat a l'empresa UTE COMSA MORROT, societat integrada per la constructora COMSA S.A. i la filial COMSA RAIL TRANSPORT S.L. (empresa a la que el Ministeri de Foment ha otorgat la primera llicencia d´operador ferroviari que l'habilita per competir amb RENFE), a la readmissió immediata del treballador i a abonar-li tots els salaris deixats de percebre des del seu acomiadament (1 de desembre de 2005).
La UTE COMSA MORROT, subcontractada per RENFE per a la formació i maniobra de trens a l'estació de Morrot i Can Tunis de Barcelona, va acomiadar Xavier Rivada en considerar que havia incorregut en una falta laboral molt greu per, segons l'empresa, influir sobre els treballadors perquè es marxessin a una altra empresa, SLISA, que optava també a la realització d'aquesta activitat a l'estació, ja que RENFE anava a treure la contracta novament a concurs.
No obstant, la sentència recull que els treballadors de COMSA ja parlaven des de feia mesos del canvi d'empresa a l'estació i estaven preocupats per la seva situació laboral, de manera que Xavier Rivada, en la seva funció de delegat sindical, havia anat al centre de treball per explicar als companys quins podien ser les seves condicions laborals i el canvi de conveni en cas de produir-se el canvi d'empresa.
La sentència també recull com a fet provat que “amb anterioritat a l'acomiadament l'empresa demandada ja s'havia plantejat buscar qualsevol mecanisme per acomiadar el treballador, donades les denúncies a inspecció que aquest presentava així com altres reivindicacions que provocaven incomoditat a l'empresa”.
Respecte a la “deslleialtat cap a la seva empresa enfront de la competència”, a la qual fa referència COMSA a la carta d'acomiadament i que assenyala com a causa, el jutge recull una consideració anterior del Tribunal Constitucional (sentència 134/1994 de 9 de maig): “La funció sindical representativa no es caracteritza per basar-se en fórmules de composició o de col·laboració amb l'empresa, sinó d'autodefensa o autotutela en les quals no cap advocar per l'existència d'un genèric deure de lleialtat amb un significat de subjecció del treballador a l'interès empresarial.”
A més, el jutge també assenyala que quan un treballador al·legui que un acomiadament disciplinari encobreix una violació dels seus drets fonamentals, ha de ser l'empresa la que acrediti causes objectives, raonables i proporcionades, ja que “no qualsevol motiu serveix per justificar l'acomiadament, perquè en cas contrari l'empresari podria molt bé encobrir un acomiadament discriminatori sota el pretext de petits incompliments contractuals”.
Així, la sentència determina, basant-se en diferents articles de la Constitució Espanyola i de l'Estatut dels Treballadors, que “l'acomiadament haurà de declarar-se nul (...) en arribar aquest jutge a la convicció que aquest forma part d'una represàlia per l'exercici de les accions jurídiques i sindicals portades a terme pel treballador, buscant intencionalment cobertura cap a l'extinció de la relació laboral”.
