Transport.cat

Aquest és l'article d'avui d'en Josep Maria Espinàs a la secció de EL PERIÓDICO que té el títol genèric de "Petit Observatori". Realment deliciós i encantador. Moltes de les coses que hi explica, jo encara les recordo!

Galderic


10/1/2007 PETIT OBSERVATORI // JOSEP MARIA
ESPINÀS

Aquell fum de la infància

JOSEP MARIA Espinàs

S'han complert 50 anys --el dia 8-- del començament de les obres que havien de cobrir el fossat del carrer d'Aragó per on passava el tren. Es tractava d'evitar que el carrer fos envaït periòdicament per una fumera desagradable.
¿Desagradable? No es pot negar que, objectivament, era així. En aquells temps, els trens encara treien fum, i això es notava a les façanes de les cases del carrer d'Aragó, i suposo que per als veïns, encara que s'hi haguessin acostumat, no era agradable. Però per a mi, que era un nen i vivia un carrer més avall, la fumera dels trens era una atracció. M'acostava a la barana, em posava de puntetes i mirava primer el pas de la màquina --un soroll esbufegant ho havia anunciat--, el fum negre, que s'enfilava recte, i sovint una mica de costat, endut per l'aire. I després, el seguit de vagons, un tren que no s'acabava mai i que anava lluny. De tant en tant, no sé per què, el xiulet de la màquina.
D'adolescent, continuava acostant-me a la rasa quan, passant pel carrer d'Aragó, sentia el soroll d'un tren que estava a punt de passar.
Ja entenc que amagar els trens sota terra, quan ja no feien fum, va ser una encertada decisió urbanística. El carrer d'Aragó es va convertir en un eix central de la circulació a Barcelona. Ara el fum el fan alguns cotxes que no funcionen correctament, i no sé si la contaminació automobilística és superior o inferior a la del tren de carbó, però el que és segur és que hem perdut l'espectacle. A ningú se li acut, ara, aturar-se a mirar com passen els cotxes. I encara menys amb aquell punt d'emoció, de misteri i d'aventura que tenia el tren.
Fa anys vaig publicar un article en el qual deia que era una llàstima que la rasa del tren no s'hagués convertit en un canal. El que volia era, simplement, evocar la suggestió que tenen les ciutats amb riu. I, a més, hi afegia que la canalització podia tenir avantatges pràctics: per exemple, travessar tot Barcelona amb embarcacions a motor, per al transport públic, sense embussos ni haver-se d'aturar en cap semàfor. Una autovia d'aigua, per dir-ho així.
Al cap de pocs dies, un lector em va enviar un llibre --que ara no localitzo-- en el qual figurava un detallat estudi d'un conegut enginyer que coincidia sorprenentment amb la meva imaginació: la possibilitat d'un canal que travessés Barcelona, tenint en compte, em sembla, el desnivell entre els rius Besòs i Llobregat. Si un projecte tècnic pot ser refusat, la fantasia és lliure.

Click aquí para ver imagen

Per bells temps,la LL-A dels FGC,alló si que ha canviat,no s'assembla gens a com era abans,abans si que molava viatjar per la línia amb els naval's ,les MAN'S i les 211,i també els 8000.
Només de pensar-hi m'agafa tristeza
Llobregat-Anoia torna a ser la d'abans amb les estacions d'abans.

Mako448 wrote:Per bells temps,la LL-A dels FGC,alló si que ha canviat,no s'assembla gens a com era abans,abans si que molava viatjar per la línia amb els naval's ,les MAN'S i les 211,i també els 8000.
Només de pensar-hi m'agafa tristeza
Llobregat-Anoia torna a ser la d'abans amb les estacions d'abans.

