Transport.cat

http://www.elperiodico.cat/
---------------------------------------
Sense anar a la taquilla

JOAN BARRIL

S'apugen les tarifes de l'AVE i també les dels trens d'alta velocitat. Els viatgers de Tarragona tenen motius per comparar aquest augment automàtic amb la generositat d'alguns establiments. ¿Quantes vegades no han anat a un restaurant acabat d'obrir i els propietaris els han ofert un chupito gratis per allò de la promoció? Però el servei públic és implacable. Ni chupito ni oferta de llançament. Anys esperant un tren i el preu del trajecte de seguida arriba als nivells vertiginosos a què mai va arribar en la seva construcció.

Però hi ha una cosa més perversa en aquesta pujada. No es tracta ja de l'AVE, sinó de l'increment de les tarifes que experimentaran els anomenats trens d'alta velocitat. Són increments superiors a l'IPC, però això ja entra en el guió. El que sorprèn és que existeix una diferència de preu entre els bitllets contractats per internet i els adquirits pel sistema tradicional de la taquilla. Per al mateix trajecte, el bitllet és més car quan s'adquireix en l'estació que quan es compra des de l'oficina o des del propi domicili mitjançant la xarxa. Mirat de sobte, des d'un punt de vista comercial, té la seva lògica. Internet estalvia a la companyia la, segons sembla, onerosa nòmina dels taquillers.

Però si un servei públic es deu al públic, algú hauria hagut de pensar quins segments de la societat es veuran perjudicats per aquesta discriminació en la manera d'adquirir el bitllet. La resposta és fàcil: si vostè, pobre i miserable ciutadà que no està disposat a anar en el seu propi cotxe pagant els peatges pertinents, és d'aquella generació que no ha accedit als deliris tecnològics, haurà de pagar el seu endarreriment personal. Molts avis, o gent que no ha accedit als secrets de l'ordinador o que simplement vol exercir el dret de fer com sempre s'havia fet, veuran el seu dret gravat per algun tecnoestrateg de l'estalvi. O sigui: que mentre els municipis ofereixen a la seva gent gran la possibilitat de viatjar en el transport públic a un preu més avantatjós, Renfe i els seus gestors han decidit penalitzar els sectors més febles de la societat.

El tren ja fa més d'un segle i mig que circula per aquest país. Però el despotisme tecnològic no sembla que tingui bitllet d'anada i tornada.

-----------------------------------

Opinió personal: crec que les mesures per tal d'incentivar l'ús d'internet són necessàries i lògiques. Dir que potenciar internet és discriminar als pobres, a més de ridícul, és absolutament tendenciós i demagògic.
El que és discriminador és que no totes les poblacions gaudeixin d'un bon transport públic, o fins i tot que l'accés a internet no sigui universal i gratuït com ho és a d'altres països.
Una mica menys de populisme barat no li vindria malament de tant en tant al Sr. Barril, sobretot ara que des que governen els socialistes té presència a tants mitjans de comunicació, públic i privats

Doncs jo penso el mateix que ell, que d'aquesta manera es castiga la gent gran i aquells que no es poden permetre el luxe de comprar els bitllets per internet. Si volen treure personal de taquilles, que posin ordinadors per fer reserves i màquines autoexpenedores com Deu mana. No és simplement demagogisme barat, sino una discriminació flagrant, i la prova és que tots nosaltres ho varem veure des del primer moment i ja ho hem criticat. Igual de demagògic em sembla exigir que tothom s'apunti al carro tecnològic, cosa impossible de demanar ara mateix a una bona part de la població, tot i que és cert que s'hi ha d'universalitzar l'accés.

La consideració que tinc per al senyor Barril és pròxima a èpsilon, però en aquest cas en particular considero que no està tan desencertat com és costum en ell.

Comparem, per exemple, el sistema de venda per Internet de Renfe amb el de la SNCF.

Els bitllets a tarifes habituals (general, reduccions joves i 3a. edat) són lleugerament més econòmics a Internet en el cas de Renfe, mentre que a la SNCF costen el mateix (llevat dels estranys errors d'arrodoniment d'algunes màquines, un fenòmen a estudiar en una altra ocasió). Amb aquesta visió parcial sembla que Renfe fa millor que la SNCF.

Però la companyia francesa també té tarifes especials per a Internet, de cost molt més reduït, amb condicions postvenda més estrictes, típiques de companyies aèries de baix cost. La Renfe no.

El pagament per Internet requereix posseir una targeta de crèdit o dèbit de les grans copanyies de pagament mundial (no intenteu comprar amb una 4B). Algunes persones poden decidir no tenir cap d'aquestes targetes. Si és així, en el cas de Renfe estan obligats a pagar més pel mateix servei, mentre que a la SNCF només es queden sense dret a les tarifes low-cost.

També m'agradaria saber quines tarifes estan programades a TikNet. Les famílies nombroses o els militars no tenen dret a pagar menys comissió pels seus bitllets? O és que s'ha de compensar la seva reducció amb una sobretaxa?

Una altra cosa: TikNet és molt tiquismiquis amb els pagaments amb targeta. No accepta les targetes virtuals i per a la primera compra la cua a la taquilla no te la treu ningú (i si vas a taquilla... també hi haurà comissió de taquila?).

Molt em temo que si, a partir d'ara, haig de comprar un bitllet de llarg recorregut, ho faré seixanta quilòmetres al nord de casa meva. On, a més, els taquillers són amables.