"Mako448" no sé de què parles, perquè tot això que anomenes jo no ho he viscut, però si tu ho dius deus tenir tota la raó del món, i jo no sóc ningú per negar-te-la.
Jo sempre m'he mogut per l'àrea del Vallès i el Barcelonès nord i, majoritàriament, amb RENFE. No hi he tingut mai tirada a anar per la línia Llobregat-Anoia, com sembla ésser que fas o has fet molt sovint tu. Potser que algun dia em decideixi, oi?

Salutacions!

Galderic

Doncs els meus records d'infantesa: anar amb la línia 3 (perdó, IIIA) amb els 300 (crec que era aquesta la sèrie) i el nas enganxat al vidre de davant, al costat de la cabina del conductor. Però m'agradaven encara més els trens d'una sèrie més antiga (algú em pot ajudar a dir quina era?) perquè tenien tres barres metàl·liques horitzontals a la part baixa del vidre i m'era més fàcil agafar-m'hi. Amb els 300, havia de recolzar-me en el marc. I encara recordo, les poques vegades que canviava a Pueblo Seco a la línia IIIB, que els trens ja no m'hi agradaven tant perquè ja no tenien el vidre de davant (un cop més, quina sèrie?).

De la línia I d'aleshores no tinc tants records ja que no l'agafava gairebé mai. Només recordo que es podia seure al costat del vidre de davant, però no m'agradava tant perquè assegut no hi veia enfora.

I després hi havia les granotes dels Catalans. Recordo que una vegada que vaig pujar amb els meus pares a Bellaterra, ja em vaig fixar en el maquinista, un home amb barba (deuria tenir 30 anys i escaig) que, només de veure-li la cara, ja em va semblar de la conya. I així va ser. Sèiem a la primera bancada, jo de genolls mirant pel vidre, i el maquinista no parava de treure i amagar la seva mà fent broma amb mi.

I la Renfe? Bé, si us dic que un dels primers records que tinc a la meva vida (devia tenir poc més d'un any) era estar assegut al Talgo de Barcelona a Madrid. Sí, un Talgo III amb cortines a dintre (era el que recordo). I un altre record del mateix viatge, però més desagradable: enganxar-me els dits a la porta del vagó. Segons expliquen els meus pares, això va ser a Valladolid. I també conten que vaig plorar quan es va acabar el viatge perquè volia anar més en tren.

Però continuant amb Renfe: els trens-tramvia blaus amb franja groga, les Suïsses verdes i blanques, l'antiga estació de Rodalies, trens plens a vessar (com avui, però en circulaven molts menys), mon pare fotent contínuament bronca a qui fumava i llançava papers per la finestra

Records macos, però els temps canvien i avui, la majoria de tot això ja no serviria per a cobrir la demanda actual de TP. Cosa que no vol dir que es tregui tot allò antic perquè sí i que no es conservi el material històric perquè la història (a escala gran i petita) no només serveix per mirar enrere sinó també per entendre què pot passar en el futur.

Guigui wrote:Doncs els meus records d'infantesa: anar amb la línia 3 (perdó, IIIA) amb els 300 (crec que era aquesta la sèrie) i el nas enganxat al vidre de davant, al costat de la cabina del conductor. Però m'agradaven encara més els trens d'una sèrie més antiga (algú em pot ajudar a dir quina era?) perquè tenien tres barres metàl·liques horitzontals a la part baixa del vidre i m'era més fàcil agafar-m'hi. Amb els 300, havia de recolzar-me en el marc. I encara recordo, les poques vegades que canviava a Pueblo Seco a la línia IIIB, que els trens ja no m'hi agradaven tant perquè ja no tenien el vidre de davant (un cop més, quina sèrie?).

Hola Guigui, primer de tot la nomenclatura de les línies era 3i 3B, no 3a i 3b. Després, el tren de les 3 barres que comentes eren de la sèrie 300 dels primers que van circular, que no se quina lletra els corresponia, però quela gent anomenava "Jaimitos". I els trens que trobaves a la L3B quan arrivabes eren els malaurats 1000's.

Guigui els teus records sont molt semblants als meus, sols que l'enganxada va ser amb una finestra d'un tranvia Tanque a Sant Adria de Besos
La serie que circulaba per la linea IIIA amn barrots, era l'original de la linea inclosa amb la serie 300 originalment serie M, e a la que pertany el tren reformat a la cotxere del triangle

La serie que ciruculaba per la linea IIIB era la serie 1100 actualment a la linea IV

Llastima que avui en dia es dificil viatjar al vidre del devant si no impossible, de totes maneras fa un parell d'anys, vaig tenir la sort de fer el trajecte Ribes de Fresser La Tour de Carol a la cabina d'una 440R, per cert amb uns maquinistes molt simpatics

A la línia IIIB, a més de les 1000, recordo una altra sèrie, exteriorment força semblant a la 300 però amb la cabina del conductor que cobria tota la part davantera i, per tant, no deixava veure pel vidre de davant. Per l'aspecte, era més antiga i, si no recordo malament, també l'havia vist circular per la línia III.

Algú sap de quina sèrie estic parlant?

Hola de nou Guigui

Aquesta serie que diu era una subserie, no recordo quina, dins de la serie 300. i van ciurcular per le lines III, per la IIIB no ho van fer fins l'unificacio, ja que la linea III originariament prenia corrent per catenaria i la IIIB per tercer carril, fins que es va juntar tota i ho va fer per tercer carril, fins aquest moment, els trens de la serie 300 no tenia frotador sols pantograf.
Per cert crec que els trens de la linea IIIB eran els 1100 i no els 1000

Gràcies pels aclariments, Brill 18 i Llop. I perdoneu-me el garbuix que em faig de les sèries, però no és el meu fort en qüestions ferroviàries, apart de que a 25 anys vista, la memòria a vegades pot trair.

Res a perdonar guigui per aixo estem, per cert a mi tambe semble a vegades que amb visita el senyor alemany
El temps no passa de franc, per per cert si que eran vells bells temps

BRILL 18 wrote:Res a perdonar guigui per aixo estem, per cert a mi tambe semble a vegades que amb visita el senyor alemany

Tècnicament l'home no era alemany de naiexment perquè Alois Alzheimer va néixer l'any 1864 i Alemanya va annexionar-se el regne de Baviera el 1871

BRILL 18 wrote: Per cert crec que els trens de la linea IIIB eran els 1100 i no els 1000

El trens que van circular per la L3B van ser tant els 1000 com els 1100. Si teniu la sort de veure un del 1000 que queden, a la part del bogie que va a sota de la cabina de conducció, encara es pot observar la placa triangular des d'on penjava el patí.

entfe001 wrote:Tècnicament l'home no era alemany de naiexment perquè Alois Alzheimer va néixer l'any 1864 i Alemanya va annexionar-se el regne de Baviera el 1871

Off-topic històrico-cultural: "Alemanya" (el II Reich) va ser fundada el 1871 quan el Rei de Prússia va ser proclamat Emperador d'Alemanya a Versalles, després de derrotar França i annexionar-se Alsàcia-Lorena, unint d'aquesta manera (amb més o menys coacció, segons el cas) tots els territoris que havien quedat de l'antic Sacre Imperi, excepte Àustria. A més, tradicionalment s'ha considerat alemany tothom que fos de parla i cultura alemanya (amb certs matissos, exceptuant la Suïssa germanoparlant), fins al punt que, quan es va desmembrar l'Imperi Austro-Hongarès el 1918, la voluntat dels austríacs germanoparlants era integrar-se a Alemanya. Només les conseqüències del nazisme van fer perdre aquest interès als austríacs, el sentiment majoritari entre els quals va ser de rebuig envers la I República (1918-1938).

Fi del rotllo, però la història és un altre tema que m'apassiona.

Gracies entfe007 per el aclariment historic


Gracies Llop per el aclariment de la serie 1000 a la IIIB, estava convençut que nomes eren 1100, cada dia s'apren alg nou

Nois, necessiteu urgentment una BS cadascun

Ok Marchando una BS combinada con SC pero ull amb chausson

Només dues puntualitzacions:

Els blaus amb franja groga, segur que han de ser les 440.

Les suïsses eren verdes i grises. I, si estaves de sort i no hi havia furgó, també podies dur el nas "enganxat" al vidre del davant, estant de genolls en el primer seient, al costat del maquinista.

Salut !!

Guigui wrote: [...]
Però continuant amb Renfe: els trens-tramvia blaus amb franja groga, les Suïsses verdes i blanques, l'antiga estació de Rodalies, trens plens a vessar (com avui, però en circulaven molts menys), mon pare fotent contínuament bronca a qui fumava i llançava papers per la finestra [...]

genissimon wrote:Només dues puntualitzacions:

I totes les que calguin, que així se n'aprèn.

genissimon wrote:Els blaus amb franja groga, segur que han de ser les 440.

M'ho imaginava, però no volia ficar la pota. En tot cas, encara recordo la nomenclatura: "tren tramvia". La primera vegada que vaig llegir allò del tren-tram, m'ho va recordar.

genissimon wrote:Les suïsses eren verdes i grises. I, si estaves de sort i no hi havia furgó, també podies dur el nas "enganxat" al vidre del davant, estant de genolls en el primer seient, al costat del maquinista.

Ara que ho dius, em sembla recordar vagament anar-hi així alguna vegada. O potser no, perquè si no, encara tindria a la memòria l'impacte de fer tota la línia de Puigcerdà amb aquesta fantàstica perspectiva.

Ja em començo a sentir com un avi. De quan eren petit recordo:
- Els serveis especials del diumenge al matí de la serie 100 de metro de Barcelona.
- Anar engantxats al morro a la L1 i L3
- Recordo molt vagament entrar amb el morro engantxat al vidre a l'estació de Virrei Amat, segurament en un 600. Despres odiaba els 1000 perque no veia el tunel.
- Haver viatjat amb totes les series i subseries del metro de Barcelona
- Recordo a Provença com recollient els bitllets a la sortida, sempre hi havia un home que al cap tenia una ferida com de cremada o similars.
- Viatjar en suissa per la linia de Puigcerdà, una vegada per un tall a Mollet ens van desviar pel ramal de les franqueses.
- L'estació de Barcelona- Cercanias on sortien els trens a Mataró.
- El meu primer viatge amb 8 anys en el tren groc. No ha canviat gaire.
- El meu primer viatge en corail Argeles-Portbou l'any 1980. Em va semblar un tren de luxe.
- El tallers de Renfe Meridiana. Feia molt anys que estaven tancats, encara hi havien les vies plenes d'herbes.
- Amb 8 anys em vaig escapar de casa i vaig recorrer tota la xarxa de metro existent menys la L4, inclos el funicular de Montjuic fins al Castell.
- La circulació en superficie del carrilet de Bordeta a Sant Boi. No vaig aconseguir mai viatjar en naval blau. Sempre tocaba verd, ja que sempre anava a Sant Andreu de la Barca.
- Quant el metro valia 10ptes.
- etc ...

Davida
Entrar a Virrei Amat amorrat al vidre quasi segur que seria amb un serie 600 pero tambe podria ser en un serie 300
Recordo fer el recorregut Vilapicina-Sagrera amorrat al vidre i despres continuar per la linea I amb un 400
També recordo la serie 200 amb iluminacio incandescent igual a la serie 100, que tambe recordo en servei comercial diari
Els Naval Blaus si que els vaig arrivar a agafar
I a nivell de Catalunya, veure el Tren d'Olot encara viu
Ara anire mes lluny el metro valia dues pessetes
Viatjar amb els Brill , Granotes i Pericos a la linea del Valles